14/2/21

BWV 159

El Diumenge de Quincuagèsima, que s'esdevé aproximadament 50 dies abans de la Pasqua de Resurrecció, era anomenat Dominica Estomihi a causa de les primeres paraules de la missa llatina: Esto mihi in Deum protectoremAvui en dia aquest diumenge és més conegut per ser el dia de carnaval. És també el darrer diumenge abans d'entrar a la Quaresma, període de 7 setmanes que preludia la Pasqua de Resurrecció.
De les quatre cantates que conté el BWV (22, 23, 127 i 159) n'analitzarem tot seguit la darrera, la cantata SEHET, WIR GEHN HINAUF GEN JESUSALEN BWV 159, que fou estrenada a Leipzig el 27 de febrer de 1729 amb llibret de Christian Friedrich Henrici, el col·laborador habitual de Bach en aquella época, més conegut pel pseudònim de Picander. Durant molts anys, quan l'estrena de la Passió segons Sant Mateu es datava el 15 d'abril de 1729, els investigadors entenien aquesta cantata com una mena de preludi, en ser la darrera cantata estrenada abans d'aquella i comptar amb el mateix llibretista. Aquesta idea pot seguir sent vàlida avui en dia, tot i saber que l'estrena de la Passió en realitat havia estat dos anys abans, l'11 d'abril de 1727: Aquell febrer de 1729 Bach devia estar ja immers en la reestrena de la Passió segons Sant Mateu, revisant-ne la partitura, copiant les particel·les i realitzant els assajos preliminars amb els intèrprets de cara a la reestrena de dos mesos més tard.
Les quatre cantates d'aquest diumenge tenen a la vista l'Evangeli del dia (Lluc 18, 31-43) en el qual Jesús anuncia als deixebles la seva crucifixió a Jerusalem abans de guarir un cec a Jericó. Picander, a la present cantata, es centrarà en la primera idea i iniciarà el llibret amb la Vox Christi, personificada pel baix, i el creient, encarnat pel contralt. Ambdós personatges intervenen a l'Arioso amb recitatiu que intitula l'obra: Sehet, wir gehn hinauf gen Jerusalem (Mireu! Vine, doncs, ànima meva), un audaç moviment en el qual les paraules de Jesús cantades en arioso són comentades pel creient en forma de trops recitats, revestits per les cordes.
El segon moviment, Ich folge dir nach (Jo seguiré el teu camí), és una deliciosa fusió entre un ària entonada pel contralt i una coral a càrrec del soprano reforçat per l'oboè, la qual utilitza la melodia d'aquella coral que apareix cinc vegades a la Passió segons Sant Mateu, obra de Hans Leo Hassler. Solament el baix continu acompanya els cantants, marcant aquell característic ritme àgil amb el qual Bach habitualment cerca suggerir les passes d'aquell qui segueix decididament Jesús.
El breu recitatiu de tenor Nun will ich mich (Ara, per tu) condueix a l'ària Es ist vollbracht (Tot s’ha acabat), veritable nucli conceptual i expressiu de la cantata, en la línia de l'ària d'igual títol de la Passió segons Sant Joan. Sobre un fons harmònic de les cordes, l'oboè dibuixa una meravellosa melodia (com la qualificà Andreas Bomba), que ens transporta a un clima d'èxtasi redemptor, comparable a la descàrrega d'adrenalina d'aquell qui s'acaba de salvar d'un greu perill. Aquesta és la sensació que ens vol transmetre Bach: La pau espiritual suprema que Jesús, amb el seu calvari, ha regalat al creient. Com en el cas de la seva ària homònima, a la secció central la música s'anima d'acord amb el text (Ara me'n vaig corrents a donar mercès al Jesús meu). Per acabar, destacarem la inflexió a Do menor, la tonalitat dels somnis, amb què es canta el vers Welt, gute Nacht (Món, bona nit!), una imatge, la de la mort com un somni, que Bach ens presenta en altres cantates, com ara la BWV 26.
La cantata conclou amb la coral Jesu, deine Passion (Jesús, la teva passió), antepenúltima estrofa d'un extens himne de Paul Stockmann publicat el 1633, on es versa la Passió de Crist en 35 estrofes. Interpretada senzillament a capella, tradicionalment es cantava amb una melodia anterior, composta per Melchior Vulpius l'any 1609.

J.M.S.

Cantata BWV 159

SEHET, WIR GEHN HINAUF GEN JESUSALEN

Dominica Estomihi (Quincuagèsima)

Estrenada: Molt probablement el 27 de febrer de 1729

Text: Christian Friedrich Henrici, Picander. 

Coral final extreta d'un himne de Paul Stockmann (1633).


1. ARIOSO i RECITATIU (Baix, Alt)

Mireu!

Vine, doncs, ànima meva, veus,

Cap on va el Jesús teu?

Nosaltres pugem

O, aspre camí! hi pugem?

O, paorós tossal, que em mostres els meus pecats!

Quant amarg que deu ser de pujar!

A Jerusalem.

Ai las, no hi vagis!

Que ja hi tenen a punt la teva creu,

On et dessagnaràs fins a morir;

Allí, aparien els sogalls per a assotar-te, els fuets ací;

T’espera ja la mortalla;

Ah! si et ve a contracor no hi vagis!

Si tu et fessis enrere,

Seria llavors jo qui no aniria a Jerusalem,

Ai las! aniria de pet a l’infern.

***

2. ÀRIA i CORAL (Alt, Soprano)

Jo seguiré el teu camí.

Jo vull quedar-me amb tu,

No em menystinguis!

Fins i tot, escopit i ultratjat;

A la creu, t’abraçaré,

De tu no em separaré,

Encare que se’t trenqui el cor.

No et deixaré sortir del meu pit,

Quan el teu rostre empal·lideixi

En la darrera extremitud,

I al darrer moment quan acluquis els ulls,

Aleshores acolliré el teu cos,

Dintre meu trobaràs el teu sepulcre.

En els meus braços, en el meu cor.

***

3. RECITATIU (Tenor)

Ara, per tu,

Jesús meu,

Aniré al meu racó a passar misèria;

A desgrat que el món

Es nodreixi amb el verí de la platxèria,

Les meves llàgrimes em posaran a to

Ja res em podrà distreure

No delejaré cap il·lusió

Fins el dia que jo em pugui veure

Davant la teva Glòria, Senyor,

Fins que tu m’atorguis remença;

Aleshores sentiré el teu conhort. 

***

4. ÀRIA (Baix)

Tot s’ha acabat,

Ja no hi ha dolor,

Som redimits del nostre pecat

Per obra de Déu,

Tot s’ha acabat.

Ara me’n vaig corrents

A donar mercès al Jesús meu,

Món, bona nit i bon vent!

Tot s’ha acabat!

***

5. CORAL

Jesús, la teva passió

És per a mi joia plena,

Tes nafres, escarnis i assots,

Són mannà que el meu cor alena;

La meva ànima va sobre roses

Perquè ara tinc per cosa certa,

Aquell raconet meu dalt del Cel 

Que guanyaré en recompensa.


Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera



13/2/21

BWV 81

Per al Quart Diumenge després d'Epifania conserva el catàleg dues úniques cantates: La BWV 14 i la que tot seguit analitzarem, la cantata BWV 81 JESUS SCHLÄFT, WAS SOLL ICH HOFFEN?, obra estrenada a Leipzig el 30 de gener de 1724 durant el primer hivern de Bach a la cantoria de Sant Tomàs.

El text, d'autor anònim, té a la vista l'Evangeli del dia, en el qual es narrava l'episodi de la tempesta desfermada durant la travessa del llac de Genesaret mentre Jesús dormia, i la seva intervenció per a calmar-la. Aquestes imatges es traslladen a la música tant en el sentit descriptiu com en l'espiritual: Només la Fe en Jesús apaivagarà les turbulències del món terrenal. En aquest sentit, el llibret, conservat en un document de l'any 1724 en el qual apareix al costat del de vàries cantates més, pren la forma d'un diàleg entre els creients (contralt i tenor) i Jesús, encarnat, com sempre, pel baix. La preocupació inicial davant la desampara es transformarà en seguretat després de la intervenció d'aquest últim.

Engega la cantata amb l'ària de contralt que la intitula: Jesus schläft, was soll ich hoffen? ((Jesús dorm, jo què faré?), una autèntica descripció del son de Jesús mentre les onades gronxen l'embarcació. Sobre un fons de violins i violes, les dues flautes dolces doblades a octava alta aparenten ser una sola veu. El somni és vocalitzat amb una llarguíssima nota sobre el terme schläft (dorm). El mateix recurs sobre offen (obert) ens il·lustrarà la profunditat pregona de l'abisme de la Mort (Todes Abgrund offen), mentre que la pregunta  was soll ich hoffen? (jo què faré?) quedarà sovint suspesa en el buit, sense resposta.

El segon moviment és el recitatiu de tenor Herr! Warum trittest du so ferne? (Senyor! Com és que pares tant lluny?), que s'inicia amb un salt ascendent de novena, il·lustratiu de la distància sobre el vers Warum trittest du so ferne? (Com és que pares tant lluny?), i conclou amb una escala descendent sobre leite mich (guia’m doncs).

Arribarà ara una d'aquelles àries que només el geni de Bach podia concebre: Die schäumenden Wellen von Belials Bächen (Les ones escumoses de les torrenteres de Belial). Les cordes desfermen una autèntica riuada de notes a les quals el tenor, en una exigència extrema, s'enfronta amb vocalitzacions prodigioses sobre termes tals com Verdoppeln die Wut (s'encrespen furioses) o stürmende (barrumada). A la secció central es calmarà l'avinguda, però no pas la intensitat emocional. Diverses consideracions més cal tenir en compte en aquesta extraordinària peça: La primera, els terrorífics acords amb què s'il·lustra Belial, dimoni bíblic translació del terribles (per als jueus) déus cananeus Baal i Moloc. La segona, la sòlida nota amb què es canten els termes stehn (plantar cara) i gehn (fuetejar). I la tercera, l'aparent lapsus calami (que Alfred Dürr atribueix al propi Bach) al vers Ein Christ soll zwar wie Wellen stehn (literalment: Un cristià ha de ser ferm com les onades), en el que Wellen (onades) no té gaire sentit i seria molt més adient un altre terme com ara Felsen (roques) o similar.

L'eix simètric i conceptual de la cantata el marca l'arioso del baix Ihr Kleingläubigen, warum seid ihr so furchtsam? (Perquè temeu, homes de poca fe?), en el qual apareix la Vox Christi, acompanyada només pel baix continu, per a posar fi a les tribulacions amb un dictum evangèlic.

A partir d'aquí el clima serà molt més positiu, com es demostra a l'ària Schweig, aufgetürmtes Meer! (Asserenat mar turbulent!) on la Vox Christi s'enfronta als elements, representats per les cordes i els oboès. A la secció intermèdia, en contra del que és usual, es mantindrà la força de vents i onades, que es perllongarà durant el da capo. Les flautes callen, potser per que en època de Bach sovint els mateixos músics eren flautistes i oboístes alhora.

El brevíssim recitatiu de contralt Wohl mir, mein Jesus spricht ein Wort (Que bé! el meu Jesús ha parlat) confirma la fi de l'angoixa i prepara la coral final, Unter deinen Schirmen (A redossa de ta valença), l'habitual entonació a capella colla parte de la segona estrofa d'un himne de Johann Franck de 1650 cantat amb una melodia Johann Crüger composta tres anys més tard.

J.M.S.


Cantata BWV 81

JESUS SCHLÄFT, WAS SOLL ICH HOFFEN?

Dominica IV Post Epiphanias

Estrenada: 30 de gener de 1724

Text: Anònim, amb fragments de l'Ev. de St. Mateu 

i un himne de Johann Franck (1650)


1. ÀRIA (Alt)

Jesús dorm, jo què faré?

Ara, estic amb l’ai al cor.

És, que veig obert, potser,

L’abisme fosc de la mort?

***

2. RECITATIU (Tenor)

Senyor! Com és que pares tant lluny?

Perquè t’amagues ara que et necessito,

Quan veig que em cau a sobre un final terrible?

Com és que la meva angoixa no torba els teus ulls 

Els quals no acostumen a dormir mai?

Tu que assenyalares amb un estel

El dret camí a uns savis conversos,

Ah, guia’m doncs, amb la claror dels teus ulls,

per aquest camí que veig ple d’esculls.

***

3. ÀRIA (Tenor)

Les ones escumoses de les torrenteres de Belial*

S’encrespen furioses.

Un cristià cal que planti cara a les onades

Quan el fueteja el brisot del decandiment,

Encara que la barrumbada 

Faci per afeblir la força de la Fe.

***

 * El Diable

4. ARIOSO (Baix)

Perquè temeu, homes de poca fe?

***

5. ÀRIA (Baix)

Asserenat mar turbulent!

Tempesta i vent, amolleu!

que he fixat un termenal,

perquè els meus fills electes

siguin guardats de tot m

***

6. RECITATIU (Alt)

Que bé! el meu Jesús ha parlat,

El meu Salvador s’ha deixondit,

Les onades de tràngol de la infausta nit

i tots els patiments, han estritllat.

***

7. CORAL

A redossa de ta valença 

He escapat de la tempesta,

Dels enemics m’he salvat.

Deixa que Satan brufoli

i l’enemic que grinyoli

Que Jesús em fa costat.

Res em fa si trona o llampa

Ni por l’avern i el pecat

Que el meu Jesús m’abrigalla.


Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera