BWV 108

Tan sols dues cantates es conserven per al quart diumenge després de Pasqua que, a causa de l'introitus de la missa llatina, rebia el nom de Dominica Cantate a la litúrgia luterana. Són les BWV 166, de 1724 i la BWV 108, de l'any següent, i que serà la que tot seguit abordarem.

Estrenada a Leipzig el 29 d'abril de 1725, la cantata BWV 108 ES IST EUCH GUT, DASS ICH HINGEHE forma part d'un grup de 9 cantates amb llibret de la poetessa Christiane Marianne von Ziegler que Bach posà en música la primavera de 1725. Tot i la relació personal que ambdós devien tenir en els ambients intel·lectuals de Leipzig, mai més es repetí la col·laboració, i això que Ziegler publicà l'any 1729 un cicle anual sencer de llibrets que mai es convertiren en cantates.

Com és habitual als llibrets de Ziegler, la cantata comença amb un dictum o cita textual de l'Evangeli del dia, en aquest cas de Joan 16,7, que Bach converteix en l'ària inicial, encomanada al baix, personificació de la Vox Christi: Es ist euch gut, dass ich hingehe (És bo per vosaltres que jo me’n vagi). Acompanyen el cantant les cordes i l'oboè d'amore en rol solista, que desenvoluparà una elaboradíssima partitura i es convertirà en l'autèntic protagonista del moviment, que recorda moltíssim al cor inicial de la cantata BWV 124, estrenada 3 mesos abans. Destaquen les vocalitzacions (la darrera de fins a 86 notes!) sobre el terme hingehe (me’n vagi).

El segon moviment serà una nova ària, ara a càrrec del tenor: Mich kann kein Zweifel stören (Cap recel em trasbalsa, Senyor), on un sol violí en ornamentada melodia acompanyarà el cantant sobre la línia del baix continu. Estructurada en dues seccions, remarca amb els girs apropiats una sèrie de conceptes tals com kein Zweifel (cap recel) o stören (trasbals).

Seguirà el tenor amb un senzill recitatiu que prepararà l'entrada del cor Wenn aber jener, der Geist der Wahrheit (Però, quan arribi l'Esperit veritable), un nou dictum textual de l'Evangeli que constitueix l'eix central de la cantata, tant en la vessant musical com teològica. La seva estructura és tan elaborada que F. Smend fa notar com aquests versicles dels Evangelis eren tractats per Bach amb una especial reverència. Es tracta d'una peça d'extraordinària complexitat polifònica en la qual conviuen les dues formes vocals per excel·lència de l'obra de Bach: El motet i la fuga. Amb les tres seccions del text construirà Bach les seves corresponents fugues.

El penúltim moviment de la cantata el conformarà l'ària de contralt Was mein Herz von dir begehrt (Ah! fes que em sigui concedit), elegant peça a càrrec de les cordes, capitanejades pel violí primer. Hi trobarem alguns d'aquelles efectes d'eco que tant agradaven a l'oïda barroca. Destaca la llarga nota amb què es canta la darrera aparició del terme Ewigkeit (eternitat).

C. Marianne von Ziegler conclou el seu llibret amb la coral Dein Geist, den Gott vom Himmel gibt (Tu, l’Esperit, que Déu des del cel ens ha donat), desena estrofa d'un himne de Paul Gerhrardt de 1653 que serà aquí ricament harmonitzat per Bach i revestit amb una certa dosi de contrapunt.

J.M.S.

Cantata BWV 108
ES IST EUCH GUT, DASS ICH HINGEHE
Dominica Cantate
Estrenada: 29 d'abril de 1725
Text: Mariane von Ziegler

1. ÀRIA (Baix)
És bo per vosaltres que jo me’n vagi;
perquè si no me n’anés,
Aquell que us ha de consolar, tampoc no vindria.
Mes, si jo marxo, us l’enviaré.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Cap recel em trasbalsa, Senyor,
Quan sento la teva Paraula.
Penso que si te’n vas,
També em pot confortar
Saber-me entre els elegits
Que recalaran al port que tan desitjo.
***
3. RECITATIU (Tenor)
Així, l'Esperit teu em dreçarà
Per tal d'enfilar el camí dret;
Si Tu te'n vas, segur que Ell vindrà,
I em pregunto capficat:
Ah! qui sap si ja el tinc aquí?
***
4. COR
Però, quan arribi l'Esperit veritable
Ens guiarà vers la plena Veritat.
Si bé ell no parlarà per ell mateix,
Més aviat de tot el que hem entès
D’allò què tu ens has dit;
i ens revelarà l'esdevenidor
***
5. ÀRIA (Alt)
Ah! fes que em sigui concedit
tot allò que el meu cor de tu deleja.
Dóna'm a vessar la teva benedicció,
Porta'm de la mà pels teus viaranys,
Perquè, en l’Eternitat,
arribi a veure la teva glòria.
***
6. CORAL
Tu, l’Esperit, que Déu des del cel ens ha donat,
Mena tots aquells que l’estimem,
Per senders ben assenyalats.
Ell dreça i comanda els nostres peus,
Per tal que no marrin el camí
Vers on haurem de trobar la Salvació.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 166

El quart Diumenge després de Pasqua era denominat Dominica Cantate en l'església luterana de temps de Bach a causa de la missa llatina, que s'iniciava amb les paraules Cantate Domino canticum novum (Canteu un nou càntic al Senyor). Per a ell s'han conservat només dues cantates: Les BWV 166 i 108, tot i que conservem el text d'una tercera, Leb ich oder leb ich nicht BWV Anh. 191, escrita a Weimar l'any 1715 sobre un text de Salomo Franck de la qual, per desgràcia, n'hem perdut la música.

La cantata que avui repassarem serà la BWV 166 WO GEHEST DU HIN?, una obra estrenada a Leipzig el 7 de maig de 1724. 

On et dirigeixes? pregunta el títol, car el text s'inspira en l'Evangeli del dia (Jn. 16, 5-15) que narra el discurs de comiat de Jesús als deixebles durant el Sant Sopar, amb el passatge on diu però ara me'n vaig al qui m'ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig. L'anònim llibretista parteix d'aquestes paraules de Jesús per a presentar el dubte sobre la orientació correcta de la vida del creient.

Es tracta d'una cantata de petites dimensions que arrenca amb un breu moviment que algunes particel·les anomenen ària tot i que més aviat seria un arioso, en el qual destaquen les vocalitzacions sobre les paraules wo (gehest) du hin, "on et" (dirigeixes). Destinat al baix encarnant la Vox Christi, l'acompanyen oboè, corda i continu.

El segon moviment, Ich will an den Himmel denken (Pensaré en el Cel), ens ha arribat incomplet: Es tracta d´una ària sustentada pel baix continu on el tenor dialoga amb l'oboè i un altre instrument la part del qual s'ha perdut. Segons Alfred Dürr, es tractaria d'un violí, però per a d'altres seria un segon oboè. La partitura s'ha reconstruït amb l'ajuda d'una versió d'aquesta ària en forma de trio per a orgue no atribuïble a Bach, la BWV 584. Segons altres autors com R. Oppel però, la versió per a orgue seria anterior a la cantata. Bach destacarà el terme gehe (anar, marxar) amb un gir escalístic, mentre que stehe (restar, romandre) és cantat amb una llarga nota immòbil.

El tercer moviment és una coral de soprano sobre un fluid tema de la corda a l'uníson, en base a una melodia que apareix per primera vegada a Görlitz l'any 1587 i que es titula Ich bitte dich, Herr Jesu Christ (Et prego, Senyor Jesucrist).
Seguirà el recitatiu del baix Gleichwie die Regenwasser bald verfließen (Així com l'aigua de la pluja aviat s'escola), on destaca la vocalització sobre el terme Freude in der Welt (plaers terrenals), i que  donarà pas a la darrera ària de la cantata, una ària per a contralt anomenada Man nehme sich in acht (Cal ser prudent). Sense dubte, es tracta del fragment més destacable de la cantata, ja que recrea un motiu força habitual en la música barroca: El caprici de l'atzar simbolitzat per la roda de la fortuna. Bach trencarà amb la severitat anterior de l'obra i ens regalarà un alegre moviment on les cordes i l'oboè doblant al primer violí executen continus girs i cadències per tal d'il·lustrar l'esdevenidor imprevisible de la vida, que ens pot canviar en un instant, tant per a bé com per a mal. El gir inicial de semicorxeres també simbolitza la rialla, com queda explicitat quan amb ell es canta la paraula lacht (somriure), amb llargues vocalitzacions que arriben fins a les 56 notes.

La cantata conclou amb la coral Wer weiß, wie nahe mir mein Ende! (Qui sap com n'és, de propera, la meva Fi!), un himne d'Ämilie Juliane von Schwarzburg-Rudolstadt cantat amb una melodia de Georg Neumark de 1640, que reprendrà el caràcter sever de la música gràcies a una de les harmonitzacions més estrictes i homòfones d'entre totes les corals a capella de Bach que conservem.

 J.M.S.

Cantata BWV 166 WO GEHEST DU HIN?
Dominica Cantate
Estrenada: 7 de maig de 1724
Text: Anònim, amb un fragment (Nº 3) 
d'un himne de B. Ribgwaldt (1582)
 i coral final d'A. Juliane von Schwarzburg (1686)

1. ÀRIA (Baix)

Cap a on vas?
***
2. ÀRIA (Tenor)
Pensaré en el Cel
I no regalaré al Món el meu Cor.
Car allà on vagi, allà on resti
Una pregunta m'ocupa la ment:
Cap a on vas, Humanitat?
***
3. CORAL (Soprano)
Et prego, Senyor Jesucrist,
Que em tinguis present
I no em permetis sota cap concepte
Dubtar d'aquest propòsit
Ans al contrari, m'hi reafirmi
Fins que l'Ànima abandoni el niu
Per envolar-se vers el Cel.
***
4. RECITATIU (Baix)
Així com l'aigua de la pluja aviat s'escola
I alguns colors fàcilment s'esborren,
Així succeeix amb els plaers terrenals,
Les engrunes dels quals tants homes recullen.
Doncs encara que a vegades sembli
Assolida la fortuna desitjada,
 En el millor dels dies, inesperada,
Pot sonar la darrera hora.
***
5. ÀRIA (Alt)
Cal ser prudent
Quan somriu la Fortuna:
En aquest Món molt sovint
Les coses són al capvespre
Tal com ningú ho hagués dit al matí.
***
6. CORAL
Qui sap com n'és, de propera, la meva Fi!
El Temps passa, la Mort s'acosta.
Ah! Com de ràpida i sobtada
Pot arribar la meva agonia!
Déu meu, et prego per la Sang de Crist:
Concedeix-me un bon Final!

                                                      Traduïda per Josep-Miquel Serra