La Cantata BWV 71 GOTT IST MEIN KÖNIG és una cantata realment singular. No tan sols és una de les primeres cantates de Bach sinó que és la primera de la qual en podem certificar la data i el lloc de l'estrena: El 4 de Febrer de 1708, a Mühlhausen. La datació de les primeres cantates de Bach és gairebé impossible avui dia, però actualment la investigació considera les cantates BWV 106 i 131 uns mesos anteriors a la BWV 71. Més incerta és la datació de les cantates BWV 4, 150 i 196, totes elles cantates primigènies segurament escrites amb uns pocs mesos de diferència. La BWV 71 és també la primera de les cantates que Bach escriurà al llarg de la seva vida per a celebrar la presa de possessió d'un nou consistori (un Ratsweschel), destinació que comparteix amb les cantates BWV 119, 137, 193, 120, 29 i 69 sense comptar almenys 4 cantates més, avui perdudes. En tercer lloc, es tracta de la primera cantata espectacular, de concepció "fastuosa", on Bach s'estrenarà en l'ús de trompetes i timbales. I per acabar, es tracta de la primera de la sèrie de poquíssimes obres que Bach va veure editades durant la seva vida.
Bach, un vailet de 22 anys que havia estat nomenat organista a Mühlhausen el 15 de juny de 1707, rebé al novembre d'aquell any l'encàrrec de la composició d'una cantata per a celebrar el Ratsweschel del mes de febrer de l'any següent. El resultat deixà tan satisfet tothom, que el mateix ajuntament en va finançar una edició impresa de la que se'n conserven tres exemplars. Sembla ser que la cantata s'estrenà a l'església de Sta. Maria i es tornà a executar l'endemà, Diumenge de Septuagèsima, a l'església de St. Blai, on treballava Bach, el qual rebé 3 tàlers com a recompensa.
Poques vegades més veuria Bach quelcom semblant. I no tan sols això, sinó que l'any següent, havent marxat ja Bach a la cort ducal de Weimar, des de Mühlhausen li tornaren a encarregar una altra cantata, que per desgràcia s'ha perdut. El llibret és anònim, incloent passatges bíblics i un himne de Johann Heermann de 1630.
Musicalment, la cantata BWV 71 és, com totes les cantates primigènies de Bach, una autèntica joia arcaïtzant escrita per un compositor que encara no ha descobert el nou estil, provinent d’Itàlia, que estructura la cantata en àries da capo, recitatius seccos i accompagnatos i cors de formes ben definides. D'aquí les ressonàncies motetístiques i madrigalesques d'aquesta cantata, que el mateix Bach anomena motteto en la partitura impresa. Com comentàvem anteriorment, aquesta cantata és molt més brillant que les altres cantates contemporànies, cosa que comprovem des de l'esclatant primer compas del cor inicial, que la intitula: Gott ist mein König (Déu és el meu Rei des d'antic). En ell s'alternen fanfàrries festives i fragments corals amb intervencions dels solistes, sense oblidar breus aparicions de les flautes dolces.
El segon moviment, Ich bin nun achtzig Jahr (Tinc ja vuitanta anys), és una superposició del cant del tenor, entonant fragments del Segon Llibre de Samuel, amb la coral O Gott, du frommer Gott de Johann Heerman que entona el soprano, sustentats solament pel baix continu.
El tercer moviment, Dein Alter sei wie deine Jugend (Que la teva vellesa sigui com la joventut), ve indicat a la partitura com a coro senza ripieni, és a dir, sense solistes. És una fuga permutativa típica dels primers temps de Bach, que potser vol representar el pas de la joventut a la vellesa expressat al text.
Flautes i oboès acompanyaran el baix al següent moviment, Tag und Nacht ist dein (Dia i Nit són teus), una arioso en el qual Bach assaja la llavors incipient forma tripartita da capo, que tant utilitzarà al llarg de la seva carrera. Hi destaca la vocalització descendent amb què s'il·lustra el mot Nacht (nit).
El cinquè moviment serà una singular ària de contralt i baix continu, trencada per les ràfegues de trompetes i timbales quan aparegui el terme Durch mächtige Kraft (Amb poderosa força) i que acabarà amb una mena de breu fanfàrria festiva.
Els moviments finals són dos cors, el primer d'ells d'una severitat corprenedora: Du wollest dem Feinde nicht geben die Seele deiner (No voldràs entregar a l'Enemic), que compta amb la participació de tot el dispositiu excepte les trompetes i les timbales. La seva arrencada recorda moltíssim a l'Agnus Dei de la Missa en Si Menor, tot i que aviat deriva cap a una construcció vocal de caràcter més aviat homòfon però d'una grandiosa intensitat, demostració de la inspiració divina ja que posseïa el jove Bach.
I la cantata conclou amb el cor Das neue Regiment (Al nou Consistori), un elaborat moviment que ve a ser una amalgama de motius, destinats cada un d'ells a la millor il·lustració musical possible del text que es canta. De nou la genialitat de Bach es demostra en el fet que en cap moment es perd la cohesió musical, que és el gran perill d'aquest tipus d'estructura. Un moment especialment brillant és la fuga permutativa sobre muss täglich von neuem dich, Joseph, efreuen (t'alegrin de nou cada dia, Josep), que a banda de la demostració tècnica amaga una al·lusió a l'emperador Josep I d'Habsburg. Conclou tot seguit la cantata amb una andanada final que, sorprenentment, s'esvaeix amb un sospir de les flautes certament enigmàtic.
Bach, un vailet de 22 anys que havia estat nomenat organista a Mühlhausen el 15 de juny de 1707, rebé al novembre d'aquell any l'encàrrec de la composició d'una cantata per a celebrar el Ratsweschel del mes de febrer de l'any següent. El resultat deixà tan satisfet tothom, que el mateix ajuntament en va finançar una edició impresa de la que se'n conserven tres exemplars. Sembla ser que la cantata s'estrenà a l'església de Sta. Maria i es tornà a executar l'endemà, Diumenge de Septuagèsima, a l'església de St. Blai, on treballava Bach, el qual rebé 3 tàlers com a recompensa.
Poques vegades més veuria Bach quelcom semblant. I no tan sols això, sinó que l'any següent, havent marxat ja Bach a la cort ducal de Weimar, des de Mühlhausen li tornaren a encarregar una altra cantata, que per desgràcia s'ha perdut. El llibret és anònim, incloent passatges bíblics i un himne de Johann Heermann de 1630.
Musicalment, la cantata BWV 71 és, com totes les cantates primigènies de Bach, una autèntica joia arcaïtzant escrita per un compositor que encara no ha descobert el nou estil, provinent d’Itàlia, que estructura la cantata en àries da capo, recitatius seccos i accompagnatos i cors de formes ben definides. D'aquí les ressonàncies motetístiques i madrigalesques d'aquesta cantata, que el mateix Bach anomena motteto en la partitura impresa. Com comentàvem anteriorment, aquesta cantata és molt més brillant que les altres cantates contemporànies, cosa que comprovem des de l'esclatant primer compas del cor inicial, que la intitula: Gott ist mein König (Déu és el meu Rei des d'antic). En ell s'alternen fanfàrries festives i fragments corals amb intervencions dels solistes, sense oblidar breus aparicions de les flautes dolces.
El segon moviment, Ich bin nun achtzig Jahr (Tinc ja vuitanta anys), és una superposició del cant del tenor, entonant fragments del Segon Llibre de Samuel, amb la coral O Gott, du frommer Gott de Johann Heerman que entona el soprano, sustentats solament pel baix continu.
El tercer moviment, Dein Alter sei wie deine Jugend (Que la teva vellesa sigui com la joventut), ve indicat a la partitura com a coro senza ripieni, és a dir, sense solistes. És una fuga permutativa típica dels primers temps de Bach, que potser vol representar el pas de la joventut a la vellesa expressat al text.
Flautes i oboès acompanyaran el baix al següent moviment, Tag und Nacht ist dein (Dia i Nit són teus), una arioso en el qual Bach assaja la llavors incipient forma tripartita da capo, que tant utilitzarà al llarg de la seva carrera. Hi destaca la vocalització descendent amb què s'il·lustra el mot Nacht (nit).
El cinquè moviment serà una singular ària de contralt i baix continu, trencada per les ràfegues de trompetes i timbales quan aparegui el terme Durch mächtige Kraft (Amb poderosa força) i que acabarà amb una mena de breu fanfàrria festiva.
Els moviments finals són dos cors, el primer d'ells d'una severitat corprenedora: Du wollest dem Feinde nicht geben die Seele deiner (No voldràs entregar a l'Enemic), que compta amb la participació de tot el dispositiu excepte les trompetes i les timbales. La seva arrencada recorda moltíssim a l'Agnus Dei de la Missa en Si Menor, tot i que aviat deriva cap a una construcció vocal de caràcter més aviat homòfon però d'una grandiosa intensitat, demostració de la inspiració divina ja que posseïa el jove Bach.
I la cantata conclou amb el cor Das neue Regiment (Al nou Consistori), un elaborat moviment que ve a ser una amalgama de motius, destinats cada un d'ells a la millor il·lustració musical possible del text que es canta. De nou la genialitat de Bach es demostra en el fet que en cap moment es perd la cohesió musical, que és el gran perill d'aquest tipus d'estructura. Un moment especialment brillant és la fuga permutativa sobre muss täglich von neuem dich, Joseph, efreuen (t'alegrin de nou cada dia, Josep), que a banda de la demostració tècnica amaga una al·lusió a l'emperador Josep I d'Habsburg. Conclou tot seguit la cantata amb una andanada final que, sorprenentment, s'esvaeix amb un sospir de les flautes certament enigmàtic.
J.M.S
Cantata BWV 71
GOTT IST MEIN KÖNIG
Ratsweschel (Investidura d'un nou Consistori)
Estrenada: 4 de febrer de 1707
Text: Anònim, basat en textos bíblics i en un Himne de Johann Heermann
1. COR
Déu és el meu Rei des d'antic,
Prové d'Ell tot auxili
Que pugui trobar-se a la Terra.
***
2. ÀRIA & CORAL (Tenor, Soprano)
Tinc ja vuitanta anys:
Per què el teu Servent
Ha de seguir patint?
En aquest Món
Haig de seguir vivint,
Avançant vers la vellesa
A base d'amargues passes?
Vull tornar, per a morir al meu poble.
Fes-me pacient, guarda'm del pecat i la vergonya
Per tal que pugui lluir, venerable,
Davant la tomba dels meus pares,
La grisor del meus cabells.
***
3. COR
Que la teva vellesa sigui com la joventut,
I que Déu sigui amb tu
En tot allò que emprenguis.
***
4. AIROSO (Baix)
Dia i Nit són teus.
Tu fas que ambdós, el Sol i els Estels
Segueixin el seu curs.
Tu, de cada Nació,
Vas establir les fronteres.
***
5. ÀRIA (Alt)
Amb poderosa força
Mantens les nostres fronteres.
Aquí haurà de lluir la pau
Mentre Mortaldats i Temporals Bèl·lics
Arreu es desfermaran.
Quan la Corona i el Ceptre tremolen
Mantens Tu la Salvació
Amb poderosa força!
***
6. COR
No voldràs entregar a l'Enemic
L'ànima de la teva tórtora.
***
7. COR
Al nou Consistori,
Durant la seva singladura,
Corona amb la teva benedicció!
Pau, Serenor i Prosperitat
Acompanyaran tothora
El nou Consistori.
Felicitat, Salut i Grans Èxits
T'alegrin de nou cada dia, Josep*:
Que a tots els indrets i comarques
Estiguin assegurades
La Felicitat, la Salut i els Grans Èxits!
GOTT IST MEIN KÖNIG
Ratsweschel (Investidura d'un nou Consistori)
Estrenada: 4 de febrer de 1707
Text: Anònim, basat en textos bíblics i en un Himne de Johann Heermann
1. COR
Déu és el meu Rei des d'antic,
Prové d'Ell tot auxili
Que pugui trobar-se a la Terra.
***
2. ÀRIA & CORAL (Tenor, Soprano)
Tinc ja vuitanta anys:
Per què el teu Servent
Ha de seguir patint?
En aquest Món
Haig de seguir vivint,
Avançant vers la vellesa
A base d'amargues passes?
Vull tornar, per a morir al meu poble.
Fes-me pacient, guarda'm del pecat i la vergonya
Per tal que pugui lluir, venerable,
Davant la tomba dels meus pares,
La grisor del meus cabells.
***
3. COR
Que la teva vellesa sigui com la joventut,
I que Déu sigui amb tu
En tot allò que emprenguis.
***
4. AIROSO (Baix)
Dia i Nit són teus.
Tu fas que ambdós, el Sol i els Estels
Segueixin el seu curs.
Tu, de cada Nació,
Vas establir les fronteres.
***
5. ÀRIA (Alt)
Amb poderosa força
Mantens les nostres fronteres.
Aquí haurà de lluir la pau
Mentre Mortaldats i Temporals Bèl·lics
Arreu es desfermaran.
Quan la Corona i el Ceptre tremolen
Mantens Tu la Salvació
Amb poderosa força!
***
6. COR
No voldràs entregar a l'Enemic
L'ànima de la teva tórtora.
***
7. COR
Al nou Consistori,
Durant la seva singladura,
Corona amb la teva benedicció!
Pau, Serenor i Prosperitat
Acompanyaran tothora
El nou Consistori.
Felicitat, Salut i Grans Èxits
T'alegrin de nou cada dia, Josep*:
Que a tots els indrets i comarques
Estiguin assegurades
La Felicitat, la Salut i els Grans Èxits!
*Emperador Josep I d'Habsburg (1678-1711)
Traduïda per Josep-Miquel Serra