31/5/20

BWV 173

Les tres grans festivitats de la cristiandat, Nadal, Pasqua i Pentecosta, eren celebrades per l'església luterana de temps de Bach en tres dies successius. Per al segon dia de Pentecosta conserva el catàleg les cantates BWV 68,174 i 173 ERHÖTES FLEISCH UND BLUT, que serà la que tot seguit analitzarem.
Sembla ser que aquesta fou en orígen una cantata profana destinada a celebrar el 21è aniversari del Príncep Leopold d'Anhalt-Köthen, esdevingut el 10 de desembre de 1717. La investigació no descarta que es tractés d'una reutilització de material anterior, però en tot cas es tractaria de la primera obra vocal que Bach presentà al seu nou amo, tot just vuit dies després de sortir de la presó on l'havia reclòs el seu antic senyor, el duc de Weimar, per la seva "obstinació en obtenir el cessament" del seu càrrec de Konzertmeister d'aquella cort. Bach iniciava així els que, com ell mateix va afirmar posteriorment, foren els anys més feliços de la seva vida.
Uns anys després, instal·lat ja a Leipzig, Bach recorre a aquesta cantata per a celebrar el dilluns de Pentecosta: Amb un nou text d'autor desconegut, s'interpreta el 29 de maig de 1724, seguida l'endemà de la seva bessona BWV 184, també paròdia d'una cantata profana de Köthen. A les dues obres redueix Bach el número de moviments, segurament per a suavitzar el desgast vocal que en aquell tram del calendari litúrgic patien els cantants de l'Escola de Sant Tomàs, els quals havien d'afrontar 7 festivitats en 20 dies, amb les seves corresponents cantates: Dominica Rogate, Ascensió, Dominica Exaudi, els tres dies de Pentecosta i la Festa de la Trinitat.
La versió de 1724 de la cantata BWV 173 s'ha perdut i només conservem una versió posterior, de cap a 1728-31. Dels 8 moviments de la versió original, Bach en retalla dos: L'ària número 7, que reutilitzarà a la cantata BWV 175 (també de Pentecosta) i l'ària número 6, de la que no tenim evidència però tot fa suposar que també fou reciclada en alguna altra cantata.
El llibretista sembla haver traslladat a Déu les lloances que a la versió profana es dirigien al príncep Lopold, mesclades amb referències a l'Evangeli del dia (Joan 3, 16-21), que narrava la visita de Jesús a Nicodem.
La cantata arrenca amb un recitatiu de tenor acompanyat de cordes titulat Erhötes Fleisch und Blut (Excelsa carn i sang)  que culmina amb una anàbasi (ascensió) sobre el terme erhötes (excelsa).
El tenor entonarà a continuació l'ària Ein geheiligtes Gemüte (Una ànima beneïda), en la qual flautes i violí a l'uníson evolucionen a ritme de giga i on destaquen les àmplies vocalitzacions amb què es canta la paraula auszubreiten (proclamar).
La següent ària, Gott will, o ihr Menschenkinder (Oh, criatura humana!), destaca per la seva arrencada sense ritornello orquestral, entrant el contralt directament ja al primer compàs. Un breu passatge en adagio enllaça els dos blocs que conformen una peça que a la versió profana amagava un d'aquells criptogrames numèrics que tant agradaven a Bach: El baix cantava 74 notes a la primera secció, que es corresponien al valor numèric de la paraula Leopold si hom assigna una xifra a cada lletra segons la seva posició dins l'alfabet.
El quart moviment és un duet per a soprano i baix a ritme de minuet, titulat So hat Gott die Welt geliebt (Tant ha estimat Déu el món). El plantejament tonal de la peça és remarcable: La primera secció, a càrrec del baix i les cordes, és presentada en Sol major. La segona, protagonitzada pel soprano, modula a Re major amb l'entrada de les flautes, mentre que la darrera, on conflueixen ambdós cantants, és escrita en La major. És en aquesta darrera secció on el torrent de semicorxeres del violí inunda l'ambient d'una beatífica felicitat.
El penúltim moviment és un nou duet, ara de soprano i tenor, en forma de recitat anomenat Unendlichster, den man doch Vater nennt (O, Déu infinit i gran, a qui fins diem Pare) que condueix al cor final, Rühre, Höchster, unsern Geist (Déu Suprem, ablaneix-nos l'ànima), en el qual el ritme dansaire es fa ben visible per a recordar-nos el seu orígen profà. Es tracta d'una peça de joia continguda i caràcter homòfon en la qual intervé tot el dispositiu, encapçalat per les flautes travesseres.
J.M.S.


Cantata BWV 173
ERHÖTES FLEISCH UND BLUT
Feria II Pentecostes
Estrenada: 29 de maig de 1724. 
Versió original, profana, de 1717 o 1722 (BWV 173a)
Text: Anònim. 

1. RECITATIU (Tenor)
Excelsa carn i sang
Amb la que Déu es revestí,
Les que ja ací a la terra
Els ha atorgat encuny diví,
El Déu Suprem es feu infant,
Excelsa carn i sang!
***
2. ÀRIA (Tenor)
Una ànima beneïda
Veu i assaboreix la bondat de Déu.
Lloeu, canteu, afineu la lira,
Per a proclamar la fidelitat de Déu!
***
3. ÀRIA (Alt)
Oh, criatura humana!
Déu vol fer, en tu, coses admirables.
Oïda i vista, boca i cor, 
Mai podran restar en repòs
Amb aquesta gran sort i alegria santa. 
***
4. ÀRIA-DUET (Baix, Soprano)
Baix
Tant ha estimat Déu el món,
Que ve a ajudar-nos clement,
Pobres de nosaltres,
Tot enviant-nos el Fill seu,
Per a nodrir-nos amb els dons de la Gràcia
Que flueixen, a vessar,  com torrents. 
Soprano
La seva Gràcia promesa 
S'ha renovellat
I ha esdevingut ferma
En el cor i la boca de l'home,
A fi que aprengui l'ànima seva 
A implorar amb fe la seva Glòria.  (segueix..)
Ambdós
Ara el nostre compromís
És de fer-li oferiment
D'himnes de gratitud
Perquè la seva llum evident 
Davalli sobre els seus fills
I se'ls mostri del tot esplendent.
***
5. RECITATIU (Soprano, Tenor)
O, Déu infinit i gran, a qui fins diem Pare, 
El cor com a ofrena donar-te volem, 
Que del nostre pit de devoció ablamat,
En surtin flames de sospirs cap el cel. 
***
6. COR
Déu Suprem, ablaneix-nos l'ànima
Perquè el dons del Sant Esperit
Facin en nosaltres la seva tasca!
Com ens ensenyà a resar el teu Fill
Els precs tramuntaran la nuvolada
I així, fins a tu es faran sentir.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera




BWV 34

Uns 50 dies després de la Pasqua de Resurrecció l'església celebra el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols, als quals atorgà el do de llengües per tal de poder recórrer el món sencer predicant l'Evangeli: És la festivitat de la Pentecosta (Pasqua Granada o Segona Pasqua). Juntament amb Nadal i la Pasqua de Resurrecció, era una de les tres grans festivitats que l'església luterana de temps de Bach celebrava en tres dies successius. Per al primer d'ells, el Diumenge de Pentecosta, conserva el catàleg per ordre de composició les cantates BWV 172, 59, 74 i 34 O EWIGES FEUER, O URSPRUNG DER LIEBE, que serà la que tot seguit analitzarem.
La primera versió d'aquesta obra va ser una cantata profana de caire nupcial, escrita entre 1725 i 1726, la qual ens ha arribat molt fragmentàriament, desconeixent gairebé tots els detalls de l'enllaç al qual va anar destinada, així com l'indret de la cerimònia. Va ser a principis de la dècada de 1740 quan Bach va decidir convertir-la en cantata d'església per a celebrar el primer dia de Pentecosta d'algun any entre 1740 i 1743, cosa que la converteix en una de les seves darreres cantates. Si en la primera versió es cantava l'amor conjugal, l'anònim llibretista derivarà la versió religiosa cap a l'amor a l'Esperit Sant, el gran protagonista de la Segona Pasqua.
S'inicia la cantata amb un enorme cor, d'igual títol en ambdues versions: O ewiges Feuer, o Ursprung der Liebe (Oh, Foc Etern, Oh, Príncep de l'Amor). Els seus gairebé nou minuts de durada el converteixen en un dels més extensos de Bach. Seguint l'habitual forma da capo, és estructurat en tres seccions, la tercera repetició de la primera. Aquestes dues seccions extremes presenten l'ambient esplendorós de les grans festivitats, amb la fanfàrria de trompetes i timbales encapçalant el nodrit conjunt instrumental que cerca representar la imatge dels apòstols besats per llambregades celestials. A la secció central s'asserena la fanfàrria festiva, que reapareixerà a la tercera secció.
El segon moviment serà el recitatiu de tenor Herr, unsre Herzen halten dir (Els nostres cors creuen, Senyor), que fou escrit ex profeso per a la versió d'església i al·ludeix a l'Evangeli del dia (Joan 14, 23). A ell seguirà un altre extens moviment que constitueix el nucli de la cantata: L'ària de contralt Wohl euch, ihr auserwählten Seelen (Benaurades les Ànimes escollides). Provinent de la versió profana, estarem davant d'una de les creacions més belles de Bach que a mi sempre m'ha semblat emparentada amb l'ària Sanfte soll mein Todeskummer de l'Oratori de Pasqua. En ambdues peces s'ens transporta a un ambient d'excelsa beatitud amb cert regust pastoral, sobretot mercès als passatges amb uníson de flautes i violins. En el cas de la present cantata, aquest ambient pastoral es justifica al text de la versió profana, Wohl euch, ihr auserwählten Schafe (Benaurades, ovelles escollides). 
A continuació d'aquest moment de delícia extrema, el baix entonarà el recitatiu Erwählt sich Gott die heilgen Hütten (Si Déu escull les sagrades llars) que gairebé enllaçarà amb el cor final, Friede über Israel (Pau sobre Israel), un dels més desenfrenats de Bach que a la versió profana tancava la primera part de la cantata recuperant la brillantor del cor inicial. El primer vers, cantat a l'uníson, és seguit d'una autèntica rierada de joia estructurada en dues seccions enllaçades per un interludi de 30 compassos. Bach doncs, desferma la glòria per a tancar la cantata en un ambient de màxim esplendor, tal com s'escau en una festivitat de la importància de la Pentecosta i compensant potser el fet que la partitura només consti de cinc moviments.
J.M.S.



Cantata BWV 34
O EWIGES FEUER, O URSPRUNG DER LIEBE
Feria I Pentecostes (Diumenge de Pentecosta)
Estrenada: 1ª Versió profana, 1726. Versió definitiva entre 1740-45
Text: Anònim


1. COR
Oh, Foc Etern, Oh, Príncep de l'Amor,
Encén i consagra els cors,
Travessa'ls d'ondulants flames divines!
Desitgem, Oh Altíssim, esdevenir el teu temple.
Fes que les Ànimes siguin benvingudes en la teva Fe!
***
2. RECITATIU (Tenor)
Els nostres cors creuen, Senyor,
La teva Paraula Veritable.
T'agrada restar entre els homes,
Per a posseir el seu cors;
Senyor, omple'ls de gràcia!
Un santuari així escollit
Esdevindrà inundat de Gloria!
***
3. ÀRIA (Alt)
Benaurades les Ànimes escollides
Que Déu ha convertit en sa Llar.
Qui pot desitjar més Gloria?
Qui pot mesurar la magnitud de la benedicció?
Aquesta és la Obra del Senyor.
***
4. RECITATIU (Baix)
Si Déu escull les sagrades llars
On habitarà amb gran joia,
També les ha de beneir
Com a premi per hostatjar-lo.
El Senyor pronuncia
Sobre la seva santa llar
Paraules de benedicció:
***
5. COR
Pau sobre Israel!
Agraïu les mans miraculoses de l'Altíssim,
Agraïu que Ell pensi en vosaltres.
Sí! la seva benedicció poderosa
Atorga la Pau a Israel,
Us atorga la Pau a vosaltres.

Traduïda per Josep-Miquel Serra


20/5/20

BWV 37

L'església celebra l'ascensió de Jesús al cel quaranta dies després de la seva resurrecció. En l'església luterana de temps de Bach això era el dijous després del Dominica Rogate (el cinquè després de Pasqua), una festivitat per a la qual es conserven quatre grans cantates. Per ordre cronològic són les BWV 37, 128, 43 i 11, de les quals tot seguit n'analitzarem la primera, titulada WER DA GLÄUBET UND GETAUFT WIRD i que gràcies a Alfred Dürr sabem que fou estrenada a Leipzig el 18 de maig de 1724. La investigació tradicional no es posava d'acord en la cronologia de l'obra, a la qual s'atribuïen dates de composició força posteriors. Fou mitjançant l'anàlisi del paper dels manuscrits que Dürr establí aquesta data, uns manuscrits conservants molt fragmentàriament ja que l'obra ens ha arribat en una còpia incompleta del deixeble de Bach  Hans Ludwig Krebs realitzada arran d'una reinterpretació de l'any 1731. Es desconeix l'autor del llibret.
La cantata BWV 37 es diferencia de les altres tres companyes de festivitat en l'aparell instrumental requerit que, tot i ser més modest que en aquelles i prescindir de trompetes i timbales, aconsegueix gràcies a la genialitat de Bach un nivell de brillantor a l'alçada d'una festivitat tan important. Aquesta genialitat apareix sobretot al cor inicial, que la intitula: Wer da gläubet und getauft wird, der wird selig werden (Aquell qui cregui i sigui batejat, se salvarà). Els 26 compassos d'introducció orquestral que preludien l'aparició del cor són ja replets de subtileses musicals i conceptuals: Els oboès, amb la seva llarga nota sostinguda, simbolitzen la fermesa de la fe mentre que als violins apareix una paràfrasi del tema inicial de la coral de Martí Luter Die sind die heiligen zehn Gebot (Aquests són els deu sants Manaments) i al continu la darrera frase d'una altra coral, Wie schün leuchtet der Morgenstern, la qual reapareixerà al tercer moviment i inspira a la vegada la cantata BWV 1, escrita poques setmanes abans. Aquests tres temes s'estendran per tots els nivells de la partitura, la qual en opinió de F. Smend amagaria també un simbolisme numèric en les seves sis parts instrumentals i quatre vocals: El número 10, representació dels Manaments suggerits musicalment fins a 49 vegades mitjançant la coral luterana abans esmentada. I no acabaria aquí la càbala, ja que el número 49 és el quadrat de 7, número que al seu torn simbolitzaria la conversió pel baptisme, idea fonamental d'aquest cor.
Del segon moviment, l'ària de tenor Der Glaube ist das Pfand der Liebe (La Fe és la penyora d'amor), n'hem de lamentar la pèrdua dels dos instruments solistes (probablement violins) amb la qual cosa la partitura habitualment interpretada és la reconstrucció que en feren Alfred Dürr i Dieter Hellmann.
Al tercer moviment reapareix l'anteriorment esmentada coral Wie schün leuchtet der Morgenstern. Amb la cinquena estrofa d'aquesta bella composició de Philipp Nicolai de 1599 construeix Bach el duet de soprano i contralt Herr Gott Vater, mein starker Held (Senyor, Déu Pare, el meu poderós heroi). Sustentats pel continu, el tema del qual deriva de la capçalera de la coral, ambdós cantants desenvolupen la seva melodia en un exuberant contrapunt que culmina amb el terme loben (lloar) cantat amb una vocalització de fins a 70 notes.
El quart moviment serà el recitatiu Ihr Sterblichen, verlanget ihr, mit mir (Vosaltres, mortals! Desitgeu veure amb mi), on el baix serà sustentat per les cordes. La següent ària, també per al baix i cordes amb oboè d'amore doblant el violí primer durà per títol Der Glaube schafft der Seele Flügel (La Fe dóna ales a l'Ànima). Serà el terme Glaübet (creure), protagonista de la cantata, el que aquí destacarà per sobre de tot gràcies a les seves vocalitzacions amb una sola nota inalterable, mentre que getaufet (baptisme) ho serà amb un gir que recordaria el fluir de l'aigua.
I la cantata conclourà amb la coral Den Glauben mir verleihe (Concedeix-me la Fe) cantada senzillament a capella colla parte, és a dir, amb els instruments doblant el cor segons la tessitura. Es tracta d'un text de Johann Kolrose cantat a 4 veus amb una melodia de Johann Caspar Horn de 1544, amb el qual es tanca una partitura que amaga moltes més subtileses de les que semblaria a primera vista.
J.M.S.


Cantata BWV 37
WER DA GLÄUBET UND GETAUFT WIRD
Festo Ascensionis Christi
Estrenada: Probablement el 18 de maig de 1724
Text: Anònim, amb fragments de l'Ev. de St. Marc i de teòlegs alemanys.


1. COR
Aquell qui cregui i es bategi, es salvarà.
2. ÀRIA (Tenor)
La Fe és la penyora d'amor
Que Jesús conserva per als seus.
És per això que ell, només per amor,
Inscrivint-me al llibre de la vida
M'ha regalat aquest tresor.
3. DUETTO CORAL
(Soprano, Alt)
Senyor, Déu Pare, el meu poderós heroi,
Tu m'has estimat eternament per el Món
En ton Fill.
Ton fill s'ha unit a mi,
Ell és el meu tresor, jo sóc sa muller,
Colgada per ell de joia.
Eia! Eia!
Ell em concedirà allà dalt la vida celestial!
Que el meu cor el glorifiqui eternament!
4. RECITATIU
Vosaltres, mortals! Desitgeu veure amb mi
La cara del Senyor?
Llavors no construïu sobre les bones accions
Car si és ben cert que un cristià
Ha de realitzar bones obres
Ja que tal és la voluntat de Déu
És solament la Fe
Qui ens fa justos i benaurats
En presència del Senyor.
5. ÀRIA (Baix)
La Fe dóna ales a l'Ànima
Que l'eleven vers el Cel.
El baptisme és el segell de la gràcia
Que ens garanteix la benedicció divina.
És per això que aquell qui creu i es bateja
Esdevé un cristià complet.
6. CORAL
Concedeix-me la Fe
En ton Fill Jesucrist.
Perdona'm també els pecats
Que fins avui he comès.
Tu no rebutjaràs
Tal com has promès
Assumir les meves culpes
I deslliurar-me de la seva càrrega

Traduïda per Josep-Miquel Serra