BWV 196

Conserva el Bach Werke Verzeichnis cinc cantates de caire nupcial. Les BWV 202 i 210 són obres profanes, ja que estaven destinades al convit o festa posterior a la cerimònia religiosa, mentre que les BWV 195, 196 i 197 apareixen entre les cantates d'església per que devien ser interpretades durant l'acte religiós. I diem "devien" per que desconeixem del tot els detalls de les seves interpretacions, així com les dates de composició i, per suposat, el nom dels nuvis que van veure amenitzada la seva unió amb la música de Bach. Queden també restes de dues cantates nupcials més, les  BWV 34a i 120a, ambdues conservades molt fragmentàriament.

Ens dedicarem ara a fer cinc cèntims de la cantata BWV 196 DER HERR DENKET AN UNS, una misteriosa obra que, tot i tenir un número de catàleg tan alt, és en realitat una de les primeres cantates de Bach, si no la primera.

La partitura posa en música un text extret del Salm 115, el qual és dividit en cinc breus moviments musicats amb l'estil arcaïtzant de les cantates primigènies de Bach. Es desconeixen absolutament els detalls de la cerimònia nupcial a què anava destinada aquesta obra, de fet ni tan sols queda clara la seva vocació nupcial. La consideració com a cantata de noces prové del fet que Philliph Spitta, un dels primers  biògrafs de Bach, afirma que fou executada durant l'enllaç del pastor Johann Lorenz Stauber amb Regina Wedemann, celebrat a Mühlhausen el 7 d'octubre de 1708. Resulta que Stauber havia estat el mossèn que un any abans (el 17 d'octubre de 1707) havia casat a Dornheim el propi Bach amb Maria Bàrbara, neboda de Wedermann. Molts investigadors actuals però, no consideren concloents les afirmacions de Spitta, veient el text més adient a un ofici de gràcies que a unes noces. Fins i tot algú ha suggerit la idea que la cantata l'hauria escrit Bach per al seu propi casament i, després, l'hauria tornat a interpretar en honor de Stauber i Wedemann.

Entrant ja a l'anàlisi musical, la partitura s'inicia amb la simfonia instrumental característica de les cantates primigènies de Bach. Es tracta d'una deliciosa peça a càrrec de tot el modest dispositiu instrumental, consistent en dos violins, viola, violoncel i baix continu.

Seguirà el cor que dóna nom a la cantata, Der Herr denket an uns und segnet uns (El Senyor pensa en nosaltres i ens beneeix), on de nou trobem trets les característics de les primeres cantates de Bach, com són la concatenació de motius musicals i diversos i les formes madrigalesques en el tractament polifònic. Un inici en formes canòniques s'aturarà momentàniament sobre el terme und segne uns (i ens beneeix) per a tot seguit iniciar una bella fuga permutativa on les veus seran progressivament doblades per les cordes. El moviment conclourà amb una breu reaparició del tema i el vers inicials.

Seguirà una formosa ària de soprano, Er segnet, die den Herrn fürchten (Ell beneeix aquells qui són temorosos del Senyor). És aquesta una ària ja moderna, estructurada en tres seccions en forma da capo que s'allunyen de l'estil primigeni de Bach. Resulta molt curiosa la similitud del tema inicial d'aquesta ària amb la d'una altra ària molt posterior, Bereite dir, Jesu, noch itzo die Bahn (Aparia Jesús, suara, el teu Camí), de la cantata BWV 147, ambdues protagonitzades pel violí solista.

El clima arcaïtzant tornarà al duet de tenor i baix Der Herr segne euch je mehr und mehr (Que el senyor us multipliqui les gràcies), on s'alternen passatges vocals i instrumentals amb un fort component imitatiu.

I ja arribem al cor final, Ihr seid die Gesegneten des Herrn (Sou els beneïts del Senyor). Estructurat en dues seccions, a la primera el cor exhala les seves aclamacions sobre un magnífic concertant de l'orquestra que, a l'arrencada, sembla suggerir lleument les primeres notes de l'ària Venti turbini, prestate del Rinaldo de Händel. Sense pausa, s'encendrà una fuga sobre l'Amén que tancarà de manera brillant aquesta breu però magnífica cantata, exemple del domini musical que demostrava un jove Bach de poc més de vint anys.

J.M.S.

Cantata BWV 196
DER HERR DENKET AN UNS
Cantata Nupcial
Estrenada: Probablement l'any 1708 a Mühlhausen
Text: Salm 115, 12-15

1. SINFONIA
***
2. COR
El Senyor ens té presents i ens beneeix.
Ell ha beneït la Casa d'Israel,
Ell ha beneït la Casa d'Aaron.
El Senyor ens té presents!
***
3. ÀRIA (Soprano)
Ell beneeix aquells qui són temorosos del Senyor:
Ambdós, els Petits i els Grans.
***
4. DUETTO (Tenor, Baix)
Que el senyor us multipliqui les gràcies,
A vosaltres i als vostres infants.
***
5. COR
Sou els beneïts del Senyor,
Creador del Cel i la Terra.
Amén!

Traduïda per Josep-Miquel Serra