BWV 178

Es conserven tres cantates per al Vuitè diumenge després de la Trinitat, que són les BWV 136, 178 i 45 per ordre de composició. Tot seguit repassarem la segona d'elles, la cantata BWV 178 WO GOTT DER HERR NICHT BEI UNS HÄLT, una obra estrenada a Leipzig el 30 de juliol de 1724 dins el cicle de les cantates corals del segon any de Bach en aquella ciutat. Seguint l'Evangeli del dia (Mateu 7, 15-23) en el qual Jesús adverteix contra els falsos profetes, escull l'anònim llibretista una coral de Justus Jonas de 1524 inspirada al seu torn en el Salm 124, el qual adverteix contra els enemics del cristianisme i inspira també la cantata BWV 14, obra amb la qual la BWV 178 presenta notables similituds ideològiques.

No conservem la partitura autògrafa d'aquesta cantata, però sí de les particel·les originals, amb les quals alguns dels primers estudiosos de Bach com Penzel o Forkel la van poder reconstruir de manera fidedigna. 

Les cantates d'aquell cicle coral són totes elles obres inspirades en corals tradicionals de l'església luterana, de les quals el llibretista conserva literalment les estrofes inicials i finals als moviments extrems de la cantata, mentre que les intermèdies són lliurement reescrites als moviments centrals. Generalment, aquestes cantates s'inicien amb una elaborada fantasia vocal-instrumental basada en la melodia de la coral en qüestió. Aquest és el cas de la cantata BWV 178, que arrenca amb el cor que li dóna nom: Wo Gott der Herr nicht bei uns hält (Quan Déu nostre Senyor no és amb nosaltres). La melodia, que apareixerà contínuament al llarg de tota la cantata, és encomanada als sopranos reforçats per la trompa i prové d'un recull de Joseph Klug publicat a Wittenberg l'any 1529. El ritme esquerp del concertant instrumental i les rauxes de cordes i oboès conformen un clima de cert dramatisme i desassossec davant l'escomesa dels enemics citats al text.

El segon moviment, Was Menschenkraft und -witz anfäht (Quan ens fustiga el poder i la vilesa dels homes), és una elaborada combinació de coral i recitatiu per a contralt en la qual els recitats esdevenen trops de les estrofes cantades, mentre que el continu desenvolupa un acompanyament que és derivació directa de la melodia del coral.

Arribarà tot seguit l'extraordinària ària del baix Gleichwie die wilden Meereswellen (Com les rabents onades del mar), magistral descripció de les onades escometent el vaixell amb només els violins a l'uníson acompanyats del continu. Aquesta ària duu la veu humana al seu límit en les tremendes vocalitzacions sobre termes com Meereswellen (onades del mar), zerschellen (rompre) o zerscheitern (anar al fons, naufragar). Resulta sensacional als enregistraments que l'interpreten amb rauxa, com el de Ton Koopman, amb el llaüt llençant arpegis talment esquitxos marins. Alguns autors sospiten que la part instrumental d'aquesta ària podria derivar d'una obra anterior a la qual s'hi hauria afegit posteriorment la part vocal.

La omnipresent coral tornarà al quart moviment, Sie stellen uns wie Ketzern nach (Ells ens tenen per heretges), amb el tenor acompanyat d'oboès d'amore i continu en una demostració de la màgia de Bach per a transmetre musicalment les idees del text a través de simples, gairebé subliminals, inflexions i matisos dels instruments.

També el cinquè moviment. Auf sperren sie den Rachen weit (Tenen ben obertes les seves gorges),  serà dominat per la melodia coral, a l'estil del segon moviment, és a dir, amb les estrofes interrompudes per fragments recitats ara a càrrec de baix, tenor i contralt. De nou ens meravella la genialitat de Bach per a il·lustrar els conceptes declamats a base d'inflexions adequades que expressaran violència, temor, decisió o prec.

El penúltim moviment serà l'ària Schweig, schweig nur, taumelnde Vernunft! (Calla, calla doncs, desassenyada raó!), un enèrgic moviment amb el tenor acompanyat de les cordes en ple i on Alfred Dür hi veu una confrontació intel·lectual amb el racionalisme que s'estava infiltrant a la teologia luterana ortodoxa de l'època de Bach. La crispació es rebaixarà lleugerament a la secció central, en la qual destaca la vocalització amb què es canta el terme Kreutz, la qual dibuixarà la creu sobre el pentagrama.

I la cantata conclourà amb la coral Die Feind sind all in deiner Hand (Tots els enemics són a les teves mans), senzilla harmonització a capella de la melodia de Joseph Klug que ha protagonitzat la cantata i amb la qual es canten les dues darreres estrofes de l'himne de Justus Jonas que ha inspirat aquesta obra magistral.

J.M.S.

Cantata BWV 178
WO GOTT DER HERR NICHT BEI UNS HÄLT
Dominica 8 Post Trinitatis
Estrenada: 30 de juliol de 1724.
Text: Anònim, basat en un Himne de Justus Jonas (1524)

1. COR
Quan Déu nostre Senyor no és amb nosaltres,
Quan els nostres enemics estan enfurismats,
I Ell no ens ve a donar un cop de mà
Des el més alt del Cel,
Quan Ell no és l’empar d’Israel
I ell mateix, de l’enemic no ens para el cop,
Aleshores, ja ho hem perdut tot.
***
2. RECITATIU I CORAL (Alt)
Quan ens fustiga el poder i la vilesa dels homes,
No ens hem d’atemorir pas;
Ja que el Déu Suprem és amb nosaltres
I ens guarda de llurs paranys.
Ell sabrà com donar-nos consell,
Puix s’asseu en l’encimbellat setial,
Els qui s’abracen a Déu amb sòlida fe
Mai no els oblidarà, ni els deixarà de mà;
Ell destrossa els qui van per mal camí
I posa a retxa llurs actes malsans,
Quan ells amb maquinacions sibil·lines
Amb conxorxes i amb serpentins enganys
Miren d’aconseguir la victòria del mal.
Però, aquests no són els camins de Déu:
Acomboia els seus amb poderosa mà,
Pel mar del sofriment, a la terra promesa,
Doncs, allí on s’acabarà tota sofrença
Ja que descansarem a les seves mans.
***
3. ÀRIA (Baix)
Com les rabents onades del mar
Que rompen furioses contra la nau
Així bramula la còlera de enemic
Que vol fer-se seu el millor de l’esperit.
Volen que el regne de Satan es mengi el món
I que la fràgil barca de Crist se’n vagi a fons.
***
4. CORAL (Tenor)
Ells ens tenen per heretges,
Només volen la nostra sang;
Fins i tot de ser Cristians s’envaneixen,
I que sols a Déu obeeixen.
Ah, Senyor, que el teu nom preuat
Els serveixi per tapar llur avolesa,
Tu, un dia, ja et despertaràs.
***
5. CORAL i RECITATIU (Baix, Tenor, Cor)
Cor
Tenen ben obertes les seves gorges,
Baix
Fan sentir talment lleons llurs bruels,
Fan xerricar les seves assassines dents
Cor
I fins se’ns volen cruspir.
Tenor
Però,
Cor
Lloeu i pregueu a Déu en tot moment;
Tenor
Car, encara ens defensa l’heroi de Judà,
Cor
Ells no se’n podran sortir.
Alto
S’esparpallaran com el boll
Mentre que llurs fidels pujaran com arbres verdejants.
Cor
Ell esqueixarà les seves xarxes del tot
I derrocarà el seu ensenyament fal·laç.
Baix
Déu extingirà els falsos profetes
Amb el foc de la seva irritació
I acabarà amb llurs heretgies
Cor
Puix davant Déu no tenen salvació.
***
6. ÀRIA (Tenor)
Calla, calla doncs, desassenyada raó!
No diguis que els justos s’han perdut,
La creu ha fet que visquin de bell nou.
Per a tots aquells qui esperen en Jesús
Resten obertes les portes del perdó;
Els vivificarà amb el seu conhort
Quan els endogali la creu i l’aflicció.
***
7. CORAL
Tots els enemics són a les teves mans,
I també tots llurs pensaments;
Tu, Senyor prou saps de llurs escarns,
Ajuda’ns perquè no defallim
La raó, contra la fe, en rivalitat,
No vol confiar en l’avenir,
Quan tu mateix ens confortaràs.
El cel i també la terra
Tu, Senyor, els vas crear;
Que ens il·lumini la teva claror
I que el nostre cor s’ablami
De la teva fe, amb la justa roentor,
I que fins el final hi romangui
Deixant que rondini tot el món. 

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 185

Tres cantates conserva el BWV destinades al Quart diumenge després de la Trinitat: Les BWV 185, 24 i 177, aquesta darrera destinada també al diumenge anterior. Ara farem una ullada a la primera d'elles, la cantata BARMHERZIGES HERZE DER EWIGEN LIEBE BWV 185.

Pertany al primigeni Cicle de Weimar, ciutat on fou estrenada el 14 de juliol de 1715, segons consta al manuscrit de la mà del propi Bach. El 20 de juliol de 1723 fou reestrenada a Leipzig, per la qual cosa la seva tonalitat va haver de ser ajustada al Kammerton imperant en aquella ciutat, un to o to i mig més baixa que el Chorton usat a Weimar. El llibretista Salomo Franck s'inspirà en l'Evangeli del dia, el Sermó a la Muntanya de LLuc 6, 36-42.

El moviment inicial, Barmherziges Herze der ewigen Liebe (Cor misericordiós de l’amor etern), és un complex duet de soprano i tenor als quals es sumarà l'oboè entonant la melodia de la coral Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ, tot i que a la versió de Leipzig aquest paper correspondrà a la trompeta. Les inversions del tema inicial presentat pel soprano i recollit pel tenor semblen voler simbolitzar les misericòrdies divina i humana. Sota tot això, del continu flueix una incessant línia de corxeres en compàs 6/4.

El segon moviment serà el recitatiu Ihr Herzen, die ihr euch (Vosaltres, Oh cors), on el contralt serà acompanyat de tota la corda mentre vocalitza adequadament els termes més destacats. Acabarà en arioso per a declamar el vers evangèlic Ihr messt, wird man euch wieder messen (Tal com mesurareu, mesurats en sereu).

Seguirà el contralt protagonitzant la cantata amb l'ària Sei bemüht in dieser Zeit (Ànima, afanyat al present), en la qual serà acompanyat de cordes i oboè duplicat pel primer violí. Es tracta d'un elegant moviment on ja trobem alguns dels simbolismes que seran recurrents a tota l'obra posterior de Bach, com les notes disperses amb què es canta el terme auszustreuen (sembrar), el gir sobre efreuen (goig) o la llarga nota sostinguda sobre Ewigkeit (Eternitat).

Ara serà el baix qui prengui el relleu amb la seva corresponent parella de recitatiu i ària: El primer, Die Eigenliebe schmeichelt sich! (L'amor propi, ell mateix, fa el tifa!), donarà pas a l'ària Das ist der Christen Kunst (Així és com cal ser un Cristià!) en la qual solament el continu amb fagot acompanyarà el cant. El primer vers esdevindrà una espècie de proclama que anirà apareixent al llarg de tot el moviment.

La cantata conclourà amb la coral Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ (Senyor Jesucrist, sies clement), la mateixa que ha aparegut al moviment inicial, cantada ara a capella, és a dir, amb les veus doblades per l'orquestra segons la tessitura, destacant aquí una cinquena veu de violí. Es tracta d'una coral de Johann Agricola datada cap als anys 20 de segle XVI.

J.M.S.

Cantata BWV 185
BARMHERZIGES HERZE DER EWIGEN LIEBE
Dominica 4 Post Trinitatis
Estrenada: 14 de juliol de 1715
Text: Salomo Franck, amb coral final de Johann Agricola (1522-30)

1. ÀRIA – DUET (Soprano, Tenor)
Cor misericordiós de l’amor etern,
Abranda, remou envers tu, el meu cor,
Perquè fructifiqui en bonesa i compadiment,
Fon-te dins meu, O, flama de l’amor!
***
2. RECITATIU (Alt)
Vosaltres, Oh cors,
Que us heu tornat com roques i penyes,
Ablaniu-vos, entendriu-vos!
Feu cas del què el Salvador us ensenya;
Practiqueu, exerciu la compassió
I tot el temps que esteu a la terra
Mireu de fer-vos semblants al Pare!
Compte! No aneu pas
Amb judicis temeraris
Al Totpoderós jurat,
Car la seva còlera us farà miques!
Perdoneu, si voleu ser perdonats!
Doneu, doneu en aquesta vida!
Aplegueu un capital,
Que un dia allà dalt,
Amb escreix, os el retornarà Déu
Car, tal com mesurareu, mesurats en sereu.
***
3. ÀRIA (Alt)
Ànima, afanyat al present,
A sembrar amb generositat,
Perquè et faci goig la collita
En la rica Eternitat,
On qui hagi sembrat el bé
Anirà cap a la sega content. 
***
4. RECITATIU (Baix)
L'amor propi, ell mateix, fa el tifa!
Fes per manera,
De treure't primer de sobre la biga;
Abans d'anar a treure la brossa
Que a l'ull del veí et fa nosa!
Mal que el teu pròxim no és pur del tot,
Sàpigues que tu no ets cap àngel, tampoc;
Esmena les teus defectes!
Com pot caminar segur i camí dret
Un que és cec, amb un altre cec?
No esdevindrà que per llur desgràcia,
Cauran a la rasa un darrera l'altre?
***
5. ÀRIA (Baix)
Així és com cal ser un Cristià!
Conèixer sols a Déu i ell mateix,
De veritable amor, abrandar,
No fer cap judici imprudent,
No tirar per terra el què el veí fa,
Amb el pròxim no fer el desentès,
Compartir amb prodigalitat!
Així és com guanyar els homes i Déu,
Així és com cal ser un Cristià!
***
6. CORAL
Senyor Jesucrist, sies clement,
A tu clamo, escolta el meu plany,
Atorga'm el perdó ara mateix,
No em vulguis desesperar;
El camí recte, Senyor, és el meu,
El que tu em volgueres donar,
Per viure per tu, només,
Per ser útil el meu germà,
Per guardar la teva paraula, fidel.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 147

Les tres festivitats luteranes dedicades a la Mare de Déu eren la Purificació (2 de febrer), l'Anunciació (25 de març) i la Visitació o Mariae Heimsuchung, que es celebrava el 2 de juliol. Per a ella conserva el catàleg dues cantates, les BWV 10 i 147. D'aquesta darrera i famosíssima cantata, en parlarem tot seguit.

La cantata HERZ UND MUND UND TAT UND LEBEN BWV 147 forma part d'una terna de cantates del Cicle de Weimar  escrites per als diumenges segon, tercer i quart d'Advent de l'any 1716 que podem considerar trigèmines: La seva estructura és pràcticament idèntica i el llibretista fou Salomo Franck, autor habitual de les cantates d'aquell cicle primigeni. Aquestes versions originals, actualment perdudes, apareixen catalogades com a BWV 70a, 186a i 147a, tot i que hi ha dubtes de si aquesta darrera va ser realment acabada i interpretada o si va quedar com un esborrany incomplet.

Quan Bach arribà a Leipzig l'any 1723, descobrí que en aquesta ciutat els diumenges segon, tercer i quart d'Advent eren festivitats dedicades a la reflexió espiritual, sense música orquestral a les esglésies. Decidí, per tant, traslladar aquestes tres cantates a d'altres festivitats del calendari. Degudament reescrites, les tres foren presentades el mateix any 1723: La BWV 186 per al Setè Diumenge després de la Trinitat (11 de juny), la BWV 147 per a la Visitació de Maria (2 de juliol) i la BWV 70 reaparegué vint diumenges més tard que la primera, el 21 de novembre, Vint-i-sisè Diumenge després de la Trinitat.L'Evangeli del Quart diumenge d'Advent (Joan 1, 19-28) es centrava en la figura de Joan Baptista, antecessor d'aquell qui ve després de mi. A partir d'aquesta idea construí Salomo Frank un llibret que Bach va veure totalment adequat a la Visitació de Maria, festivitat en la qual es llegia aquell passatge de l'Evangeli (Lluc 1, 39-56) en què Maria visita la seva cosina Isabel, estant totes dues embarassades una de Jesús i l'altra de Joan Baptista, el qual reconegué el Messies des de l'úter matern. L'afegit dels recitatius i l'ària de baix, que podrien ser obra del propi Bach, acabaren d'adequar la cantata a la festa de la Visitació.

S'inicia la cantata amb un magnífic cor en tres seccions carregat d'optimisme i confiança que arrenca amb una brillant fanfàrria orquestral capitanejada per la trompeta, a la qual seguiran les habituals construccions en forma de fuga coral: Herz und Mund und Tat und Leben (El cor i la boca, els actes i la vida). Aquest to desenfadat s'enfosquirà lleument quan s'entonin les paraules Ohne Furcht und Heuchelei (Sense por ni hipocresia), tot i que aviat retornarà el clima bonhomiós per a desembocar de nou a l'alegre fanfàrria inicial.

El segon moviment serà el recitatiu de tenor Gebenedeiter Mund! (Benaurada boca!), un moment de lloança a Maria sustentat per les cordes que donarà pas a la primera ària de la cantata, Schäme dich, o Seele, nicht (No recelis, ànima, O no!). Es tracta d'un reposat moviment per a contralt acompanyat d'oboè d'amore i continu amb fagot que transmet una especial pau espiritual.

Seguirà el recitatiu del baix Verstockung kann Gewaltige verblenden (La tossuderia podrà ofuscar els poderosos) on destaquen les descripcions musicals dels termes recitats, tals com Stuhle stößt (abatre), erhebt (aixecar) o erbebt (fremar, tremolar).

El cinquè moviment serà una deliciosa ària per a soprano i violí solista, del qual resulta molt remarcable la virtuosa partitura: Bereite dir, Jesu, noch itzo die Bahn (Aparia Jesús, suara, el teu Camí). El tema incessant del baix continu podria ser una al·legoria de les passes, al·lusió al camí esmentat al text.

I arribarà la coral que tancarà la primera part de la cantata, la qual ha esdevingut una de les peces més populars no ja de Bach sinó de tota la història de la música i que es repetirà de nou al final de l'obra, tot i que amb una altra lletra segurament més coneguda. Aquí apareix la sisena estrofa de l'himne Jesu, meiner Seele Wonne de Martin Jahn, cantada amb una melodia  de Johann Schopp la qual, tot i que no ho sembli, és desenvolupada per Bach per a conformar el famós tema instrumental de l'inici. Aquest és presentat pel violí primer doblat pels oboès, als quals acompanyarà la resta de la corda i el continu, que imprimirà un ritme transmissor de fermesa, confiança i optimisme. En la meva pobre opinió, aquest ritme del continu és un dels secrets de la peça que, per desgràcia, en moltes interpretacions modernes perd força en ser ralentitzat. Sobre ells, el cor reforçat per la trompeta entonarà la coral senzillament a capella, sense desenvolupament polifònic, la qual cosa dotarà certament tot el conjunt d'una bellesa diàfana i pura. 

Així conclou la primera part de la cantata. La segona, destinada a ser cantada després del sermó, s'inicia amb l'ària Hilf, Jesu, hilf, dass ich auch dich bekenne (Ajuda’m, Jesús, ajuda’m, per tal que jo t’obri el cor), una deliciosa peça on solament el continu acompanya el tenor, amb un paper destacat del violoncel. Destaquen les vocalitzacions sobre termes com Freude (goig), Heiland (Salvador) o brenne (ablamar).

Segueix un recitatiu de contralt acompanyat de dos oboès da caccia on es destacaran musicalment els salts del Baptista dins el ventre matern, imatge que per cert inspirà a Bach una de les seves àries més belles, Johannis Freudenvolles springen, de la cantata BWV 121.

El penúltim moviment, l'ària Ich will von Jesu Wundern singen (Vull cantar els miracles de Jesús), desplegarà el dispositiu instrumental en ple per acompanyar el baix. Per sobre de tots ells destacarà la trompeta, que dotarà la peça d'un innegable aire triomfal reblat per les poderoses escales que recorren la partitura en tots els nivells. Certs termes són poderosament vocalitzats, com les 44 notes amb què es canta la paraula Opfer (Ofrena) o les 48 de kräftig (enfortir), mentre que Feuer (ardència) ho fa amb una llarga nota sostinguda.

I la cantata conclourà novament amb la famosa coral que tancava la primera part, però ara amb la setzena estrofa de l'himne de Martin Jahn, que ha esdevingut cèlebre: Jesus bleibet meine Freude  (Jesús, joia meva, queda't), habitualment traduïda erròniament com Jesús, alegria dels homes.

J.M.S.

Cantata BWV 147
HERZ UND MUND UND TAT UND LEBEN
Festo Visitationis Mariae (2 de juliol)
Estrenada: 2 de juliol de 1723 (Basada en una 1ª versió de 1716)

Text: Salomo Franck, un Himne de Martin Jahn i fragments anònims.

Prima Parte

1. COR
El cor i la boca, els actes i la vida
cal que donin testimoni de Crist
sense por ni hipocresia
puix que ell és Déu i Salvador.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Benaurada boca!
Maria revelà la intimitat de la seva ànima
amb proves de lloança i gratitud
tot copsant i fent-se seu
el miracle que el Salvador
obrà en Ella, la seva serventa.
Oh llinatge humà,
esclau de Satanàs i del pecat,
la vinguda consoladora de Crist
t'ha fet lliure d'aquest maltret, d'aquest jou!
Altrament, si la teva boca i el teu esperit enterc
silencien, refusen semblant bonesa,
pensa que, tal com diu l’Escriptura,
et caurà en sort un judici implacable!
***
3. ÀRIA (Alt)
No recelis, ànima, O no!
D'acceptar el teu Salvador
Si ell et diu que t’ha fet seva
Davant dels ulls del seu Pare!
Doncs, ací baix, a la terra
Qui tan se li'n doni refusar-lo,
En serà refusat per Ell
Quan arribi al Paradís.
***
4. RECITATIU (Baix)
La tossuderia podrà ofuscar els poderosos
fins que el braç de l'Altíssim
els abati de llurs setials;
car, aquest braç s'aixeca
malgrat fremi tota la bola del món,
rescabalant així, els innocents
que en són lliurats.
Oh Cristians, alceu-vos exultants de joia
poseu-vos a punt,
ja és aquí el moment gaudiós
ja és aquí el dia de la salvació:
El Salvador us crida
per forjar-vos cos i ànima
amb el regal de la Gràcia
Amunt! crideu-lo amb desig fervent,
abraceu-lo enfervorits per Déu!
***
5. ÀRIA (Soprano)
Aparia Jesús, suara, el teu Camí,
Escull, Salvador meu,
Aquesta ànima creient
I mira’m, fit a fit, amb ulls compassius!
***
6. CORAL
Sóc sortós, compto amb Jesús,
O, amb quina força m'hi aferro,
Perquè m'endolceix el cor
Quan estic trist i m'atueixo.
Jo tinc Jesús, ell m'estima,
Ell, se'm dóna d'allò més
Ah, el meu cor com patiria
Si el meu Jesús em deixés!

Seconda Parte

7. ÀRIA (Tenor)
Ajuda’m, Jesús, ajuda’m, per tal que jo t’obri el cor
Tant en sort o desventura, tan en goig com en tristor,
Que et proclami Salvador,
En la fe, en la serenor;
Que el meu cor, sens parar, s’ablami d’amor per tu.
Ajuda’m, ajuda’m, Jesús!
***
8. RECITATIU (Alt)
La suprema i prodigiosa mà de l’Omnipotent
penetra en els misteris pregons de la terra.
A Joan li va caldre omplir-se de l’Esperit,
a través de la badiella, quan encara
era al ventre de la seva mare,
i per tal de reconèixer el Salvador
es mogué, bategà i guimbà, alhora que Elisabet
manifestava el miracle,
i de la boca i els llavis de Maria
en sortia una ofrena.
Quan vosaltres, Oh creients,
noteu la flaquesa de la carn,
si els vostres cors blaeixen d’amor
i així i tot, la vostra boca
encara no gosa d’acceptar el Salvador,
aleshores, serà el poder de Déu
que us infondrà la força de l’Esperit
per tal de fer brollar de les vostres llengües
paraules de gratitud i lloança.
***
9. ÀRIA (Baix)
Vull cantar els miracles de Jesús,
Tot fent-li amb els llavis ofrena.
Ho faré pel seu compromís d’amor
Que enfortirà amb sagrada ardència
La meva mundana boca, la meva carnal flaquesa.
***
10. CORAL
Jesús, joia meva, queda’t
Del meu cor Alè i Consol,
Jesús, cura la meva flaquesa
A la meva vida dóna vigor,
A l’ànima meva, tendresa
Als meus ulls deler i claror.
Per’xò mai trauré Jesús
De ma vida i del meu cor.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera