BWV 30

Les diades de Sant Joan Baptista i Sant Miquel eren les dues onomàstiques del calendari litúrgic que a Leipzig se celebraven amb oficis solemnes que exigien l'execució d'una cantata (a més, la primera d'elles és l'onomàstica del propi Bach). Fins a tres conserva el catàleg destinades a la festa del solstici d'estiu: Les BWV 167, BWV 7 i BWV 30, ordenades per data de composició. I serà la tercera de les tres la que tot seguit analitzarem, la cantata titulada FREUE DICH, ERLÖSTE SCHAR, que és una de les darreres cantates de Bach, si no la darrera.

La gènesi d'aquesta obra arrenca amb el magnat Johann Christian von Hennicke, funcionari reial natural de Halle que l'any 1737 adquirí per una gran suma el feu de Wiederau, situat a uns vint quilòmetres al sud-oest de Leipzig. Per a celebrar l'esdeveniment, encarregà a Bach una cantata festiva amb text de Christian Henrici Picander que s'interpretà el 28 de setembre d'aquell any: És la cantata Angenehmes Wiederau (Agradable Wiederau), avui catalogada amb el BWV 30a, la qual presentava una al·legoria protagonitzada pel Destí, la Felicitat, el Temps i el riu Elster.

Devia ser l'any següent, o un d'immediatament posterior, que Bach reutilitzà aquella música amb un nou text (segurament també de Picander) per a la celebració litúrgica de Sant Joan, el 24 de juny. La perfecció de l'encaix entre text i música d'ambdues versions fins i tot ha fet sospitar a alguns autors com N. Harnoncourt que Bach disposava ja dels dos textos en el moment d'iniciar la composició de la cantata d'homenatge a von Hennicke. Sigui com sigui, no seria la primera vegada que el duet Bach-Picander aconseguia crear unes paròdies tan perfectes que serien indetectables si no disposéssim de les versions profanes originals.

Com en moltes altres obres reciclades, el ritme dansaire de la música de la cantata BWV 30 és un símptoma del seu origen profà. Tant en aquest aspecte com en la seva envergadura i divisió en dues parts presenta força similituds amb la cantata BWV 194, escrita uns quinze anys abans.

S'inicia la primera part de la cantata amb el cor que la intitula: Freue dich, erlöste Schar (Alegra’t, Legió redimida). Es tracta d'un bell cor que, tot i l'absència d'instruments festius com trompetes i timbales, genera un deliciós ambient de joia gràcies sobretot al seu ritme sincopat, que recorda al de la bourrée. Estructurat en dues seccions idèntiques, presenta un caràcter principalment homòfon, símbol de la modernitat que s'estava imposant en els darrers anys de la vida de Bach, que veia morir la complexa arquitectura contrapuntística amb què havia bastit la seva obra i a la qual dedicarà un sublim epitafi amb l'Ofrena Musical i l'Art de la Fuga. 

La primera intervenció solista s'encomana al baix, que entona el recitat Wir haben Rast (Ara descansem) al qual segueix l'ària Gelobet sei Gott, gelobet sein Name (Lloat sigui Déu i lloat el seu nom), moviment a càrrec de les cordes a un ritme que bé podria ser de minuet o passepied. L'alegria continguda a la partitura reflecteix la joia pel naixement del Baptista, precursor de la redempció.

Prendrà el relleu el contralt, primer amb el recitatiu Der Herold kömmt und meldt den König an (L'herald arriba anunciant al Rei) i després amb l'ària Kommt, ihr angefochtnen Sünder (Veniu, compungits pecadors!) la qual sembla ser una rèmora de la primera versió de la cantata nupcial BWV 195, escrita l'any 1727. Aquesta cantata nupcial posteriorment va ser escurçada en tres números, que passaren a la BWV 30a.  

Es tracta d'una d'aquelles àries celestials en les quals Bach recrea les passes dels pecadors vers Jesús mitjançant el pizzicato de les cordes (violí II, viola i continu). Sobre elles es desplega una autèntica apoteosi de la flauta travessera, però no pel seu virtuosisme sinó per la bellesa de la melodia, sustentada a voltes pel violí primer en sordina. Tot això crea una atmosfera onírica en la qual el temps sembla detenir-se i el perdó i la redempció esdevenen absoluts, que no dubtaria a definir com probablement la darrera obra mestra vocal de Bach... Tot i que a l'ària original simplement s'exhortava els nuvis a lloar l'Altíssim i ser feliços! 

Una mostra més del talent de Picander i Bach a l'hora d'incrustar un nou text a una música preexistent. Aquí, el text original i la traducció que en fa un servidor:

BWV 195 (vers. 1727) / 6. Arie

Auf und rühmt des Höchsten Güte / Mit erkäntlichem Gemüthe,

Angenehm vereintes Paar. / Den eurWünschen, den eur Hoffen

Ist nun völlig eingetroffen / Und eur Glück ist offenbar.

Admira i lloa la bondat de l'Altíssim / Amb tot el teu ésser,

Benaurada parella unida. / Els vostres desitjos i esperances

S'han fet del tot realitat / I la vostra Fortuna resplendeix.

Seguirà la coral que tanca la primera part de la cantata, Eine Stimme lässt sich hören (S'escolta una veu), que canta de manera homòfona una coral de Johann Olearius de 1671 amb una melodia d'origen profà del segle XV sacralitzada als Salms Francesos, apareguts a Ginebra l'any 1551.

La segona part de la cantata s'obre de nou amb una parella de moviments a càrrec del baix, que encara primer l'únic recitatiu acompanyat de la partitura titulat So bist du denn, mein Heil, bedacht (Així doncs, mon Salvador, desitges). A ell seguirà l'ària Ich will nun hassen (Desitjo avorrir i rebutjar), en la qual el ritme escollit és el dit llombard, característic perquè sembla relliscar, accentuant la nota curta en contra de la llarga.

Per fi apareixerà el soprano amb les seves dues intervencions: El recitatiu Und obwohl sonst der Unbestand (I encara que la inconstància) i l'ària Eilt, ihr Stunden, kommt herbei (Apresseu-vos, instants, veniu aquí). Aquesta, protagonitzada pels violins, presenta un cert aire de giga, i és estructurada en forma da capo. Destaca el tractament dels termes Eilt (apressar), que es canta amb un ràpid gir ascendent, i ewig (eternament), que ho fa amb l'habitual nota llarga sostinguda en el temps.

El tenor tindrà la seva breu quota de participació al recitatiu Geduld, der angenehme Tag (Paciència, car el dolç dia), el qual modula a arioso en arribar al darrer vers, I cap misèria et tornarà a turmentar.

I la cantata conclou amb la repetició del cor inicial, però amb un nou text: Freue dich, geheiligte Schar (Alegra't, Legió Santificada). És aquest un recurs molt excepcional en Bach, que l'utilitza en comptades ocasions, entre elles les cantates BWV 172 i 193 i que serveix per a tancar la partitura amb el clima de joia amb què s'havia iniciat, com s'escau a una festivitat tan estimada a la nostra terra com a la Leipzig de l'època de Bach.

J.M.S.

Cantata BWV 30
FREUE DICH, ERLÖSTE SCHAR
Diada de Sant Joan Baptista
Estrenada: 1737-1739, basada en una versió profana, BWV 30a, de 1737
Text: Possiblement Christian Henrici (Picander) 
amb una coral de Johan Olearius (1671)

Prima Parte

1. COR
Alegra't, Legió Redimida,
Exulta a les tendes de Sió.
La teva prosperitat té ara
Uns fonaments rectes i ferms
Per a omplir-te de benaurances.
***
2. RECITATIU (Baix)
Ara descansem i el pes de la llei no ens oprimeix.
Gens ha de torbar aquesta tranquil·litat,
Que els nostres estimats pares
Van desitjar, van reclamar i van esperar.
Així doncs, que s’alegri qui sempre pugui fer-ho,
I entoni en honor a Déu una cançó de lloança
Que sigui repetida per uns i altres
En el cor celestial. Sí, canteu!
***
3. ÀRIA (Baix)
Lloat sigui Déu i lloat el seu nom,
Lloat sigui el Senyor
Que ha mantingut la promesa i el jurament!
El seu lleial serf ha nascut,
Escollit des de fa temps
Per a preparar el camí del Senyor.
***
4. RECITATIU (Alt)
L'herald arriba anunciant al Rei.
Us crida, no us encanteu,
Desvetlleu-vos amb pas ràpid!
Apresseu-vos rere aquesta veu
Que mostra el camí i la llum
Cap a aquelles beneïdes prades
Que podrem contemplar algun dia.
***
5. ÀRIA (Alt)
Veniu, compungits pecadors!
Apresseu-vos i correu, fills d'Adam,
El Salvador us reclama a crits!
Veniu, ovelles esgarriades,
Desperteu del malson del pecat,
Que ha arribat l'hora de la Gràcia!
***
6. CORAL
S'escolta una veu de punta a punta del desert,
Per a convertir tots els homes:
Prepareu el camí del Senyor!
Aplaneu el camí de Déu!
Que tothom s'aixequi!
Que s'elevin les valls
I es rebaixin les muntanyes!
***

Seconda Parte 

7. RECITATIU (Baix)
Així doncs, mon Salvador, desitges
Mantenir ferma l'aliança
Que vas fer amb els nostres pares,
I regnar sobre nosaltres amb Gràcia.
Per això desitjo, amb gran zel,
Aplicar-me, Déu fidel
A viure sota el teu mandat
En la Santedat i el Temor de Déu.
***
8. ÀRIA (Baix)
Desitjo avorrir i rebutjar
Tot allò que et repugna, Déu meu.
No desitjo entristir-te,
Sinó estimar-te de tot cor,
Car Tu em dispenses gràcia.
***
9. RECITATIU (Soprano)
I encara que la inconstància
És una gran feblesa humana,
Jo afirmo ara i aquí:
Sempre que neixi l'aurora,
Mentre a un dia el segueixi un altre
Desitjo viure, Déu meu,
Amb constància i fervor
A través del teu esperit,
Entregat a la teva Glòria.
Et lloaran el meu cor i boca,
Amb merescuda lloança
En virtut de la teva Aliança,
***
10. ÀRIA (Soprano)
Apresseu-vos, instants, veniu aquí,
Porteu-me de seguida a aquelles prades!
Desitjo, amb la Legió escollida,
Elevar a Déu un altar en acció de gràcies
A les tendes de Kedar
En prova d'etern agraïment.
***
11. RECITATIU (Tenor)
Paciència, car el dolç dia
En que seràs alliberat
De tots els turments
D'aquest Món corrupte
Que et tenen captiu, cor meu...
Aquest dia no trigarà a arribar!
El desig es complirà:
Amb les ànimes redimides
En la perfecció de la mort,
Seràs alliberat del teu cos
I cap misèria et tornarà a turmentar.
***
12. COR
Alegra't, Legió Santificada,
Exulta en les prades de Sió!
Els temps no veuran la fi
De la teva joia resplendent
I de la teva satisfacció.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 7

A la Leipzig de Bach, les diades de Sant Joan i Sant Miquel eren festa grossa, per la qual cosa calia celebrar-les amb solemnes oficis en els quals no podia faltar la corresponent cantata. Per a la festa del solstici d'estiu se'n conserven tres, que són les BWV 167, BWV 7 i BWV 30, ordenades per data de composició. Tot seguit analitzarem la d'enmig, la cantata CHRIST UNSER HERR ZUM JORDAN KAM BWV 7, la qual s'estrenà el dia 24 de juny de 1724, sent la tercera del cicle de cantates corals escrit per Bach durant el seu segon any a la Cantoria de Sant Tomàs.

Ara bé, tot apunta que aquell dia Bach en persona no devia poder dirigir l'execució, ja que els documents el situen l'endemà mateix a Gera, a uns seixanta quilòmetres de Leipzig, assistint a la inauguració d'un nou orgue. És de suposar que algun substitut va haver d'encarregar-se dels aspectes musicals d'aquell Sant Joan de 1724 a Leipzig.

La coral que inspira la cantata és obra de Martí Luter i es centra en el baptisme en si més que en la figura del Baptista. Com és habitual a les cantates corals, l'anònim llibretista conserva la literalitat de les estrofes primera i última, mentre que les intermèdies són lliurement reelaborades.

S'inicia la cantata amb el cor que li dona nom: Christ unser Herr zum Jordan kam (Crist, nostre Senyor, va venir al Jordà). Es tracta d'un elaboradíssim moviment on Bach enfronta un concertino de violí i dos oboès d'amore amb el ripieno, és a dir la resta de l'orquestra. Sobre ells, el cor teixirà una densa polifonia a 4 veus basada en la melodia de la coral que inspira la cantata, encomanada com a cantus firmus als tenors. A aquest respecte convé remarcar que a les quatre primeres cantates d'aquell cicle de cantates corals (BWV 20, 2, 7 i 135) Bach trasllada el cantus firmus per les veus de manera descendent: Als sopranos a la BWV 20, als contralts a la BWV 2, als tenors a la BWV 7 i als baixos a la BWV 135. Per acabar, és remarcable també el tema musical que protagonitza aquest cor, que avança com a onades, sens dubte una al·legoria del riu Jordà.

Al segon moviment, el baix encarnarà la Vox Christi (o bé la del propi Baptista) per tal de dirigir-se directament al creient a l'ària Merkt und hört, ihr Menschenkinder (Escolteu atentament, Fills dels Homes), una peça sustentada únicament pel continu amb continus girs descendents que volen representar l'aigua vessada durant el baptisme i que desprèn energia i convicció.

El tenor s'encarregarà dels dos següents passatges: El recitatiu Dies hat Gott klar i l'ària Des Vaters Stimme ließ sich hören (La veu del Pare es fa sentir), un sensacional moviment amb acompanyament de dos violins a ritme de giga i un ampli ritornello de vint-i-quatre compassos que l'inicia i el conclou, a més d'enllaçar les seves tres seccions en forma da capo.

De nou apareixerà el baix, ara per a entonar el recitatiu Als Jesus dort nach seinen Leiden (Quan Jesús va patir el turment), acompanyat de tota la corda i que esdevé arioso a la part final, quan es reciten paraules textuals de Jesús. 

El penúltim moviment serà l'ària de contralt Menschen, glaubt doch dieser Gnade (Homes, tingueu Fe en aquesta gràcia), una peça de gran emotivitat que recorda moltíssim a alguna de les àries de la Passió Segons Sant Mateu i que destaca per la seva arrencada amb el cant despullat d'acompanyament instrumental, recurs que reforça el caràcter admonitori del primer vers.

I la cantata conclourà amb la coral Das Aug allein das Wasser sieht (Els ulls només veuen aigua), darrera estrofa de l'himne de Luter que ha inspirat la cantata, entonada senzillament a capella amb una melodia que en inici s'aplicava al salm 67 però que a partir de 1541 també ho feu a aquesta coral.

J.M.S.

Cantata BWV 7
CHRIST UNSER HERR ZUM JORDAN KAM
Festo S. Johannis Baptistae
Estrenada: 24 de juny de 1724
Text: Anònim, basat en un Himne de Martí Luter

1. COR
Crist nostre Senyor
va venir al Jordà
Per voluntat del seu Pare
I va ser batejat per Sant Joan
Per a emprendre seva obra i la seva missió.
Així va voler instaurar un bany
Que ens netegés del pecat
I ofegués la mort
Amb la seva pròpia Sang i Ferides.
***
2. ÀRIA (Baix)
Escolteu atentament, Fills dels Homes:
Allò que Déu mateix anomena Baptisme
Sense dubte necessita de l'aigua
Però no només d'ella:
Són la Paraula i l´Esperit del Senyor
El que bateja i purifica els pecadors.
***
3. RECITATIU (Tenor)
Déu ens ho ha explicat ben clar
Amb paraules i amb imatges.
Al Jordà parlà la veu del Pare
En ésser batejat Crist.
Va dir: Heus aquí el meu Fill amat,
En qui tinc gran complaença,
Ha baixat de la Trona Celestial
Per al bé del món,
Encarnat en una humil forma
Feta de carn i de sang
Com la dels Fills dels Homes.
Preneu-lo ara com a Salvador vostre
I seguiu les seves precioses ensenyances!
***
4. ÀRIA (Tenor)
La veu del Pare es fa sentir.
El Fill, que ens va redimir amb sa sang
Fou batejat com un veritable Home.
L'Esperit Sant aparegué en forma de coloma
Per tal que mai no dubtéssim
Que és la Santíssima Trinitat
Qui ens ha instituït el Baptisme.
***
5. RECITATIU (Baix)
Quan Jesús va patir el turment
I, després de ressuscitar,
Era ja a punt de tornar amb el Pare
Va dir als seus deixebles:
Aneu pel món i instruïu tothom,
Aquell qui cregui i es bategi a la Terra
Es salvarà i serà Benaurat!
***
6. ÀRIA (Alt)
Homes, tingueu Fe en aquesta gràcia:
No morireu en el pecat
Ni patireu el foc Infernal!
Les obres i la santedat de l'home
Déu no les té en compte.
Hem nascut pecadors,
Estem perduts per naturalesa,
La Fe i el Baptisme purifiquen el pecat
Per a que escapem de la condemna.
***
7. CORAL
Els ulls només veuen l'aigua
Quan els homes la vessen.
La fe, però, sap del poder
De la sang de Jesucrist.
La Fe és un torrent vermell
Tenyit de la sang de Crist
Que cura bé totes les culpes:
Les que d'Adam hem heretat
I les que cometem nosaltres.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 167

La diada de Sant Joan, com la de Sant Miquel, era festa grossa a la ciutat de Leipzig, que la celebrava amb un solemne ofici on s'executava la corresponent cantata. Fins a tres conserva el catàleg destinades a la festa del solstici d'estiu: Les BWV 167, BWV 7 i BWV 30, ordenades per data de composició. I serà la primera de les tres la que tot seguit analitzarem.

La cantata BWV 167 fou estrenada el 24 de juny de 1723, un mes just després de l'arribada de Bach a Leipzig. En aquells 30 dies el nou Kantor ja havia presentat 5 cantates, més alguna avui perduda de la que en parlarem tot seguit.

El llibret, d'autor anònim, es basa en l'Evangeli de Sant Lluc i la seva narració del naixement del Baptista, amb l'himne que entonà son pare, Zacaries, versicles del qual apareixen a la cantata. Aquesta vindrà a ser una exhortació a lloar Joan, Jesús i el mateix Déu per haver-nos mostrat el camí a la redempció, garantia del Paradís etern. Conceptes similars devien inspirar la cantata avui perduda, amb text d'Erdmann Neumeister, que potser va acompanyar la BWV 167 enquadrant el sermó i de la qual només en sabem el títol: Gelobet sei der Herr, der Gott Israel, que són les primeres paraules de l'himne de Zacaries.

La cantata comença amb una deliciosa ària per a tenor acompanyat de tota la corda, una música de gran abast melòdic que presenta trets comuns amb la famosa coral que tanca les dues parts de la cantata BWV 147, obra de l'època de Weimar que aquells dies devia estar sent revisada per a ser interpretada 8 dies més tard, el 2 de juliol, festa de la Visitació. Entre altes similituds, les dues peces comparteixen tonalitat (Sol Major), girs melòdics i compàs ternari.

El segon moviment serà un recitatiu de contralt que acabarà en un dramàtic arioso titulat Gelobet sei der Herr Gott Israel (Lloat sigui el Senyor, Déu d'Israel), al qual seguirà el duet de soprano i contralt Gottes Wort, das trüget nicht (La paraula de Déu jamai decep), dens moviment capitanejat per l'oboè da caccia i la seva elaborada partitura. La primera secció vol representar la confiança en la Paraula de Déu, mentre que la secció intermèdia vol expressar la pervivència de la promesa de salvació a través de les generacions mitjançant una rigorosa estructura canònica en la qual les veus es transmeten el material musical i conceptual fins a desembocar en una gran vocalització sobre la paraula Jahren (lit. anys). La represa de la serena secció inicial completarà l'estructura da capo d'aquest duet.

Declamarà a continuació el baix el darrer recitatiu de la cantata: Des Weibes Samen kam (La dona lliurà el seu fruit), que en la seva darrera frase presentarà la melodia de la coral que, tot seguit, entonarà el cor acompanyat de tota l'orquestra amb un tema de poderosa rauxa musical que conformarà una de les corals més imponents de Bach. Aquesta ens fa pensar de nou en la cantata BWV 147 abans esmentada, amb la qual també comparteix tonalitat. La coral en qüestió canta la melodia de Nun lob, mein Seel den Herrn, originada al segle XV, la qual fou adaptada a la litúrgia l'any 1540 per Hans Kugelmann i que apareix en altres cantates, com la BWV 29 o la BWV 51.

J.M.S.

Cantata BWV 167
IHR MENSCHEN, RÜHMET GOTTES LIEBE
Festo S. Joannis Baptistae (Diada de Sant Joan)
Estrenada: 24 de juny de 1723
Text: Anònim, amb coral final de Johann Gramman (1548)

1. ÀRIA (Tenor)
Homes, exalceu l’amor de Déu
I lloeu la seva generositat!
Lloeu-lo amb sinceritat des del fons del cor,
Per haver-nos donat al seu moment
El corn de la salvació, el camí de la Vida,
I a Jesús el seu Fill.
***
2. RECITATIU (Alt)
Lloat sigui el Senyor, Déu d’Israel,
Que girà els ulls envers nosaltres
I que ens envià el seu Fill
Des del celestial tron,
Per a la salvació el món.
Joan aparegué el primer
Per a preparar camins i senders
Al Redemptor;
Després vingué el mateix Jesús,
Per a consolar amorós i clement
La miserable nissaga humana,
Pecadora i esgarriada,
I guiar-la, al Regne del Cel, penitent.
***
3. ÀRIA - DUET (Soprano, Alt)
La paraula de Déu jamai decep,
Car compleix, el què promet.
El què en el Paradís,
En altre temps immemorial
Als nostres pares, oferís,
Ara, gràcies a Déu, ho tenim a la mà.
***
4. RECITATIU (Baix)
La dona lliurà el seu fruit
Quan s’acomplí el seu temps.
El favor que Déu prometé
A Abraham, l’heroi de la fe,
Com el resplendor del sol ha despuntat,
I s’ha esvanit el nostre acorament.
El mut Zacaries a Déu celebra,
Amb veu sonorosa,
Per les seves meravelles
Que tot el poble ha contemplat.
Cristians, tingueu també present
Tot el què Déu ha fet per vosaltres,
I entoneu-li un himne d’agraïment!
***
5. CORAL
Sigui lloat, alabat i glorificat
Déu Pare, Fill i Esperit Sant!
Que ha volgut redoblar tot allò
Que per la seva gràcia ens ha promès,
De manera que hi confiem fermament
Que ens donem totalment a Ell
Que comptem enterament amb Ell
I el nostre cor, coratge i voluntat,
S’aferrin a Ell, reconfortats;
Per això ara mateix li cantem:
Amen, nosaltres ho aconseguirem
Si creiem des del fons del Cor.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera