BWV 127

El Dominica Estomihi deu la seva denominació a les primeres paraules de la missa llatina: Esto mihi in Deum protectorem. Aquest diumenge també s'anomena Diumenge de Quincuagèsima, per que s'esdevé aproximadament 50 dies abans de la Pasqua de Resurrecció. Avui en dia aquest diumenge és més conegut per ser el dia de carnaval. És també el darrer diumenge abans d'entrar a la Quaresma, període de 7 setmanes que preludia la Pasqua de Resurrecció.

Quatre cantates s'han conservat per al Dominica Estomihi: Les BWV 22, 23, 127 i 159. Tot seguit descobrirem alguns dels secrets que amaga la cantata BWV 127 HERR JESU CHRIST, WAHR MENSCH UND GOTT, una excepcional obra estrenada a Leipzig l'11 de febrer de 1725 dins el cicle de les cantates corals del segon any de Bach en aquella ciutat. En el cas que ens ocupa, l'anònim llibretista escollí una coral de Paul Eber de 1562 que s'adiu prou bé amb l'Evangeli del dia (LLuc 18, 31-43) el qual narrava el Sant Sopar i l'anunci de Jesús als seus deixebles de l'imminent martiri i mort a Jerusalem.

S'inicia l'obra amb l'habitual fantasia sobre la melodia de la coral (apareguda per primera vegada l'any 1562) que inspira la cantata i que li dóna títol: Herr Jesu Christ, whahr’ Mensch und Gott. Es tracta d'una obra mestra de la tècnica polifònica posada al servei d'una sèrie de conceptes teològics tals com la naturalesa de Crist, el martiri, la crucifixió, la pietat i la mort. Amb les vuit primeres notes de la melodia basteix Bach tot l'edifici musical, coronat pel cantus firmus a càrrec dels sopranos. En aquestes vuit notes omnipresents es personifica el veritable protagonista del moviment: Senyor Jesucrist, veritable Home i Déu. En l'apartat instrumental destaquen els dos grups de vents (flautes dolces i oboès), mentre que les cordes es reserven una altra tasca: Bach introdueix un segon coral, la versió alemanya de l'Agnus Dei, que violins i violes aniran desgranant en fragments que en cert moment passaran als oboès. I no acaba aquí la genial arquitectura bachiana, per que a tot això s'afegirà el baix continu, entonant per sis vegades la primera frase d'aquella coral que apareix vàries vegades a la Passió Segons Sant Mateu: O Haupt voll Blut und Wunden. Que tot això encaixi és la millor demostració de la inigualable precisió matemàtica de la música de Bach. Un darrer apunt simbòlic és el ritme d'aquest cor, que podria recordar al mecanisme d'un rellotge avançant inexorablement vers la darrera hora.

Sigui com sigui, la qüestió de la mort es presenta ja obertament al recitatiu de tenor Wenn alles sich zur letzten Zeit entsetzet (Quan tot s’aterreixi en la darrera hora), on destaca el terme Ruhe (repòs), que serà un dels conceptes principals de la següent ària de soprano, la corprenedora Die Seele ruht in Jesu Händen (L'ànima descansa a les mans de Jesús). Es tracta d'una de les àries més expressives de Bach, el qual compara la mort amb el somni mitjançant la tonalitat de Do menor i el ritme constant marcat per les flautes i el continu en pizzicato. L'oboè acompanyarà el cantant en tot moment expressant dolor i exhalant sospirs. A la secció central s'assolirà el clímax de la transcendència quan el pizzicato de violins i violes simularà, ara ja clarament, el mecanisme d'un rellotge que s'atura de sobte, juntament amb els batecs del cor. 

Un Bach brutal, esfereïdor, implacable, ens ha palplantat literalment al llindar del més enllà.

I no podria imaginar-se un canvi d'escenari més radical que el que arriba a continuació, car ens transportem al dia del Judici Final mitjançant una elaborada mescla de recitatiu i ària titulada Wenn einstens die Posaunen schallen (Quan un dia ressonin les trompetes). Ara la poderosa veu del baix assumirà una calculada esquizofrènia quan, acompanyada de trompeta tronant i orquestra desfermada, primer encarnarà el creient atemorit davant la perspectiva de l'Apocalipsi i tot seguit es convertirà en  la Vox Christi, amable, conciliadora i prometedora de la salvació sustentada per la melodia de la coral, entonada pel continu. L'alternança de passatges tranquil·litzadors i apocalíptics serà la tònica d'aquest espectacular moviment, un dels més contundents escrits per Bach.

Després d'aquesta pluja d'imatges només ens restarà la coral final, Ach, Herr, vergib all unsre Schuld (Ah, Senyor, perdona'ns tots els pecats), entonació a capella de la vuitena estrofa de la coral de Paul Eber que ha inspirat una extraordinària cantata que, sens dubte, hauria de gaudir d'una major difusió entre el gran públic.

J.M.S.

HERR JESU CHRIST, WAHR MENSCH UND GOTT
Dominica Estomihi (Quincuagèsima)
Estrenada: 11 de febrer de 1725
Text: Anònim, basat en un Himne de Paul Eber (1562)

1. COR 
Senyor Jesucrist, veritable Home i Déu,
Tu que vas patir martiri, angoixa i escarni
Per acabar morint per mi a la Creu,
I que has guanyat per a mi la gràcia de ton Pare:
Et prego, pels teus amargs patiments,
Tingues pietat de mi, pobre pecador.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Quan tot s’aterreixi en la darrera hora,
Quan la freda suor de l'agonia
Banyi els membres ja rígids,
Quan la meva llengua exhali només sospirs
I el cor s'esquerdi
N'hi haurà prou amb la Fe per a saber
Que Jesús és al meu costat:
Aquell qui serenament anà al martiri,
M'acompanyarà en aquest aspre camí
I em prepararà el repòs.
***
3. ÀRIA (Soprano)
L'Ànima descansa a les mans de Jesús
Quan la terra ja cobreix el seu cos.
Ah, soneu ja per a mi, campanades a mort!
Impàvid, sóc a punt per a morir
Car mon Jesús em despertarà de nou.
***
4. RECITATIU I ÀRIA (Baix)
Quan un dia ressonin les trompetes
I l'edifici de l'Univers
Amb els cels que el recobreixen
S'enfonsi enmig del fracàs
Pensa en mi, Déu meu, amb simpatia,
Quan el teu servidor comparegui davant el Tribunal,
Quan els meus pensaments m'acusin i em defensin
Sigues Tu només, Oh Jesús, el meu valedor
I reconforta la meva ànima dient:
En veritat, en veritat us dic
Que el Cel i la Terra passaran
Però aquell qui cregui existirà per sempre,
No serà jutjat i no restarà eternament mort.
Resta al meu costat, criatura meva,
Que amb mà ferma i compassiva
Trencaré els ferms lligams de la mort!
***
5. CORAL
Ah, Senyor, perdona'ns tots els pecats,
Ajuda'ns a esperar pacientment
L'arribada de la nostra darrera hora
I reforça diàriament la nostra Fe,
Per a creure fermament en la teva paraula
Fins que ens adormim en la beatitud.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 92

Entre els cicles d'Epifania i Quaresma apareix un petit cicle de 3 setmanes anomenat Temps de Septuagèsima, denominació que dóna a tot el cicle el primer dels tres diumenges de què consta. La Septuagèsima deu el seu nom al fet que s'esdevé aproximadament uns 70 dies abans de la Pasqua de Resurrecció, mecanisme que s'aplica també als diumenges de Sexagèsima i Quinquagèsima, uns 60 i 50 dies abans de Pasqua respectivament.

Tres cantates ens han arribat destinades al Diumenge de Septuagèsima, que cronològicament són les BWV 144, 92 i 84. I serà la segona d'elles la que tot seguit analitzarem, un extraordinària cantata titulada ICH HAB IN GOTTES HERZ UND SINN.

Estem de nou davant d'una de les cantates corals del segon any de Bach a Leipzig, ciutat on fou estrenada el 28 de gener de 1725. La coral escollida per l'anònim llibretista s'aparta de l'Evangeli del dia i esdevé un cant a la confiança cega en la protecció divina. Es tracta d'un himne en 12 estrofes de Paul Gerhrardt publicat l'any 1647 del que, com és habitual a les cantates d'aquell cicle, es conserven de manera literal les estrofes inicial i final, mentre que la resta són reelaborades de manera lliure. En el cas de la present cantata, també es musicarà sense variacions la cinquena estrofa, mentre que la segona i la desena apareixeran, com veurem, fragmentades per comentaris en forma de trop.

Arrenca la cantata amb l'habitual fantasia sobre la melodia de la coral que la inspira, en aquest cas atribuïda a  Claude de Sermisy, una melodia que apareix també a les cantates BWV 65, 72, 103, 111 i 114 i que intitula la cantata: Ich hab in Gottes Herz und Sinn (Tinc el meu cor i el meu pensament). Subjau en aquest cor un cert aire de dansa lenta, sobretot en l'extens ritornello orquestral de 16 compassos que enllaçarà les seccions corals, en les quals els sopranos entonaran la melodia del coral, mentre les restants veus teixiran al seu voltant una densa polifonia.

Al cor inicial seguirà un elaborat moviment a càrrec del baix titulat Es kann mir fehlen nimmermehr! (Hi ha algú que mai no em podrà fallar!). Es tracta d'una fusió de coral i recitatiu en el qual s'alternen els versos de la coral (cantats amb la seva melodia) amb fragments recitats que els amplien i comenten en forma de trop. La genialitat de Bach rau sobretot en l'acompanyament del continu, amb el qual és capaç de suggerir contínuament la melodia de la coral i, a la vegada, il·lustrar conceptes tals com l'esfondrament de les muntanyes, les onades del mar o la solidesa de la Fe.

Aquesta genialitat simbòlico-descriptiva és una de les característiques principals d'aquesta cantata, la qual cosa quedarà palesa a l'ària Seht, seht! wie reißt, wie bricht, wie fällt (Mireu, mireu! com s’esqueixa, es trenca i cau), sensacional recreació d'un terratrèmol. Però aquí Bach no ens voldrà transmetre la tremolor habitual d'altres ocasions sinó la visió d'estructures caient estrepitosament a causa del moviment sobtat del sòl, un autèntic esfondrament de la realitat. Això ho aconsegueix mercès a un atrevidíssim ús de les cordes, en les quals el violí I llença cap amunt grups de fuses i els violins II i les violes revinclen en girs arpegiats, mentre el baix continu trenca l'harmonia amb unes contundents figures descendents. Vocalment destacarà la fúria del vers Last Satan wüten (Deixeu que Satan cridi), en contrast amb les llargues notes amb que s'havia cantat l'expressió fest und unbeweglich (ferm i inalterable).

La melodia de la coral reapareixerà al quart moviment, Zudem ist Weisheit und Verstand (Amb tot això, el seny i la saviesa), concebut per a contralt amb dos oboès d'amore, a més del baix continu. Es musica íntegrament la cinquena estrofa de l'himne de Paul Gerhrardt d'una manera dolça i serena.

El nucli de la cantata serà el recitatiu de tenor Wir wollen uns nicht länger zagen (Ara ja no ens hem de descoratjar més), el qual es converteix en arioso per a cantar el darrer mot, Geduld! (Paciència!) i donar pas a una nova i fantàstica ària descriptiva, ara per a baix, titulada Das Brausen von den rauhen Winden (El bruel de les tempestes amb els vents siuladors). Aquí els vents són suggerits per les ràpides cadències del violoncel, mentre que a la segona secció Bach dibuixarà sobre el pentagrama la creu en musicar l'expressió Des Kreuzes Ungestüm (L'embat sense fre de la Creu) gràcies a les notes Fa sostingut-Si-Fa sostingut-Sol. Destacarà també l'habitual extensa vocalització del terme alles (senceres).

Retrobarem la coral que inspira la cantata al setè moviment, Ei nun, mein Gott, so fall ich dir (Oh sí! Déu meu, ara em poso). Les frases de la desena estrofa, cantades a quatre veus, són interrompudes per intervencions recitades dels solistes en forma de trop. Serà el soprano, encarnació de l'ànima, qui tancarà el moviment anunciant l'ària que canta a continuació: Meinem Hirten bleib ich treu (Jo sóc feliç amb el meu Pastor). Estem sens dubte davant d'una de les creacions més sublims de Bach, que recorre de nou al pizzicato per a suggerir les passes del creient rere llur pastor, simbolisme recurrent en la seva producció. Només un deliciós oboè d'amore amenitzarà la bucòlica escena, que referma el seu caràcter pastoral gràcies al compàs  3/8.

I aquesta excepcional cantata conclourà, com no pot ser d'altra manera, amb la dotzena estrofa de la coral que l'ha inspirat interpretada a capella, de nou amb la melodia de Claude de Sermisy sustentada pel primer violí i els dos oboès, mentre que la resta d'instruments doblen les altres veus segons la seva tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 92
ICH HAB IN GOTTES HERZ UND SINN
Dominica Septuagesimae
Estrenada: 28 de gener de 1725
Text: Anònim, basat en un himne de Paul Gerhardt (1647)

1. COR
Tinc el meu cor i el meu pensament
Rendits al cor i al pensament de Déu,
Malgrat sembli dolent, a mi em fa bé,
La mateixa mort és la meva vida.
Jo sóc un fill
D’aquell qui s’asseu
Al tron del cel;
El qui Lacerat
I penjat en creu,
Tenia el seu cor vessant tendresa.
***
2. RECITATIU & CORAL (Baix)
Hi ha algú que mai no em podrà fallar!
Podria ser,
Com ha dit un testimoni fidedigne,
Que els turons i les muntanyes s’esfondrin
Amb grans espetecs i esclafits,
Però el meu Salvador no em pot fallar
El meu Pare segur que m’estima.
Gràcies a Jesús que ho ha escrit de pròpia mà
Amb la seva sang rogent;
Ell em preserva, segur!
Encare que ell em llancés a la mar,
El Senyor que m’ha donat a la vida,
I que viu pel damunt de les aigües furients
No deixarà pas que jo m’ofegui.
Si un dia les ones, de cop, m’arrabassen
Amb força cap a l’abisme,
És perquè ell em vol provar,
Per veure si jo penso en Jonàs,
Per si, com a Pere, dreço el seny vers ell.
Ell vol enfortir la meva fe
Ell vol vetllar per la meva ànima
I el meu cor,
Que sempre recelen i vacil·len
De la seva bondat.
Ell vol que no perdi la constància
Per a mantenir-me ferm.
Que els meus peus resisteixin
Fins el darrer dia
Aferrats sobre aquesta penya.
Si així ho resisteixo,
I romanc en una fe sòlida com la roca,
Em donarà la seva mà
Quan arribi el moment,
Per enlairar-me
Vers el celestial trofeu.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Mireu, mireu! com s’esqueixa, es trenca i cau,
Tot allò que no aguanta la mà de Déu.
Altrament, mireu com llueix ferm, inalterable,
Tot el què el poder del nostre Heroi sosté.
Deixeu que Satan cridi, brami, s’enfurii,
El nostre Déu poderós ens farà invencibles.
***
4. CORAL (Alt)
Amb tot això, el seny i la saviesa
Són en totes les seves accions,
Ell sap el temps, el lloc i l’hora,
Per fer, i també, per deixar de fer.
Ell sap, quan hi ha alegria
Ell sap, quan hi ha tristesa,
I per nosaltres els seus fills
Tot el què ell fa
Sempre és bo,
Malgrat que ens sembli dolorós.
***
5. RECITATIU (Tenor)
Ara ja no ens hem de descoratjar més
Perquè, amb carn i sang,
Estem sota la protecció de Déu,
I em pregunto, fins ara, perquè hem de tenir por?
I penso amb això,
Que Jesús no tingué por de les seves sofrences;
Les quals li semblaren
Una font d’alegria eterna.
I per tu, cristià meu,
Les teves pors i planys, la teva amarga creu i pena,
Seran pel voler de Jesús en dolcesa i salvació.
Confia en l’ajuda de Déu
I fixa’t que ara el més important és:
Paciència! Paciència!
***
6. ÀRIA (Baix)
El bruel de les tempestes amb els vents siuladors
Farà que puguem aplegar una bona collita.
L’embat sense fre de la creu, donarà als cristians
Un esplet de fruits.
Així doncs, confiem les nostres vides senceres,
De ple, al savi Sobirà.
Besem la mà del seu Fill, adorem la Fe veritable.
***
7. CORAL & RECITATIU (Baix, Tenor, Alt, Soprano)
Coral
Oh sí! Déu meu, ara em poso
Confiat a les teves mans.
Baix
Així parla l’ànima que espera en Déu
Quan lloa l’hàlit d’estima del Salvador
I creu cegament en la fidelitat de Déu.
Coral
Agafa’m, i fes de mi el què en vulguis
Fins el meu darrer moment.
Tenor
Jo estic segur,
Sé amb certesa, que hauré la felicitat,
Quan tu posis fi
A la meva dissort i als meus turments
Coral
Tu ho saps molt bé
Ànima meva
Així en veuràs profit.
Alt
El què ja es cert – a desgrat del Diable-
Que aquí a la terra,
Cal que es manifesti en mi, el teu Regne del Cel.
Coral
I la teva Glòria
Ella sola s’enalteix
Cada vegada més.
Soprano
Així, el meu cor descansa feliç
com tu ho vols, Oh Jesús meu;
Tot fent ofrena, a mitja veu,
d’un càntic nou al Príncep de la Pau,
***
8. ÀRIA (Soprano)
Jo sóc feliç amb el meu Pastor,
Si vol omplir el meu calze de dolor
Romanc tranquil en la seva voluntat,
Puix en les meves penes em fa costat.
Per tant, en acabar-se els plors
El sol de Jesús brillarà de bell nou,
Jo sóc feliç amb el meu Pastor
Jo visc en Jesús i faig el què ell vol
Exulta cor meu, no t’enfredoris
Que Jesús ja ha fet son prou.
Amen: Pare, pren-me ja!
***
9. CORAL
Si em cal partir vers la mort
Per un camí ple d’esculls,
Això rai! pels senderons
Que m’assenyalin tos ulls.
Tu que n’ets el meu Pastor,
Vull que siguis el guiador
Que m’acomboï a bon terme
Perquè així, d’una vegada,
Podré gloriar-te sempre
Fent del Cel la meva estada.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 125

Quatre cantates es conserven per a la festa de la Purificació de Maria, la Candelera, que s'esdevé el segon dia de febrer. Juntament amb l'Anunciació (25 de març) i la Visitació (2 de juliol) constitueix la terna de festivitats marianes del calendari litúrgic luterà. Les cantates en qüestió són les BWV 83, 125, 157 i 82. Les BWV 158 i 161 sembla que alguna vegada també van ser executades en aquesta festivitat, i la BWV 200 fins fa pocs anys també es considerava una cantata bachiana de Purificació, tot i que actualment  la seva autoria s'atribueix a G.H. Stölzel.

De totes elles, analitzarem tot seguit la cantata BWV 125 MIT FRIED UND FREUD ICH FAHR DAHIN, la cantata de la Purificació d'aquell cicle de cantates corals escrit per Bach durant el seu  segon any a la Cantoria de Sant Tomàs de Leipzig, ciutat on fou estrenada el 2 de febrer de 1725. 

La coral en la qual s'inspira és una paràfrasi de l'himne Nunc Dimittis, que a l'Evangeli de Lluc entona l'ancià Simeó, realitzada per Martí Luter l'any 1524. Altres fragments del text provindran de l'Antic Testament, i amb totes aquestes fonts l'anònim llibretista confeccionara l'enèsima lloa a la mort com a alliberadora dels mals del món terrenal i trànsit feliç cap al reialme celestial, una visió omnipresent en l'obra de Bach però que a nosaltres ens pot resultar força xocant. Aquesta idea, sense anar més lluny, és present a totes les cantates de Bach conservades per al dia de la Candelera.

S'inicia la cantata amb l'habitual motet coral-instrumental sobre la melodia de la coral que la inspira, atribuïda també a Martí Luter: Mit Fried und Freud ich fahr dahin (En pau i amb joia me'n vaig). Una introducció orquestral de cordes, flauta i oboès preludia l'entrada del cor, en el qual els sopranos entonen la melodia coral, el cantus firmus. La música, en Mi menor, transmet una sensació de tristor serena que recorda al cor inicial de la Passió Segons Sant Mateu. Resulta remarcable el tractament harmònic del darrer vers, Der Tod ist mein Sclaf worden (la mort per a mi ha esdevingut un son).

El segon moviment, l'extensa ària de contralt Ich will auch mit gebrochnen Augen (Fins i tot amb els ulls entelats), és un calc del cor inicial: El clima pesarós resta immòbil, així com la instrumentació, on només callen les cordes. Flauta i oboè suren sobre un fons reposat de notes del baix continu, conducta que recollirà la veu, en la qual es destacaran termes tals com Hoffen (esperança) o Sterben (mort).

Seguirà un expressiu recitatiu a càrrec del baix titulat O Wunder, dass ein Herz (És cosa d'admirar que un cor). Aquí, la segona estrofa de la coral luterana apareix sembrada per comentaris lliures en forma de trop, sustentada per un persistent fons de violins, violes i baix continu. Els versos de la coral conserven la seva melodia, la qual serà dolorosament revinclada al darrer vers, en la mort i en l'agonia.

Com és habitual a les cantates de Bach, la foscor inicial s'esvaeix als darrers passatges per a donar pas a l'esperança en la salvació. En aquest cas, la llum arribarà mitjançant el duet de tenor i baix Ein unbegreiflich Licht erfüllt (Una llum indescriptible omple). Es tracta d'un deliciós moviment en doble contrapunt a càrrec dels violins, que teixiran una elaborada estructura, sobre la qual els cantants en bastiran una altra d'igualament densa. És possible que aquesta estructura en quatre angles vulgui simbolitzar els quatre punts cardinals de l'orb terraqüi esmentat al text. Més clara resulta la voluntat amb què s'emfatitza l'expressió Kreis der Erden (cercle de la terra), cantada per les dues veus amb semicorxeres paral·leles. La secció central, tot i la seva brevetat, canta tres dels quatre versos de la peça, i hi destaca la il·lustració musical del mot es schallet (ressona).

Un breu recitatiu de contralt conduirà a la coral final, Er ist das Heil und selig Licht (Ell és la salvació i la llum benaurada), presentació a capella de la quarta estrofa de la coral que inspira la cantata, amb la melodia reforçada per la flauta travessera, la trompa i el violí primer, mentre que la resta de l'orquestra es reparteix per les veus segons la seva tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 125
MIT FRIED UND FREUD ICH FAHR DAHIN
Festa de la Purificació de la Mare de Déu (la Candelera)
Estrenada: 2 de febrer de 1725
Text: Martí Luter (1,3,6) i poeta anònim (2-5).

1. COR
En pau i amb joia me'n vaig,
d'acord amb la voluntat de Déu,
conhortat de cor i de pensament,
serè i tranquil;
com Déu m'havia promès,
la mort per a mi ha esdevingut un son.
* * *
2. ÀRIA (Contralt)
Fins i tot amb els ulls entelats
vull mirar-vos, ver Salvador meu.
Tot i que la bastida del cos s'hagi esfondrat,
no em manquen el coratge i l'esperança.
El bon Jesús em guarda a l'hora de la mort
i no permetrà que em passi res de dolent.
* * *
3. RECITATIU (Baix)
És cosa d'admirar que un cor
ni amb la fossa que repugna a la carn
ni amb els dolors de la mort
no s'esglaï!
Això ho fa Crist, ver Fill de Déu,
Salvador veritable,
que en el llit de mort
conhorta l'esperit amb dolcesa celestial,
a qui vós, Senyor, m'heu fet veure
quan, complerta l'hora,
un pobre de fe* ha abastat la salvació del Senyor;
i m'heu fet conèixer
del Déu altíssim, el Creador de tota cosa,
que és la vida i la salvació,
l'esperança i l'ajut dels homes,
el qui els guarda de la perdició,
en la mort i en l'agonia.
* També es podria interpretar com "un braç ple de fe".
* * *
4. DUET (Tenor i Baix)
Una llum indescriptible omple tot el cercle de la terra.
Ressona amb força sense aturall
una desitjadíssima paraula de promesa:
Qui creu, serà benaurat.
* * *
5. RECITATIU (Contralt)
Oh inexhaurible tresor de bondat,
ofert a nosaltres homes. En el món,
carregat d'ira i de maledicció,
un tron de gràcia
i un trofeu són erigits;
i tota ànima creient
és convidada al seu Regne de gràcia.
* * *
6. CORAL
Ell és la salvació i la llum benaurada
per als gentils,
que il·lumina aquells qui no us coneixen
i els pastoreja.
És del teu poble, Israel,
l'honor, la glòria, el goig i el delit.

Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol