27/8/17

BWV 45

Per al Vuitè Diumenge després de la Trinitat es conserven les habituals tres cantates, que són les BWV 136, 178 i 45. Aquesta darrera serà la que tot seguit mirarem de conèixer una mica millor.
La Cantata BWV 45 ES IST DIR GESAGT, MENSCH, WAS GUT IST forma part d'un grup de cantates (BWV 39, 88, 187, 45, 102 i 17) amb una cronologia complicada, que les primeres investigacions situaven de 1732 endavant. Avui en dia però, sabem que la BWV 45 fou estrenada a Leipzig l'onze d'agost de 1726. Aquell any havia interpretat Bach un bloc de cantates del seu cosí Johann Ludwig, aparentment per considerar-les d'una elevada qualitat. Segurament en igual consideració va tenir Bach els textos d'aquestes cantates (d'autor anònim), ja que en va utilitzar alguns per a composar noves obres, com aquesta que avui tractem: Una cantata no gaire extensa, però estructurada en dues parts. 
El cor inicial Es ist dir gesagt, Mensch, was gut ist (T'ha estat dit, Home, on és el bé), és una de les millors construccions polifòniques de Bach, amb la forma d'un motet musicalment monotemàtic, és a dir que el desenvolupament sorgeix d'una mateixa idea musical, tant per als instruments com per als cantants. Aquesta idea la presenta la segona veu instrumental ja al primer compàs, s'anirà estenent per l'orquestra i acabarà assumida i proclamada pel cor, el qual construirà sobre ella una meravellosa fuga.
El tenor prendrà a continuació el relleu en la seva parella de recitatiu i ària. Aquesta serà la titulada Weiss ich Gottes Rechte (Conec els manaments del Senyor ), un reposat moviment on les tres veus de cordes acompanyen el cantant i hi destaca l'extensa vocalització sobre la paraula drohen (amenaçar), que convida a recordar la idea de l'espasa de Damocles.
La segona part de la cantata arrenca amb un moviment fulgurant: Es werden viele zu mir sagen an jenem Tage (Molts em diran en aquell dia). No s'entén la seva denominació d'airoso, però... qui som nosaltres per contradir Bach?
El baix (la veu de Crist) canta el darrer versicle de l'Evangeli del dia (Mateu 7,21), en el qual Jesús renega de tots aquells qui utilitzen la fe en benefici propi. Les cordes es precipiten en rauxes que a voltes descendeixen per a tot seguir tornar a elevar-se, mentre que les vocalitzacions són meravelloses. La paraula Alle (tots) és cantada en una espectacular cadència de fins a 30 notes. Una del meu Top-10 des que la vaig sentir per primera vegada.
La següent ària, per a contralt, és també deliciosa: Wer Gott bekennt (A aquell qui confessa a Déu la seva Fe). Pel virtuosisme requerit a la part de flauta travessera, recorda a aquelles àries que Bach va incloure a les cantates de l'estiu de 1724 (vegeu BWV 9), tot i que aquesta cantata és dos anys posterior. 
Un breu recitatiu de contralt titulat So wird denn Herz und Mund selbst von mir Richter sein (Així, la meva boca i el meu cor em jutjaran) condueix a la coral final, Gib, dass ich tu mit Fleiss (Fes-me complir amb esmerç), que canta a capella colla parte la segona estrofa d'un himne de Johann Hermann de 1630 amb la melodia d'una coral d'Ahasverus Fritsz de 1679. 
J.M.S.



Cantata BWV 45
ES IST DIR GESAGT, MENSCH, WAS GUT IST
Dominica 8 Post Trinitatis
Estrenada: 11 d'agost de 1726
Text: Anònim, basat en fragments de l'Ev. de Mateu i un Himne de Johann Erdmann
 
Prima Parte
 
1. COR
T'ha estat dit, Home, on és el bé
I allò que el Senyor espera de tu:
Honorar la Paraula de Déu,
Exercir amor i caritat
I caminar humilment davant Déu.
***
2. RECITATIU (Tenor)
L'Altíssim m'ha fet saber sa voluntat
I allò que li plau.
Amb sa Paraula ha marcat el camí
A través del qual els meus peus hauran
D'orientar tothora els meus passos,
Temorosos de Déu, plens d'humilitat i d'amor
Com a prova d'obediència
Per tal de ser acceptat, quan s'escaigui
Com un fidel Servent.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Conec els manaments del Senyor,
Conec allò que m'ajudarà
Quan em demani comptes amb rigor
A mi, que sóc el seu Servent.
Oh, Ànima meva, pensa en la salvació!
L'obediència es respondrà amb recompensa,
Mentre que els turments i la vergonya
Castigaran la transgressió.
 
Seconda Parte
 
4. ARIOSO (Baix)
Molts em diran en aquell dia:
Senyor! Senyor!
No hem pas profetitzat en el teu nom
I en el teu nom hem foragitat els dimonis
I en nom teu hem realitzat molts miracles?
Jo llavors, els diré obertament:
No sé pas qui sou!
Aparteu-vos de Mi, malfactors!
***
5. ÀRIA (Alt)
A aquell qui confessa a Déu la seva Fe
Des del fons del seu cor
Déu també el voldrà confessar.
Però serà presa de les flames eternes
Aquell qui només de paraula
Invoca el nom del Senyor.
***
6. RECITATIU (Alt)
Així, la meva boca i el meu cor em jutjaran,
I Déu em premiarà segons la meva disposició.
Si la meva conducta no és fidel a sa Paraula,
Qui voldrà guarir els mals de la meva ànima?
Per què jo mateix em poso obstacles?
La voluntat del Senyor s'ha d'acomplir.
Estic segur que, amb la seva ajuda,
Un dia veurà en mi
Completada la seva obra.
***
7. CORAL
Fes-me complir amb esmerç
Allò que convé que faci,
Allò que la teva voluntat
Desitja que jo realitzi.
Fes que ho faci sense dilació
I en el moment oportú.
I quan ho hagi enllestit
Fes que no hagi estat en va.

Traduïda per Josep-Miquel Serra




BWV 101

Tres cantates es conserven per al Desè Diumenge després de la Trinitat: Les BWV 46, 101 i 102. Tot seguit parlarem una mica de la segona d'elles, la cantata NIMM VON UNS, HERR, DU TREUER GOTT BWV 101.
Estrenada a Leipzig el 13 d'agost de 1724, pertany al cicle de "cantates corals" que Bach composà entre l'11 de juliol d'aquell any i la Pasqua de l'any següent. Aquest cicle conté un  total de 40 cantates, basades totes elles en corals tradicionals de l'església luterana. Els textos són anònims, tot i que Christoph Wolff creu que l'autor fou Andreas Stubel, Konrektor de l'escola de St. Tomàs, que morí sobtadament tot just acabats d'imprimir els llibrets.
La cantata BWV 101 s'inspira en una coral de Martin Moller de 1584 que es cantava amb la melodia del Pare Nostre luterà. És una coral concebuda per a moments d'epidèmia i pesta, cosa que es reflexa al llibret: "Allunya de nosaltres, Senyor, Déu fidel, el pesat càstig" és el títol del cor inicial, que crea una gran variació polifònica al voltant de la melodia del coral en un ambient de súplica i depressió presentat per un extens ritornello orquestral amb cornettos i trombons. És aquesta una instrumentació habitual quan Bach vol crear ambients d'imploració i humiliació, com és també el cas de les cantates BWV 38 o  BWV 135, entre d'altres.
Aquest ambient depressiu seguirà amb una ària per a tenor de gran intensitat emocional: Handle nicht nach deinen Rechten (No ens tractis segons la teva llei), únic fragment de la cantata que no prové del coral de Moller. Aquí, les cordes baixes en pizzicato són acompanyades per un instrument solista que l'any 1724 era una flauta travessera, la qual posteriorment va ser substituïda per un violí. Recordem que aquell estiu de 1724 devia tenir Bach un flautista molt ben dotat, ja que en una sèrie de cantates introdueix àries especialment virtuoses per a la flauta travessera (vegeu BWV 9) algunes de les quals van haver de ser reorquestrades en anys posteriors davant la impossibilitat de trobar un intèrpret prou qualificat.
Un recitatiu  on el soprano entona frases de la coral de Moller donarà pas a una extraordinària ària per a baix, protagonitzada per instruments de vent: Tres oboès i el baix continu, reforçat per un fagot. Warum will du so zornig sein? (Per què et mostres irat?) es pregunta el text, per la qual cosa el baix arrenca el seu cant amb la melodia de la coral, que de seguida és abandonada per entrar en un agitat clima d'ascensos i descensos. Bruscament, aquestes turbulències s'aturaran en sec quan retorni la reposada melodia de la coral, per acabar de nou en agitació. Destacarà la llarga nota amb què és cantada la paraula geduld (paciència), paraula que, recordem, dóna nom a tota una ària de la Passió Segons St. Mateu.
El següent moviment és un recitatiu-coral per a tenor calcat a l'anterior del soprano, que donarà pas al penúltim moviment de la cantata: Gedenk an Jesu bittern Tod! (Recorda l’amarga mort de Jesús!), un duet a ritme de siciliana per a soprano i contralt acompanyats de flauta travessera i oboè da caccia, instruments que s'aniran intercanviant els temes musicals igual que els cantants. La melodia del coral anirà sorgint contínuament en diferents registres i formes, tot i que a vegades molt manipulada, sempre en un ambient depressiu gràcies al passus duriusculus, cadència cromàtica descendent que busca il·lustrar el patiment i que Bach utilitza en altres cantates com les BWV 12 i BWV 78.
La coral final, molt severa, canta la melodia original del Pare Nostre luterà sense ornaments i a capella, és a dir, amb les veus reforçades pels instruments segons la seva tessitura.
J.M.S.



Cantata BWV 101 NIMM VON UNS, HERR, DU TREUER GOTT
Dominica 10 Post Trinitatis
Estrenada: 13 d'agost de 1724
Text: Anònim, basat en un Himne de Martin Moller (1584)

1. COR
Allunya de nosaltres, Senyor, Déu fidel,
el càstig sever i la gran aflicció,
que, ben segur, hem merescut
pels innombrables pecats.
Guarda'ns de la guerra i les males anyades,
dels flagells, el foc i els grans sofriments.
***
2. ÀRIA (Tenor)
No ens tractis segons la teva llei
com a indignes esclaus del pecat,
que reposi l’espasa de l’enemic!
Altíssim, escolta els nostres precs
perquè, amb les nostres accions pecaminoses
no tinguem, com Jerusalem, un mal acaball.
***
3. RECITATIU (Soprano) i CORAL
Ah! Senyor, fes pel teu amor
que el nostre país resti en pau i serenor.
Quan el mal temps ens faci por
t'invocarem, Déu misericordiós.
En qualsevol mal pas:
porta de la mà esperança i consol!
Tu que pots destrossar l'enemic
amb el teu auxili i poder.
Mostra'ns el teu gran compadiment
no ens condemnis de continent
Quan els nostres peus trontollin
i poguem ensopegar de flaquesa
fes-nos costat amb el teu bon cor
i fes que ens afanyem
per cercar només el bé
a fi que, tan ací
com també en l'altra Vida
siguin lluny de nosaltres la teva ira i rigor!
***
4. ÀRIA (Baix)
Perquè treus foc pels queixals?
les flames de la teva fúria
cauen ensems sobre els nostres caps.
Ah, enretira, doncs, la condemna,
concedeix-nos paternal benvolença
i tingues pietat de la nostra feble carn!
***
5. RECITATIU (Tenor) i CORAL
El pecat ens ha envilit fora mida.
Fins i tot els més virtuosos de nosaltres
dolguts i amb els ulls plorosos diuen:
El diable no ens deixa viure de cap manera.
Sí, aquest esperit maligne,
titllat d’assassí des del principi,
vol desposseir-nos de la nostra Salvació
i engolir-nos com un lleó.
El món, àdhuc la nostra carn i sang,
ens tempten a tothora.
Anem fent tentines per aquest angost camí
plè d’obstacles per assolir la perfecció.
Tanta aflicció només la coneixes tu, Senyor:
Defensa’ns, dóna’ns la mà en la nostra feblesa,
Tu pots enfortir-nos!
Ah, deixa’ns que et siem sempre fidels!
***
6. ÀRIA, DUET (Soprano, Alt)
Recorda l’amarga mort de Jesús!
Pren dins el teu cor, Pare,
el sofriment del teu Fill
i el dolor de les seves ferides!
A fe, que són ben bé el preu
per la redempció de tot el món;
També propiciem, Déu compassiu,
a tothora, la teva clemència:
tot recordant l’amarga mort de Jesús
***
7. CORAL
Mena’ns amb la teva mà recta i justa,
beneeix la nostra ciutat i la nostra terra;
dóna’ns en tot moment la teva santa paraula,
guarda’ns del mal i traïdoria del dimoni;
i concedeix-nos aquell moment venturós,
en què romandrem per sempre amb Tu!

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera


BWV 199

Per a l'Onzè Diumenge després de la Trinitat s'han conservat les cantates BWV 179, 113 i 199, que serà la que analitzarem a continuació.
La cantata BWV 199 MEIN HERZE SCHWIMMT IM BLUT és la darrera cantata religiosa del catàleg de Schmieder tot i que, com ja sabem, això no té cap relació amb la cronologia. La seva posició es deu a que va ser una de les darreres cantates publicades per la Societat Bach en ser també una de les darreres cantates descobertes, l’any 1911, a la Biblioteca Reial de Copenhaguen. De fet, és una de les primeres cantates de Bach, ja que va ser estrenada el 12 d'agost de 1714, just un mes abans de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques a la Guerra de Successió. Bach llavors comptava 29 anys i havia estat recentment ascendit a Konzertmeister de la cort ducal de Weimar. Entre altres obligacions del seu càrrec, havia d'escriure una cantata d'església cada mes, cosa que va originar el primigeni Cicle de Weimar del qual conservem 24 cantates. Aquell any de 1714 va veure néixer les cantates BWV 182, 12, 172, 21, 199, 61, 63 i 152. La cantata BWV 199 va ser reescrita a Köthen i interpretada almenys una vegada a Leipzig, el 8 d'agost de 1723, el primer estiu de Bach com a Kantor de St. Tomàs.
El llibretista, Georg Christian Lehms, es basa en l'Evangeli del dia (Lluc 18, 9-14) que narrava la paràbola del fariseu i el publicà que anaren a pregar al Temple: Només el publicà, que admeté la seva condició de pecador, fou perdonat. Aquesta assumpció de la culpa com a primer pas de la redempció marcarà tota cantata fins desembocar als moviments finals, on es desbordarà l'alegria del perdó.
El dispositiu utilitzat és ben modest: Soprano, oboè, cordes i baix continu.
Hi ha alguns aspectes que podrien fer sospitar que la cantata ha arribat fins a nosaltres mutilada. Per exemple, que l'obra s'inicia directament amb un recitatiu acompanyat de les cordes el qual podria haver estat preludiat per una simfonia, avui perduda, com moltes de les cantates de l'època de Weimar. El recitatiu dóna nom a la cantata: El meu cor es nega dins la sang perquè la nierada dels pecats davant els sants ulls de Déu em fan un monstre.
Al recitatiu inicial seguirà l'ària Stumme Seufzer, stille Klagen (Sospirs muts, planys callats), un extens moviment dominat per l'ampla melodia de l'oboè que en cert moment es transformarà en un breu recitatiu secco, rere el qual tornarà la repetició da capo de l'ària.
També el recitatiu següent (Però Déu ha de ser misericordiós amb mi) anirà acompanyat de la corda, que protagonitzarà instrumentalment la següent ària, titulada Tief gebückt und voller Reue (Humiliat i plenament penedit m'inclino davant teu, estimadíssim Déu), un extens moviment en el qual els girs descendents volen suggerir la prostració del pecador i on destaca la vocalització sobre el terme Geduld (paciència) que tanca la secció central de l'ària.
Un breu recitat introdueix el sisè moviment, una coral on el soprano canta la tercera estrofa de  Wo soll ich fliehen hin, una coral de Johann Heermann de 1630 (la mateixa que inspira la cantata BWV 5), amenitzada per les delicioses ornamentacions del violoncello piccolo (que Bach substituí per la viola en interpretacions posteriors). 
Al penúltim moviment, un recitatiu de nou acompanyat per les cordes titulat Ich lege mich in diese Wunden (M'ajec dins aquestes nafres), canviarà el clima de la cantata: De la humiliació del pecat a la joia de la redempció, amb una explosió als darrers compassos que prepara l'arribada del moviment final, una deliciosa i alegre ària de soprano a ritme de giga, la dansa que tanca moltes obres per a teclat de Bach: Wie freudig ist mein Herz (Com n'està d'alegre el meu cor, amb el qual Déu s'ha reconciliat). Es tracta d'una veritable antítesi del drama que en aquells mateixos dies estaven patint els resistents de Barcelona. Destaca l'abrupte final de l'ària, sense deixar que el ritornello orquestral l'arrodoneixi. 
Com veiem la cantata no conclou amb l'habitual coral, quelcom que avalaria la teoria de que aquesta obra ens ha arribat incompleta. En tot cas, és una de les 11 úniques cantates que no acaben en un cor o una coral, juntament amb les  BWV 35, 49, 51, 54, 58, 59, 82, 98, 152 i 170.
J.M.S.



Cantata BWV 199 MEIN HERZE SCHWIMMT IM BLUT
Dominica 11 Post Trinitatis
Estrenada: 12 d'agost de 1714
Text: Georg Christian Lehms excepte el núm. 6, 

extret del coral «Wo soll ich fliehen hin» de Johann Heerman.

1. RECITATIU (Soprano)
El meu cor es nega dins la sang
perquè la nierada dels pecats
davant els sants ulls de Déu
em fan un monstre.
I la meva consciència sent turment,
perquè per a mi els pecats
no són sinó botxins de l'infern.
Odiosa nit de vici!,
tu, tu ets qui m'ha
portat a aquesta misèria;
i tu, tu malvada llavor d'Adam,
has robat tota pau a la meva ànima
i li has tancat el cel!
Ah, dolor inaudit!
El meu cor ressec
no el podrà refrescar cap conhort,
i jo m'he d'amagar davant aquell
davant el qual fins i tot els àngels cobreixen el seu rostre.
***
2. ÀRIA & RECITATIU (Soprano)
 Sospirs muts, planys callats,
digueu vosaltres el meu dolor,
ja que la meva boca és closa.
I vosaltres, negades fonts de llàgrimes,
podeu donar cert testimoni
de com fa penitència el meu cor pecador.
Recitatiu:
El meu cor és ara un doll de llàgrimes,
els meus ulls són fonts d'aigua calenta. Ah Déu meu!,
qui us podrà mai satisfer?
***
3. RECITATIU (Soprano)
Però Déu ha de ser misericordiós amb mi,
perquè em rento el cap amb cendra,
el rostre amb llàgrimes,
el cor l'esqueixo amb el penediment i la sofrença
i ple de tristor dic:
Que Déu sia misericordiós amb mi pecador!
Ah sí! El cor se li trenca
i la meva ànima diu:
***
4. ÀRIA (Soprano)
Humiliat i plenament penedit
estic prosternat, Déu meu, davant vós.
Reconec la meva culpa,
tingueu doncs paciència,
tingueu paciència amb mi!
***
5. RECITATIU  (Soprano)
En aquesta penitència dolorosa
em vénen aquestes paraules de conhort:
***
6. CORAL (Soprano)
Jo, el vostre fill afligit,
llenço tots els meus pecats,
tots els que hi ha dins meu
i que fortament m'espanten,
dins les vostres profundes nafres,
on sempre he trobat la salvació.
***
7. RECITATIU (Soprano)
M'ajec dins aquestes nafres
com damunt la roca segura;
han de ser el meu lloc de repòs.
Aquí m'elevaré a la fe
i cantaré a pler i alegre:
***
8. ÀRIA (Soprano)
Que feliç és el  meu cor
perquè Déu s'hi ha reconciliat,
i a mi, després de la penitència i el sofriment,
ara ni la benaurança
ni tampoc el seu cor no em tanca.

Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol


17/8/17

CataBach.com

Consternats pel bàrbars atemptats a les Rambles i a Cambrils.
Tota la nostra solidaritat amb les víctimes.
No ens espantaràn!