L'església luterana de temps de Bach dedicava tres dies successius a celebrar les
tres principals festes del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i
Pentecosta. Per al Segon dia de Pasqua, és a
dir, el nostre Dilluns de Pasqua, conserva el catàleg les cantates
BWV 6 i 66 ERFREUT EUCH, IHR HERZEN, essent aquesta darrera la que tot seguit analitzarem.
Friedrich Smend demostrà que aquesta cantata és una paròdia d'una obra profana, avui perduda, estrenada a Köthen el 10 de desembre de 1718 per a celebrar l'aniversari del Príncep Leopold, titulada Der Himmel dacht auf Anhalts Ruhm und Gluck BWV 66a. El llibretista Christian Friedrich Hunold l'havia concebut com un diàleg entre la Felicitat (contralt) i la Fama
(tenor). D'aquesta cantata primigènia reutilitzarà Bach els cinc primers moviments en la versió d'església, afegint la tercera estrofa de l'antic himne Christ ist erstanden a mode de coral final. El llibretista de la nova versió és desconegut (Picander?), i manté l'estructura dialogada de l'original però amb noves al·legories: Ara el contralt encarnarà el Temor i el tenor l'Esperança.
La versió d'església s'estrenà a Leipzig el 10 d'abril de 1724, constant reinterpretacions en els anys 1731 i 1735.
El cor inicial Erfreut euch, ihr Herzen (Alegreu-vos, cors ) destaca per la seva envergadura i riquesa musical. A la versió profana clausurava la cantata, amb els solistes cantant les excel·lències de Leopold, contestades amb aclamacions per la resta del cor. Es tracta d'un dels cors més extensos de Bach i presenta la clàssica estructura en tres seccions. Les dues seccions extremes ens presenten un ambient festiu i exuberant, amb tot el dispositiu desfermat, capitanejat per la trompeta aguda, doblada pels oboès o els violins. A la secció central però, el ritme baixa i callen els instruments festius per a deixar que el cor desenvolupi un extens passatge on termes com Trauren (Tristors), Fürchten (Temors) o Ángstliche Zagen (pors angoixoses) són vocalitzats amb inflexions descendents i doloroses. Algunes rauxes del tema inicial anticipen el retorn de l'alegria, que es confirmarà a la tercera secció, repetició Da Capo de la primera.
El baix protagonitza els següents moviments: Primer, el recitatiu Es bricht das Grab und damit unsre Not (S'ha trencat el sepulcre i amb ell la nostra aflicció), en el qual és acompanyat de tota la corda que es capgira al darrer compàs il·lustrant el terme geraten (tornar). A continuació, encararà l'ària Lasset dem Höchsten ein Danklied erschallen (Deixem que ressoni un himne al Déu suprem), en la qual es respira l'aire dansaire de la música profana. Estructurada en forma Da Capo, destaquen l'elegant ritornello instrumental, amb oboès i violins a l'uníson i la llarga nota amb què es canta el terme Ewige Treu (Fidelitat eterna). A la secció central tot s'agitarà per tal d'il·lustrar l'aparició sobtada de Jesús present al text.
Contralt i tenor prendran ara el relleu del baix i protagonitzaràn els següents dos moviments. El recitatiu Bei Jesu Leben freudig sein (La joia de poder viure prop de Jesús) és molt dens i presenta tres seccions ben diferenciades: Una arrencada en recitatiu secco serà seguida per un duet en arioso en el qual s'estableixen àmplies figures en forma de cànon per a acabar de nou amb el simple recitat sense més acompanyament que el continu. A continuació els dos solistes (personificant, recordem, el Temor i l'Esperança) entonaran, acompanyats de la formosa partitura del violí solista, el meravellós duet Ich fürchte nicht des Grabes Finsternissen (A mi m'espanta la foscor de la fossa). És certament remarcable la manera en què Bach fa cantar a cadascú el seu text: El contralt entona el seu A mi m’espanta amb un tema tremolós d'una sola nota que denota vacil·lació, mentre que el tenor canta el seu A mi no m'espanta amb un gir derivat del tema d'arrencada que expressa seguretat i confiança.
La cantata conclourà, com ha estat dit, amb l'antic Christ ist erstanden, himne medieval que apareix a Pessau a finals del segle XI.
J.M.S.
Cantata BWV 66
ERFREUT EUCH, IHR HERZEN (Dialogus)
Feria II Paschatos
Estrenada: 10 d'abril de 1724, basada en una versió profana de 1718.
Text: Anònim. El coral final és datat a les darreries del s. XI
ERFREUT EUCH, IHR HERZEN (Dialogus)
Feria II Paschatos
Estrenada: 10 d'abril de 1724, basada en una versió profana de 1718.
Text: Anònim. El coral final és datat a les darreries del s. XI
1. COR
Alegreu-vos, cors,
Fugiu, patiments,
Que el salvador viu i regna entre nosaltres.
Ja podeu fer fora
Les tristors, els temors, les pors angoixoses.
El Salvador vivifica el seu Regne espiritual.
***
2. RECITATIU (Baix)
S’ha trencat el sepulcre i amb ell la nostra aflicció,
La nostra boca proclama les obres de Déu;
El nostre Salvador viu; així, el maldol i la mort
S’han tornat alegria per tots els Creients.
***
3. ÀRIA (Baix)
Deixem que ressoni un himne al Déu suprem
Per a regraciar la seva pietat i fidelitat.
Jesús es fa present per lliurar-nos la pau.
Jesús ens convida a viure amb ell.
I cada dia la seva misericòrdia es renovella.
***
4. RECITATIU a 2
(Tenor = Esperança / Alt = Temor)
Esperança
La joia de poder viure prop de Jesús
És un raig de sol lluminós en els nostres cors.
Mirar el nostre Salvador ben esperançats
I edificar dins nostre el seu Regne
És la condició dels veritables cristians.
Mes ai! com que ací hi ha meloses fruïcions,
I la meva ànima hi troba plaer i benestar,
El meu Salvador m’increpa amb rigor:
“El meu sepulcre i mort t’han donat la Vida
La meva Resurrecció és la teva esperança”.
De la meva boca en vol sortir un prec,
Salvador meu!
Però, què esquifit,
Què migrat, quina futilesa,
Serà per tu, Oh ésser Gloriós
Si et dreço un càntic de victòria i agraïment?
Ambdós
E. La meva mirada veu com ressuscita el Salvador.
T. Cap mirada veu com ressuscita el Salvador.
E. Ja s’ha lliurat dels lligams de la mort.
T. Encara no s’ha lliurat dels lligams de la mort.
E. Com pot ser que encara hi hagin cors atemorits?
T. Com pot ser que els morts surtin del fossar?
E. Si és Déu el qui reposa al fossar,
ni el sepulcre ni la mort poden subjectar.
Temor
Ah Déu meu! que has vençut la mort,
Has aixecat la llosa i esmicolat el segell,
Jo crec en tu, però m’ajudaràs, pobre de mi?
Tu pots donar-me coratge.
Treu-me de dubtes, persuadeix-me,
El Déu que fa miracles
M’ha afermat l’esperit amb la força del perdó,
Per fer-me veure Jesús ressuscitat.
***
5. ÀRIA DUET
(Tenor = Esperança / Alt = Temor)
T. A mi m’espanta la foscor de la fossa
E. A mi no m’espanta la foscor de la fossa
T. Em fa por que el meu Salvador no torni.
E. Espero que el meu Salvador torni.
Ambdós
Ara, el meu cor veu el cel obert
I encara que l’enemic s’exasperi
Amb l’ajut de Déu el sabré prevaler.
***
6. CORAL
Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia!
Alegrem-nos tots,
Crist vol ser el nostre consol,
Kyrie Eleison!
Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera