Només dues cantates es conserven per al Vint-i-cinquè Diumenge després de la Trinitat, una festivitat que desapareix del calendari quan la Pasqua s'esdevé molt aviat: Són la BWV 90 i la que tot seguit analitzarem, la cantata BWV 116 DU FRIEDEFÜRST, HERR JESU CHRIST.
Estrenada el 26 de novembre de 1724, pertany al cicle de les anomenades Cantates Corals del segon any de Bach a Leipzig. En aquest cas, és un himne de Jakob Ebert de 1601 el que inspirà l'anònim llibretista. Amb la primera estrofa confecciona Bach l'habitual fantasia coral que obre aquest tipus de cantates, en la qual utilitza una cèlebre melodia de Bartholomäus Gesius que, de fet, utilitzà en diverses ocasions: Du Friedefürst, Herr Jesu Christ (Príncep de la Pau, Senyor Jesucrist). El resultat és un cor fulgurant, on les frases de la coral, reforçades per la trompa, van apareixent impreses sobre un concertant de cordes i oboès de ritme trepidant. L'homofonia inicial es desgrana conforme avança el moviment, deixant als sopranos el cantus firmus mentre la resta de veus confecciona una modesta polifonia. La repetició del brillant ritornello inicial conclourà una de les partitures més enèrgiques de Bach.
El clima canviarà radicalment al segon moviment, l'ària de contralt Ach, unaussprechlich ist die Not (Ai las, quan inefable és l'angoixa), un moviment introspectiu i amarat d'una angoixa expressada pels gemecs de l'oboè, únic acompanyant del cantant a part del sempitern continu.
Al següent recitatiu de tenor, Gedenke doch (Recorda, doncs), retrobarem fugaçment les notes inicials de la melodia coral abans esmentada, interpretades pel violoncel. I seguirà un dels poquíssims tercets de Bach, titulat Ach, wir bekennen unsre Schuld (Ah, confessem el nostre pecat). És concebut per a soprano, tenor i baix, una disposició que només trobem en dos dels cinc tercets de Bach que han arribat als nostres dies. L'entramat temàtic és dens i no només es limita a les tres veus, tot i que aquestes siguin únicament sustentades pel continu. En efecte, aquest podria ser substituït per la veu d'un baix i implicar-se a l'entramat sense gaire problemes. Tot i això, el seu paper serà el de presentar, interludiar i concloure el moviment amb el seu delicat ritornello.
Un expressiu recitatiu del contralt acompanyat de tota la corda titulat Ach, lass uns durch die scharfen Ruten (Ai las, no ens facis vessar massa sang) condueix a la coral final, Erleucht auch unser Sinn und Herz (Il·lumina el nostre cor i voluntat), entonació a capella de la setena estrofa de la coral que ha inspirat la cantata, de nou cantada amb la melodia de Bartholomäus Gesius i amb l'orquestra doblant les veus segons la tessitura.
J.M.S.
Cantata BWV 116
DU FRIEDEFÜRST, HERR JESU CHRIST
Dominica 25 Post Trinitatis
Estrenada: 26 de novembre de 1724
Text: Anònim, basat en un himne de Jakob Ebert de 1601.
Es conserven només dues cantates per al Vint-i-cinquè Diumenge després de la Trinitat, una festivitat que desapareix del calendari quan la Pasqua s'esdevé molt aviat: Són la BWV 116 i la que avui analitzarem, la cantata BWV 90 ES REISSET EUCH EIN SCHRECKLICH ENDE.
Es tracta de la darrera d'un grup de cantates (BWV 81 a 90) que presenten la particularitat de no utilitzar el cor més que a la coral final (i a la BWV 82, ni allà), per la qual cosa la Bach-Gesellschaft les publicà conjuntes al volum XX de l'obra completa de Bach.
La cantata fou estrenada a Leipzig el 14 de novembre de 1723, a les portes del primer Advent de Bach a la Cantoria de St. Tomàs i per la seva brevetat hom sospita que devia anar acompanyada d'una altra cantata desconeguda per a emmarcar totes dues el sermó dominical. El manuscrit no indica ni les veus ni els instruments requerits, tot i que han estat fàcilment deduïts per la investigació excepte l'instrument solista del tercer moviment, que aparenta ser una trompeta tot i que alguns estudiosos com Alfred Dürr es decanten per la trompa. També apunta aquest autor que els oboès podrien reforçar el violí a les àries, com succeeix en altres cantates.
Els darrers diumenges de l'any litúrgic, que acabava el diumenge abans d'Advent, estaven dedicats a la reflexió sobre la mort, la brevetat de la vida, la fi dels temps i l'imminent Judici Final. Efectivament, les lectures del dia provenien de la Carta I als Tessalonicencs i l'Evangeli de Sant Mateu 14, 15-28, on es profetitzava el retorn de Crist al final dels temps i tot el que això comportarà. Uns anuncis apocalíptics que, com veurem, inspiraran l'anònim llibretista ja des del primer vers de la cantata.
Aquesta arrenca amb l'ària de tenor que li dóna títol: Es reisset euch ein schrecklich Ende (Us espera un final esgarrifós), una violenta increpació als pecadors que Bach centra en el terme reissen i la seva accepció més directa: Estripar, esquinçar. D'aquí que la música sigui un crispat concertant de les cordes sobre el qual les frases del tenor queden sovint tallades de manera abrupta, volent simbolitzar l'espantós final que espera al pecador, així com la seva feblesa d'esperit. A la secció central, com és habitual, la presència de l'orquestra serà molt menys acusada. A la darrera secció destaquen les cadències tallades amb què el tenor canta el terme schrecklich (terrible).
Seguirà el recitatiu de contralt Des Höchsten Güte wird von Tag zu Tage neu (La pietat de l'Altíssim cada dia es renovella), en el qual trobem algunes subtils harmonies sobre certes exclamacions que realcen el seu dramatisme.
El tercer moviment serà una d'aquelles àries de baix i trompeta amb les quals Bach vol representar el poder i la força divines: So löschet im Eifer der rächende Richter (El jutge enfellonit fins al capdamunt). Sobre una base tremolosa del baix continu i gairebé tota la corda (representació del temor de l'acusat), la trompeta i el violí primer arrenquen en fanfàrria i tot seguit estableixen un diàleg d'agitades i convulses figures, suggerint la furibunda ira del jutge. És impressionant el moment en què Bach atura la música sobre el terme doch aus (apagar).
Aquest ambient de crispació s'esvaeix al recitatiu del tenor Doch Gottes Auge sieht auf uns als Auserwählte (Tanmateix, els ulls de Déu ens miren com elegits seus), car ara la vista es dirigeix als protegits de Déu, que seran els qui (simbòlicament) entonin la coral final: Leit uns mit deiner rechten Hand (Que ens acompanyi la teva mà recta), setena estrofa d'un himne de Martin Moller de 1584 basat en l'Aufer inmensam llatí que es canta amb una melodia apareguda a Leipzig l'any 1539. És destacable la suspensió harmònica que enllaça les dues darrers estrofes (Verleih ein selges Stündelein / Auf dass wir ewig bei dir sein!), un recurs present al tractats d'harmonia però molt poc usat en època de Bach, enèsima mostra de la seva sapiència musical.
J.M.S.
Cantata BWV 90 ES REISSET EUCH EIN SCHRECKLICH ENDE Dominica 25 Post Trinitatis Estrenada: 14 de novembre de 1723 Text: Anònim, amb una coral final de Martin Moller (1584)
1. ÀRIA (Tenor)
Us espera un final esgarrifós
Càfila de menyspreables pecadors.
Heu vessat la mesura dels vostres pecats,
Àdhuc, el vostre seny, tan entossudit
Ha deixat el vostre jutge, del tot, en l’oblit
***
2. RECITATIU (Alt)
La pietat de l’Altíssim cada dia es renovella
Mentre que al pecador desagraït li cal la Gràcia.
O, aquest rampell ple de malícia
Que t’empeny vers la teva destrucció,
Ai las! No sacseja el teu cor?
Com és que la bondat de Déu
No et fa pensar en una vera contrició?
El seu cor fidel posa de manifest
compassió fora mesura:
A voltes damunt fa bastir temples
A voltes posa a punt el glever
Per arrossar-lo amb el Mannà
De la seva paraula, que sustenta.
Altrament, Oh! aquesta vida perversa,
Que menysprea el penediment .
***
3. ÀRIA (Baix)
El jutge enfellonit fins el capdamunt
Us donarà càstig apagant la llum de la seva paraula.
Per vostra culpa, Oh pecadors,
haureu d’aguantar
L’ultratge dels llocs sagrats:
Vosaltres, que del meu temple,
n’heu fet cova d’assassins.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Tanmateix, els ulls de Déu ens miren com elegits seus:
I per bé que ningú pot comptar el gran nombre d’enemics,
L’Heroi d’Israel ens dóna protecció,
El seu braç posa fre a l’escomesa de l’enemic,
I ens fa costat, quan aquesta sembla més contundent,
amb la fortalesa de la seva paraula.
***
5. CORAL
Que ens acompanyi la teva mà recta
I que beneeixi els nostres, poble i terra;
Dóna’ns sempre la teva santa Paraula.
Guarda’ns de l’astúcia i avolesa del diable,
Atorga’ns petits moments de felicitat
Abans de gaudir amb tu en l’eternitat.
