BWV 73

Fins a quatre cantates ens han arribat destinades al Tercer Diumenge després d'Epifania, que són les BWV 72, 73, 111 i 156. I de les quatre serà la BWV 73 HERR, WIE DU WILLT, SO SCHICKS MIT MIR la que tot seguit analitzarem.

Es conserva a Leipzig un document de l'any 1724 que conté una sèrie de textos litúrgics d'autor desconegut per a diverses festivitats hivernals, que van des del Segon Diumenge d'Epifania fins a la Festa de l'Anunciació. Hi apareixen, per aquest ordre, els llibrets de les cantates BWV 155, 73, 81, 83, 144, 181 i 22. Si hem de fer cas d'aquest document, la segona d'elles fou estrenada a l'església de Sant Nicolau, al matí del diumenge 23 de gener de 1724.

L'Evangeli del dia (Mt 8, 1-3) narrava la curació d'un leprós que s'atansà a Jesús dient Senyor, si vols, em pots purificar. Aquesta submissió a la voluntat divina és portada fins a l'extrem pel llibretista qui, en una imatge recurrent en l'obra de Bach, presenta fins i tot la mort com un fet que cal assumir amb serenor, car obeeix al designi de l'Altíssim i representa el trànsit cap al seu reialme.

Arrenca la cantata amb la fantasia coral que la intitula, tot i que no estem davant d'una de les Cantates Corals del segon any de Bach a Leipzig: Herr, wie du willt, so schicks mit mir (Senyor, fes de mi, el que en vulguis). Es construeix amb la primera estrofa d'un himne de Kaspar Bienemann de 1582 cantada amb una melodia molt anterior, apareguda al cançoner de Wittemberg l'any 1529. Entre els versos, s'intercalen trops de tenor, baix i soprano amb les seves pròpies melodies, un recurs que trobem en altres cantates. La unitat no es malmet en cap moment gràcies al ritornello orquestral, omnipresent a tota la peça. A la versió de 1724 l'orquestra compta amb una trompa que, en una revisió posterior, fou substituïda per l'orgue solista.

El segon moviment serà l'ària de tenor Ach senke doch den Geist der Freuden (Ah, fes entrar al meu cor), en la qual destaca la florida partitura de l'oboè, en consonància amb les joioses vocalitzacions sobre termes tals com Freuden o Freudigkeit (alegria). Wanken (trasbals) es musica amb una sèrie de notes sincopades mentre que  Zaghaft (por) és cantada amb 40 semicorxeres, sovint repetides.

El moviment central de la cantata és el seu únic recitatiu, destinat al baix i titulat Ach, unser Wille bleibt verkehrt (Ah! La nostra voluntat com s'erra) que té per missió preparar l'ària, també de baix, Herr, so du willt (Senyor, si és el teu voler). Estarem davant d'una obra mestra d'expressivitat, que arrenca de manera inusual amb el cantant tot sol, al qual immediatament s'afegiran les cordes, que al llarg de la peça confeccionaran el coixí harmònic sobre el qual la veu humana desgranarà el text talment fossin sospirs fins que, en cert moment, aparegui el tan bachià recurs de suggerir el toc de campanes amb el pizzicato de les cordes.

La cantata conclourà amb la coral Das ist des Vaters Wille (Aquesta és la voluntat del Pare). Es tracta d'una senzilla entonació a capella de la darrera estrofa d'un himne de Ludwig Helmbold de 1563 que en realitat és una variant de la Gran Doxologia, en la qual es lloa el Pare, el Fill i l'Esperit Sant.

J.M.S.

Cantata BWV 73

HERR, WIE DU WILLT, SO SCHICKS MIT MIR

Dominica III Post Epiphanias

Estrenada: 23 de gener de 1724

Text: Anònim, basat en un himne de Kaspar Bienemann (1582) 

i una coral de Ludwig Helmbold (1563)

1. CORAL & RECITATIU (Tenor, Baix, Soprano)

Senyor, fes de mi, el què en vulguis 

En la vida i en la mort!

Tenor

Ah, Ai las! 

Fins quan caldrà que sofreixi!

La meva vida és com l’ase dels cops,

Car, la misèria i els maltrets

M’han de turmentar mentre visqui,

I seguiran fins la mort les meves desgràcies.

Només Tu ets la meu anhel,

Senyor no deixis que em perdi!

Baix

Tu ets el meu Salvador, empar i refugi,

Tu comptes les llàgrimes dels afeixugats

I fas que la seva esperança no s’esberli

Com una canya trencadissa.

I ja que m’has preferit a mi

Diguem, doncs, paraules de conhort i joia! 

Si més no serva’m en la teva Gràcia

Però que es faci com tu vulguis, dóna’m paciència,

Perquè, el  què tu vols és el millor. 

Soprano

El teu voler, en efecte, és com un llibre tancat,

Del que la saviesa dels homes no en sap res;

La bona sort ens sembla, de vegades, una desventura,

Un càstig, un flagell despietat.

El repòs, al que ens has destinat

Amb el somni de la mort

és com l’avantsala de l’infern.

Però, que el teu Esperit ens alliberi de l’error

I ens faci veure que el teu voler per a nosaltres és bo. 

Senyor, com tu vulguis!

***

2. ÀRIA (Tenor)

Ah, fes entrar al meu cor

El teu Esperit Gloriós!

Sovint l’alegria i l’esperança

Trasbalsen la meva ànima malalta

I tinc por.

***

3. RECITATIU (Baix)

Ah! la nostra voluntat com s’erra,

ara valenta, ara descoratjada,

no vol ni sentir parlar de la mort.

Només aquell cristià que coneix l’Esperit Diví

Sap com fer-se a la voluntat de Déu

I diu:

***

4. ÀRIA (Baix)

Senyor, si és el teu voler,

Que em burxi el flagell de la mort,

Fins l’últim bleix del meu cor,

Si és que el meu clam no val res.

Senyor, si és el teu voler,

Fes que el meu infeliç cos

Sigui un puny de cendra i pols,

Ganyota del vici infest.

Senyor, si és el teu voler,

Quan campanegin ma mort

Oiré el seu toc, com si res:

Puix serà el fi dels meus plors,

Senyor, si és el teu voler.

***

5. CORAL

Aquesta és la voluntat del Pare,

Aquell qui ens ha creat;

El seu Fill ens dóna a balquena

Compadiment i bonesa;

I l’Esperit Sant Déu

Que ens condueix a la Fe

I ens mena al regne del Cel.

Per ells, glòria, honor i lloança!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 111

La fortuna ha fet que per al Tercer diumenge després d'Epifania es conservin 4 cantates, les BWV 73, 111, 72 i 156 per ordre de composició. De les quatre tot seguit mirarem de conèixer una mica millor la cantata BWV 111 WAS MEIN GOTT WILL, DAS G'SCHEH ALLZEIT, una obra estrenada a Leipzig en ple cicle de les cantates corals, el 21 de gener de 1725. En aquesta ocasió, l'anònim llibretista utilitza una coral del margrave Albrecht von Brandenburg de 1547, de la qual es conserven literalment les estrofes extremes, mentre les internes són lliurement reelaborades amb la inclusió d'algun fragment de l'Antic Testament. El fet que l'Evangeli del dia narrés les curacions miraculoses d'un leprós i un paralític fa derivar la cantata cap a un missatge de confiança cega en Déu.

Arrenca la cantata amb el cor que la intitula, Was mein Gott will, das g’scheh allzeit (El que el meu Déu vol, es compleixi sempre), una magnífica construcció en la qual la coral abans esmentada és revestida de l'habitual concertant instrumental, capitanejat per cordes i oboès. Es tracta d'una peça de gran energia que a Andreas Bomba li recordava el cor inicial de la cantata BWV 26, estrenada dos mesos abans. La melodia del cantus firmus, encomanada als sopranos, prové d'una cançó profana de Claude de Sermisy que apareix en diverses cantates.

El segon moviment serà l'ària de baix Entsetze dich, mein Herze, nicht (No tinguis por, cor meu), en la qual el baix continu constitueix l'únic acompanyament del cantant. En conservar-se un vers literal de la coral del margrave Albrecht, Bach recorre de nou a la melodia del cor inicial i l'adapta al ritornello instrumental que, de fet, serà el protagonista de tota la peça. És remarcable la vocalització sobre el darrer mot,  widerstreben (resistir).

Segueix el recitatiu O Törichter! der sich von Gott entzieht (Oh que estúpid! el que es desentén de Déu) amb el qual el contralt preludia la proclamació, acompanyat del tenor, de la fe absoluta en la voluntat divina que s'esdevé al duet So geh ich mit beherzten Schritten (Per tant, jo vaig caminant segur). Es tracta d'un dinàmic moviment a càrrec de les cordes en ple en el qual Bach il·lustra les passes valentes i decidides d'aquell qui camina menat pel Senyor. El secret resideix en el baix continu, que repeteix insistentment una sèrie de notes fixes seguint la tècnica de la nota pedal. En cert moment però, l'optimisme s'enfosquirà  harmònicament en arribar al vers Auch wenn mich Gott zum Grabe führt (Fins i tot, quan Déu em meni a la fossa). Tot i això, la peça resulta realment esplèndida i vitalista, destacant unes enèrgiques fogonades de les cordes altes que bé podrien voler representar la mà de Déu, enregistrant en un llibre els dies esmentats al text.

El penúltim moviment serà el recitatiu Drum wenn der Tod zuletzt den Geist (Per tant, quan per fi, la mort), en el qual el soprano serà sustentat pels oboès, inactius des del cor inicial. I la cantata conclourà amb la coral Noch eins, Herr, will ich bitten dich (Quelcom més, jo et vull pregar), en la qual apareixerà la quarta estrofa de la coral que ha inspirat la cantata cantada a capella, sobre la melodia profana de Claude de Sermisy abans esmentada.

J.M.S.

Cantata BWV 111
WAS MEIN GOTT WILL, DAS G'SCHEH ALLZEIT
Dominica 3 Post Epiphanias
Estrenada: 21 de gener de 1725
Text: Anònim, basat en un Himne 

del margrave Albrecht von Brandenburg (1547)

1. COR
El que el meu Déu vol, es compleix sempre.
El seu voler, és el millor voler;
Sempre és a punt d’ajudar
Als que, en Ell, creuen fermament.
Dóna la mà en l’adversitat, és un Déu compassiu
que castiga amb mesura:
El que confia en Déu i s’hi recolza fermament
jamai serà abandonat.
***
2. ÀRIA (Baix)
No tinguis por, cor meu,
Déu és el teu consol, la teva esperança,
i la vida de la teva ànima.
Qui faci cas del seu savi consell
ni el món ni el poder dels homes
mai s'hi podran resistir.
***
3. RECITATIU (Alt)
Oh que estúpid! el que es desentén de Déu,
i que, com aquella vegada Jonàs,
defuig de la seva mirada;
Ell, fins i tot, endevina els nostres pensaments
i té comptats
els cabells del nostre cap.
Beneït aquell que ha cercat el seu empar
confiant en la Fe,
tot veient eixa paraula i eixa promesa
amb esperança i fortitud.
***
4. ÀRIA (Duet: Alt, Tenor)
Per tant, jo vaig caminant segur,
Fins i tot, quan Déu em meni a la fossa.
Déu té comptats els meus dies,
així, quan la seva mà m’amanyagui,
m’alleujarà de l’amargor de la mort.
***
5. RECITATIU (Alt)
Per tant, quan per fi, la mort
arrabassi amb força l'ànima al meu cos,
acull-la, Senyor, a les teves mans de Pare!
Quan el diable, la mort i el pecat m'envesteixin
i el meu tàlem d'agonia
sigui talment un camp de batalla,
ajuda'm, perquè en surti ma fe triomfadora!
Oh joiós, oh desitjat final!
***
6. CORAL
Quelcom més, jo et vull pregar
Senyor, no m'ho pots negar:
Quan l'esperit maligne em tempti,
no deixis pas que em rendeixi.
Ajuda'm, auxilia'm, defensa'm,
Oh, Senyor Déu meu,
per la glòria del teu Nom.
Qui això demani, li serà concedit.
Ès per això que amb goig proclamo: Amen.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 156

El Tercer diumenge d'Epifania ha estat afortunat pel que fa a les cantates que hi són destinades, ja que se'n conserven fins a quatre, que són les BWV 72, 73, 111 i 156, que serà la que ara mirarem de conèixer una mica millor.
La cantata BWV 156 ICH STEH MIT EINEM FUSS IM GRABE és una cantata de les darreries de la dècada de 1720, quan Bach sembla que es dedicà a completar els forats que havien quedat als cicles de cantates dels seus primers anys a Leipzig. La investigació situa la seva estrena en aquesta ciutat el 23 de gener de 1729. Com les quatre cantates d'aquest diumenge, el text s'inspira en l'Evangeli del dia (Mateu 8, 1-13) per a exaltar la submissió del creient a la voluntat divina. Com en moltes obres tardanes de Bach, el text és del recaptador fiscal i poeta amateur Christian Friedrich Henrici, més conegut pel pseudònim Picander, que el publicà tres anys més tard. Hi utilitzarà dues corals luteranes, als moviments inicial i final.

S'inicia la cantata amb una dolça simfonia per a oboè solista que no és res més que una reutilització del moviment central del Concert per a Clavecí en Fa menor BWV 1056 el qual, al seu torn, sembla derivar d'un concert per a violí anterior. Aquí la part solista serà, lògicament, molt menys ornamentada que a  la versió per a teclat. A mode de curiositat convé esmentar que la partitura del concert fou tan detallada per Bach que el seu ex-alumne Johann Adolph Scheibe en féu crítica en un document de 1737 que encetà certa polèmica sobre si les ornamentacions han de ser establertes pel compositor o deixades a voluntat de l'intèrpret.

La part vocal arrencarà amb l'ària i coral de tenor i soprano que intitula la cantata: Ich steh mit einem Fuβ im Grabe (Ja tinc un peu dins de la fossa). El tema descendent de violins i violes vol suggerir el davallament a la tomba. Sobre ell, el tenor sosté el terme stehe (ja tinc) amb una llarga nota que és abandonada en el moment en que el soprano comença a entonar la coral Mach's mit mir Gott, nach deiner Güt de Bartholomäus Gesius. Ambdós textos acabaran establint una molt efectiva  juxtaposició conceptual.

Seguirà el recitatiu de baix Mein Angst und Not (Les meves pors i misèries), que acabarà en arioso per a cantar l'ànsia, tan habitual en Bach, de deixar ja el món dels vius per a passar al reialme de Déu.

L'esperit de la simfonia inicial reapareixerà en la deliciosa ària Herr, was du willt, soll mir gefallen (Senyor, el que tu vols, ja em plau), un magnífic concertant de contralt, oboè i violins a l'uníson que, al meu modest parer, s'ens mostra en tot el seu esplendor a les versions que l'interpreten a un ritme viu més que no pas a les que pequen de certa lentitud. Les 9 notes del tema de capçalera esdevenen omnipresents al llarg de tota la peça i en tots els seus  nivells, mentre que a la part vocal es destaquen convenientment termes com Sterben (morir), Freude (joia) i Leiden (sofriment).

Aquesta fantàstica ària condueix al penúltim moviment: Und willst du, dass ich nicht soll kranken (I si tu vols, que no em posi malalt), de nou un recitatiu encomanat al baix que prepara conceptualment l'arribada de la coral final, reexposició del concepte bàsic de la cantata: Herr, wie du willt, so schicks mit mir (Fes de mi, el què en vulguis, Senyor), una coral de Kaspar Bienemann de 1582 cantada senzillament a capella amb una melodia que apareix a Estrasburg l'any 1525.

J.M.S.

 Cantata BWV 156
ICH STEH MIT EINEM FUSS IM GRABE
Dominica III Post Epiphanias
Estrenada: Molt probablement el 23 de gener de 1729
Text: Christian Friedrich Henrici, "Picander"
1. SIMFONIA
***
2. ÀRIA (Tenor) i CORAL (Soprano)
Ja tinc un peu dins la fossa,
Déu, fes de mi el què et sembli bé ,
El meu cos hi caurà aviat,
Ajuda’m en el meu sofriment,
Vine, si tu ho vols, Déu estimat,
El què t’imploro no m’ho pots negar
Ja he agençat la meva llar.
Quan la meva ànima li calgui partir
Pren-la, Senyor, amb les teves mans.
Fes, només, que tingui un joiós final!
Tota cosa és bona, si és bona la seva fi.
***
3. RECITATIU (Baix)
Les meves pors i misèries,
La meva vida i la meva mort
Són, Déu estimat, a les teves mans;
Gira vers mi també, doncs,
Els teus ulls compassius.
Si m’ajeus al llit de dolor
Per culpa dels meus pecats
Déu meu et prego, per favor,
Que sigui més gran la teva pietat
Que el teu braç inquisidor;
Altrament, si per a mi tens decidit
Que em cal abaltir-me d’aflicció,
Ja hi estic disposat,
Que es faci en mi el què tu vols;
No em deixis en pau, tira endavant,
Fes que no duri gaire la meva amargor;
Com més romangui ací, iré cap allí més tard.
***
4. ÀRIA (Alt)
Senyor, el què tu vols, ja em plau
Car, el teu consell molt val.
En la joia,
En el sofrir,
En la mort, els precs i els plors
Que tothora es faci en mi,
El què tu vols, Senyor.
***
5. RECITATIU (Baix)
I si tu vols, que no em posi malalt,
Te’n donaré mercès de tot cor!
Fes-me també, de més a més,
Que en el meu cos sanitós
Hi romangui sempre una ànima
Amb cap malura pitjor.
Dóna-li cura amb esperit i paraula,
Ja que això és ma salvació,
I si el meu cos i la meva ànima s’afebleixen,
Sigues tu, oh Déu, el meu conhort
i un bocí del meu cor!
***
6. CORAL
Fes de mi, el què en vulguis, Senyor,
En la vida i en la mort;
Només tu ets el meu anhel,
Senyor, fes que no sigui condemnat!
Que em sostingui en el teu favor,
Si et plau, dóna’m també fermetat,
Puix, el què tu vols sempre és millor.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 72

La fortuna ha fet que per al Tercer Diumenge després d'Epifania ens hagin arribat fins a 4 cantates, les BWV 73, 111, 72 i 156 per ordre de composició. De les quatre avui parlarem de la BWV 72 ALLES NUR NACH GOTTES WILLEN, una excepcional cantata que fou estrenada a Leipzig el 27 de gener de 1726.

El llibret havia estat publicat l'any 1715 per Salomo Franck, el llibretista habitual de les cantates del Cicle de Weimar que Bach composà entre 1714 i 1717. De l'Evangeli del dia en el qual es narraven dues curacions miraculoses, Franck en deriva una exhortació a l'entrega absoluta a la voluntat divina, tema que centrarà tot el missatge de la cantata ja des del seu moviment inicial, l'increïble cor que la intitula: Alles nur nach Gottes Willen (Tot segons la voluntat de Déu). Es dona la circumstància que el llibretista indicà que es tractava d'una ària, però que Bach considerà oportú transformar en un cor, un enorme concertant que es constitueix en autèntica obra mestra: Una introducció orquestral presenta el tema central del moviment a base de ràfegues de semicorxeres dels violins i harmonies dels oboès, totes elles sustentades pel marcat i obsessiu pas de dos acords del baix continu que s'enclaven al llarg de tot el moviment. El cor posarà veu al que els instruments han començat a expressar des del primer compàs: Alles, la totalitat, cantada amb una llarga successió de semicorxeres símbol de la seva extensió absoluta. A la secció central, més pausada, segueixen presents els dos obsessius acords que marquen el pas i s'estableix un cànon entre la veu divina (sopranos) i la humana (baixos), fins que de nou arrenquen les ràfegues de l'inici i retorna la sensació de totalitat. Impressionant. La represa per part del cor del tema principal a la tercera secció recorda fins i tot algun d'aquells passatges fantasmagòrics de Ligeti que utilitzà Kubrick a 2001, Una Odissea de l'espai.

Els moviments 2 i 3 apareixen indicats al manuscrit com a Recitativo, Airoso ed Aria. Als dos primers, el contralt arrenca en recitatiu per a passar a un airoso que presenta similituds amb l'ària de baix de la cantata BWV 73, escrita dos anys abans i destinada al mateix diumenge. Un retorn final al recitat prepara l'enllaç amb el tercer moviment, l'ària Mit allem, was ich hab und bin (Amb tot el que tinc i sóc). En aquesta sensacional pàgina els dos violins acompanyaran al contralt establint una arrauxada fuga amb el baix continu, per tal d'il·lustrar l'abandó total a la voluntat divina que proclama el text. Una suspensió sobtada sobre un acord de setena disminuïda en cantar lassen (deixar) condueix a la recapitulació final, que no entronca bé del tot amb l'harmonia del següent recitatiu, So glaube nun! (Així doncs, ara creu!) destinat al baix. Potser es tracta d'un recurs per a il·lustrar la duresa d'alguns dels termes que ara apareixeran, com Kreutz (creu) o Leiden (dolor).

La balsàmica ària que seguirà és una de les més belles de Bach: Mein Jesus will es tun (Mon Jesús ho vol fer, vol endolcir la teva Creu), un concertant entre soprano, oboè i cordes amb una gran amplitud de la part instrumental. La genialitat de Bach queda de nou reflectida en un tema de cinc notes (Do, Re, Fa, Mi, Re), inicialment entonat per la viola, que dibuixa la creu de què parla el text sobre la partitura, criptograma aquest (i d'altres similars) present en moltes obres de Bach. Una secció en mode menor fa cantar amb notes llargues paraules com still (plàcid) i ruh' (descans), i conclourà l'ària en obert, refermant l'afirmació que ha centrat tot el missatge de l'ària: Mein Jesus will es tun.

El llibret de Salomo Franck conclou amb la primera estrofa de la coral Was mein Gott will, das g'scheh allzeit del margrave Albrecht de Brandenburg, cantada a capella amb una melodia de Claude de Sermisy que Bach utilitza en altres cantates, com les BWV 65, 92, 103, 111 i 114.

J.M.S.

Cantata BWV 72
ALLES NUR NACH GOTTES WILLEN
Dominica III Post Epiphanias
Estrenada: 27 de gener de 1726
Text: Salomo Franck (1715)

1. COR
Tot segons la voluntat de Déu,
Així en la felicitat i en la tristesa,
En els bons i els mals temps.
La voluntat de Déu em calmarà
Sota els núvols i a la llum del Sol:
Tot segons la voluntat de Déu!
Aquest serà el meu Lema.
***
2. RECITATIU (Alt)
Oh, benaurat cristià, qui en tot moment la seva voluntat
Sotmet a la voluntat de Déu, passi el que passi,
En la bondat i en la desgràcia.
Senyor, si Tu vols, tot serà com desitges!
 Senyor, si Tu vols, em pots complaure!
Senyor, si Tu vols, les meves penes s'esvaïràn!
Senyor, si Tu vols, romandré sa i pur!
Senyor, si Tu vols, mudarà la Tristor en Alegria!
Senyor, si Tu vols, trobaré past entre les bardisses.
Senyor, si Tu vols, esdevindré un benaurat.
Senyor, si Tu vols, mantindré amb Fe aquesta Paraula
I asserenaré la meva ànima.
Senyor, si Tu vols, no moriré
Encara que Cos i Vida m'abandonin,
Si el teu Esperit així li ho diu al meu Cor!
***
3. ÀRIA (Alt)
Amb tot el que tinc i sóc
Vull abandonar-me a Jesús.
No poden els meus pobres esperit i ànima
Entendre la Ment de l'Altíssim:
Que sigui ell, doncs, qui em meni
Per camins d'Espines i Roses!
***
4. RECITATIU (Baix)
Així doncs, ara creu!
El teu Salvador diu: Vull fer-ho!
La seva mà pietosa
Sempre és estesa.
Quan la Creu i el Dolor t'espanten
Ell sap que el necessites
I desfà els nusos de la Creu.
Ell reforça allò que és feble,
I dels sostres massa baixos
Dels Cors humils no en farà escarni
Sinó que hi entrarà, misericordiós.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Mon Jesús ho vol fer, vol endolcir la teva Creu.
Encara que el teu Cor jegui entre tantes penes,
Descansarà tranquil i plàcid als seus braços
Si es manté en la Fe. Mon Jesús ho vol fer!
***
6. CORAL
Allò que el meu Déu vol, sempre s'escau,
La seva voluntat és el millor,
És a punt per ajudar
Aquells que hi creuen amb fermesa.
Ens ajuda en la desgràcia, el Déu pietós,
I ens castiga amb mesura.
Aquell qui en Déu confia i en Ell es sustenta
Mai serà abandonat.

Traduïda per Josep-Miquel Serra