Bona Diada a tothom i Visca Catalunya!
10/9/15
29/3/15
BWV 182
Diumenge de Rams, una festivitat per a la qual només s'ha conservat la cantata BWV 182, que data de l'època de Weimar i que posteriorment també va ser destinada a la festa de l'Anunciació de Maria (25 de març). De fet, aquesta cantata va ser la primera que Bach va escriure a Weimar arran del seu ascens a Konzertmeister, certificat el 2 de març de 1714. En virtut del seu nou càrrec, Bach havia de subministrar una cantata mensual, la qual cosa va originar el primer cicle de cantates bachianes, el Cicle de Weimar, que comprèn unes 24 cantates.
La cantata BWV 182 va ser estrenada el 25 de març d'aquell 1714, dia en que el Diumenge de Rams va coincidir amb la festa de l'Anunciació. Segons el protocol luterà el Diumenge de Rams tenia preeminència, però el text de la cantata era adequat per a les dues festivitats. El manuscrit indica Tempore Passionis aut Festo Mariae Annuntiationis, tot i que a les particel·les Bach especifica In specie Doîca Palmarum, és a dir, especialment per al Diumenge de Rams.
Es suposa que el text és de Salomo Franck, poeta oficial de la cort ducal de Weimar en aquell temps, i autor de gairebé totes les cantates de Bach d'aquella època. El llibret utilitza un versicle del Salm 40 i una estrofa d'una passió en vers de Paul Stockmann, tot i que la seva principal inspiració serà l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem traslladada simbòlicament a una entrada a l'ànima del creient per tal de menar-lo a la Jerusalem celestial.
Com moltes cantates de l'època, aquesta arrenca amb una peça orquestral, en aquest cas una bella sonata amb cordes i flautes dolces, que potser voldria simbolitzar les passes de Jesús arribant al llindar de la porta de l'ànima. De ser així, enllaçaria conceptualment amb el següent cor, que donarà nom a la cantata: Himmelskönig, sei willkommen (Rei del Cel, sigues benvingut... Entra doncs...). Estructurat en tres seccions seguint les proclames del text, la primera és una gran fuga permutativa, la segona una fuga més lliure i la tercera una estructura en forma canònica. El dispositiu vocal serà acompanyat en tot moment de les cordes i les flautes, presents des de la sonata inicial. Cal destacar que aquesta és una de les poques cantates en les que Bach prescindeix de l'oboè.
Seguirà un recitatiu del baix que, encarnant la veu de Crist, acabarà transformat en airoso: Siehe, ich komme, im Buch ist von mir geschrieben (Heus ací que ja vinc!). El baix enllaçarà aquest recitatiu amb l'ària Starkes Lieben (El teu poderós amor), elegant moviment a càrrec de la corda, on destaquen una part de violí i dues de viola, disposició molt habitual en la música primigènia de Bach.
El següent moviment serà una nova ària, en aquest cas per a contralt: Leget euch dem Heiland unter (Sotmeteu-vos al Salvador). Apunta Alfred Dürr una transició en el llibret de la pluralitat del cor inicial (la cristiandat) a la singularitat (el creient) dels darrers moviments, transició que es realitza en aquesta ària i d'aquí que la instrumentació es redueixi a la flauta i el baix continu.
La darrera ària, Jesu, lass durch Wohl und Weh, encomanada al tenor, continua simbolitzant la individualitat del creient deixant només al baix continu a càrrec de la part instrumental. Hi destacaran els silencis expressius i les les vocalitzacions sobre els termes Kreuzige! (Crucifiqueu-lo!), fliehen (fugir) i Weh (penes).
Una gran coral polifònica constituirà el penúltim moviment de la cantata: Jesu, deine Passion (Jesús, la teva Passió), en la qual l'orquestra doblarà les veus del cor: Flauta i violí als sopranos, primera viola als contralts, segona viola als tenors i continu als baixos. La tècnica utilitzada és la del coral figurat que consagrà Johann Pachelbel, en la qual les veus inferiors són les encarregades d'anar introduint les frases de la melodia en forma canònica o fuguística, per a ser posteriorment entonades ja com a cantus firmus.
Però l'obra no conclou amb aquesta coral, com seria habitual, sinó que Bach afegeix un altre deliciós cor, de nou amb cordes i flautes, com a l'inici: So lasset uns gehen in Salem der Freuden (Atansem-nos doncs a Salem, la ciutat feliç). Destacarà el tema musical ascendent de l'arrancada, que busca suggerir les passes decidides cap a Jerusalem de què parla el text.
Un alegre moviment que servirà per arrodonir aquesta bella cantata de Diumenge de Rams que en el seu dia inaugurà el primigeni Cicle de Weimar.
Seguirà un recitatiu del baix que, encarnant la veu de Crist, acabarà transformat en airoso: Siehe, ich komme, im Buch ist von mir geschrieben (Heus ací que ja vinc!). El baix enllaçarà aquest recitatiu amb l'ària Starkes Lieben (El teu poderós amor), elegant moviment a càrrec de la corda, on destaquen una part de violí i dues de viola, disposició molt habitual en la música primigènia de Bach.
El següent moviment serà una nova ària, en aquest cas per a contralt: Leget euch dem Heiland unter (Sotmeteu-vos al Salvador). Apunta Alfred Dürr una transició en el llibret de la pluralitat del cor inicial (la cristiandat) a la singularitat (el creient) dels darrers moviments, transició que es realitza en aquesta ària i d'aquí que la instrumentació es redueixi a la flauta i el baix continu.
La darrera ària, Jesu, lass durch Wohl und Weh, encomanada al tenor, continua simbolitzant la individualitat del creient deixant només al baix continu a càrrec de la part instrumental. Hi destacaran els silencis expressius i les les vocalitzacions sobre els termes Kreuzige! (Crucifiqueu-lo!), fliehen (fugir) i Weh (penes).
Una gran coral polifònica constituirà el penúltim moviment de la cantata: Jesu, deine Passion (Jesús, la teva Passió), en la qual l'orquestra doblarà les veus del cor: Flauta i violí als sopranos, primera viola als contralts, segona viola als tenors i continu als baixos. La tècnica utilitzada és la del coral figurat que consagrà Johann Pachelbel, en la qual les veus inferiors són les encarregades d'anar introduint les frases de la melodia en forma canònica o fuguística, per a ser posteriorment entonades ja com a cantus firmus.
Però l'obra no conclou amb aquesta coral, com seria habitual, sinó que Bach afegeix un altre deliciós cor, de nou amb cordes i flautes, com a l'inici: So lasset uns gehen in Salem der Freuden (Atansem-nos doncs a Salem, la ciutat feliç). Destacarà el tema musical ascendent de l'arrancada, que busca suggerir les passes decidides cap a Jerusalem de què parla el text.
Un alegre moviment que servirà per arrodonir aquesta bella cantata de Diumenge de Rams que en el seu dia inaugurà el primigeni Cicle de Weimar.
J.M.S.
Cantata BWV 182
HIMMELSKÖNIG, SEI WILLKOMMEN
Dominica Palmarum (Diumenge de Rams)
Estrenada: 25 de Març de 1714
(Primera cantata del Cicle de Weimar)
Text: Possiblement de Salomo Franck
HIMMELSKÖNIG, SEI WILLKOMMEN
Dominica Palmarum (Diumenge de Rams)
Estrenada: 25 de Març de 1714
(Primera cantata del Cicle de Weimar)
Text: Possiblement de Salomo Franck
1. SONATA
***
2. COR
Rei del Cel, sigues benvingut,
Deixa’ns ser també el teu Sió!
Entra doncs,
T’has guanyat els nostres cors!
***
3. RECITATIU (Baix)
Heus ací que ja vinc!
Car això és escrit al Llibre sobre mi.
La teva voluntat, Déu meu,
Compleixo de bon grat.
***
4. ÀRIA (Baix)
El teu poderós amor,
Insigne fill de Déu, t’ha expulsat
De la Trona de la teva pròpia Glòria.
És per a Salvació del Món
Que has ofert un sacrifici
Segellat amb la teva sang.
***
5. ÀRIA (Alt)
Sotmeteu-vos al Salvador,
Cors del creients!
Aneu-lo a cercar
Vestits amb la puresa de la vostra Fe;
Cossos, vides i fortunes
Siguin al Rei consagrats!
***
6. ÀRIA (Alt)
Deixa, Jesús, que en la bondat i les penes
Pugui atansar-me a Tu.
El món sencer només crida: Crucifiqueu-lo!
No em permetis fugir, Senyor
De la senyera de la Creu:
Allà hi trobaré la Corona i les Palmes.
***
7. CORAL
Jesús, la teva Passió
És la meva alegria
I el meu cor es nodreix
De les teves nafres, la teva corona
I els ultratges que vas patir.
La meva ànima camina sobre roses
Quan recorda que
Ens has regalat
Una Ciutat a dalt del Cel.
***
8. COR
Atansem-nos doncs a Salem, la ciutat feliç.
Acompanyem el Rei a l’amor i al patiment:
Ell marxa al capdavant
I va obrint camí.
Traduïda per Josep-Miquel Serra
7/9/14
30/4/14
La joia del mes de maig!
Aquest mes us proposem una música que Bach va utilitzar diverses
vegades mitjançant algunes mutacions sorprenents: Partita per a violí,
per a llaüt, simfonia de cantates com la BWV 120a o la BWV 29, aquí
espectacularment transformada... Que la gaudiu en totes les seves
formes!
http://www.catabach.com/la-joia-del-mes.html
http://www.catabach.com/la-joia-del-mes.html
27/4/14
Projecte Passió Segons St. Mateu
La Passió Segons Sant Mateu, a l'abast de tothom en vàries llengües,
entre elles la nostra, gràcies a un projecte de la Universitat
d'Arizona. Podeu canviar d'idioma passant el ratolí sota l'espelma. La
versió catalana és la de la nostra web. Tot el nostre agraïment al
professor Tim Smith.
http://oregonbachfestival.com/digital-bach-project/cuepoints/st-matthews-passion
http://oregonbachfestival.com/digital-bach-project/cuepoints/st-matthews-passion
10/11/13
Cantata BWV 40
Cantata BWV 40
DAZU IST ERSCHIENEN DER SOHN GOTTES
Feria II Nativitatis Christi
Estrenada: 26 de desembre de 1726
Text: Anònim, amb fragments dels Evangelis i d'Himnes de teòlegs alemanys.
1. COR
És per això que el Fill de Déu ha aparegut,
Per a destruir les obres del Diable.
***
2. RECITATIU (Tenor)
La Paraula es féu carn i habità a la Terra,
La llum del món il•luminà el globus terrestre,
El gran Fill de Déu
Deixà la Trona Celestial
I a sa Majestat va plaure
Esdevenir un simple infant humà.
Penseu doncs en tal canvi
Si sou capaços d'entendre'l:
El Rei esdevé súbdit,
El Senyor apareix com un serf
Nascut pel consol i la salvació
-Oh, paraules dolces a tota oïda!-
De la raça humana.
***
3. CORAL
El pecat engendra patiment,
Crist atorga alegria,
Car ell és vingut a aquest món
Per a consolar-nos.
Déu és ara amb nosaltres,
En l'aflicció:
Qui, doncs, ens podrà condemnar
A nosaltres els cristians?
***
4. ÀRIA (Baix)
Serp infernal,
No estàs espantada?
Car ara és nat aquell
Qui com a vencedor
Esclafarà el teu cap,
I aquells qui eren perduts
Seran feliços en la pau eterna.
***
5. RECITATIU (Alt)
La Serp que, al Paradís,
A tots els fills d'Adam
Injectà el verí dins l'ànima,
Ja no ens amenaçarà més.
La llavor de la dona és ja aquí,
El Salvador s'ha encarnat
I s'ha endut tot el verí.
Sigueu doncs consolats,
Pecadors angoixats!
***
6. CORAL
Sacseja el cap i digues:
Fuig, vella Serp!
Per què encara la teva picada
Em fa por i m'inquieta?
El teu cap està esclafat
I per la Passió del meu Salvador
T'esquivo i entro al Saló de la Felicitat.
***
7. ÀRIA (Tenor)
Infants de Crist, alegreu-vos!
Si el Regne Infernal s'enfurisma,
Si la ràbia de Satanàs us espanta,
Jesús, que sap com salvar-vos,
Cuidarà dels seus pollets
I els cobrirà amb les seves ales.
***
8. CORAL
Jesús, segueix prenent en gràcia
Aquells que són els teus membres.
Atorga tot allò que hom pot demanar
Per reconfortar els seus germans.
Dóna a la legió sencera dels cristians
Un any de pau i benaurances!
Joia, joia sobre més joia!
Crist ens guarda de tot mal.
Delícia, delícia sobre delícia!
Ell és el Sol de la Gràcia.
DAZU IST ERSCHIENEN DER SOHN GOTTES
Feria II Nativitatis Christi
Estrenada: 26 de desembre de 1726
Text: Anònim, amb fragments dels Evangelis i d'Himnes de teòlegs alemanys.
1. COR
És per això que el Fill de Déu ha aparegut,
Per a destruir les obres del Diable.
***
2. RECITATIU (Tenor)
La Paraula es féu carn i habità a la Terra,
La llum del món il•luminà el globus terrestre,
El gran Fill de Déu
Deixà la Trona Celestial
I a sa Majestat va plaure
Esdevenir un simple infant humà.
Penseu doncs en tal canvi
Si sou capaços d'entendre'l:
El Rei esdevé súbdit,
El Senyor apareix com un serf
Nascut pel consol i la salvació
-Oh, paraules dolces a tota oïda!-
De la raça humana.
***
3. CORAL
El pecat engendra patiment,
Crist atorga alegria,
Car ell és vingut a aquest món
Per a consolar-nos.
Déu és ara amb nosaltres,
En l'aflicció:
Qui, doncs, ens podrà condemnar
A nosaltres els cristians?
***
4. ÀRIA (Baix)
Serp infernal,
No estàs espantada?
Car ara és nat aquell
Qui com a vencedor
Esclafarà el teu cap,
I aquells qui eren perduts
Seran feliços en la pau eterna.
***
5. RECITATIU (Alt)
La Serp que, al Paradís,
A tots els fills d'Adam
Injectà el verí dins l'ànima,
Ja no ens amenaçarà més.
La llavor de la dona és ja aquí,
El Salvador s'ha encarnat
I s'ha endut tot el verí.
Sigueu doncs consolats,
Pecadors angoixats!
***
6. CORAL
Sacseja el cap i digues:
Fuig, vella Serp!
Per què encara la teva picada
Em fa por i m'inquieta?
El teu cap està esclafat
I per la Passió del meu Salvador
T'esquivo i entro al Saló de la Felicitat.
***
7. ÀRIA (Tenor)
Infants de Crist, alegreu-vos!
Si el Regne Infernal s'enfurisma,
Si la ràbia de Satanàs us espanta,
Jesús, que sap com salvar-vos,
Cuidarà dels seus pollets
I els cobrirà amb les seves ales.
***
8. CORAL
Jesús, segueix prenent en gràcia
Aquells que són els teus membres.
Atorga tot allò que hom pot demanar
Per reconfortar els seus germans.
Dóna a la legió sencera dels cristians
Un any de pau i benaurances!
Joia, joia sobre més joia!
Crist ens guarda de tot mal.
Delícia, delícia sobre delícia!
Ell és el Sol de la Gràcia.
Traduïda per Josep-Miquel Serra.
3/11/13
2/11/13
Cantata BWV 139
Cantata
BWV 139
WOHL
DEM, DER SICH AUF SEINEN GOTT
Dominica
23 Post Trinitatis
Estrenada:
12 de novembre de 1724
Text:
Anònim, basat en un himne de Johann Christoph Rube de 1692.
1.
CORAL
Feliç
aquell qui al seu Déu
Pot
realment abandonar-se com un infant!
Encara
que el Pecat, el Món, la Mort
I
tots els dimonis l'odiin
Seguirà
sentint-se content
Només
per tenir l'amistat de Déu.
***
2.
ÀRIA (Tenor)
Déu
és el meu amic. De qué servirà l'odi
Que
sobre mi aboqui l'enemic?
Resto
segur emmig de ràbies i envejes.
Que rarament digueu la veritat,
Que
sigueu sempre falsos,
Pot
importar-me?
Aquests
que us en burleu, sou inofensius.
***
3.
RECITATIU (Alt)
El
Salvador envia els seus
De
dret emmig del furor dels llops.
Entorn
seu es reuneix amb ardits
Una
multitud exaltada
Per
a ferir-los i humiliar-los.
Però
dels seus llavis surten tan sàvies sentències
Que
així em protegeix, si cal, del Món sencer.
***
4.
ÀRIA (Baix)
La
desgràcia m'envolta per totes bandes
Com
una pesada cadena,
Però
de sobte apareix la seva mà salvadora:
La
llum del consol apareix a la llunyania.
Així,
vaig aprendre per primera vegada que només Déu
Ha
de ser el millor amic dels homes.
***
5. RECITATIU (Soprano)
5. RECITATIU (Soprano)
Si!
Tot i dur amb mi el pitjor enemic,
La
pesada càrrega del pecat,
El
meu Salvador em farà trobar la Pau.
Entrego
a Déu allò que és de Déu:
El
més profund de l'ànima.
Si
Ell ara ho accepta,
S'esvaïrà
la culpa del pecat
I
desapareixerà el parany de Satanàs.
***
6.
CORAL
Així
doncs, desafio la Host Infernal!
Desafio
també la venjança de la Mort!
Desafio
el Món sencer!
Els
vostres cops no aconseguiràn afligir-me!
Déu
és el meu protector, el meu auxili i el meu seny,
Feliç
aquell qui té a Déu per amic.
Traduïda
per Josep-Miquel Serra.
CataBach.com
La
pàgina en català de JS Bach
24/10/13
Suport al professorat català!
CATABACH.COM DÓNA SUPORT A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA EN LA DEFENSA DEL MODEL ESCOLAR CATALÀ, L'OPOSICIÓ FRONTAL A LA LOMCE I L'EXIGÈNCIA DE LA FI DE LES RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES.
BWV 95
El Setzè
Diumenge després de la Trinitat és un dels pocs diumenges per al qual es conserven quatre cantates, que cronològicament són les BWV 161, 95, 8 i 27. Tot seguit analitzarem la segona d'elles, la cantata BWV 95 CHRISTUS, DER IST MEIN LEBEN, una extraordinària cantata que Alberto Basso qualificà d'opera stupenda e imprevedibile.
Estrenada a Leipzig el 12 de setembre de 1723, pertany al primer estiu de Bach a la Cantoria de St. Tomàs. L'Evangeli del dia (Lluc 7, 11-17) explicava la resurrecció del fill de la vídua de Naïm, i és per això que les quatre cantates destinades a aquest diumenge tracten, d'una o altra forma, el tema de la mort. Bach, al llarg de tota la seva obra, sempre tractarà la mort no com a quelcom terrible sinó com un alliberament de les penúries del món material, un trànsit necessari per tal d'assolir la beatitud eterna al Reialme de Déu. Aquesta concepció serà explícitament exposada als darrers versos de la coral de soprano (núm. 3): Allà recompensara eternament Déu aquell que aquí l'ha servit.
Musicalment, la cantata és d'una riquesa extraordinària i presenta alguns problemes d'instrumentació, ja que no queda clar a quin instrument es refereix Bach amb el corno prescrit a la partitura. Evidentment, es tracta d'algun tipus de trompa, que bé podria ser un cornettino, un cornetto a bocchino o simplement la trompa habitual. En tot cas, cada director opta per la seva solució particular quan s'enfronta a aquesta obra.
L'anònim llibretista confecciona el cor inicial de la cantata amb el text de la coral (també anònima) que li dóna títol: Christus, der ist mein Leben (Crist és la meva vida). Es tracta d'un complex i sorprenent moviment en el qual sembla que Bach experimentà noves formes d'expressió: Arrenca amb un elaborat tema instrumental encapçalat pels oboès, de ritme sincopat, sobre el qual el cor entonarà la primera frase del coral que, recurs corprenedor, quedarà ralentitzada per a cantar la segona estrofa, La mort és el meu guardó. Tot seguit, es reprendrà el ritme original. Sobtadament però, irromp una secció on el tenor solista declama una sèrie de passatges en recitatiu i arioso, enllaçats bé per breus ràfegues del tema orquestral o bé per expressius silencis. I de nou irromprà una nova secció del cor, ara entonant alla breve les frases del coral sobre un agitat concertant de trompa, oboès a l'uníson i cordes amb un cert regust arcaïtzant, també tallat per inquietants silencis i que conclourà de forma gairebé abrupta.
Els moviments segon i tercer van a càrrec del soprano, que cantarà el menyspreu al món material i les seves misèries. El recitatiu Nun, falsche Welt! (Ara, món enganyós!) es fusiona amb la coral Valet will ich dir geben (De tu m'acomiado), on la melodia de Melchior Teschner de 1613 serà acompanyada pels dos oboès d'amore i el baix continu.
Serà ara el tenor qui s'ocuparà dels dos següents moviments: El recitatiu Ach könnte mir doch bald so wohl geschehn (Va, que vegi de seguida, el moment esperat) condueix a l'ària Ach, schlage doch bald, selge Stunde (Ah, que repiqui ja, hora venturosa)
Cantata BWV 95
CHRISTUS, DER IST MEIN LEBEN
Dominica 16 Post Trinitatis
Estrenada: 12 de setembre de 1723
Text: Anònim, basat en quatre himnes luterans dels segles XVI i XVII
CHRISTUS, DER IST MEIN LEBEN
Dominica 16 Post Trinitatis
Estrenada: 12 de setembre de 1723
Text: Anònim, basat en quatre himnes luterans dels segles XVI i XVII
1. COR, AIROSO I RECITATIU (Tenor)
Crist és la meva vida
La mort és el meu guardó;
A ella jo m’abandono
Cap allí me’n vaig joiós.
Vaig joiós
Sí, a cor què vols
Vull partir tot seguit d’aquí.
Per tant, si ara em diguessin: Ja pots!
Jo ja estic a punt, ja ho vull,
Que aquests pobre cos i membres abaltits.
Revestits de mena mortal
Tornin altra vegada
Endintre el si de la terra.
Ja tinc llest el meu salm funerari;
Ah, si el pogués cantar avui mateix!
Amb pau i joia me’n vaig d’aquí
Tal com Déu ho vol,
El meu ser i el meu cor marxen tranquils
Amb dolcesa i serenor
Déu així m’ho prometé:
Que la mort el meu somni ha de ser.
***
2. RECITATIU (Soprano)
Ara, món enganyós!
Quan a tu, ara ja no em resta res.
La meva llar ja és a punt,
Podré descansar tranquil
Si més no, millor que ací,
A la riba dels teus rius de Babel,
a les contrades de la disbauxa
On em forçaves a tastar la sal de la luxúria
Sense res més que les pomes de Sodoma.
No, i no! Ara, amb l’ànim assossegat
Ja puc dir:
***
3. CORAL (Soprano)
De tu m'acomiado,
Món malvat i mentider:
La teva vida pecaminosa i vil
No m'és gens atractiva.
És millor viure al Cel,
Allà és el meu anhel,
Allà recompensara eternament Déu
Aquell que aquí l'ha servit.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Va, que vegi de seguida, el moment esperat,
Que la mort,
La fi de tot maldol,
Pugui arrabassar-me els membres;
Jo l’he triat perquè del meu cos en faci estatge
I vaig comptant les hores que encara falten.
***
5. ÀRIA (Tenor)
Ah, que repiqui ja, hora venturosa,
La darrera campanada!
Vine, vine, que t’allargo les mans.
Vine, i posa fi a tots els meus mals,
Hora de la mort, tant de temps esperada!
***
6. RECITATIU (Baix)
Doncs jo em sé
I penso que és ben cert,
Que des del meu sepulcre
Tinc un camí segur vers el Pare.
Ara la meva mort és un somni,
Gràcies a que, el meu cos, alliberat
Dels turments d’ací baix,
Aixeca el vol cap a la serenor.
Així com, el pastor cerca la seva ovella perduda,
No m’ha de trobar, també, Jesús a mi,
Essent ell el meu cap i jo un dels seus membres!
Per això, amb l’esperit content, poso ara,
Ma santa resurrecció en mans del meu Salvador.
***
7. CORAL
Com que tu de la mort t’has desfet,
Jo tampoc no romandré a la fossa;
El teu darrer mot és que jo pugi al cel,
Tu saps com esvair la basarda a la mort.
Doncs, allà on tu ets, jo també vull venir,
Per quedar-m’hi a viure eternament
I per això me’n vaig d’aquí content.
Traducció:
Antoni Sàbat i Aguilera (Nº 1-2 i 4-7)
Josep- Miquel Serra (Nº. 3)
4/7/13
24/8/12
Un gran honor
La nostra traducció al català de la Passió Segons Sant Mateu serà utilitzada en un lloc web Flash nord-americà de l'obra. Es tracta d'una col·laboració entre el festival d'Oregon Bach, la Universitat d'Oregon, la Northern Arizona University, la productora Hanssler Classic, i la Fundació caritativa Hinkle. El professor de teoria musical Tim Smith, de la universitat d'Arizona, és qui s'encarrega de la versió catalana.
Podeu visitar la pàgina, encara en construcció.
Podeu visitar la pàgina, encara en construcció.
14/4/12
Dominica Quasimodogeniti
El segon diumenge de Pasqua, en la liturgia Luterana de temps de Bach, era l'anomenat Dominica Quasimodogeniti, a causa de l'introitus de la missa llatina:“Quasimodo geniti infantes…” (1 Pere 2:2-3), és a dir, "com infants acabats de néixer", car aquest era el dia en que, en els primers temps del cristianisme, els conversos de qualsevol edat del darrer any eren presentats a la comunitat i a Déu començant -per dir-ho així- des de zero en la seva nova fe. Els nous cristians eren vestits amb blanques túniques, d'aquí que aquest diumenge també s'anomenés "Dominica in Albis". Són dues les cantates conservades per aquesta festivitat, les BWV 67 Halt im Gedächtnis Jesum Christ, de 1724 i BWV 42 Am Abend aber desselbigen Sabbats, de 1725.
30/1/12
Coral BWV 276
Uns amics de Cabrera de Mar necessitaven la versió catalana d'una coral de Bach que aprofito per a compartir amb tots vosaltres:
CHRIST IST ERSTANDEN BWV 276
Crist ha ressuscitat
De tots els seus turments:
Siguem-ne tots joiosos,
Crist vol ser el nostre consol.
Kyrie Eleis!
Si no hagués ressuscitat
El Món s'hauria perdut,
D'ençà que revisquè
Lloem el Senyor Crist.
Kyrie Eleis!
Al·leluia, al·leluia, al·leluia!
Siguem-ne tots joiosos,
Crist vol ser el nostre consol.
Kyrie Eleis!
(Joseph Klug, Gesangbuch, 1535)
Traducció de J. M. Serra
CHRIST IST ERSTANDEN BWV 276
Crist ha ressuscitat
De tots els seus turments:
Siguem-ne tots joiosos,
Crist vol ser el nostre consol.
Kyrie Eleis!
Si no hagués ressuscitat
El Món s'hauria perdut,
D'ençà que revisquè
Lloem el Senyor Crist.
Kyrie Eleis!
Al·leluia, al·leluia, al·leluia!
Siguem-ne tots joiosos,
Crist vol ser el nostre consol.
Kyrie Eleis!
(Joseph Klug, Gesangbuch, 1535)
Traducció de J. M. Serra
4/9/11
Per l'escola en català!
CataBach.com s'adhereix al Manifest de Somescola.cat en contra de la sentència del TSJC contra la immersió lingüística en català a les escoles del nostre país. Així mateix, declarem no estar disposats a acatar tal sentència i donem el nostre plé suport a tot aquell qui faci el mateix.
El model educatiu català ha demostrat sobradament les seves virtuts al llarg de tres dècades, compta amb el consens de la immensa majoria de la societat catalana i garanteix la igualtat d'oportunitats i competències lingüístiques de tots els alumnes en qualsevol de les dues llengües oficials.
Els repetits intents d'una minoria fanatitzada (i recolzada per l'estructura estatal espanyola) d'acabar amb aquest model educatiu d'èxit responen només a la voluntat d'encetar un conflicte inexistent i afavorir l'extinció del català en poques generacions.
No ho permetrem.
El model educatiu català ha demostrat sobradament les seves virtuts al llarg de tres dècades, compta amb el consens de la immensa majoria de la societat catalana i garanteix la igualtat d'oportunitats i competències lingüístiques de tots els alumnes en qualsevol de les dues llengües oficials.
Els repetits intents d'una minoria fanatitzada (i recolzada per l'estructura estatal espanyola) d'acabar amb aquest model educatiu d'èxit responen només a la voluntat d'encetar un conflicte inexistent i afavorir l'extinció del català en poques generacions.
No ho permetrem.
1/5/11
Més novetats a la web!
Ja hem pulicat la primera part del comentari de la Passió segons Sant Mateu, que completa la seva traducció. Properament publicarem la segona part, en la qual analitzarem els moments més destacats de l'obra.
També oferim des d'avui la possibilitat de descarregar els podcasts del programa La Cantata del Diumenge. Per raons d'espai al nostre servidor, només podrem penjar els quatre darrers programes emesos, però això ja és quelcom, oi?
Esperem que us plaguin aquestes novetats!
També oferim des d'avui la possibilitat de descarregar els podcasts del programa La Cantata del Diumenge. Per raons d'espai al nostre servidor, només podrem penjar els quatre darrers programes emesos, però això ja és quelcom, oi?
Esperem que us plaguin aquestes novetats!
27/3/11
L'Oratori de Pasqua, en català.
Ja hem publicat la traducció que us anunciava fa uns dies : L'Oratori de Pasqua BWV 249, realitzada per Gabriel de la S.T. Sampol, amb la qual ja disposem de la versió catalana de totes les obres més importants de Bach excepte la Missa en Si menor (tot arribarà). Una traducció magnífica, com totes les del nostre amic mallorquí que hem completat amb el comentari corresponent de l'obra, a càrrec d'un servidor. Hi podeu accedir mitjançant el títol d'aquesta entrada. A més, hem introduït la possibilitat de descarregar-se la partitura completa, cosa que farem extensible a les altres traduccions importants (de moment, aquesta opció ja és disponible a la Passió de Mateu i el Magnificat).
La propera publicació espero que sigui el comentari de la Passió de Mateu que estic redactant des de fa temps i que he hagut d'aparcar momentàniament per enllestir el de l'Oratori de Pasqua i en Gabriel m'ha anunciat el seu pròxim objectiu: Les cançons del Quadern d'Anna Magdalena...
CataBach. com no para, ja ho veieu!
La propera publicació espero que sigui el comentari de la Passió de Mateu que estic redactant des de fa temps i que he hagut d'aparcar momentàniament per enllestir el de l'Oratori de Pasqua i en Gabriel m'ha anunciat el seu pròxim objectiu: Les cançons del Quadern d'Anna Magdalena...
CataBach. com no para, ja ho veieu!
12/3/11
La Passió segons Sant Joan, en català!
Novetats a CataBach.com:
Ja és disponible la traducció al català de la Passió segons Sant Joan. Es tracta de la versió utilitzada per la Coral Canticela de Barcelona en les seves interpretacions populars i ens ha estat amablement cedida per Agustí Casals. Una d'aquestes interpretacions s'esdevindrà, per cert, el proper dissabte 9 d'abril a les 22h a la cripta de la Sagrada Família. Podeu accedir a la traducció mitjançant el títol d'aquesta entrada.
Per altra banda, el nostre gran col·laborador Gabriel de la S. T. Sampol està treballant en la traducció de l'Oratori de Pasqua, que ben aviat tindrà enllestit.
Per acabar, un servidor també està treballant en un ampli comentari de la Passió segons Sant Mateu que espero tenir enllestit per al dia 21 de març, 326 aniversari del naixement de Bach i que publicarem com a complement de la traducció de l'obra, disponible des de fa temps.
Ja veieu que, encara que ens costi actualitzar el bloc, seguim treballant!
Ja és disponible la traducció al català de la Passió segons Sant Joan. Es tracta de la versió utilitzada per la Coral Canticela de Barcelona en les seves interpretacions populars i ens ha estat amablement cedida per Agustí Casals. Una d'aquestes interpretacions s'esdevindrà, per cert, el proper dissabte 9 d'abril a les 22h a la cripta de la Sagrada Família. Podeu accedir a la traducció mitjançant el títol d'aquesta entrada.
Per altra banda, el nostre gran col·laborador Gabriel de la S. T. Sampol està treballant en la traducció de l'Oratori de Pasqua, que ben aviat tindrà enllestit.
Per acabar, un servidor també està treballant en un ampli comentari de la Passió segons Sant Mateu que espero tenir enllestit per al dia 21 de març, 326 aniversari del naixement de Bach i que publicarem com a complement de la traducció de l'obra, disponible des de fa temps.
Ja veieu que, encara que ens costi actualitzar el bloc, seguim treballant!
5/7/10
Novetat Editorial
L'amic Josep Planas ens ha fet arribar el següent correu proposant-nos una novetat editorial sobre les cantates de Bach:
Acaba de sortir un nou llibre, similar a l'escrit per Daniel S. Vega Cernuda publicat l'any 2004 per Cátedra, sobre les cantates de J.S. Bach de Gilles Cantagrel, magnífic coneixedor i comentarista de Bach, a l'Editorial Fayard. És en francès. És un enorme compendi de totes les cantates conegudes de Bach, ordenades d'acord amb el seu destí dintre l'any litúrgic, amb comentaris, text en alemany i francès, instrumentació, procedència dels autògrafs, autors dels textos, formació vocal, etc. i una breu, però bona bibliografia sobre Bach. Inclou també les cantates profanes i el seu possible destí. És un volum que només té 1666 planes, això sí, escrites amb molta claretat. És altament recomanable, sobretot perquè té en compte les últimes investigacions i troballes sobre l'obra de Bach, bé que l'esquema que segueix no difereix pas massa del de Vega Cernuda. I una altra cosa interessant: a més de la numeració de la Bach Werke Verzeichnis hi ha també la de Bach Compendium.
Agraïm el suggeriment de l'amic Planas i el compartim amb tots vosaltres. Cal estar al corrent de les novetats que apareixen en la investigació de la vida i obra de Bach, ja que aquestes presenten encara avui dia nombrosos apectes poc clars, la qual cosa deixa sempre la porta oberta a troballes sorprenents.
Acaba de sortir un nou llibre, similar a l'escrit per Daniel S. Vega Cernuda publicat l'any 2004 per Cátedra, sobre les cantates de J.S. Bach de Gilles Cantagrel, magnífic coneixedor i comentarista de Bach, a l'Editorial Fayard. És en francès. És un enorme compendi de totes les cantates conegudes de Bach, ordenades d'acord amb el seu destí dintre l'any litúrgic, amb comentaris, text en alemany i francès, instrumentació, procedència dels autògrafs, autors dels textos, formació vocal, etc. i una breu, però bona bibliografia sobre Bach. Inclou també les cantates profanes i el seu possible destí. És un volum que només té 1666 planes, això sí, escrites amb molta claretat. És altament recomanable, sobretot perquè té en compte les últimes investigacions i troballes sobre l'obra de Bach, bé que l'esquema que segueix no difereix pas massa del de Vega Cernuda. I una altra cosa interessant: a més de la numeració de la Bach Werke Verzeichnis hi ha també la de Bach Compendium.
27/11/09
La dignitat de Catalunya
CataBach.com s'adhereix a l'històrica editorial conjunta publicada el 26 de novembre de 2009 per 12 mitjans escrits editats a Catalunya. La trobareu a la nostra pàgina principal o bé fent clic al títol d'aquesta entrada.
Visca la nostra nació!
Visca la nostra nació!
19/11/09
Thank you, Mr. Sàbat!
Torno al bloc per a fer ressó d'un fantàstic aconteixement esdevingut a la Bach Cantatas Website, la pàgina de referència mundial pel que fa a les cantates d'església de Bach:
Amb gran alegria i admiració puc anunciar que la versió catalana de cada cantata és, des de fa un temps, al costat de la traducció als idiomes més importants del món.
Aixó s'ha esdevingut gràcies el nostre amic Antoni Sàbat, autor de la major part de les traduccions al català de les cantates que hem publicat a la nostra web i el bloc del qual (Artantoni) és un dels nostres blocs amics. La veritat és que l'Antoni ha arribat a traduïr a la nostra llengua, entre d'altres obres, totes les cantates d'església de Bach!
El que ja és una jugada mestra és haver aconseguit que els responsables d'aquella gran web (suposo que el sr. Aryeh Oron hi ha tingut a veure) hagin tingut tal deferència envers la nostra llengua, sovint menystinguda o ignorada. Així doncs, Thank You, Mr. Oron! I si algú vol fer palés el seu agraïment al sr. Oron, pot enviar un misstge (en anglés) a aquesta adreça: oron-a@inter.net.il
Per acabar, us explicaré un secret: jo mateix fa temps que vaig contactar amb el sr. Oron per tal que publiquès les primeres 50 traduccions al català, però la cosa no va prosperar crec que per uns errors en el format de la taula que li vaig enviar...
Per aixó em trec ara de nou el barret davant l'Antoni Sàbat qui, amb la seva immensa feinada i la seva brillant gestió, ha situat la nostra llengua en un lloc de privilegi que li reportarà coneixement i prestigi entre tots aquells que s'interessin per l'obra de Bach.
Thank You, Mr. Sàbat!
SBG
Amb gran alegria i admiració puc anunciar que la versió catalana de cada cantata és, des de fa un temps, al costat de la traducció als idiomes més importants del món.
Aixó s'ha esdevingut gràcies el nostre amic Antoni Sàbat, autor de la major part de les traduccions al català de les cantates que hem publicat a la nostra web i el bloc del qual (Artantoni) és un dels nostres blocs amics. La veritat és que l'Antoni ha arribat a traduïr a la nostra llengua, entre d'altres obres, totes les cantates d'església de Bach!
El que ja és una jugada mestra és haver aconseguit que els responsables d'aquella gran web (suposo que el sr. Aryeh Oron hi ha tingut a veure) hagin tingut tal deferència envers la nostra llengua, sovint menystinguda o ignorada. Així doncs, Thank You, Mr. Oron! I si algú vol fer palés el seu agraïment al sr. Oron, pot enviar un misstge (en anglés) a aquesta adreça: oron-a@inter.net.il
Per acabar, us explicaré un secret: jo mateix fa temps que vaig contactar amb el sr. Oron per tal que publiquès les primeres 50 traduccions al català, però la cosa no va prosperar crec que per uns errors en el format de la taula que li vaig enviar...
Per aixó em trec ara de nou el barret davant l'Antoni Sàbat qui, amb la seva immensa feinada i la seva brillant gestió, ha situat la nostra llengua en un lloc de privilegi que li reportarà coneixement i prestigi entre tots aquells que s'interessin per l'obra de Bach.
Thank You, Mr. Sàbat!
SBG
1/6/09
BWV 209, di Giovanni Sebastiano Bach
Aquest juny us convido més que mai a visitar la nostra secció de La Joia del Mes, ja que hem decidit rebre l'estiu amb una autèntica meravella extreta d'una de les obres més singulars i amagades de Bach. Es tracta de la simfonia inicial de la cantata BWV 209 que, juntament amb la BWV 203, són les dues úniques obres de Bach cantades en italià. Tot i que la seva autenticitat ha estat llargament discutida (sobretot la de BWV 203) sembla evident la mà de Bach almenys en la cantata BWV 209, que arrenca amb una simfonia que recorda moltíssim a la cèlebre suite en si menor BWV 1067, amb la qual comparteix tonalitat i dispositiu orquestral. Molt probablement aquesta simfonia no és res més que un fragment reciclat d'una obra avui en dia perduda, i que ha arribat fins a nosaltres gràcies a la seva inclusió en la cantata BWV 209. Estem davant del que podria ser l'únic testimoni d'una hipotètica germana bessona de la genial suite per a flauta que ha esdevingut una de les obres més conegudes de Bach. Realment, aquesta simfonia podria, sense cap problema, ser inclosa entre els 7 moviments de la Suite BWV 1067 sense que la seva genialitat se'n ressentís el més mínim. Alberto Basso considerava que s'assemblava molt a alguns passatges de l'obertura, mentre que Daniel S. Vega Cernuda la veu més similar al minuetto. A un servidor, en canvi, li recorda més a les bourées centrals. Però la realitat, al marge d'aquestes apreciacions secundàries, és que estem d'avant d'un cas que ens fa lamentar de nou la desaparició d'una part significativa de l'obra de Bach...
SBG
SBG
24/2/09
CataBach.com: Renovació forçosa.
Us hem d'explicar una trista història:
Resulta que l'empresa a la qual s'hostatjava la nostra web, LYCOS EUROPE, ha decidit reestructurar els seus negocis i, vés per on, una de les seves decisions ha estat tancar la divisió de webhosting. Als pobres desgraciats que hi teniem hostatjades les nostres humils webs, molt amablement ens han convidat a buscar-nos la vida. Això sí, ens han presentat una empresa alemanya amiga seva, STRATO, que s'ofereix a acollir-nos generosament (previ pas per caixa) amb la promesa d'un trasllat fàcil, ràpid i sense cap problema a l'hora de mantenir el contingut de les nostres antigues webs...
I resulta que ens han donat pel sac, (i de quina manera!) per que en realitat el trasllat és gairebé impossible a menys que tinguis un enginyer informàtic al costat, havent de bregar amb tot un merder de martingales anomenades FTP, protocolos ID i unes instruccions i passos a seguir que ja no sé si estaven escrits en castellà (de català, res de res), sànscrit o lineal B de Creta.
Total, que hem desistit de recuperar la pàgina i, com que som catalans (pueblo serio y laborioso...), creiem que val més refer CataBach.com des del principi, aprofitant per a renovar-ne tant la imatge com els continguts. Això sí, us asseguro que serà en una altra empresa de webhosting, catalana per poc que pugui! Qui s'han cregut que som???
Però no tot són males notícies: l'Au Fènix renaixerà i, a més, amb un petit fillet!
Per a seguir amb vosaltres i cobrir-nos les esquenes davant el que pugui venir, hem decidit crear una pàgina filial, CataBach II. L'estem construïnt en un servidor de webs gratuïtes (d'aqui que hi aparegui publicitat) que no ens ha fallat mai i on ja hi havia la Zona de Descàrregues, que també segueix activa. Allà hi anirem publicant en els propers dies totes les traduccions de les obres de Bach, que així no deixaran d'estar disponibles durant la reconstrucció de la nostra pàgina principal. Més endavant fusionarem la Zona de Descàrregues amb CataBach II.
Per tant, temporalment la web www.catabach.com restarà inactiva.
Aviat començarem a publicar-ne la nova versió, que anirem ampliant progressivament.
Moltes gràcies per la vostra comprensió i perdoneu les molésties.
SBG
Resulta que l'empresa a la qual s'hostatjava la nostra web, LYCOS EUROPE, ha decidit reestructurar els seus negocis i, vés per on, una de les seves decisions ha estat tancar la divisió de webhosting. Als pobres desgraciats que hi teniem hostatjades les nostres humils webs, molt amablement ens han convidat a buscar-nos la vida. Això sí, ens han presentat una empresa alemanya amiga seva, STRATO, que s'ofereix a acollir-nos generosament (previ pas per caixa) amb la promesa d'un trasllat fàcil, ràpid i sense cap problema a l'hora de mantenir el contingut de les nostres antigues webs...
I resulta que ens han donat pel sac, (i de quina manera!) per que en realitat el trasllat és gairebé impossible a menys que tinguis un enginyer informàtic al costat, havent de bregar amb tot un merder de martingales anomenades FTP, protocolos ID i unes instruccions i passos a seguir que ja no sé si estaven escrits en castellà (de català, res de res), sànscrit o lineal B de Creta.
Total, que hem desistit de recuperar la pàgina i, com que som catalans (pueblo serio y laborioso...), creiem que val més refer CataBach.com des del principi, aprofitant per a renovar-ne tant la imatge com els continguts. Això sí, us asseguro que serà en una altra empresa de webhosting, catalana per poc que pugui! Qui s'han cregut que som???
Però no tot són males notícies: l'Au Fènix renaixerà i, a més, amb un petit fillet!
Per a seguir amb vosaltres i cobrir-nos les esquenes davant el que pugui venir, hem decidit crear una pàgina filial, CataBach II. L'estem construïnt en un servidor de webs gratuïtes (d'aqui que hi aparegui publicitat) que no ens ha fallat mai i on ja hi havia la Zona de Descàrregues, que també segueix activa. Allà hi anirem publicant en els propers dies totes les traduccions de les obres de Bach, que així no deixaran d'estar disponibles durant la reconstrucció de la nostra pàgina principal. Més endavant fusionarem la Zona de Descàrregues amb CataBach II.
Per tant, temporalment la web www.catabach.com restarà inactiva.
Aviat començarem a publicar-ne la nova versió, que anirem ampliant progressivament.
Moltes gràcies per la vostra comprensió i perdoneu les molésties.
8/11/08
BWV 71
La Cantata BWV 71 GOTT IST MEIN KÖNIG és una cantata realment singular. No tan sols és una de les primeres cantates de Bach sinó que és la primera de la qual en podem certificar la data i el lloc de l'estrena: El 4 de Febrer de 1708, a Mühlhausen. La datació de les primeres cantates de Bach és gairebé impossible avui dia, però actualment la investigació considera les cantates BWV 106 i 131 uns mesos anteriors a la BWV 71. Més incerta és la datació de les cantates BWV 4, 150 i 196, totes elles cantates primigènies segurament escrites amb uns pocs mesos de diferència. La BWV 71 és també la primera de les cantates que Bach escriurà al llarg de la seva vida per a celebrar la presa de possessió d'un nou consistori (un Ratsweschel), destinació que comparteix amb les cantates BWV 119, 137, 193, 120, 29 i 69 sense comptar almenys 4 cantates més, avui perdudes. En tercer lloc, es tracta de la primera cantata espectacular, de concepció "fastuosa", on Bach s'estrenarà en l'ús de trompetes i timbales. I per acabar, es tracta de la primera de la sèrie de poquíssimes obres que Bach va veure editades durant la seva vida.
Bach, un vailet de 22 anys que havia estat nomenat organista a Mühlhausen el 15 de juny de 1707, rebé al novembre d'aquell any l'encàrrec de la composició d'una cantata per a celebrar el Ratsweschel del mes de febrer de l'any següent. El resultat deixà tan satisfet tothom, que el mateix ajuntament en va finançar una edició impresa de la que se'n conserven tres exemplars. Sembla ser que la cantata s'estrenà a l'església de Sta. Maria i es tornà a executar l'endemà, Diumenge de Septuagèsima, a l'església de St. Blai, on treballava Bach, el qual rebé 3 tàlers com a recompensa.
Poques vegades més veuria Bach quelcom semblant. I no tan sols això, sinó que l'any següent, havent marxat ja Bach a la cort ducal de Weimar, des de Mühlhausen li tornaren a encarregar una altra cantata, que per desgràcia s'ha perdut. El llibret és anònim, incloent passatges bíblics i un himne de Johann Heermann de 1630.
Musicalment, la cantata BWV 71 és, com totes les cantates primigènies de Bach, una autèntica joia arcaïtzant escrita per un compositor que encara no ha descobert el nou estil, provinent d’Itàlia, que estructura la cantata en àries da capo, recitatius seccos i accompagnatos i cors de formes ben definides. D'aquí les ressonàncies motetístiques i madrigalesques d'aquesta cantata, que el mateix Bach anomena motteto en la partitura impresa. Com comentàvem anteriorment, aquesta cantata és molt més brillant que les altres cantates contemporànies, cosa que comprovem des de l'esclatant primer compas del cor inicial, que la intitula: Gott ist mein König (Déu és el meu Rei des d'antic). En ell s'alternen fanfàrries festives i fragments corals amb intervencions dels solistes, sense oblidar breus aparicions de les flautes dolces.
El segon moviment, Ich bin nun achtzig Jahr (Tinc ja vuitanta anys), és una superposició del cant del tenor, entonant fragments del Segon Llibre de Samuel, amb la coral O Gott, du frommer Gott de Johann Heerman que entona el soprano, sustentats solament pel baix continu.
El tercer moviment, Dein Alter sei wie deine Jugend (Que la teva vellesa sigui com la joventut), ve indicat a la partitura com a coro senza ripieni, és a dir, sense solistes. És una fuga permutativa típica dels primers temps de Bach, que potser vol representar el pas de la joventut a la vellesa expressat al text.
Flautes i oboès acompanyaran el baix al següent moviment, Tag und Nacht ist dein (Dia i Nit són teus), una arioso en el qual Bach assaja la llavors incipient forma tripartita da capo, que tant utilitzarà al llarg de la seva carrera. Hi destaca la vocalització descendent amb què s'il·lustra el mot Nacht (nit).
El cinquè moviment serà una singular ària de contralt i baix continu, trencada per les ràfegues de trompetes i timbales quan aparegui el terme Durch mächtige Kraft (Amb poderosa força) i que acabarà amb una mena de breu fanfàrria festiva.
Els moviments finals són dos cors, el primer d'ells d'una severitat corprenedora: Du wollest dem Feinde nicht geben die Seele deiner (No voldràs entregar a l'Enemic), que compta amb la participació de tot el dispositiu excepte les trompetes i les timbales. La seva arrencada recorda moltíssim a l'Agnus Dei de la Missa en Si Menor, tot i que aviat deriva cap a una construcció vocal de caràcter més aviat homòfon però d'una grandiosa intensitat, demostració de la inspiració divina ja que posseïa el jove Bach.
I la cantata conclou amb el cor Das neue Regiment (Al nou Consistori), un elaborat moviment que ve a ser una amalgama de motius, destinats cada un d'ells a la millor il·lustració musical possible del text que es canta. De nou la genialitat de Bach es demostra en el fet que en cap moment es perd la cohesió musical, que és el gran perill d'aquest tipus d'estructura. Un moment especialment brillant és la fuga permutativa sobre muss täglich von neuem dich, Joseph, efreuen (t'alegrin de nou cada dia, Josep), que a banda de la demostració tècnica amaga una al·lusió a l'emperador Josep I d'Habsburg. Conclou tot seguit la cantata amb una andanada final que, sorprenentment, s'esvaeix amb un sospir de les flautes certament enigmàtic.
Bach, un vailet de 22 anys que havia estat nomenat organista a Mühlhausen el 15 de juny de 1707, rebé al novembre d'aquell any l'encàrrec de la composició d'una cantata per a celebrar el Ratsweschel del mes de febrer de l'any següent. El resultat deixà tan satisfet tothom, que el mateix ajuntament en va finançar una edició impresa de la que se'n conserven tres exemplars. Sembla ser que la cantata s'estrenà a l'església de Sta. Maria i es tornà a executar l'endemà, Diumenge de Septuagèsima, a l'església de St. Blai, on treballava Bach, el qual rebé 3 tàlers com a recompensa.
Poques vegades més veuria Bach quelcom semblant. I no tan sols això, sinó que l'any següent, havent marxat ja Bach a la cort ducal de Weimar, des de Mühlhausen li tornaren a encarregar una altra cantata, que per desgràcia s'ha perdut. El llibret és anònim, incloent passatges bíblics i un himne de Johann Heermann de 1630.
Musicalment, la cantata BWV 71 és, com totes les cantates primigènies de Bach, una autèntica joia arcaïtzant escrita per un compositor que encara no ha descobert el nou estil, provinent d’Itàlia, que estructura la cantata en àries da capo, recitatius seccos i accompagnatos i cors de formes ben definides. D'aquí les ressonàncies motetístiques i madrigalesques d'aquesta cantata, que el mateix Bach anomena motteto en la partitura impresa. Com comentàvem anteriorment, aquesta cantata és molt més brillant que les altres cantates contemporànies, cosa que comprovem des de l'esclatant primer compas del cor inicial, que la intitula: Gott ist mein König (Déu és el meu Rei des d'antic). En ell s'alternen fanfàrries festives i fragments corals amb intervencions dels solistes, sense oblidar breus aparicions de les flautes dolces.
El segon moviment, Ich bin nun achtzig Jahr (Tinc ja vuitanta anys), és una superposició del cant del tenor, entonant fragments del Segon Llibre de Samuel, amb la coral O Gott, du frommer Gott de Johann Heerman que entona el soprano, sustentats solament pel baix continu.
El tercer moviment, Dein Alter sei wie deine Jugend (Que la teva vellesa sigui com la joventut), ve indicat a la partitura com a coro senza ripieni, és a dir, sense solistes. És una fuga permutativa típica dels primers temps de Bach, que potser vol representar el pas de la joventut a la vellesa expressat al text.
Flautes i oboès acompanyaran el baix al següent moviment, Tag und Nacht ist dein (Dia i Nit són teus), una arioso en el qual Bach assaja la llavors incipient forma tripartita da capo, que tant utilitzarà al llarg de la seva carrera. Hi destaca la vocalització descendent amb què s'il·lustra el mot Nacht (nit).
El cinquè moviment serà una singular ària de contralt i baix continu, trencada per les ràfegues de trompetes i timbales quan aparegui el terme Durch mächtige Kraft (Amb poderosa força) i que acabarà amb una mena de breu fanfàrria festiva.
Els moviments finals són dos cors, el primer d'ells d'una severitat corprenedora: Du wollest dem Feinde nicht geben die Seele deiner (No voldràs entregar a l'Enemic), que compta amb la participació de tot el dispositiu excepte les trompetes i les timbales. La seva arrencada recorda moltíssim a l'Agnus Dei de la Missa en Si Menor, tot i que aviat deriva cap a una construcció vocal de caràcter més aviat homòfon però d'una grandiosa intensitat, demostració de la inspiració divina ja que posseïa el jove Bach.
I la cantata conclou amb el cor Das neue Regiment (Al nou Consistori), un elaborat moviment que ve a ser una amalgama de motius, destinats cada un d'ells a la millor il·lustració musical possible del text que es canta. De nou la genialitat de Bach es demostra en el fet que en cap moment es perd la cohesió musical, que és el gran perill d'aquest tipus d'estructura. Un moment especialment brillant és la fuga permutativa sobre muss täglich von neuem dich, Joseph, efreuen (t'alegrin de nou cada dia, Josep), que a banda de la demostració tècnica amaga una al·lusió a l'emperador Josep I d'Habsburg. Conclou tot seguit la cantata amb una andanada final que, sorprenentment, s'esvaeix amb un sospir de les flautes certament enigmàtic.
J.M.S
Cantata BWV 71
GOTT IST MEIN KÖNIG
Ratsweschel (Investidura d'un nou Consistori)
Estrenada: 4 de febrer de 1707
Text: Anònim, basat en textos bíblics i en un Himne de Johann Heermann
1. COR
Déu és el meu Rei des d'antic,
Prové d'Ell tot auxili
Que pugui trobar-se a la Terra.
***
2. ÀRIA & CORAL (Tenor, Soprano)
Tinc ja vuitanta anys:
Per què el teu Servent
Ha de seguir patint?
En aquest Món
Haig de seguir vivint,
Avançant vers la vellesa
A base d'amargues passes?
Vull tornar, per a morir al meu poble.
Fes-me pacient, guarda'm del pecat i la vergonya
Per tal que pugui lluir, venerable,
Davant la tomba dels meus pares,
La grisor del meus cabells.
***
3. COR
Que la teva vellesa sigui com la joventut,
I que Déu sigui amb tu
En tot allò que emprenguis.
***
4. AIROSO (Baix)
Dia i Nit són teus.
Tu fas que ambdós, el Sol i els Estels
Segueixin el seu curs.
Tu, de cada Nació,
Vas establir les fronteres.
***
5. ÀRIA (Alt)
Amb poderosa força
Mantens les nostres fronteres.
Aquí haurà de lluir la pau
Mentre Mortaldats i Temporals Bèl·lics
Arreu es desfermaran.
Quan la Corona i el Ceptre tremolen
Mantens Tu la Salvació
Amb poderosa força!
***
6. COR
No voldràs entregar a l'Enemic
L'ànima de la teva tórtora.
***
7. COR
Al nou Consistori,
Durant la seva singladura,
Corona amb la teva benedicció!
Pau, Serenor i Prosperitat
Acompanyaran tothora
El nou Consistori.
Felicitat, Salut i Grans Èxits
T'alegrin de nou cada dia, Josep*:
Que a tots els indrets i comarques
Estiguin assegurades
La Felicitat, la Salut i els Grans Èxits!
GOTT IST MEIN KÖNIG
Ratsweschel (Investidura d'un nou Consistori)
Estrenada: 4 de febrer de 1707
Text: Anònim, basat en textos bíblics i en un Himne de Johann Heermann
1. COR
Déu és el meu Rei des d'antic,
Prové d'Ell tot auxili
Que pugui trobar-se a la Terra.
***
2. ÀRIA & CORAL (Tenor, Soprano)
Tinc ja vuitanta anys:
Per què el teu Servent
Ha de seguir patint?
En aquest Món
Haig de seguir vivint,
Avançant vers la vellesa
A base d'amargues passes?
Vull tornar, per a morir al meu poble.
Fes-me pacient, guarda'm del pecat i la vergonya
Per tal que pugui lluir, venerable,
Davant la tomba dels meus pares,
La grisor del meus cabells.
***
3. COR
Que la teva vellesa sigui com la joventut,
I que Déu sigui amb tu
En tot allò que emprenguis.
***
4. AIROSO (Baix)
Dia i Nit són teus.
Tu fas que ambdós, el Sol i els Estels
Segueixin el seu curs.
Tu, de cada Nació,
Vas establir les fronteres.
***
5. ÀRIA (Alt)
Amb poderosa força
Mantens les nostres fronteres.
Aquí haurà de lluir la pau
Mentre Mortaldats i Temporals Bèl·lics
Arreu es desfermaran.
Quan la Corona i el Ceptre tremolen
Mantens Tu la Salvació
Amb poderosa força!
***
6. COR
No voldràs entregar a l'Enemic
L'ànima de la teva tórtora.
***
7. COR
Al nou Consistori,
Durant la seva singladura,
Corona amb la teva benedicció!
Pau, Serenor i Prosperitat
Acompanyaran tothora
El nou Consistori.
Felicitat, Salut i Grans Èxits
T'alegrin de nou cada dia, Josep*:
Que a tots els indrets i comarques
Estiguin assegurades
La Felicitat, la Salut i els Grans Èxits!
*Emperador Josep I d'Habsburg (1678-1711)
Traduïda per Josep-Miquel Serra
31/10/08
La Festa de la Reforma
El dia 31 d'octubre de 1530 es proclamà a la ciutat bavaresa d'Augsburg l'anomenada Confessio Augustana, una espècie de Carta Magna de la Reforma, moviment engegat 13 anys abans per Luter. Aquesta data va acabar esdevenint en el calendari luterà la Festa de la Reforma, una important festivitat que calia celebrar amb les corresponents cantates. Les cantates de Bach que s’han conservat per a la Reformationsfest són les BWV 79 i 80, a les quals probablement caldria afegir la BWV 192, una breu cantata (segurament de caire nupcial) que la investigació suposa interpretada alguna vegada en la Festa de la Reforma.
Avui parlarem de la BWV 80 Ein feste burg ist unser Gott, una de les cantates més famoses de Bach i una de les seves primeres obres conegudes pel gran públic, ja que va ser publicada per l’Editorial Breitkopf ja el 1821, 8 anys abans de la redescoberta oficial de Bach per part de Mendelssohn l’any 1829.
La gènesi de l’obra és la següent:
Originalment, la cantata va ser escrita a Weimar l’any 1715, sobre un text de Salomo Franck, i destinada al 3er. Diumenge de Quaresma, l’anomenat Dominica Oculi (del qual en vam parlar fa temps). Aquesta va ser la cantata actualment catalogada com a BWV 80a, titulada Alles was von Gott geboren. Com hem dit altres vegades, els diumenges de quaresma eren festivitats sense cantates a les esglésies de Leipzig, per la qual cosa quan Bach s’hi traslladà va decidir destinar a altres festivitats del calendari les cantates de quaresma que havia escrit a Weimar. Així, aquesta cantata va acabar destinada a la Festa de la Reforma degudament reescrita i ampliada. En base als diversos manuscrits que han arribat fins a nosaltres, la investigació data la composició de la nova versió de la cantata (BWV 80) cap al 1724, sense descartar una data posterior.
Aquesta nova versió es basa en una gran coral, traducció del salm 64, realitzada pel propi Luter entre 1528 i 1529. Aquesta coral inspira el grandiós cor inicial de la cantata, una autèntica culminació de l’art de Bach pel que fa al tractament del coral luterà, amb les veus multiplicant-se fins a l’infinit, passant-se els temes d’uns als altres, tant cantants com orquestra. El segon moviment (que era el primer a la versió de Weimar) és un agitat duet on el baix canta el text d’aquella versió primigènia mentre el soprano entona, sobre seu, la nova coral de Luter. Tots ells evolucionen sobre un vigorós ritornello de les cordes a l’uníson, paràfrasi (atenció!) de la melodia del coral.
Un recitatiu i una ària mínimament orquestrada donen pas a una nova glòria coral: Und wenn die Welt voll Teufel wär, que arrenca amb un poderós tutti orquestral que donarà pas al cant uníson de la coral de Luter sobre un fantàstic concertant, que n’enllaçarà les frases. El penúltim moviment és un dolç duet en imitació canònica tant dels cantants (alt i tenor) com dels instruments solistes, en aquest cas oboè da caccia i violí. El cant del coral despullat de tot ornament fa concloure la cantata en un diàfan clima de puresa luterana.
És possible, però, que hàgiu escoltat una versió de la cantata molt més espectacular, on els cors són acompanyats de trompetes i timbales que no apareixen a les versions originals de Bach. Es tracta d’uns afegits fets pel seu fill Wilhelm Friedemann. Aquestes versions modificades eren habituals abans de la revolució historicista de Harnoncourt i Leonhardt. No sóc gens partidari de les interpretacions modernes o retocades, però en aquest cas faig una excepció i em deixo emportar a vegades per la grandiositat d’enregistraments com el de Karl Richter (Deutsche Grammophon), que us recomano.
Fent click sobre el títol de l’article accedireu a la traducció integral de la cantata BWV 80.
Bona Reformationsfest!
SBG
Avui parlarem de la BWV 80 Ein feste burg ist unser Gott, una de les cantates més famoses de Bach i una de les seves primeres obres conegudes pel gran públic, ja que va ser publicada per l’Editorial Breitkopf ja el 1821, 8 anys abans de la redescoberta oficial de Bach per part de Mendelssohn l’any 1829.
La gènesi de l’obra és la següent:
Originalment, la cantata va ser escrita a Weimar l’any 1715, sobre un text de Salomo Franck, i destinada al 3er. Diumenge de Quaresma, l’anomenat Dominica Oculi (del qual en vam parlar fa temps). Aquesta va ser la cantata actualment catalogada com a BWV 80a, titulada Alles was von Gott geboren. Com hem dit altres vegades, els diumenges de quaresma eren festivitats sense cantates a les esglésies de Leipzig, per la qual cosa quan Bach s’hi traslladà va decidir destinar a altres festivitats del calendari les cantates de quaresma que havia escrit a Weimar. Així, aquesta cantata va acabar destinada a la Festa de la Reforma degudament reescrita i ampliada. En base als diversos manuscrits que han arribat fins a nosaltres, la investigació data la composició de la nova versió de la cantata (BWV 80) cap al 1724, sense descartar una data posterior.
Aquesta nova versió es basa en una gran coral, traducció del salm 64, realitzada pel propi Luter entre 1528 i 1529. Aquesta coral inspira el grandiós cor inicial de la cantata, una autèntica culminació de l’art de Bach pel que fa al tractament del coral luterà, amb les veus multiplicant-se fins a l’infinit, passant-se els temes d’uns als altres, tant cantants com orquestra. El segon moviment (que era el primer a la versió de Weimar) és un agitat duet on el baix canta el text d’aquella versió primigènia mentre el soprano entona, sobre seu, la nova coral de Luter. Tots ells evolucionen sobre un vigorós ritornello de les cordes a l’uníson, paràfrasi (atenció!) de la melodia del coral.
Un recitatiu i una ària mínimament orquestrada donen pas a una nova glòria coral: Und wenn die Welt voll Teufel wär, que arrenca amb un poderós tutti orquestral que donarà pas al cant uníson de la coral de Luter sobre un fantàstic concertant, que n’enllaçarà les frases. El penúltim moviment és un dolç duet en imitació canònica tant dels cantants (alt i tenor) com dels instruments solistes, en aquest cas oboè da caccia i violí. El cant del coral despullat de tot ornament fa concloure la cantata en un diàfan clima de puresa luterana.
És possible, però, que hàgiu escoltat una versió de la cantata molt més espectacular, on els cors són acompanyats de trompetes i timbales que no apareixen a les versions originals de Bach. Es tracta d’uns afegits fets pel seu fill Wilhelm Friedemann. Aquestes versions modificades eren habituals abans de la revolució historicista de Harnoncourt i Leonhardt. No sóc gens partidari de les interpretacions modernes o retocades, però en aquest cas faig una excepció i em deixo emportar a vegades per la grandiositat d’enregistraments com el de Karl Richter (Deutsche Grammophon), que us recomano.
Fent click sobre el títol de l’article accedireu a la traducció integral de la cantata BWV 80.
Bona Reformationsfest!
SBG
29/10/08
Nou horari de La Cantata del Diumenge!
Ja us he parlat altres vegades del programa que un servidor cedeix a Ràdio Estel, on escoltem cada diumenge les cantates de Bach segons el calendari luterà.
Em plau comunicar una nova modificació del seu horari d'emissió: A partir d'aquest diumenge (2 de Novembre) La Cantata del Diumenge s'emetrà a les 8 del matí en contres de les 11 de la nit com fins ara.
És la tercera vegada que em canvien d'horari... Però aquesta vegada n'estic ben content: La Cantata del Diumenge és un programa concebut per al matí, per tal d'arrencar el dia amb la millor música mai escrita. Va començar a emetre's a la ràdio del meu poble natal els diumenges a les 11 del matí. En passar a Ràdio Estel, va estar dues temporades a les 8 del vespre per acabar desterrat a les 11 de la nit aquesta darrera temporada. Molt millor ara!
Espero poder acompanyar l'esmorzar dels oients cada diumenge durant moltes temporades i no tornar a vagar amunt i avall de la graella com fins ara.
Estrenarem el nou horari amb la cantata BWV 60, una obra titulada igual que la BWV 20. És una d'aquelles cantates que Bach anomena "dialogus", ja que és concebuda com un diàleg entre el Temor i l'Esperança. Va ser estrenada el primer any de Bach a Leipzig, el 7 de novembre de 1723 i és una de les 2 cantates conservades per a la festivitat del Dominica XXIV Post Trinitatis, juntament amb la BWV 26, de 1724.
Així doncs, més info diumenge, a les 8 del matí, a Ràdio Estel!
SBG
Em plau comunicar una nova modificació del seu horari d'emissió: A partir d'aquest diumenge (2 de Novembre) La Cantata del Diumenge s'emetrà a les 8 del matí en contres de les 11 de la nit com fins ara.
És la tercera vegada que em canvien d'horari... Però aquesta vegada n'estic ben content: La Cantata del Diumenge és un programa concebut per al matí, per tal d'arrencar el dia amb la millor música mai escrita. Va començar a emetre's a la ràdio del meu poble natal els diumenges a les 11 del matí. En passar a Ràdio Estel, va estar dues temporades a les 8 del vespre per acabar desterrat a les 11 de la nit aquesta darrera temporada. Molt millor ara!
Espero poder acompanyar l'esmorzar dels oients cada diumenge durant moltes temporades i no tornar a vagar amunt i avall de la graella com fins ara.
Estrenarem el nou horari amb la cantata BWV 60, una obra titulada igual que la BWV 20. És una d'aquelles cantates que Bach anomena "dialogus", ja que és concebuda com un diàleg entre el Temor i l'Esperança. Va ser estrenada el primer any de Bach a Leipzig, el 7 de novembre de 1723 i és una de les 2 cantates conservades per a la festivitat del Dominica XXIV Post Trinitatis, juntament amb la BWV 26, de 1724.
Així doncs, més info diumenge, a les 8 del matí, a Ràdio Estel!
SBG
24/10/08
Renovació
Hem renovat la imatge del nostre bloc, esperant que a partir d'ara us resulti més càlid i amable a la vista. La veritat és que tant el color com la lletra anteriors resultaven massa feixucs! A més, hem afegit una llista amb els nostres blocs amics, que us convidem a visitar. Un d'ells és el Quadern del Retorn d'en Xavier Martín, que ens va deixar un amable comentari al nostre anterior escrit. També us recomanem el bloc de l'Antoni Sàbat, gràcies al qual aviat haurem traduït totes les cantates d'església de Bach i la Llotja de Música, veritable cocktail musical.
Fins aviat!
SBG
29/9/08
Festo Michaelis
Ja tornem a ser a la Diada dels Sants Arcàngels, el Micahaelistag luterà, el dia de Sant Miquel. Aquesta diada era festa grossa a les esglésies de Leipzig, ciutat on, a més, es celebrava en aquelles dates una important fira (com a Lleida). A les esglésies de la ciutat, doncs, tal festivitat havia de ser commemorada com calia, és a dir, amb l'execució de les corresponents cantates. Bach ens en va deixar tres de completes i una, molt controvertida, que sembla ser incompleta. Ens explicarem:
Les cantates senceres que s'han conservat són les BWV 130 (de 1724), BWV 19 (de 1726) i BWV 149 (de 1728 o 1729). El musicòleg Alfred Dürr destaca com en aquestes cantates Bach reflexa la visió que, dels àngels, tenia el cristianisme de l'època: Eren soldats de Déu, encarregats de castigar dels seus enemics i exterminadors de dimonis. Una imatge molt allunyada de la delicadesa feminitzant i amable dels àngels d'altres èpoques, inclosa la nostra.
D'aquí que la música d'aquestes cantates sigui de la més espectacular de Bach, amb una orquestració capitanejada per les trompetes i els timbals, que entona fanfàrries guerreres i ens transmet imatges de violència i lluites èpiques. Avui, doncs, és el millor dia per a deixar-se endur per l'enorme cor inicial de la cantata BWV 19, que amb el títol ja ho diu tot: Va engegar una batalla (penseu en el quadre Els àngels caiguts, de Bruegel). O per l'esclatant cor inicial de la BWV 130 i la seva espectacular ària Der Alte Drache, sense dubte un dels moments més absolutament brutals de la producció de Bach (un altre dia en parlarem, d'aquesta ària). O per l'alegre fanfàrria inicial de la BWV 149 (paròdia genial) i les seves dues fantàstiques àries amb fagot solista.
Però... i la quarta cantata miqueliana?
De la controvertida cantata BWV 50 només podem dir que no sabem ni el que tenim entre mans: per a uns és el cor inicial d'una cantata perduda, per a d'altres n'és el cor final, per a uns altres és un motet, per a alguns és l'obra coral més gran de Bach i, encara per a uns altres... l'obra no és ni de Bach! Tampoc podem establir la seva data de composició ni descartar que sigui una reelaboració d'una obra original de Bach feta per algú altre.
Es tracta, això sí, d'una peça coral immensa, escrita a 8 veus (2 cors de 4) que s'ha conservat en 3 còpies del segle XVIII i que, pel text, sembla força clar que va destinada a la diada de Sant Miquel. Alguns estudiosos també han vist en aquesta obra misterioses relacions numérico-cabalístiques de les quals us en parlaré en una altra ocasió.
Aquesta és, doncs, la millor jornada per a gaudir d'aquestes obres que tal dia com avui van sonar a les esglésies de Leipzig sota la batuta del propi Bach. Que la passeu bé!
Les cantates senceres que s'han conservat són les BWV 130 (de 1724), BWV 19 (de 1726) i BWV 149 (de 1728 o 1729). El musicòleg Alfred Dürr destaca com en aquestes cantates Bach reflexa la visió que, dels àngels, tenia el cristianisme de l'època: Eren soldats de Déu, encarregats de castigar dels seus enemics i exterminadors de dimonis. Una imatge molt allunyada de la delicadesa feminitzant i amable dels àngels d'altres èpoques, inclosa la nostra.
D'aquí que la música d'aquestes cantates sigui de la més espectacular de Bach, amb una orquestració capitanejada per les trompetes i els timbals, que entona fanfàrries guerreres i ens transmet imatges de violència i lluites èpiques. Avui, doncs, és el millor dia per a deixar-se endur per l'enorme cor inicial de la cantata BWV 19, que amb el títol ja ho diu tot: Va engegar una batalla (penseu en el quadre Els àngels caiguts, de Bruegel). O per l'esclatant cor inicial de la BWV 130 i la seva espectacular ària Der Alte Drache, sense dubte un dels moments més absolutament brutals de la producció de Bach (un altre dia en parlarem, d'aquesta ària). O per l'alegre fanfàrria inicial de la BWV 149 (paròdia genial) i les seves dues fantàstiques àries amb fagot solista.
Però... i la quarta cantata miqueliana?
De la controvertida cantata BWV 50 només podem dir que no sabem ni el que tenim entre mans: per a uns és el cor inicial d'una cantata perduda, per a d'altres n'és el cor final, per a uns altres és un motet, per a alguns és l'obra coral més gran de Bach i, encara per a uns altres... l'obra no és ni de Bach! Tampoc podem establir la seva data de composició ni descartar que sigui una reelaboració d'una obra original de Bach feta per algú altre.
Es tracta, això sí, d'una peça coral immensa, escrita a 8 veus (2 cors de 4) que s'ha conservat en 3 còpies del segle XVIII i que, pel text, sembla força clar que va destinada a la diada de Sant Miquel. Alguns estudiosos també han vist en aquesta obra misterioses relacions numérico-cabalístiques de les quals us en parlaré en una altra ocasió.
Aquesta és, doncs, la millor jornada per a gaudir d'aquestes obres que tal dia com avui van sonar a les esglésies de Leipzig sota la batuta del propi Bach. Que la passeu bé!
J.M.S.
19/7/08
No només de Bach viu l'home...
A partir d'ara, a la nostra recentment creada Zona de Descàrregues, a més de poder-vos descarregar les nostres traduccions de les obres de Bach i escoltar la seva música, podreu gaudir dels videos que periòdicament anirem seleccionant de YouTube. De moment, ja podeu gaudir de dues visions radicalmet diferents de la Toccata i Fuga. Hem anomenat aquesta nova secció El Mirador, per que la notra idea és que no tan sols penjarem videos relacionata amb Bach sinò també sobre qualsevol tema que considerem interessant. Un bon exemple n'és aquesta meravella d'Scarlatti, compositor nascut el mateix any que Bach i Haendel (aquell meravellòs 1685), que fa temps vam descobrir a YouTube i que us convidem a degustar ara i aqui, tot i que algun dia també us la trobareu al Mirador:
http://es.youtube.com/watch?v=8yhd-dpC_7o
SBG
http://es.youtube.com/watch?v=8yhd-dpC_7o
SBG
18/5/08
Calendari litúrgic luterà 2008
Avui celebrem una important festivitat del calendari litúrgic luterà: la Festa de la Trinitat, per a la qual s'han conservat les cantates BWV 165, 176, 129 i la que sentirem a La Cantata del Diumenge, la BWV 194. Aquest diumenge marca una frontissa en el calendari, ja que tanca el Cicle de Pasqua i obre un llarguíssim cicle, el de la Trinitat, que ens portarà des d'avui fins a l'época de l'Advent, 4 setmanes abans de Nadal. Tots els diumenges d'aquest cicle s'anomenen Diumenge tal després de la Trinitat, en llatí Dominica tal Post Trinitatis, i n'hi pot arribar a haver 27, cosa que passa molt de tant en tant... com aquest any!
El calendari del present any 2008 presenta doncs una important singularitat: la festivitat de la Pasqua de Ressurrecció, que varia d'un any a un altre i condiciona la resta del calendari, es va esdevenir el més aviat possible (aquest any, el 23 de Març), la qual cosa va provocar l'escurçament del cicle de l'Epifania, que només va constar d'un únic diumenge. En correspondència, el cicle de la Trinitat s'allargarà, fent així possible l'aparició d'un 27è Diumenge després de la Trinitat.
El calendari del present any 2008 presenta doncs una important singularitat: la festivitat de la Pasqua de Ressurrecció, que varia d'un any a un altre i condiciona la resta del calendari, es va esdevenir el més aviat possible (aquest any, el 23 de Març), la qual cosa va provocar l'escurçament del cicle de l'Epifania, que només va constar d'un únic diumenge. En correspondència, el cicle de la Trinitat s'allargarà, fent així possible l'aparició d'un 27è Diumenge després de la Trinitat.
Aquesta festivitat només es va produïr cinc vegades durant la vida de Bach, dues en la seva infantesa (1690 i 1693), una altra l'any 1704 i dues més estant ja a Leipzig, els anys 1731 i 1742. L'única cantata destinada a aquest diumenge és ni més ni menys que la cèlebre cantata BWV 140, la qual, per tant, només es va sentir en vida de Bach... dues vegades!
A La Cantata del Diumenge, doncs, podrem gaudir d'aquesta meravellosa obra el dia 23 de Novembre. Per acabar, us diré que l'excepcional festivitat del 27è Diumenge després de la Trinitat trigarà molts anys a tornar-se a produïr.
A La Cantata del Diumenge, doncs, podrem gaudir d'aquesta meravellosa obra el dia 23 de Novembre. Per acabar, us diré que l'excepcional festivitat del 27è Diumenge després de la Trinitat trigarà molts anys a tornar-se a produïr.
Podeu saber més sobre el calendari litúrgic luterà fent click sobre el títol d'aquesta entrada que us durà a la nostra secció de Cantates Religioses.
S.B.G.
9/5/08
Zona de Descàrregues
Salutacions de nou!
Per tal de facilitar l'accés als continguts de la nostra web (sobretot les traduccions) i seguint el suggeriment que ens va fer un amic (veure comentari 2 entrades més avall), hem muntat la Zona de Descàrregues de CataBach.com. Hi podeu accedir fent click sobre el títol d'aquesta entrada o mitjançant l'enllaç que veieu a la dreta.
Des de la Zona de Descàrregues tothom es podrà descarregar en un moment la traducció de L'Oratori de Nadal o de les Cantates BWV 1 a 50 directament al seu ordinador comprimides en arxius .ZIP
També podreu sentir música. Hem penjat la sintonia del programa La Cantata del Diumenge i hem creat una secció molt llaminera: La joia del mes. Aquí hi haurà penjada cada mes una peça de Bach seleccionada preferentment d'entre les menys conegudes pel gran públic. Mirarem així de descobrir pàgines glorioses però amagades sota les obres més cèlebres de Bach.
Esperem doncs que us agradi la nova secció i sobretot que us resulti útil.
A veure que us sembla la primera joia del mes!
SBG
Subscriure's a:
Missatges (Atom)