23/1/21

BWV 73

Fins a quatre cantates ens han arribat destinades al Tercer Diumenge després d'Epifania, que són les BWV 72, 73, 111 i 156. I de les quatre serà la BWV 73 HERR, WIE DU WILLT, SO SCHICKS MIT MIR la que tot seguit analitzarem.

Es conserva a Leipzig un document de l'any 1724 que conté una sèrie de textos litúrgics d'autor desconegut per a diverses festivitats hivernals, que van des del Segon Diumenge d'Epifania fins a la Festa de l'Anunciació. Hi apareixen, per aquest ordre, els llibrets de les cantates BWV 155, 73, 81, 83, 144, 181 i 22. Si hem de fer cas d'aquest document, la segona d'elles fou estrenada a l'església de Sant Nicolau, al matí del diumenge 23 de gener de 1724.

L'Evangeli del dia (Mt 8, 1-3) narrava la curació d'un leprós que s'atansà a Jesús dient Senyor, si vols, em pots purificar. Aquesta submissió a la voluntat divina és portada fins a l'extrem pel llibretista qui, en una imatge recurrent en l'obra de Bach, presenta fins i tot la mort com un fet que cal assumir amb serenor, car obeeix al designi de l'Altíssim i representa el trànsit cap al seu reialme.

Arrenca la cantata amb la fantasia coral que la intitula, tot i que no estem davant d'una de les Cantates Corals del segon any de Bach a Leipzig: Herr, wie du willt, so schicks mit mir (Senyor, fes de mi, el que en vulguis). Es construeix amb la primera estrofa d'un himne de Kaspar Bienemann de 1582 cantada amb una melodia molt anterior, apareguda al cançoner de Wittemberg l'any 1529. Entre els versos, s'intercalen trops de tenor, baix i soprano amb les seves pròpies melodies, un recurs que trobem en altres cantates. La unitat no es malmet en cap moment gràcies al ritornello orquestral, omnipresent a tota la peça. A la versió de 1723 l'orquestra compta amb una trompa que, en una revisió posterior, fou substituïda per l'orgue solista.

El segon moviment serà l'ària de tenor Ach senke doch den Geist der Freuden (Ah, fes entrar al meu cor), en la qual destaca la florida partitura de l'oboè, en consonància amb les joioses vocalitzacions sobre termes tals com Freuden Freudigkeit (alegria). Wanken (trasbals) es musica amb una sèrie de notes sincopades mentre que  Zaghaft (por) és cantada amb 40 semicorxeres, sovint repetides.

El moviment central de la cantata és el seu únic recitatiu, destinat al baix i titulat Ach, unser Wille bleibt verkehrt (Ah! la nostra voluntat com s'erra) que té per missió preparar l'ària, també de baix, Herr, so du willt (Senyor, si és el teu voler). Estarem davant d'una obra mestra d'expressivitat, que arrenca de manera inusual amb el cantant tot sol, al qual immediatament s'afegiran les cordes, que al llarg de la peça confeccionaran el coixí harmònic sobre el qual la veu humana desgranarà el text talment fossin sospirs fins que, en cert moment, aparegui el tan bachià recurs de suggerir el toc de campanes amb el pizzicato de les cordes.

La cantata conclourà amb la coral Das ist des Vaters Wille (Aquesta és la voluntat del Pare). Es tracta d'una senzilla entonació a capella de la darrera estrofa d'un himne de Ludwig Helmbold de 1563 que en realitat és una variant de la Gran Doxologia, en la qual es lloa el Pare, el Fill i l'Esperit Sant.

J.M.S.

Cantata BWV 73

HERR, WIE DU WILLT, SO SCHICKS MIT MIR

Dominica III Post Epiphanias

Estrenada: 23 de gener de 1724

Text: Anònim, basat en un himne de Kaspar Bienemann (1582) 

i una coral de Ludwig Helmbold (1563)


1. CORAL & RECITATIU (Tenor, Baix, Soprano)

Senyor, fes de mi, el què en vulguis 

En la vida i en la mort!

Tenor

Ah, Ai las! 

Fins quan caldrà que sofreixi!

La meva vida és com l’ase dels cops,

Car, la misèria i els maltrets

M’han de turmentar mentre visqui,

I seguiran fins la mort les meves desgràcies.

Només Tu ets la meu anhel,

Senyor no deixis que em perdi!

Baix

Tu ets el meu Salvador, empar i refugi,

Tu comptes les llàgrimes dels afeixugats

I fas que la seva esperança no s’esberli

Com una canya trencadissa.

I ja que m’has preferit a mi

Diguem, doncs, paraules de conhort i joia! 

Si més no serva’m en la teva Gràcia

Però que es faci com tu vulguis, dóna’m paciència,

Perquè, el  què tu vols és el millor. 

Soprano

El teu voler, en efecte, és com un llibre tancat,

Del que la saviesa dels homes no en sap res;

La bona sort ens sembla, de vegades, una desventura,

Un càstig, un flagell despietat.

El repòs, al que ens has destinat

Amb el somni de la mort

és com l’avantsala de l’infern.

Però, que el teu Esperit ens alliberi de l’error

I ens faci veure que el teu voler per a nosaltres és bo. 

Senyor, com tu vulguis!

***

2. ÀRIA (Tenor)

Ah, fes entrar al meu cor

El teu Esperit Gloriós!

Sovint l’alegria i l’esperança

Trasbalsen la meva ànima malalta

I tinc por.

***

3. RECITATIU (Baix)

Ah! la nostra voluntat com s’erra,

ara valenta, ara descoratjada,

no vol ni sentir parlar de la mort.

Només aquell cristià que coneix l’Esperit Diví

Sap com fer-se a la voluntat de Déu

I diu:

***

4. ÀRIA (Baix)

Senyor, si és el teu voler,

Que em burxi el flagell de la mort,

Fins l’últim bleix del meu cor,

Si és que el meu clam no val res.

Senyor, si és el teu voler,

Fes que el meu infeliç cos

Sigui un puny de cendra i pols,

Ganyota del vici infest.

Senyor, si és el teu voler,

Quan campanegin ma mort

Oiré el seu toc, com si res:

Puix serà el fi dels meus plors,

Senyor, si és el teu voler.

***

5. CORAL

Aquesta és la voluntat del Pare,

Aquell qui ens ha creat;

El seu Fill ens dóna a balquena

Compadiment i bonesa;

I l’Esperit Sant Déu

Que ens condueix a la Fe

I ens mena al regne del Cel.

Per ells, glòria, honor i lloança!


Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera



2/1/21

BWV 153

A més de la cinquena cantata de l'Oratori de Nadal BWV 248, resten al catàleg dues cantates més per a aquell diumenge que pot aparèixer entre Cap d'Any i Reis, denominat a la litúrgia luterana de temps de Bach el Diumenge després de la Festa de la Circumcisió de Crist. Són les BWV 58 i la que tot seguit analitzarem, la cantata BWV 153 SCHAU, LIEBER GOTT, WIE MEINE FEIND, escrita durant el primer Nadal de Bach a Leipzig, ciutat on l'obra fou estrenada el 2 de gener de 1724 enmig d'un allau d'obres presentades gairebé en dies successius entre el 25 de desembre i el Primer diumenge després d'Epifania. En aquells 16 dies, Bach oferí 7 cantates (totes de nova factura excepte una) a més del Sanctus en Re Major i la primera versió del Magnificat. Una feinada aclaparadora.

Les lectures del dia glosaven el patiment del cristià primitiu, començant per la fugida a Egipte de la Sagrada Família escapant d'Herodes. Aquestes imatges inspiren el llibret, procedent de vàries fonts bíbliques i d'un autor desconegut que bé podria ser el mateix de les cantates BWV 40 i 64, estrenades pocs dies abans. Les exigències vocals i instrumentals són modestes, sens dubte per a rebaixar la fatiga que devien acumular els intèrprets de què disposava Bach enmig d'aquella marató interpretativa. Serveixi d'exemple que, fet molt remarcable, ni tan sols es requereixin instruments de vent.

La cantata sorprèn amb un inici ben inusual: Una coral tractada simplement a capella, cas pràcticament únic en la producció de Bach. El text és obra de David Denicke i la melodia és anònima, apareixent per primer cop a l'Enchiridion d'Erfurt l'any 1524. Aquesta coral intitula la cantata: Schau, lieber Gott, wie mein Feind (Mira el meus enemics, Déu estimat).

Seguirà un breu recitatiu de soprano titulat Mein liebster Gott, ach lass dichs doch erbarmen (O Déu meu estimat, compadeix-te, doncs, de mi), el qual donarà pas a l'ària Fürchte dich nicht, ich bin mit dir (No temis, jo estic amb tu), dictum bíblic (Isaïes 41, 10) que com és habitual es destina a la veu del baix. Orquestrada solament amb el baix continu, gairebé es podria rebaixar a arioso. Bach tornaria a musicar aquest text l'any 1726 al motet BWV 228.

El quart moviment serà el recitatiu de tenor Du sprichst zwar, lieber Gott, zu meiner Seelen Ruh (Déu meu, el que em dius per alleujar-me l'ànima), en el qual destaquen tres moments: El primer, la descripció musical dels arcs tibants esmentats al vers  Ihr Bogen wird auf mich gespannt. El segon, el tractament en arioso del vers Ich soll von ihren Händen sterben. I el tercer, la declamació desesperada del darrer vers implorant la salvació.

Arribarà tot seguit la coral Und ob gleich alle Teufel (Per més que tots els dimonis), la qual resultarà familiar als amants de Bach: Es tracta d'aquella melodia recurrent a la Passió Segons Sant Mateu, adaptada ara a la cinquena estrofa d'un himne de Paul Gehrard de 1653. Una melodia de Hans Leo Hassler d'origen profà que apareix en diverses obres Bach a banda de la Passió, ja que fou de seguida utilitzada en diversos textos d'església.

Acabaria aquí el que seria una primera part de la cantata, tot i que Bach no ho indiqui expressament. La segona part arrencarà amb la intensa ària de tenor Stürmt nur, stürmt, ihr Trübsalswetter (Retruny, retruny ara, fatic tempestós), la qual presenta als seus primers compassos un cert aire d'obertura francesa. Desplegant les cordes en ple, Bach ens transporta a un escenari dantesc que només es relaxa a la secció central la qual però, continua exigint un gran virtuosisme al cantant.

Al recitatiu de baix Getrost! mein Herz (Som-hi! Cor meu) segueix la voluntat descriptiva de l'ària anterior, exemplificada en l'esment d'Herodes, el terme Flüchting (fugitiu) o la declamació en arioso del tram final.

Les cordes tornaran a protagonitzar la darrera ària de la cantata, però ara en un clima molt més reposat i elegant: Soll ich meinen Lebenslauf (Si cal que em passi la vida), destinada al contralt i a ritme de minuet, desemboca en un allegro dominat per la vocalització de fins a 12 compassos sobre el terme ewigen Freude (etern alegrament). És el discurs habitual de les cantates de Bach que s'inicien en un clima pessimista i desemboquen en la confiança redemptora.

Aquest ambient positiu es referma a la coral final, Drum will ich, weil ich lebe noch (Per tant, mentre visqui portaré), simple entonació a capella de les tres darreres estrofes d'una coral de Marti Moller que també inspira les cantates BWV 58 i BWV 3.

J.M.S.

Cantata BWV 153

SCHAU, LIEBER GOTT, WIE MEINE FEIND

Dominica post Festo Circumcisionis Christi

Estrenada: 2 de gener de 1724

Text: Anònim, amb fragments d'himnes de teòlegs alemanys 

(Nos. 1, 5, 9) i del profeta Isaíes (Nº 3).


1. COR

Mira els meus enemics, Déu estimat,

Amb els qui mai paro de combatre,

Tenen tanta astúcia i braó, 

Que amb un no res m’abaten!

Senyor, si la teva gràcia no em fa costat,

El dimoni, la carn i el món

A l’acte em faran caure en pecat.

***

2. RECITATIU (Alt)

O Déu meu estimat, compadeix-te, doncs, de mi,

Ajuda’m, ajuda’m pobre de mi, Ai las!

Ací visc entre udols de llops i dracs,

I ells amb llur despit i ràbia

Volen, en un ai,

Donar-me el cop de gràcia.

***

3. ÀRIA(Baix)

No temis, jo estic amb tu. 

No et rendeixis, jo sóc el teu Déu; 

jo sóc la teva força i t’ajudaré amb mà recta, 

mà de justícia. 

***

4. RECITATIU (Tenor)

Déu meu, el què em dius per alleujar-me l’ànima

Segur que em dóna consol en el meu patiment.

Però, ai las, les meves llatzèries,

Dia rere dia, van creixent,

Doncs, són molts els meus enemics,

Tenen la meva vida a tret,

Amb llurs arcs tibants contra mi,

M’encaren les fletxes i em volen desfer,

Estic llest, moriré a les seves mans;

Déu meu! Tu ja saps el què em fa falta,

Tot el món és per a mi un martiri infernal;

Ajuda’m, Ajut meu, ajuda’m! salva’m l’ànima!

***

5. CORAL

Per més que tots els dimonis

No et deixin ni respirar

Déu, d’això no hi cap dubte,

Jamai enrere es farà;

Car tot el què ell es proposa

Tot allò què ell vol que sia

És que es faci tota cosa

Segons sa volença i guia.

***

6. ÀRIA (Tenor)

Retruny, retruny ara, fatic tempestós,

Va, inundeu-me, barrumbades!

Caleu flames de dissort 

Damunt meu totes plegades,

Enemics meus, podeu torbar el meu repòs,

Però, Déu m’ha promès de paraula:

Jo sóc el teu refugi, sóc el teu Salvador. 

***

7. RECITATIU (Baix)

Som-hi! Cor meu

Suporta el dolor,

No deixis pas que la teva creu et doni mal cor!

Déu ja t’aixecarà l’esperit

Quan arribi el moment;

Jesús, el seu estimat fill,

Tot just, un infant de bolquers,

Passà també un gran neguit

Quan el tirà Herodes furiós

Amb el seu puny assassí

Ventava amenaces de mort! 

Ja esdevingué un fugitiu!

Tot just arribat al món

Per tant, consola’t amb Jesús

I creu en ell de tot cor:

Doncs, aquells qui amb Crist han sofert

Amb ell fruiran del Regne del Cel.

***

8. ÀRIA (Alt)

Si cal que em passi la vida

Sota la creu i l’endurança,

Sé que al cel tot s’ha d’acabar.

Allí tot són crits de gaubança,

Allí el meu Jesús canviarà el sofriment

Pel beat gaudi, per l’etern alegrament. 

***

9. CORAL

Per tant, mentre visqui portaré

La meva creu, joiós, rere teu;

Fes que estigui a punt, Déu meu, 

Que em valgui pel millor, tostemps!

Ajuda’m a agafar el bon camí

Per acabar bé el meu viatge

Guarda’m del pecat d’ultratge

Àdhuc la carn i sang reprimir!

Guarda el meu cor, en la fe, pur

Viuré i moriré, per tu només;

Jesús, conhort meu, ou el meu deler,

O Salvador meu, ja vull ser amb tu!


Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera



1/1/21

BWV 16

La festivitat de la Circumcisió de Crist, el Cap d'Any luterà, ha estat una de les més beneficiades en quant al nombre de cantates que han arribat als nostres dies, car se'n conserven quatre a més de la quarta de l'Oratori de Nadal. Aquestes són les BWV 16, 41, 171 i 190, de les quals tot seguit n'analitzarem la primera, la cantata HERR GOTT, DICH LOBEN WIR BWV 16 que s'estrenà a Leipzig l'1 de gener de l'any 1726.
Aquell any Bach relaxà el ritme compositiu que havia mantingut els tres anys anteriors, en els quals pràcticament engendrava una cantata a la setmana, si no més. La primera part de l'any, per exemple,  executà un bloc de cantates del seu cosí Johann Ludwig, cosa que ens fa recordar que el càrrec de Bach a Lepizig no l'obligava en cap cas a escriure la música que s'executava a les esglésies sinó solament a escollir-ne l'adequada i supervisar-ne la interpretació.
L'autor del text, Georg Christian Lehms, es desvincula de les lectures del dia i realitza una pregària genèrica al benestar en l'any que comença. El primer moviment de la cantata, Herr Gott, dich loben wir (Senyor Déu, et lloem!), prové de la versió alemanya del Te Deum de Martí Luter. Amb ella Bach  confecciona un breu cor introduït pel tema dàctil del baix continu, al qual qual se sumen oboès i violins i les veus del cor excepte els sopranos, als quals s'encomana el cantus firmus de la melodia luterana, reforçats per la trompa. No deixa de ser estrany aquest moviment en una cantata d'Any Nou, habitualment imbuïdes d'aquella brillantor majestàtica de les grans ocasions, amb fanfàrries de trompetes i timbales. Potser Bach va notar especialment cansats els seus músics i cantants enmig de les celebracions nadalenques i va voler rebaixar-los l'esforç.
El segon moviment és el recitatiu de baix So stimmen wir (Aquest és el càntic que entonem), en el qual es convida a entonar un cant de lloança que esclata al següent moviment, el cor Laßt uns jauchzen, lasst uns freuen (Fem crits de joia i alegrem-nos!), en el qual s'alternen passatges d'orquesta i cor en ple amb intervencions solistes del baix, aquestes només acompanyades de violins i continu. Es tracta d'una peça certament curiosa pel seu esperit divertit i un punt juganer, fins i tot podria dir-se que bromista, sobretot si ens fixem en la partitura de la trompa.
El recitatiu de contralt que segueix, Ach treuer Hort (Oh, escut fidel), condueix a la única ària de la cantata, encomanada al tenor i titulada Geliebter Jesu, du allein (Estimat Jesús, només Tu seràs). Emergeix aquí aquell esperit de joia continguda que Bach sempre inclou en algun moment de les seves obres nadalenques, generalment utilitzant el deliciós timbre dels oboès, ja siguin els d'amore o, com en aquest cas, el da caccia, tot i que en una revisió posterior Bach el substituí per una violetta, aparentment referint-se a la viola da gamba. 
I arribarem a la coral final, All solch dein Güt wir preisen (Enaltim tota aquesta bondat), que no constava al llibret de Lehms i que, per tant, devia ser afegida pel propi Bach. Aquest escollí la darrera estrofa de Helft mir Gotts Güte preisen, una coral de Cap d'Any de Paul Eber escrita cap al 1580 cantada amb una melodia d'origen profà adaptada a l'ús religiós per Joachim Magdeburg més o menys a la mateix època. Interpretada a capella colla parte, als sopranos els acompanyen trompa, violí i oboè primers, als contralts violí i oboè segons a més de la viola (que singularment deixa sols els tenors), mentre que, com és lògic, el continu doblarà els baixos. 
Així conclou aquesta certament peculiar cantata, que inaugurà l'any 1726 a les esglésies de Leipzig.

J.M.S


Cantata BWV 16

HERR GOTT, DICH LOBEN WIR

Festo Circuncisionis Christi (Diada de Cap d'Any)

Estrenada: 1 de gener de 1726

Text: Martí Luter (1), G. Christian Lehms(2-5) i Paul Eber(6)


1. COR

Senyor Déu, et lloem!

Senyor Déu, et donem gràcies!

A Tu, Déu Pare Etern

El Món sencer honora.

***

2. RECITATIU (Baix)

Aquest és el càntic que entonem

En aquest temps d'alegria

Amb fervorosa oració,

I et mostrem, Oh Senyor,

En aquest primer dia de l'any 

El nostre cor com a primera ofrena.

Quantes coses has fet Tu des de l'eternitat

Per a la nostra salvació,

I quant amor i fidelitat més

Han de rebre encara els nostres cors?

El teu poble de Sió viu en pau absoluta

Rebent felicitat i benedicció.

Al teu Temple ressona

El cant dels Psalms i el so de l'arpa

I la nostra Ànima crema

Amb l'ardent fervor de la oració

Dels nostres cors i les nostres boques!

Ah! No hauria doncs per tant

Ressonar un nou càntic

Entonat per nosaltres, amb amor ardent?

***

3. COR & ÀRIA (Baix) 

Fem crits de joia i alegrem-nos!

La bondat i fidelitat divines

Es renoven cada matí!

B: La seva mà corona i beneeix.

Si d'això no dubteu, llavors restareu

Per sempre benaurats i feliços!

***

4. RECITATIU (Alt)

Oh, escut fidel,

Protegeix també la teva Paraula,

Protegeix l'Escola i l'Església,

Doncs així s'engrandirà ton reialme

I s'enganyarà l'astúcia de Satanàs!

Preserva només la Pau

I la nostra amada placidesa.

Amb això ja en tenim prou

Per a sentir-nos satisfets.

Oh, Senyor! Aquesta terra

Tu la seguiràs regant,

Tu la seguiràs millorant,

Tu la seguiràs construint,

Amb les teves mans 

I les teves benaurances.

Com en serem, de feliços

Si seguim creient per sempre

En Tu, mon Jesús, mon Salvador!

***

5. ÀRIA (Tenor)

Estimat Jesús, només Tu seràs 

El tresor de la meva Ànima!

Als nostres cors hi seràs present

Per sobre de tots els tresors.

I quan es trenqui el fil de la vida

El nostre esperit vessarà de divina joia 

I els nostres llavis cantaran amb ardor:

Estimat Jesús, només Tu seràs

El tresor de la meva Ànima!

***

6. CORAL

Enaltim tota aquesta bondat

Oh, Pare a la Trona Celestial!

Bondat que tu ens dispenses

A través de Crist, el teu Fill,

I nosaltres et preguem:

Dóna'ns un any de pau,

Protegeix-nos de tot mal

I nodreix-nos amb dolçor!


Traduïda per Josep-Miquel Serra