27/12/21

El Leipzig vol un himne de Bach!

El setmanari alemany Sachsen Zeitgeist publica aquesta setmana una notícia sorprenent: El Red Bull  Leipzig, club de la Bundesliga alemanya, canviarà el seu himne actual... per una melodia de Bach!

Segons informa el rotatiu, els responsables del club haurien decidit el canvi per diversos motius: 
El primer seria millorar la identificació del club amb la ciutat. Segons declaracions de Heinrich Telefunken, director de comunicació del club, per a aquest objectiu la figura de Bach seria ideal, ja que atrau milers de turistes cada any a la ciutat i li dóna renom mundial.

Un altre motiu, no menys important, tindria a veure amb les darreres decepcions a nivell esportiu: Després d'irrompre a l'elit futbolística la temporada passada assolint les semifinals de la Lliga de Campions, enguany el Leipzig no ha superat la fase de grups i, com el FC Barcelona, ha caigut a l'Europa League, on s'enfrontarà a la Reial Societat als setzens de final. 

Per a Telefunken, existeix una causa anímica: Als jugadors i a l'afició els afecta moltíssim que l'himne de la Champions sigui de Händel, surten al camp derrotats. El Sachsen Zeitgeist esmenta aquí la rivalitat regional entre les ciutats de Leipzig i Halle. Aquest fet hauria estat decisiu a l'hora de cercar un element motivador per als seguidors del Red Bull.

Ara bé, quina seria la melodia més adient? Segons Telefunken, s'ha creat una comissió d'experts per assessorar el club, encapçalada per un vell conegut de la nostra web: Wolfgang Gangwolf, el controvertit musicòleg que de manera recurrent sacseja l'esfera bachiana amb les seves sorprenents teories. Confiem plenament en el criteri dels entesos, sentencia Telefunken, que dóna més detalls sobre les opcions estudiades per la comissió: En un principi ens van proposar algun moviment de la Cantata del Cafè, però això no va agradar gens el nostre partner i de seguida ho vam descartar. 

El director de comunicació explica que ara mateix valorem molt seriosament la cantata BWV 215, Preise dein glücke gesegnetes sachsen (Agraeix la teva sort, Saxònia benaurada), per la seva òbvia implicació amb la nostra terra. També té possibilitats la BWV 207, que conté una de les poquíssimes marxes de Bach a més d'un cor que, amb una lletra adaptada, podria funcionar molt bé.

Wolfgang Gangwolf


Però els responsables del Leipzig van més enllà i es plantegen, fins i tot, proposar a la UEFA substituir l'actual himne de l'Europa League, realment poc afortunat, per un de nou inspirat en alguna obra de Bach. Si l'himne de la Unió Europea és de Beethoven i el de la Champions League de Händel, per què no n'hi pot haver un que sigui de Bach? es pregunta Telefunken.

I és aquí on apareix esmentat el Barça a l'article del Sachsen Zeitgeist: Segons la informació, aquest estiu el club alemany hauria aprofitat les negociacions pel traspàs d'Ilaix Moriba per a demanar als responsables culers consells sobre com tractar amb la UEFA. El cronista recorda el conflicte entre el club català i l'organisme europeu arran de l'exhibició d'estelades, qüestió que es va acabar resolent a favor del club blaugrana tot i que encara avui s'escolten xiulets al Camp Nou quan sona l'himne de la Champions. 

Estem segurs que, si finalment  la iniciativa sortís endavant, el públic del Camp Nou es mostraria molt més receptiu amb una melodia de Bach que no pas amb l'actual. Seguirem atentament els esdeveniments.



11/12/21

BWV 186a

Tot i no haver-se conservat cap cantata explícitament destinada a aquest diumenge sabem que n'hi va haver una de l'època de Weimar que després fou reescrita a Leipzig i destinada a una altra festivitat: la cantata BWV 186a.
En el primer any de Bach a Leipzig, el nou Kantor rescatà algunes obres escrites a Weimar que no tenien destinació al calendari de la seva nova ciutat. Un bon exemple són els diumenges segon, tercer i quart d'Advent, que a Leipzig eren festivitats sense música, com passava també durant la Quaresma. A Weimar però, aquests diumenges havien tingut la seva cantata corresponent. Per exemple, les cantates BWV 70a, 186a i 147a havien estat escrites per al segon, tercer i quart diumenges d'Advent de l'any 1716. Així que l'any 1723, a Leipzig, aquestes cantates van ser reescrites i destinades a noves festivitats: La BWV 147 a la Visitació de María (2 de juliol), la BWV 186 al Setè Diumenge després de la Trinitat i la BWV 70 al Vint-i-sisè diumenge després de la Trinitat.
De cantata original, estrenada a Weimar el 13 de desembre de 1716, només s'ha conservat el text, tot i que es pot reconstruir a partir de la versió de Leipzig, estrenada l'onze de juliol de 1723, dos mesos després de l'arribada de Bach a aquella ciutat. Ja el 1963 es va publicar una reconstrucció de la cantata, a càrrec de Diethard Hellmann, que podeu escoltar al vídeo de sota.
Com en el cas de la BWV 70a, la revisió consistí en la divisió de la cantata en dues parts i l'addició de recitatius al text original de Salomo Franck. A diferència d'aquella i per raons d'idoneïtat dels textos litúrgics, aquí també es va modificar al text d'alguna ària i es substituí la coral original per una altra de Paul Speratus, que tanca les dues parts de l'obra.
Així doncs, la cantata original devia ser així, indicant entre parèntesi els moviments presents a la versió de 1723:

CANTATA BWV 186a

1. Cor (1)
Ärg're dich o Seele, nicht,
Dass das allerhöchste Licht,
Gottes Glantz und Ebenbild,
Sich in Knechts-Gestalt verhüllt.
Ärgre dich, o Seele, nicht!


2. Ària, baix (3)
Bist du, der da kommen soll,
Seelen-Freund, in Kirchen-Garten?
Mein Gemüt ist Zweifels-voll,
Soll ich eines andern warten!
Doch, o Seele, zweifle nicht.
Lass Vernunft dich nicht verstricken,
Deinen Schilo, Jacobs Licht,
Kannst du in der Schrift erblicken!


3. Ària, tenor (5)
Messias lässt sich merken
Aus seinen Gnaden-Werken,
Unreine werden rein.
Die geistlich Lahme gehen,
Die geistlich Blinde sehen
Den hellen Gnaden Schein.


4. Ària, soprano (8)
Die Armen will der Herr umarmen
Mit Gnaden hier und dort!
Er schenket ihnen aus Erbarmen
Den höchsten Schatz, des Lebens Wort!


5. Duet, soprano / contralt (10)
Lass, Seele, kein Leiden,
Von Jesu dich scheiden,
Sei Seele getreu!
Dir bleibet die Krone
Aus Gnaden zu Lohne
Wenn du von Banden des Leibes nun frei.


6. Coral
Darum ob ich schon dulde
Hie Wiederwärtigkeit,
wie ich auch wohl verschulde,
kommt doch die Ewigkeit,
ist aller Freuden voll,
die ohne alles Ende,
dieweil ich Christum kenne,
mir widerfahren soll.


Per a l'anàlisi de cadascun dels moviments, consulteu el comentari de BWV 186.
J.M.S.






5/12/21

BWV 70a

Com hem anat veient, donat que a Leipzig els diumenges d'Advent (excepte el primer) eren tempus clausum, no hem conservat cap cantata bachiana per al Segon Diumenge d'Advent. Però això no vol dir que no n'hi hagués hagut!

Existeixen al catàleg tres cantates trigèmines: Són les BWV 70, 186 i 147. Les tres foren originalment escrites a Weimar per als diumenges segon, tercer i quart d'Advent de l'any 1716 sobre textos de Salomo Franck, el llibretista habitual de les cantates d'aquell cicle primigeni, el qual els va  publicar a l'Evangelische Sonn- und Fest-Tages-Andachten l'any següent. La seva estructura és pràcticament idèntica, ja que es tracta de tres cantates de gran envergadura, estructurades en dues parts destinades a emmarcar el sermó dominical. Aquestes versions primigènies, actualment perdudes, apareixen catalogades com a BWV 70a, 186a i 147a.

Quan Bach arriba a Leipzig l'any 1723, descobreix que en aquesta ciutat els diumenges segon, tercer i quart d'Advent són festivitats dedicades a la reflexió espiritual, sense música orquestral a les esglésies. Decideix, per tant, traslladar aquestes tres cantates a d'altres festivitats del calendari, per tal que no quedin en l'oblit. Degudament actualitzades, les tres seran reutilitzades el mateix any 1723: La BWV 186 per al Setè Diumenge després de la Trinitat (11 de juny), la BWV 147 per a la Visitació (2 de juliol) i la BWV 70 serà reestrenada vint diumenges més tard que la primera, el 21 de novembre de 1723. La nova destinació de la cantata BWV 70 no és casual, ja que les lectures del Segon diumenge d'Advent i el 26è després e la Trinitat coincidien en la reflexió sobre el final dels temps i el Judici Final. 

Per a la nova versió Bach simplement dividí l'obra en dos blocs i hi inclogué quatre recitatius (que podrien ser de la seva ploma) i una coral per a tancar la primera part. La investigació suposa que deixà la resta tal com estava, és a dir que la cantata original es pot reconstruir fàcilment a partir de la "versió estesa" i quedaria amb 6 moviments: Un cor, quatre àries, una coral i cap recitatiu.

El clima apocalíptic domina el cor inicial de la cantata, que la intitula: Wachet! betet! betet! wachet! (Vetlleu! Pregueu! Pregueu! Vetlleu!), un extraordinari moviment coral de gran envergadura i sorprenent audàcia musical. Estructurat en tres parts, les dues extremes esdevenen una autèntica crida a sometent davant la imminent arribada de l'Apocalipsi. Sobre l'exaltat concertant de l'orquestra, la trompeta tronant preludia l'entrada del cor en ple per a proclamar als quatre vents els termes crucials, Wachet i Betet, retorçats fins a l'extrem a fi d'expressar tota la seva transcendència. El primer, Wachet (vetlleu), serà entonat de manera imperiosa, mentre que Betet (pregueu) ho serà de manera perllongada. La secció central, relativament menys crispada, és de caràcter més  polifònic i enllaça amb la tercera mitjançant una cadència descendent del baix continu que supleix l'extensa introducció orquestral de l'arrencada. Sense dubte, es tracta d'un dels moviments corals més expressius i imaginatius de Bach.
Seguirà l'ària Wenn kömmt der Tag, an dem wir ziehen (Quan vindrà el dia, que serem enduts), en la qual el contralt, personificació de l'ànima, expressa l'anhel vers el món espiritual mitjançant una música serena i fins i tot dolça, com és habitual en Bach quan encara el tema de la mort.
La veu de soprano pren el relleu amb l'ària Lasst der Spötter Zungen schmähen (Deixeu que les llengües burletes se’n fumin), un dinàmic moviment a càrrec de les cordes que estableixen certes complicitats, les quals podrien simbolitzar les burles de què parla el text. Estructurada en dues parts, a la segona es destaca el terme bestehen (subsistir, romandre) amb l'habitual nota perllongada.
La tercera ària de la cantata, Hebt euer Haupt empor (Alceu ben amunt els vostres caps), va destinada al tenor acompanyat de violí i oboè a l'uníson, amb la resta de la corda i el continu en un paper secundari. Podria ser que el tema principal, a més d'una representació de l'alçament del cap,  fos una al·lusió a la cèlebre coral O Gott, du frommer Gott, per la seva al·lusió als devots o pietosos (Frommen).
El clima apocalíptic reapareixerà al penúltim moviment, tot i que en principi res ens ho fa pensar. Es tracta de l'ària de baix Seligster Erquickungstag (O dia benaurat de joia gran), que arrenca en un clima d'excelsa beatitud (molt' adagio al manuscrit) per a referir-se a la segona vinguda de Jesús. De sobte però, la menció al cataclisme que això suposarà desferma de nou les imatges de destrucció massiva amb l'agitació de les cordes, la reaparició de la trompeta tronant i la llarga vocalització de fins a 48 semicorxeres sobre el terme Trümmer (enderroc). L'extàtica beatitud tornarà per a tancar el moviment en el clima en què s'obrí i donar pas a la coral final, Nicht nach Welt, nach Himmel nicht (No és pas el món, ni tan sols el cel), que canta la cinquena estrofa d'un himne de de 1658 de Christian Keymann, amb una melodia d'Andreas Hammerschmidt del mateix any. Violins i violes acompanyen el cor amb la seva pròpia partitura, excepcionalment elevada, cercant una suggestió de l'anhel celestial present al text.
J.M.S.



Cantata BWV 70a
WACHET! BETET! BETET! WACHET!
Dominica II Adventus
Estrenada: 6 de desembre de 1716 
Text: Salomo Franck 
i una coral de Christian Keymann

1. COR
Vetlleu! Pregueu! Pregueu! Vetlleu!
Estigueu a punt
En tot temps,
Fins que el Sobirà de la Glòria
Posi terme al món.
***
2. ÀRIA (Alt)
Quan vindrà el dia, que serem enduts
Del Egipte d’aquest món?
Ai las! Correm, fugim de pressa de Sodoma,
Abans que el foc ens agafi desprevinguts!
Vigila, ànima, surt de la incertesa,
I pensa que ja ha és aquí el darrer dia!
***
3. ÀRIA (Soprano)
Deixeu que les llengües burletes se’n fumin,
Diguin el que diguin, ha de passar
que veurem venir Jesús
sobre els núvols, a les altures.
El cel i la terra s’acabaran
Més la paraula de Déu subsistirà.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Alceu ben amunt els vostres caps
I no tingueu por, fidels devots,
La vostra ànima treu poncella!
I esdevindrà una flor de l’Edèn
Al servei de Déu per sempre;
No tingueu por, fidels devots
Alceu ben amunt els vostres caps!
***
5. ÀRIA (Baix)
O dia benaurat de joia gran
Acondueix-me al teu enclòs!
Que soni, peti, el darrer esclat,
I que amb la terra i cel enderrocats!
Jesús em porti al seu repòs,
On trobaré el plaer a vessar.
***
6. CORAL
No és pas el món, ni tan sols el cel
El què la meva ànima vol i deleja
Jo vull Jesús i la seva llum,
Perquè m’ha reconciliat amb Déu,
I  m’ha eximit de l’escarment,
O, Jesús meu, no et deixaré.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera