26/5/19

BWV 43

El dia de l'Ascensió s'esdevé el dijous després del Dominica Rogate, i per a ell es conserven quatre magnífiques cantates, que per ordre cronològic són les BWV 37, 128 43 i 11. Ara repassarem la cantata BWV 43 GOTT FÄHRET AUF MIT JAUCHZEN, una meravellosa obra que veié la llum a Leipzig el 30 de maig de 1726.
En la seva estructura, l'anònim llibretista sembla seguir el model d'un grup de cantates que aquell 1726 Bach executà a Leipzig i que havien estat escrites pel seu cosí Johann Ludwig, compositor de la cort de Meiningen. Convé recordar que Bach, en els seu càrrecs de Kantor i Director Musices, no tenia l'obligació d'escriure la música que s'interpretava a les esglésies de Leipzig, que podia ser d'altres autors. La seva tasca era solament la d'escollir i/o subministrar les partitures, assegurar-se que aquestes fossin les adients a la festivitat en curs i supervisar-ne la interpretació.
L'estructura d'aquestes cantates sol constar de dues parts que s'obren amb una cita bíblica a la qual segueix un recitatiu i una ària, per acabar amb una coral. A la cantata BWV 43 aquest esquema és ampliat doblant la parella recitatiu-ària a cadascuna de les parts, de la qual cosa resulta una cantata amb 11 moviments que, això sí, tenen una durada força moderada.
S'inicia la partitura amb l'esclatant cor que li dona nom: Gott fähret auf mit Jauchzen (Déu s'eleva entre ovacions), amb text del Salm 47. És singular aquest cor, ja que sembla arrencar com una obertura francesa a l'estil de les cantates BWV 20, 97, 119 o 194 però no acaba de ser-ho per que la part fugada més aviat és una rauxa desfermada que s'allunya molt de l'arquitectura acadèmica de les fugues de Bach. Sense dubte, amb això el compositor pretén presentar-nos una escena d'exaltació col·lectiva davant l'ascensió de Jesús, envoltada de glòria i majestat.
El tenor encararà la primera parella de recitatiu i ària: El primer, titulat Es will der Höchste sich ein Siegsgepräng bereiten (Amb magnificència vol l'Altíssim) condueix a l'ària Ja tausend mal tausend begleiten den Wagen (Milers i milers acompanyen el seu Carruatge), una fantàstica peça carregada de dinamisme amb els violins a l'uníson dibuixant amplíssims arcs que recollirà el cantant, tot per a il·lustrar l'innombrable seguici de què parla el text, exemplificat en el terme begleiten (acompanyar).
La parella següent va a càrrec del soprano, que l'inicia amb el recitatiu Und der Herr, nachdem er mit ihnen geredet hatte (El Senyor, després de parlar-los), un versicle de l'Evangeli de Mateu, al qual seguirà l'ària Mein Jesus hat nunmehr (Així és que el meu Senyor Jesús). Es tracta d'un moviment de gran elegància, on els violins seran doblats pels oboès i el terme Lauf (curs) serà vocalitzat amb ràpides cadències ascendents.
La segona part de la cantata arrenca amb un recitatiu acompanyat del baix: Es kommt der Helden Held (Arriba l'Heroi d'Herois), on l'acompanyament orquestral reforça els postulats del text i obre camí a l'ària Er ists, der ganz allein (Ell, Ell tot sol). Estem davant d'una extraordinària partitura orquestrada només per a trompeta i baix continu, disposició que només es repeteix en una ària de contralt de la cantata BWV 77, escrita tres anys abans. La dificultat de la part de trompeta feu que Bach presentés en alguna reinterpretació posterior l'alternativa d'un violí. Com totes les àries d'aquesta cantata, aquesta no presenta l'habitual indicació da capo i la repetició de la fanfàrria inicial tanca la singular peça.
La darrera parella de recitatiu i ària anirà a càrrec del contrat, que amb el recitatiu (Der Vater hat ihm ja, El Pare Celestial) prepararà l'ària Ich sehe schon im Geist (Dins el meu Esperit, jo ja el veig), en la qual els duet d'oboès avança en paral·lel per acompanyar el cant, que es ralentitza sobre la frase ich stehe hier am Wege (Aquí sóc jo, en el camí).
Un darrer recitatiu de soprano, Er will mir neben sich (Ell vol que, a prop seu), ve a trastocar la simetria de la cantata, però la seva funció és la de preparar la coral final. Aquesta canta a capella les estrofes 1 i 13 de Du Lebensfürst, Herr Jesu Christ (Oh, Príncep de la Vida, Senyor Jesucrist) de Johann Rist amb una bella melodia nadalenca obra de Johann Schopp, organista hamburguès del segle XVII.
J.M.S.


 
Cantata BWV 43
GOTT FÄHRET AUF MIT JAUCHZEN
Festo Ascensionis Christi
Estrenada: 30 de maig de 1726
Text: Anònim, basat en el Psalm 47 i l'Ev. de St. Mateu

Prima Parte

1. COR
Déu s'eleva entre ovacions,
El Senyor amb ressò de Trompetes.
Canteu al Senyor, canteu!
Canteu nostre Rei, canteu!
***
2. RECITATIU (Tenor)
Amb magnificència vol l'Altíssim
Celebrar la seva victòria,
Ell mateix ha capturat la captivitat.
Qui és que l'aclama?
Qui bufa les trompetes?
Qui és que l'acompanya
Sinó la Host Divina
Que canta a tota veu
La Grandesa, Santedat i Lloança,
L'Imperi, la Força i el Poder
Del seu gloriós Nom
I l'honora amb un etern Al·leluia?
***
3. ÀRIA (Tenor)
Milers i milers acompanyen el seu Carruatge
Per tal de dir cantant al Rei de Reis
Que Ell ha doblegat el Cel i la Terra
I a Ell es sotmet tot allò que ha conquerit.
***
4. RECITATIU (Soprano)
El Senyor, desprès de parlar-los
Fou elevat al Cel
I ara s'asseu a la Dreta de Déu.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Així és que el meu Senyor Jesús
Havent realitzat la seva obra de Salvació
Reprèn el camí de tornada
Cap aquell que el va enviar.
Ha canviat el curs del Món!
Oh Cels, obriu-vos doncs
I rebeu-lo novament.
***

Seconda Parte

6. RECITATIU (Baix)
Arriba l'Heroi d'Herois,
Príncep i terror de Satanàs!
Ell ha matat la mort,
Ha esborrat la taca del Pecat
I ha exterminat la Host Enemiga.
Correu, Forces, i enaltiu el Vencedor!
***
7. ÀRIA (Baix)
Ell, Ell tot sol
Ha trepitjat el raïm
Amb dolor, laments i penes
Per salvar els perduts
I poder pagar el seu deute.
Vosaltres, Trones, compadiu-lo
I cenyiu-li la Corona!
***
8. RECITATIU (Alt)
El Pare Celestial
Li reserva un Reialme Etern.
Ja s'acosta el moment
Que cenyirà la Corona
Amb tants afanys guanyada.
Aquí sóc jo, en el camí
I el contemplo amb alegria.
***
9. ÀRIA (Alt)
Dins el meu Esperit, jo ja el veig
Assegut a la dreta de Déu
Des d'on fustiga els enemics
Per salvar els seus Servents
De desgràcies, carestia i infàmies.
Aquí sóc jo, en el camí
I el miro amb devoció.
***
10. RECITATIU (Soprano)
Ell vol que, a prop seu,
Construeixi la meva llar,
Per tal que, eternament,
Jo romangui al seu costat,
Lliure de penes i patiments.
Aquí sóc jo, en el camí
I li prego amb fervor:
***
11. CORAL
Oh, Príncep de la Vida, Senyor Jesucrist,
Tu que has pogut entrar
Al Cel, on hi és ton Pare
I la Comunitat dels Justos:
Com celebrar en justa mesura
La teva Gloriosa Victòria
Guanyada en horrible batalla,
I com honorar-te com et mereixes?
Crida'ns cap a Tu, i correrem!
Dóna'ns les ales de la Fe!
Ajuda'ns a fugir lluny d'aquí,
A les muntanyes d'Israel.
Déu meu, quan podré marxar
Cap on seré eternament feliç?
Quan serè al teu davant
Per a poder veure't la cara?

Traduïda per Josep-Miquel Serra


11/5/19

BWV 103

La missa llatina, que s'iniciava amb la frase Jubilate Deo omnis terra, alleluia, donava nom al tercer diumenge després de Pasqua en l'església luterana de temps de Bach: El Dominica Jubilate, per al qual es conserven les cantates BWV 12, 103 i 146. Avui comentarem la BWV 103 IHR WERDET WEINEN UND HEULEN, cantata que fou estrenada a Leipzig el 22 d'abril de 1725. 
És la primera d'un grup de nou cantates de la poetessa Marianne von Ziegler que Bach posà en música entre els mesos d'abril i maig d'aquell any. Totes elles segueixen el mateix esquema: Parteixen d'una cita bíblica sobre la que reflexionen els moviments centrals i conclouen amb una coral.
Contràriament al que la denominació d'aquest diumenge ens podria fer pensar, les cantates que hi són destinades destaquen pel seu missatge pessimista si no directament terrorífic. La raó rau en l'Evangeli del dia (Joan 16, 16-23) en el qual Jesús anuncia el seu suplici amb les paraules del dens cor que intitula la cantata: Plorareu i us queixareu, i el món se n’alegrarà.
El dispositiu orquestral original exigia la participació de l'inusual flautí, que va ser substituït per un violí solista o flauta travessera en una reinterpretació de 1731, segurament per l'absència d'un intèrpret prou qualificat. El cor està dividit en dos blocs corals separats per una intervenció del baix en arioso encarnant la Vox Christi. La dicotomia entre la tristor dels deixebles i l'alegria del món s'exemplifica en dos plànols: L'instrumental, amb la rauxa de notes del flautí, bé podrien suggerir el dinamisme del món material, mentre que la part vocal presenta un marcat to depressiu. L'evolució coral, però, derivarà cap a la joia, que assolirà el clímax en vocalitzar agitadament sich freuen (alegria) durant els tres compassos finals de cada secció.
Seguirà un breu recitatiu de tenor, Wer sollte nicht in Klagen untergehn (Com sinó, no ens hem d'enfonsar desolats), on destaca la dolorosa vocalització sobre Schmerzen (patiment). Aquest recitatiu donarà pas a l'ària de contralt Kein Arzt ist außer dir zu finden (No trobaré cap altre metge llevat Tu), originalment amb acompanyament de flautí, que pot ser substituït pel violí o la flauta travessera. Es tracta d'un serè moviment el text del qual fa referència a un passatge de Jeremies 8, 22 (No hi ha bàlsam a Galaad? No hi ha allí ningú capaç de curar-me?).
El contralt continua protagonitzant la cantata amb el recitaiu Du wirst mich nach der Angst auch wiederum (Altrament, després de la meva angoixa), en el qual destaca una vocalització de 24 semicorxeres sobre el terme Freude (joia) que, com veurem, aviat serà superada.
El penúltim moviment desfermarà l'alegria a toc de trompeta: Erholet euch, betrübte Sinnen (Refeu-vos, sentiments adolorits), una ària de tenor de caire gairebé marcial a càrrec de tot el dispositiu, amb el violí I doblat pels oboès. La presència a l'arrencada del terme betrübte Sinnen (sentiments adolorits) obliga a una singular inflexió en mode menor. Estructurada en dues parts, la fanfàrria instrumental de l'inici les enllaça i les conclou. El terme Freude (joia), concepte final de la cantata,  serà exaltat vàries vegades a la segona secció, acabant amb una extraordinària vocalització de fins a 94 notes.
I la cantata conclourà amb la coral Ich hab dich einen Augenblick (Només va ser un sol instant), novena estrofa d'un himne de Paul Gerhardt de 1654 cantada senzillament a capella amb una melodia d'origen profà que també tanca la cantata BWV 65, escrita l'any anterior.
J.M.S.



Cantata BWV 103
IHR WERDET WEINEN UND HEULEN
Dominica Jubilate
Estrenada: 22 d'abril de 1725
Text: Marianne von Ziegler


1. COR  i  BAIX
Cor
Plorareu i us queixareu, i el món se n’alegrarà.
Baix
Però, encare que estigueu tristos,
Cor
La vostra tristesa esdevindrà alegria.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Com sinó, no ens hem d’enfonsar desolats
si ens han arrabassat el nostre Estimat?
La salvació de l’ànima,
el refugi dels cors malalts,
no fa cas del nostre patiment.
***
3. ÀRIA (Alt)
No trobaré cap altre metge llevat Tu,
encare que busqui per tot Galaad,
que em pugui curar les nafres dels meus pecats?
Car, aquí ningú no en té cap bàlsam.
Si t'amagues, moriré.
Tingues pietat de mi, ai las! Escolta'm!
Tu que no vols la meva ruïna,
Vine, que tothora, el meu cor t'espera.
***
4. RECITATIU (Alt)
Altrament, després de la meva angoixa
tu em reconfortaràs;
Aleshores, em posaré a punt per la teva vinguda,
confio en el que m’has promès de paraula
que convertirà en joia la meva aflicció.
***
5. ÀRIA (Tenor)
Refeu-vos, sentiments adolorits,
Que ja us heu fet massa mal.
Deixeu córrer aquest començ angoixant,
Abans que em posi a plorar.
Jesús meu, et veig de bell nou,
Oh joia, no hi ha res semblant!
Pren, pren el meu cor, te l'ofreno.
***
6. CORAL
Només va ser un sol instant,
Oh, fills meus, que us vaig deixar;
Però vegeu, vegeu amb gran ventura
i amb consol fora mesura
com vull cenyir i donar-vos
el ceptre de la felicitat;
Així la vostra breu sofrença
Ara és joia i benaurança eterna.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera



5/5/19

BWV 104

L'introitus de la missa llatina dóna nom al segon diumenge després de Pasqua: El Dominica Misericordias Domini, també conegut com el diumenge del Bon Pastor. Per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 85, 104 i 112, de les quals avui ens centrarem en la d'enmig, la cantata BWV 104 DU HIRTE ISRAEL, HÖRE, la qual veié la llum a Leipzig el 23 d'abril de 1724, diada en la qual sabem que fou interpretada al matí a l'església de Sant Nicolau i a la tarda a la de Sant Tomàs.
El llibret, d'autor desconegut, apareix en un recull de cantates de l'any 1724 i, com les tres cantates per aquest diumenge, extreu els seus principis de dues lectures bíbliques on Jesús és comparat amb un pastor de les ànimes (1 Pe, 2, 21-25 i Jn 10, 12-16). Això inspirarà en Bach una música amb aquell aire bucòlic i pastoral que tant agradava al públic barroc.
Ja el cor inicial ens presenta tal ambient, tant en el seu ritme i melodia relaxats com en la instrumentació, on destaquen tres oboès, entre ells aquell de timbre greu que Bach sol denominar taille. El cor amb una sola veu elevarà el prec que dóna nom a la cantata: Du Hirte Israel, höre (Pastor d’Israel, escolta’ns) per a tot seguit establir la polifonia agrupant les veus per parelles.
Els dos següents moviments van a càrrec del tenor, que comença amb el recitatiu Der höchste Hirte sorgt vor mich (El suprem pastor em te cura) i continua amb l'ària Verbirgt mein Hirte sich zu lange (Fa temps que no veig el meu pastor), estructurada en tres seccions  i on és omnipresent el tema d'arrencada dels oboès que vol simbolitzar el caminar tastanejant de què parla el text. Destaca la torturada vocalització amb què es canta allzu bangue (molta por) i la llarga nota sobre el terme zu lange (fa temps).
Serà ara el baix qui encari la seva parella de recitatiu i ària. El primer, Ja, dieses Wort ist meiner Seelen Speise (Oh sí, aquestes paraules teves), és un senzill recitatiu secco que prepara l'ària Beglückte Herde, Jesu Schafe (Ovelles de Jesús, sortós ramat!). De nou retrobarem l'ambient pastoral de l'inici, en una gran ària da capo per a cordes amb l'oboè d'amore doblant el primer violí. La constància de Fe (hoffet) és subratllada amb una llarga nota sostinguda i l'al·lusió a la mort provoca una caiguda cap al fons de la tessitura que es resol de nou en una llarga nota que ara busca simbolitzar el somni etern (Todesschlafe).
La coral final canta a capella la primera estrofa de Der Herr ist mein gerteruer Hirt, un himne de Cornelius Becker de 1598 basat en el Salm 23 que no hem de confondre amb una altra versió del mateix Salm, obra de Wolfgang Meuslin, que serà utilitzada a la cantata BWV 112.
J.M.S.



Cantata BWV 104
DU HIRTE ISRAEL, HÖRE
Dominica Misericordias Domini
Estrenada: 23 d'abril de 1724
Text: Anònim, basat en els Salms (80, 2) 
i un Himne de Cornelius Becker (1598)

1. COR
Pastor d’Israel, escolta’ns
Tu que guardares Josep
com les seves ovelles,
mostra’ns aquell que s’asseu
per damunt dels querubins.
 ***
2. RECITATIU (Tenor)
El suprem pastor em te cura,
perquè m’haig d’amoïnar?
L’amor del pastor es renova
cada matí, sí, és ben cert.
Asserena’t, doncs, cor meu
que Déu és sempre fidel.
 ***
3. ÀRIA (Tenor)
Fa temps que no veig el meu pastor
i l'erm em fa molta por;
Malgrat això, camino tastanejant sens treva.
La meva boca et crida
i tu, pastor meu,
fas que t'adreci un suplicant "Abba" - Pare!
    en sentir les teves paraules. 
 ***
4. RECITATIU (Baix)
Oh sí, aquestes paraules teves,
són nodriment per la meva ànima,
un bàlsam pel meu pit,
la pastura que més m'agrada i que té regust de cel;
Ah! aplegue'ns, O bon pastor,
a nosaltres, pobres i desvalguts;
Ah! fes que el nostre èxode arribi a la fi
i que ens meni, ben aviat, fins a les teves pastures!
 ***
5. ÀRIA (Baix)
Ovelles de Jesús, sortós ramat!
El món és ara per vosaltres com el Regne del Cel.
Ací ja tasteu la bonesa de Jesús
tot i esperant rebre el salari de la fe
després del son plàcid de la mort.
 ***
6. CORAL
El Senyor és el meu pastor fidel,
en ell, confio del tot,
sóc el seu xai menut, que porta a pasturar
en prats de verdor deliciosa,
em mena a deus d'aigua fresca,
on s'envigoreix l'ànima meva
amb santes paraules de Gràcia.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera