BWV 28

Al calendari litúrgic luterà, quan el diumenge entre Nadal i Cap d'Any s'esdevé entre el 28 i el 31 de desembre, apareix l'anomenat  Dominica Post Nativitatis Christi, una festivitat per a la qual es conserven les cantates BWV 152, 122 i 28. A l'Oratori de Nadal no n'hi ha cap per aquest dia ja que l'any de la seva composició (1734) el diumenge després de Nadal va ser el dia 26 de desembre, Feria II Nativitatis Christi. Analitzarem tot seguit la cantata BWV 28 GOTTLOB! NUN GEHT DAS JAHR ZU ENDE, la qual fou estrenada a Leipzig el 30 de desembre de 1725 a partir d'un text d'Erdmann Neumeister publicat a Eisenach l'any 1714. Destaca la seva estructura anàrquica, amb una coral al segon moviment i dos recitatius consecutius als números 3 i 4, fet gairebé insòlit entre les obres de Bach.
S'inicia la cantata amb l'ària de soprano que la intitula, Gottlob! nun geht das Jahr zu Ende (Lloat sia el Senyor! Heus aquí que l'any s'acaba), un animat moviment de ritme 3/4 centrat en les alternances entre les intervencions dels oboès i la resta de l'orquestra, tot i que a voltes avancen conjuntament. Sota tots ells, el baix proporciona el ritme mitjançant uns omnipresents girs de 3 o 6 corxeres. Tot i que el cant es manté força contingut, a la secció central es deixarà endur per la joia amb una vocalització de fins a 62 notes sobre el terme gedenke (tenir present, recordar).
L'exhortació al cant de l'ària anterior es materialitza a la coral següent, Nun lob, mein Seel, den Herren (Ara lloa, ànima meva, al Senyor), primera estrofa d'un himne de Johann Gramann tractat en la forma d'un dens motet d'exquisida tècnica polifònica, amb les veus doblades per l'orquestra segons la seva tessitura. El cantus firmus anirà a càrrec dels sopranos, entonant una melodia d'origen profà adaptada a ús religiós per Hans Kugelmann l'any 1540.
La part central de la cantata la constitueixen els esmentats dos recitatius, que més aviat esdevenen ariosos. El primer, So spricht der Herr: Es soll mir eine Lust sein (Així diu el Senyor), va a càrrec del baix en el paper de veu divina, car entona un versicle del Llibre de Jeremies. Quant al segon, el tenor serà sustentat per tota la corda i serà seguit pel seu duet amb el contralt, titulat Gott hat uns im heurigen Jahre gesegnet (Déu ens ha beneït aquest any). Es tracta d'una magnífica peça que exemplifica el geni de Bach: Tot i que els cantants solament són acompanyats pel baix continu, se'ns presenta un trio concertant d'elegància i bellesa excepcionals, on destaquen les extenses vocalitzacions sobre certs mots, generalment els darrers de cada vers, en els quals els cantants conflueixen per a tot seguit separar-se de nou en línies paral·leles però meravellosament complementàries.
I la cantata conclou amb la breu coral All solch dein Güt wir preisen (Et lloem en tota la teva Bondat), un himne d'Any Nou de Paul Eber cantat senzillament a capella amb una melodia atribuïda a Wolfgang Figulus, publicada en un recull de Joachim Magdeburg a Erfurt l'any 1571.
Heus ací la darrera cantata de Bach de l'any 1725.

J.M.S.

Cantata BWV 28
GOTTLOB! NUN GEHT DAS JAHR ZU ENDE
Dominica Post Nativitatis Christi
Estrenada: 30 de Desembre de 1725
Text: Erdmann Neumeister (1714)

1. ÀRIA (Soprano)
Lloat sia el Senyor!
Heus aquí que l'any s'acaba
I ja s'anuncia un de nou.
Oh, ànima meva, pensa bé
En les innombrables benaurances
Que t'ha prodigat la mà de Déu
Durant l'Any que se'n va!
Entona-li un alegre càntic de gràcies,
Així et seguirà tenint present
I et continuarà premiant en el Nou Any!
***
2. CORAL
Ara lloa, ànima meva, al Senyor:
Que tot en mi sigui el seu Nom!
Ell atorga benaurances a tots,
No ho oblidis, cor meu!
Ell perdona els teus pecats,
I guareix la teva gran feblesa.
Ell salva la teva pobre vida
I et protegeix al seu si.
Ell et reconforta amb son consol
I et rejoveneix com l'àliga.
El Rei fa imperar la Justícia
I protegeix aquells qui pateixen
En el seu reialme.
***
3. ARIOSO (Baix)
Així diu el Senyor:
La meva joia serà fer-los el bé
I els plantaré fermament en aquesta terra
Amb tot el meu Cor i la meva Ànima.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Déu és una Font d'on brolla la bondat,
Déu és una Llum on brilla pura gràcia,
Déu és un Tresor replet de benaurances,
Déu és un Senyor lleial i bondadós!
A aquell qui l'estima amb Fe sincera,
Talment com un infant,
I escolta sa Paraula amb el Cor,
I es manté apartat del mals camins,
A aquell Déu s'hi dedicarà plenament:
Aquell qui té a Déu, ho té tot.
***
5. DUETTO (Alt, Tenor)
Déu ens ha beneït aquest any
Car ha reunit benestar i abundància.
El glorifiquem de tot cor i preguem
Que ens concedeixi benestar per l'any entrant.
Així ho esperem, per la seva inesgotable bondat,
I el lloem per avançat amb total gratitud.
***
6. CORAL
Et lloem en tota la teva Bondat,
Oh Pare, a la Trona Celestial.
Ens l'has mostrada, tal Bondat,
A través de Crist, el teu Fill.
Deixa que encara et preguem:
Concedeix-nos un any pacífic,
Protegeix-nos de tot mal
I acull-nos amb dolçor.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 122

Al calendari litúrgic luterà, quan el diumenge entre Nadal i Cap d'Any s'esdevé entre el 28 i el 31 de desembre, apareix l'anomenat  Dominica Post Nativitatis Christi, una festivitat per a la qual es conserven les cantates BWV 152, 122 i 28. A l'Oratori de Nadal no n'hi ha cap per aquest dia ja que l'any de la seva composició (1734) el diumenge després de Nadal va ser el dia 26 de desembre, Feria II Nativitatis Christi. Acabarem doncs l'any amb la revisió de la cantata BWV 122 DAS NEUGEBORNE KINDELEIN, estrenada a Leipzig el 31 de desembre de 1724 i emmarcada dins el cicle de les cantates corals del segon any de Bach en aquella ciutat. Va ser un Nadal intens en què Bach estrenà 7 cantates, a més del Sanctus en Re Major, agregat posteriorment a la Missa en Si Menor.

L'anònim llibretista deixà de banda les lectures del dia i escollí una coral de Cyriakus Schneegass de 1597 que reflexionava sobre aspectes del Nadal i el dia de Cap d'Any, que era l'endemà.

S'inicia la cantata amb el cor que li dóna nom: Das neugeborne Kindelein (L'Infantó nounat). Es tracta de l'habitual fantasia sobre la melodia de la coral, obra de Melchior Vulpius, que apareix encomanada als sopranos sense reforç instrumental, mentre les altres veus estableixen la polifonia. Tot sobre un sobri concertant de violins i violes doblades pels oboès de temàtica ondulant que podria representar el gest de bressolar un nadó.

El segon moviment va encarregat al baix, presumptament encarnant la Vox Christi, amb l'únic acompanyament del continu. Es tracta de l'ària O Menschen, die ihr täglich sündigt (Oh homes, que cada dia pequeu), on destaca la vocalització sobre la paraula Freude (joia). La seva estructura és l'habitual  da capo en tres seccions, és a dir, repetint íntegrament la primera secció després de la central.

En contraposició a l'ària anterior, el recitatiu Die Engel, welche sich zuvor (Els àngels, que abans es malfiaven) va encarregat a la veu de soprano, un registre que en època de Bach anava a càrrec de nens cantaires en estar prohibida la participació de les dones en la litúrgia. Sobre aquesta qüestió, convé recordar els problemes del propi Bach amb les autoritats d'Arnstadt a causa de la participació de la seva cosina (i futura esposa) Maria Bàrbara en algun tipus d'interpretació a l'Església Nova d'aquella ciutat. Acompanyant el recitat, tres flautes dolces entonaran la coral que inspira la cantata.

Aquesta assignació de les veus als diversos plans d'existència continua en el duet-coral Ist Gott versöhnt und unser Freund (Déu està congraciat i és el nostre amic), en el qual el contralt personifica el cristià creient, que entona la melodia del coral mentre soprano i tenor estableixen un duet a ritme de siciliana que el complementa. Les tres veus confluiran en el darrer vers: Déu és amb nosaltres i ens protegirà.

El penúltim moviment de la cantata serà Dies ist ein Tag, den selbst der Herr gemacht (Aquest és el dia que ha fet el Senyor), un recitatiu del baix acompanyat de tota la corda que condueix a la coral final, Es bringt das rechte Jubeljahr (Un ver any de jubileu ha arribat), en la qual s'entona la quarta estrofa de la coral que inspira la cantata, cantada senzillament a capella, és a dir duplicades les veus per l'orquestra segons la tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 122
DAS NEUGEBORNE KINDELEIN
Dominica post Nativitatem Domini (Diumenge després de Nadal)
Estrenada: 31 de desembre de 1724
Text: Anònim, basat en un Himne de Cyriakus Schneegaß de l'any 1597 

1. CORAL
L'infantó tot just nat,
l'estimat Bon Jesuset,
torna a dur un nou any
a l'electa multitud dels cristians.
* * *
2. ÀRIA (Baix)
Oh homes, que cada dia pequeu,
sereu la joia dels àngels.
Llurs crits gojosos
[que diuen] que Déu s'ha reconciliat amb vosaltres,
us han anunciat el dolç conhort.
* * *
3. RECITATIU (Soprano)
Els àngels, que abans
es malfiaven de vosaltres com de condemnats,
omplen ara l'aire en un alt cor
per tal d'alegrar-se de la vostra salvació.
Déu, alhora que del Paradís,
us va arrabassar de la companyia dels àngels,
i ara novament sobre la terra us permet
amb la seva presència esdevenir benaurats perfectes.
Així, doncs, agraïu a boca plena
aquest temps tan anhelat de la nova aliança.
* * *
4. ÀRIA (Soprano, Contralt, Tenor)
Déu està congraciat i és el nostre amic.
Feliços nosaltres qui creiem en ell.
Què ens pot fer l'Enemic malvat?
La seva fúria no pot robar-nos el conhort.
Malgrat [que s'hi escarrassin] el Dimoni i les Portes de l'Infern,
llur ràbia els farà poc servei.
El Bon Jesuset és el nostre aixopluc.
Déu és amb nosaltres i ens protegirà.
* * *
5. RECITATIU (Baix)
Aquest és el dia que ha fet el Senyor,
que ha enviat el seu Fill a aquest món.
Oh temps beneït, que ara s'ha complert!
Oh espera fidel, que ara has estat satisfeta!
Oh Fe, que veu el que volia assolir!
Oh amor, que atreu Déu!
Oh joia, que ultrapassa l'aflicció
i porta a Déu l'ofrena dels llavis!
* * *
6. CORAL
[Jesús] porta un veritable jubileu.
Per què hem de continuar amb el plor?
Endavant! Ara és temps de cantar:
el Bon Jesuset esvaeix tota sofrença.

Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol

BWV 152

Si el 25, 26 o 27 de desembre s'esdevenia en diumenge, l'església luterana de temps de Bach celebrava el Primer, Segon o Tercer dia de Nadal, segons convingués. Però si el diumenge entre Nadal i Cap d'Any s'esdevenia entre el 28 i el 31 de desembre, apareixia al calendari l'anomenat  Dominica Post Nativitatis Christi, una festivitat per a la qual es conserven les cantates BWV 152, 122 i 28. A l'Oratori de Nadal no n'hi ha cap per aquest dia ja que l'any de la seva composició (1734) el diumenge després de Nadal va ser el dia 26 de desembre en el qual, com ha quedat establert, es celebrà el Segon dia de Nadal.
De la primera de les tres cantates esmentades, en farem ara cinc cèntims.

La cantata BWV 152 TRITT AUF DIE GLAUBENSBAHN és una de les primeres cantates nadalenques de Bach, ja que forma part del primigeni Cicle de Weimar, ciutat on fou estrenada el 30 de desembre de 1714. El llibret de Salomo Franck, autor habitual del text de les cantates de Weimar, recorre a vàries imatges de l'Evangeli del dia, com l'escena de presentació de Jesús al Temple als 40 dies del seu naixement, o al psalm 118 i el seus versicles 22-23: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen.

El dispositiu instrumental és molt inhabitual: Flauta dolça, oboè, viola d'amore, viola da gamba i baix continu, a més dels dos únics cantants, soprano i baix. No hi ha tampoc coral final, esdevenint aquesta una de les 11 cantates que no acaben en un cor o una coral, juntament amb les BWV 35, 49, 51, 54, 58, 59, 82, 98, 170 i 199. Tot això dota a la cantata d'un indiscutible caràcter intimista, potser per la necessitat que tenia Bach en aquells dies de festivitats contínues d'alleugerir la feina dels seus exigits intèrprets. 

Com moltes obres de Weimar, arrenca la cantata amb una peça instrumental que en aquest cas Bach denominarà "concerto", terme que englobarà tota la cantata. A uns compassos en adagio seguirà una fuga permutativa que recorda a la del Preludi i Fuga per a orgue BWV 536. Aquesta estructura en dos tempos podria ser un embrió de la idea que tingué Bach, desenvolupada posteriorment, del cors en forma d'obertura francesa amb que s'inicien algunes cantates.

El segon moviment serà l'ària per a baix que dóna nom a la cantata: Tritt auf die Glaubensbahn (Seguiu el camí de la Fe), en la qual sentim la Vox Christi acompanyada de l'oboè. Les vocalitzacions sinuoses sobre el terme bahn (camí) es poden comparar amb les de l'ària inicial de la cantata BWV 132, escrita l'any següent.

Seguirà el baix entonant el següent recitatiu, Der Heiland ist gesetzt (La missió del Salvador a Israel), el qual comença en secco per a convertir-se després en un airoso. Hi destaquen algunes vocalitzacions atrevides sobre termes com Fall (caiguda) o Auferstehen (resurrecció).

Al següent moviment entrarà el soprano, entonant una deliciosa ària amb flauta i viola d'amore: Stein, der über alle Schätze (O pedra, el més preciós dels tresors), de la qual Alfred Dürr gairebé en recrimina a Bach la brevetat.

Un nou recitatiu del baix (La gent creguda s’enfurisma) conduirà al duet final, un duet d'aquells en els quals s'estableix un diàleg entre Jesús i l'Ànima personificats en el baix i el soprano: Wie soll ich dich, Liebster der Seelen, umfassen? (Com ho faré per abraçar-te, enamorat de les ànimes?).
Els instruments melòdics s'acoblen en una sola línia instrumental en un moviment amb un cert aire de dansa lenta d'origen francès, la loure, una dansa de compàs 6/4, amb el qual conclourà aquesta delicada i breu cantata nadalenca.

J.M.S.

Cantata BWV 152
TRITT AUF DIE GLAUBENSBAHN
Dominica Post Nativitatis Christi
Estrenada: 30 de desembre de 1714
Text: Salomo Franck 

1. CONCERTO

***
2. ÀRIA (Baix)
Seguiu el camí de la Fe!
Déu hi ha posat el carreu,
Que sosté i aferma Sió,
Homes, no hi ensopegueu!
Seguiu el camí de la Fe!
***
3. RECITATIU (Baix)
La missió del Salvador a Israel
Era anar a la mort i a la resurrecció!
La bona pedra no s’esquerda,
Quan el món pervers
S’hi vol fer mal amb duresa,
Sí, a causa ella s'esbalça a l’infern,
Car, s’hi llença amb avolesa
I no accepta el favor i la gràcia de Déu!
Així i tot, sortós
El cristià fidel
Que es fonamenta la seva fe
En aquest carreu,
Per mitjà d’ell, trobarà la salut i la redempció.
***
4. ÀRIA (Soprano)
O pedra, el més preciós dels tresors,
Ajuda’m, perquè en tot moment,
En tu confiï la meva fe
De la meva felicitat suport,
I no em faci mal si vaig contra teu,
O pedra, el més preciós dels tresors!
***
5. RECITATIU (Baix)
La gent creguda s’enfurisma,
Perquè el Fill de Déu
Abandonés el seu tron gloriós,
I es revestís de carn i sang
Per a sofrir la humana condició.
La més gran saviesa d’aquest món
Deu semblar a ulls del Déu Suprem
Una colossal bajanada!
Els designis de Déu,
La raó, potser, no els pot escatir:
Aquesta és la ceguesa dels cecs d’esperit.
***
6. ÀRIA-DUET (Soprano, Baix)
(Ànima = Soprano / Jesús = Baix)
Ànima
Com ho faré per abraçar-te, enamorat de les ànimes?
Jesús
Cal que et neguis i t’abandonis a tu mateixa!
Ànima
Com ho faré per veure la llum eterna?
Jesús
Cal que em recerquis amb fe, i no et deixis abatre!
Ànima
Vine Salvador, ensenya’m a rebutjar el món!
Jesús
Vine Ànima, i aprèn com es guanya la joia, sofrint!
Ànima
A, alliçona’m bé, estimat, que jo et vull seguir!
Jesús
Jo et daré la corona després de l’aflicció i l’afront!

Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera