BWV 130

El Micahaelistag luterà, la diada de Sant Miquel, era festa grossa a la ciutat de Leipzig on, a més, es celebrava en aquelles dates una important fira. Aquesta, i la diada de Sant Joan Baptista, eren les dues úniques festivitats del santoral en les quals s'interpretaven cantates a les seves esglésies, restant-ne per tant algunes al catàleg de Bach: Les BWV 19, 130, 149 i 50, aquesta darrera una obra discutida.

La teologia de l'època de Bach concebia els Sants Arcàngels no com els éssers amables i bondadosos de l'actualitat sinó com els campions en l'extermini dels enemics de Déu, començant pels dimonis, a l'estil del nostre Sant Jordi. D'aquí que la música de les cantates d'aquesta festivitat tingui cert aire de fanfàrria guerrera, cosa que les revesteix d'una especial espectacularitat.

Avui tractarem la segona d'elles, la cantata BWV 130 HERR GOTT, DICH LOBEN ALLE WIR, estrenada a Leipzig el 29 de setembre de 1724 formant part del cicle de cantates corals que composà Bach durant el seu segon any a la Cantoria de St. Tomàs. Es basa en una coral de Paul Eber de 1561, versió germànica del Dicimus grates tibi llatí, obra de Philipp Melanchton. Com és habitual a les cantates d'aquell cicle, les estrofes extremes de la coral són musicades literalment als moviments inicial i final de la cantata, mentre que les estrofes intermèdies són lliurement reelaborades per l'anònim llibretista.

Arrenca la cantata amb un dels cors més espectaculars de Bach, que ens transporta a un escenari de glòria celestial amb el àngels voleiant entorn de la trona divina al so de trompetes, timbales i tota la resta del dispositiu orquestral de les grans ocasions: Herr Gott, dich loben alle wir (Senyor Déu tots et lloem). Enmig de la massa sonora es situarà la melodia de la coral, coneguda des del segle XV, entonada pels sopranos sustentats en esporàdiques intervencions contrapuntístiques per la resta de les veus. De tot això resultarà una construcció musical realment imponent, a la qual seguirà el recitatiu de contralt Ihr heller Glanz und hohe Weisheit zeigt (La seva esplendor i alta saviesa), una breu pausa abans de tornar a la rauxa guerrera...

Per que el tercer moviment de la cantata potser és encara més espectacular que el primer!

Es tracta de l'ària Der alte Drache brennt vor Neid (El vell Drac crema d'enveja), una sensacional andanada de potència sonora, de les més brutals de Bach, a càrrec de les tres trompetes i les timbales desfermades. Destaquen les atrevidíssimes harmonies de les trompetes en alguns passatges i l'audàcia amb que Bach tracta el terme trennet (desfer), que és cantat a batzegades per tal de transmetre certa idea de desmembració. De les versions d'aquesta ària que he pogut sentir, jo em quedo de totes totes amb la de Harnoncourt. Sense dubte, aquell dia Bach devia deixar la perruca feta un nyap...

Però sobtadament, el següent moviment transformarà radicalment el clima, que entrarà en una espècie d'èxtasi contemplatiu amb el recitatiu Wohl aber uns, dass Tag und Nacht (Afortunadament per a nosaltres). Soprano i tenor, acompanyats de les cordes, canten la tranquil·litat de saber-se protegits pels àngels, tot fent al·lusions a certs passatges del Llibre de Daniel.

Aquest clima de seguretat i confiança angelical es mantindrà a l'ària de tenor Lass, o Fürst der Cherubinen (Permet, oh príncep dels Querubins), una d'aquelles àries destacades per a flauta travessera de l'estiu-tardor de 1724 (vegeu BWV 9) i que presenta un cert aire dansaire, concretament de gavota. Destaquen les vocalitzacions sobre els termes Helden hohe Schar (gran Legió d'Herois) i tragen (elevar).

La cantata conclourà amb les estrofes 11 i 12 de la coral que l'ha inspirat, cantades a ritme àgil i amb la participació de tot el dispositiu orquestral encapçalat per la fanfàrria festiva de trompetes i timbales, coronant així la partitura amb l'ambient de brillantor i grandiositat que requereix la festivitat a la qual va destinada.

J.M.S.

Cantata BWV 130
HERR GOTT, DICH LOBEN ALLE WIR
Festo Michaelis (Diada de Sant Miquel)
Estrenada: 29 de setembre de 1724
Text: Anònim, basat en un Himne de Paul Eber (1561)

1. COR
Senyor Déu, tots et lloem:
Amb justícia hem d’agrair-te
Haver creat els bells Àngels
Que envolten la teva Trona.
***
2. RECITATIU (Alt)
El seu esplendor i alta saviesa
Mostren l'estima de Déu envers els Homes:
Quins Protectors, quines Armes
Ha creat per a nosaltres!
Per Honor no descansen
I es dediquen a la tasca
De restar sempre al teu voltant, Senyor Crist,
I al costat del teu pobre ramat.
Com n'és, de necessària, aquesta guàrdia
Enfront la Ràbia i el Poder de Satanàs!
***
3. ÀRIA (Baix)
El vell Drac crema d'enveja,
Maquinant sense treva noves perfídies
Amb què desfer el petit ramat.
Ansiós de minar allò que és de Déu,
Disposat a activar els seus paranys,
Sense conèixer descans ni repòs.
***
4. RECITATIU (Soprano, Tenor)
Afortunadament per a nosaltres,
La Legió dels Àngels vetlla nit i dia
Per aturar l'ofensiva de Satanàs!
Un Daniel, assegut entre els lleons,
Nota que la mà dels àngels el protegeix.
Quan les flames
Dels forns de Babilònia no cremen,
Escolta el creient càntics de Gràcies:
Heus ací com, en qualsevol perill,
És segur l'auxili dels àngels.
***
5. ARIA (Tenor)
Permet, oh príncep dels Querubins,
Que la gran Legió d'Herois
Serveixi sempre als Creients.
Fes que, en el carruatge d'Elies,
Els elevin cap a Tu, al Cel.
***
6. CORAL
És per això que justament et lloem
I eternament et donem gràcies, Déu,
Així com l'estimada Legió d'Àngels
Et glorifica ara i sempre.
I et preguem en tot moment
Que els mantinguis sempre alerta
Per a protegir el teu petit ramat
Perpetuant així la teva divina paraula.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

Festo Michaelis

Ja tornem a ser a la Diada dels Sants Arcàngels, el Micahaelistag luterà, el dia de Sant Miquel. Aquesta diada era festa grossa a les esglésies de Leipzig, ciutat on, a més, es celebrava en aquelles dates una important fira (com a Lleida). A les esglésies de la ciutat, doncs, tal festivitat havia de ser commemorada com calia, és a dir, amb l'execució de les corresponents cantates. Bach ens en va deixar tres de completes i una, molt controvertida, que sembla ser incompleta. Ens explicarem:
Les cantates senceres que s'han conservat són les BWV 130 (de 1724), BWV 19 (de 1726) i BWV 149 (de 1728 o 1729). El musicòleg Alfred Dürr destaca com en aquestes cantates Bach reflexa la visió que, dels àngels, tenia el cristianisme de l'època: Eren soldats de Déu, encarregats de castigar dels seus enemics i exterminadors de dimonis. Una imatge molt allunyada de la delicadesa feminitzant i amable dels àngels d'altres èpoques, inclosa la nostra.
D'aquí que la música d'aquestes cantates sigui de la més espectacular de Bach, amb una orquestració capitanejada per les trompetes i els timbals, que entona fanfàrries guerreres i ens transmet imatges de violència i lluites èpiques. Avui, doncs, és el millor dia per a deixar-se endur per l'enorme cor inicial de la cantata BWV 19, que amb el títol ja ho diu tot: Va engegar una batalla (penseu en el quadre Els àngels caiguts, de Bruegel). O per l'esclatant cor inicial de la BWV 130 i la seva espectacular ària Der Alte Drache, sense dubte un dels moments més absolutament brutals de la producció de Bach (un altre dia en parlarem, d'aquesta ària). O per l'alegre fanfàrria inicial de la BWV 149 (paròdia genial) i les seves dues fantàstiques àries amb fagot solista.
Però... i la quarta cantata miqueliana?
De la controvertida cantata BWV 50 només podem dir que no sabem ni el que tenim entre mans: per a uns és el cor inicial d'una cantata perduda, per a d'altres n'és el cor final, per a uns altres és un motet, per a alguns és l'obra coral més gran de Bach i, encara per a uns altres... l'obra no és ni de Bach! Tampoc podem establir la seva data de composició ni descartar que sigui una reelaboració d'una obra original de Bach feta per algú altre.
Es tracta, això sí, d'una peça coral immensa, escrita a 8 veus (2 cors de 4) que s'ha conservat en 3 còpies del segle XVIII i que, pel text, sembla força clar que va destinada a la diada de Sant Miquel. Alguns estudiosos també han vist en aquesta obra misterioses relacions numérico-cabalístiques de les quals us en parlaré en una altra ocasió.
Aquesta és, doncs, la millor jornada per a gaudir d'aquestes obres que tal dia com avui van sonar a les esglésies de Leipzig sota la batuta del propi Bach. Que la passeu bé!

J.M.S.