5/12/21

BWV 70a

Com hem anat veient, donat que a Leipzig els diumenges d'Advent (excepte el primer) eren tempus clausum, no hem conservat cap cantata bachiana per al Segon Diumenge d'Advent. Però això no vol dir que no n'hi hagués hagut!

Existeixen al catàleg tres cantates trigèmines: Són les BWV 70, 186 i 147. Les tres foren originalment escrites a Weimar per als diumenges segon, tercer i quart d'Advent de l'any 1716 sobre textos de Salomo Franck, el llibretista habitual de les cantates d'aquell cicle primigeni, el qual els va  publicar a l'Evangelische Sonn- und Fest-Tages-Andachten l'any següent. La seva estructura és pràcticament idèntica, ja que es tracta de tres cantates de gran envergadura, estructurades en dues parts destinades a emmarcar el sermó dominical. Aquestes versions primigènies, actualment perdudes, apareixen catalogades com a BWV 70a, 186a i 147a.

Quan Bach arriba a Leipzig l'any 1723, descobreix que en aquesta ciutat els diumenges segon, tercer i quart d'Advent són festivitats dedicades a la reflexió espiritual, sense música orquestral a les esglésies. Decideix, per tant, traslladar aquestes tres cantates a d'altres festivitats del calendari, per tal que no quedin en l'oblit. Degudament actualitzades, les tres seran reutilitzades el mateix any 1723: La BWV 186 per al Setè Diumenge després de la Trinitat (11 de juny), la BWV 147 per a la Visitació (2 de juliol) i la BWV 70 serà reestrenada vint diumenges més tard que la primera, el 21 de novembre de 1723. La nova destinació de la cantata BWV 70 no és casual, ja que les lectures del Segon diumenge d'Advent i el 26è després e la Trinitat coincidien en la reflexió sobre el final dels temps i el Judici Final. 

Per a la nova versió Bach simplement dividí l'obra en dos blocs i hi inclogué quatre recitatius (que podrien ser de la seva ploma) i una coral per a tancar la primera part. La investigació suposa que deixà la resta tal com estava, és a dir que la cantata original es pot reconstruir fàcilment a partir de la "versió estesa" i quedaria amb 6 moviments: Un cor, quatre àries, una coral i cap recitatiu.

El clima apocalíptic domina el cor inicial de la cantata, que la intitula: Wachet! betet! betet! wachet! (Vetlleu! Pregueu! Pregueu! Vetlleu!), un extraordinari moviment coral de gran envergadura i sorprenent audàcia musical. Estructurat en tres parts, les dues extremes esdevenen una autèntica crida a sometent davant la imminent arribada de l'Apocalipsi. Sobre l'exaltat concertant de l'orquestra, la trompeta tronant preludia l'entrada del cor en ple per a proclamar als quatre vents els termes crucials, Wachet i Betet, retorçats fins a l'extrem a fi d'expressar tota la seva transcendència. El primer, Wachet (vetlleu), serà entonat de manera imperiosa, mentre que Betet (pregueu) ho serà de manera perllongada. La secció central, relativament menys crispada, és de caràcter més  polifònic i enllaça amb la tercera mitjançant una cadència descendent del baix continu que supleix l'extensa introducció orquestral de l'arrencada. Sense dubte, es tracta d'un dels moviments corals més expressius i imaginatius de Bach.
Seguirà l'ària Wenn kömmt der Tag, an dem wir ziehen (Quan vindrà el dia, que serem enduts), en la qual el contralt, personificació de l'ànima, expressa l'anhel vers el món espiritual mitjançant una música serena i fins i tot dolça, com és habitual en Bach quan encara el tema de la mort.
La veu de soprano pren el relleu amb l'ària Lasst der Spötter Zungen schmähen (Deixeu que les llengües burletes se’n fumin), un dinàmic moviment a càrrec de les cordes que estableixen certes complicitats, les quals podrien simbolitzar les burles de què parla el text. Estructurada en dues parts, a la segona es destaca el terme bestehen (subsistir, romandre) amb l'habitual nota perllongada.
La tercera ària de la cantata, Hebt euer Haupt empor (Alceu ben amunt els vostres caps), va destinada al tenor acompanyat de violí i oboè a l'uníson, amb la resta de la corda i el continu en un paper secundari. Podria ser que el tema principal, a més d'una representació de l'alçament del cap,  fos una al·lusió a la cèlebre coral O Gott, du frommer Gott, per la seva al·lusió als devots o pietosos (Frommen).
El clima apocalíptic reapareixerà al penúltim moviment, tot i que en principi res ens ho fa pensar. Es tracta de l'ària de baix Seligster Erquickungstag (O dia benaurat de joia gran), que arrenca en un clima d'excelsa beatitud (molt' adagio al manuscrit) per a referir-se a la segona vinguda de Jesús. De sobte però, la menció al cataclisme que això suposarà desferma de nou les imatges de destrucció massiva amb l'agitació de les cordes, la reaparició de la trompeta tronant i la llarga vocalització de fins a 48 semicorxeres sobre el terme Trümmer (enderroc). L'extàtica beatitud tornarà per a tancar el moviment en el clima en què s'obrí i donar pas a la coral final, Nicht nach Welt, nach Himmel nicht (No és pas el món, ni tan sols el cel), que canta la cinquena estrofa d'un himne de de 1658 de Christian Keymann, amb una melodia d'Andreas Hammerschmidt del mateix any. Violins i violes acompanyen el cor amb la seva pròpia partitura, excepcionalment elevada, cercant una suggestió de l'anhel celestial present al text.
J.M.S.



Cantata BWV 70a
WACHET! BETET! BETET! WACHET!
Dominica II Adventus
Estrenada: 6 de desembre de 1716 
Text: Salomo Franck 
i una coral de Christian Keymann

1. COR
Vetlleu! Pregueu! Pregueu! Vetlleu!
Estigueu a punt
En tot temps,
Fins que el Sobirà de la Glòria
Posi terme al món.
***
2. ÀRIA (Alt)
Quan vindrà el dia, que serem enduts
Del Egipte d’aquest món?
Ai las! Correm, fugim de pressa de Sodoma,
Abans que el foc ens agafi desprevinguts!
Vigila, ànima, surt de la incertesa,
I pensa que ja ha és aquí el darrer dia!
***
3. ÀRIA (Soprano)
Deixeu que les llengües burletes se’n fumin,
Diguin el que diguin, ha de passar
que veurem venir Jesús
sobre els núvols, a les altures.
El cel i la terra s’acabaran
Més la paraula de Déu subsistirà.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Alceu ben amunt els vostres caps
I no tingueu por, fidels devots,
La vostra ànima treu poncella!
I esdevindrà una flor de l’Edèn
Al servei de Déu per sempre;
No tingueu por, fidels devots
Alceu ben amunt els vostres caps!
***
5. ÀRIA (Baix)
O dia benaurat de joia gran
Acondueix-me al teu enclòs!
Que soni, peti, el darrer esclat,
I que amb la terra i cel enderrocats!
Jesús em porti al seu repòs,
On trobaré el plaer a vessar.
***
6. CORAL
No és pas el món, ni tan sols el cel
El què la meva ànima vol i deleja
Jo vull Jesús i la seva llum,
Perquè m’ha reconciliat amb Déu,
I  m’ha eximit de l’escarment,
O, Jesús meu, no et deixaré.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera



26/11/21

CALENDARI LITÚRGIC LUTERÀ 2021-22

CALENDARI LITÚRGIC LUTERÀ 2021-22

Aquest és un any litúrgic en que la Pasqua s'escau força tard, per la qual cosa el cicle d'Epifania s'estirarà fins a contenir 5 diumenges (en pot tenir com a màxim 6) mentre que el de Trinitat comptarà només amb 23 diumenges. Per a aquell Cinquè Diumenge d'Epifania no s'ha conservat cap cantata.

No hi ha cap diumenge després de Nadal, ja que el darrer diumenge de l'any és el dia 26, Segon Dia de Nadal. 

Com que Cap d'Any s'escau en dissabte, començarem el 2022 amb cantates els dies 1 i 2 de gener.




I. ADVENT

 

28 de novembre de 2021: 1er Diumenge d'Advent

Cantates: BWV 61 , BWV 62 , BWV 36

 

5 de desembre de 2021: 2on Diumenge d'Advent

Sense Cantates

 

12 de desembre de 2021: 3er Diumenge d'Advent

Sense Cantates

 

19 de desembre de 2021: 4art Diumenge d'Advent

Cantates: BWV 132

 

II. NATIVITAT

 

25 de desembre de 2021: 1er Dia de Nadal

Cantates: BWV 63 , BWV 91 , BWV 110 , BWV 191

 

26 de desembre de 2021: 2on Dia de Nadal

Cantates: BWV 40 , BWV 121 , BWV 57

 

27 de desembre de 2021: 3er Dia de Nadal

Cantates: BWV 64 , BWV 133 , BWV 151

 

1 de de gener de 2022: Cap d'Any [Circumcisió de Crist]

Cantates: BWV 190 , BWV 41 , BWV 16 , BWV 171 , BWV 143

 

2 de gener de 2022: Diumenge després de Cap d'Any

Cantates: BWV 153 , BWV 58

 

III. EPIFANIA

 

6 de gener de 2022: Festa de l'Epifania [Diada de Reis]

Cantates: BWV 65 , BWV 123

 

9 de gener de 2022: 1er diumenge després d'Epifania

Cantates: BWV 154 , BWV 124 , BWV 32

 

16 de gener de 2022: 2on diumenge després d'Epifania

Cantates: BWV 155 , BWV 3 , BWV 13

 

23 de gener de 2022: 3er diumenge després d'Epifania

Cantates: BWV 73 , BWV 111 , BWV 72 , BWV 156

 

30 de gener de 2022: 4art diumenge després d'Epifania

Cantates: BWV 14 , BWV 81

 

IV. TEMPS DE SEPTUAGÈSIMA


2 de febrer de 2022: Purificació de Maria [La Candelera]

Cantates: BWV 83 , BWV 125 , BWV 82 , BWV 157 , BWV 158


6 de de febrer de 2022: 5è diumenge després d'Epifania

Sense Cantates

 

13 de febrer de 2022: Diumenge de Septuagèsima

Cantates: BWV 144 , BWV 92 , BWV 84

 

20 de febrer de 2022: Diumenge de Sexagèsima

Cantates: BWV 18 , BWV 181 , BWV 126

 

27 de febrer de 2022: Diumenge de Quinquagèsima (Estomihi)

Cantates: BWV 22 , BWV 23 , BWV 127 , BWV 159

 

V. QUARESMA

 

6 de març de 2022: Dominica Invocavit [1er diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

 

13 de març de 2022: Dominica Reminiscere [ 2on diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

 

20 de març de 2022: Dominica Oculi [ 3er diumenge de Quaresma]

Cantates: BWV 54

 

25 de març de 2022: Festa de l'Anunciació de Maria

Cantates: BWV 1

 

27 de març de 2022: Dominica Laetare [4art Diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

 

3 d'abril de 2022: Dominica Judica [ 5è diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

 

10 d'abril de 2022: Diumenge de Rams

Cantates: BWV 182

 

VI. SETMANA SANTA

 

17 d'abril de 2022: Diumenge de Pasqua [1er dia de Pasqua]

Cantates: BWV 4 , BWV 31, BWV 249

 

18 d'abril de 2022: Dilluns de Pasqua [2on dia de Pasqua]

Cantates: BWV 66 , BWV 6

 

19 d'abril de 2022: Dimarts de Pasqua [3er dia de Pasqua]

Cantates: BWV 134 , BWV 145 , BWV 158

 

VII. PASQUA

 

24 d'abril de 2022: Dominica Quasimodogeniti

Cantates: BWV 67 , BWV 42

 

1 de maig de 2022: Dominica Misericordias Domini

Cantates: BWV 104 , BWV 85 , BWV 112

 

8 de maig de 2022:  Dominica Jubilate

Cantates: BWV 12 , BWV 103 , BWV 146

 

15 de maig de 2022: Dominica Cantate

Cantates: BWV 166 , BWV 108

 

22 de maig de 2022: Dominica Rogate

Cantates: BWV 86 , BWV 87

 

26 de maig de 2022: Dia de l'Ascensió

Cantates: BWV 37 , BWV 128 , BWV 43 , BWV 11

 

29 de maig de 2022: Dominica Exaudi

Cantates: BWV 44 , BWV 183

 

VIII. PENTECOSTA

 

5 de juny de 2022: Diumenge de Pentecosta [1er dia de Pentecosta]

Cantates: BWV 172 , BWV 59 , BWV 74 , BWV 34

 

6 de juny de 2022: Dilluns de Pentecosta [2on dia de Pentecosta]

Cantates: BWV 173 , BWV 68 , BWV 174

 

7 de juny de 2022: Dimarts de Pentecosta [3er dia de Pentecosta]

Cantates: BWV 184 , BWV 175

 

IX. TRINITAT

 

12 de juny de 2022: Diumenge de la Trinitat

Cantates: BWV 165 , BWV 194 , BWV 176 , BWV 129

 

19 de juny de 2022: 1er Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 75 , BWV 20 , BWV 39

 

24 de juny de 2022: Festa de Sant Joan Baptista

Cantates: BWV 167 , BWV 7 , BWV 30

 

26 de juny de 2022: 2on Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 76 , BWV 2

 

2 de juliol de 2022: Festa de la Visitació de Maria

Cantates: BWV 147 , BWV 10

 

3 de juliol de 2022: 3er Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 21 , BWV 135

 

10 de juliol de 2022: 4art Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 185 , BWV 24 , BWV 177

 

17 de juliol de 2022: 5è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 93 , BWV 88

 

24 de juliol de 2022: 6è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 170 , BWV 9

 

31 de juliol de 2022: 7è  Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 186 , BWV 107 , BWV 187

 

7 d'agost de 2022: 8è  Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 136 , BWV 178 , BWV 45

 

14 d'agost de 2022: 9è  Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 105 , BWV 94 , BWV 168

 

21 d'agost de 2022: 10è  Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 46 , BWV 101 , BWV 102

 

28 d'agost de 2022: 11è  Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 199 , BWV 179 , BWV 113

 

4 de setembre de 2022: 12è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 69 , BWV 137 , BWV 35

 

11 de setembre de 2022: 13è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 77 , BWV 33 , BWV 164

 

18 de setembre de 2022: 14è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 25 , BWV 78 , BWV 17

 

25 de setembre de 2022: 15è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 138 , BWV 99 , BWV 51

 

29 de setembre de 2022: Festa de Sant Miquel

Cantates: BWV 130 , BWV 19 , BWV 149 , BWV 50

 

2 d'octubre de 2022: 16è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: 161 , BWV 95 , BWV 8 , BWV 27

 

9 d'octubre de 2022: 17è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 114 , BWV 148 , BWV 47

 

16 d'octubre de 2022:: 18è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 96 , BWV 169

 

23 d'octubre de 2022: 19è Diumenge després de la Trinitat

de Bach Works: BWV 48 , BWV 5 , BWV 56

 

30 d'octubre de 2022: 20è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 162 , BWV 180 , BWV 49

 

31 d'octubre de 2022: Festa de la Reforma

Cantates: BWV 80 , BWV 79 , BWV 192 (?)

 

6 de novembre de 2022:: 21è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 109 , BWV 38 , BWV 98 , BWV 188

 

13 de novembre de 2022:: 22è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 89 , BWV 115 , BWV 55

 

20 de novembre de 2022: 23è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 163 , BWV 139 , BWV 52



+ info a: https://www.bach-cantatas.com/LCY/Lutheran-2022.htm

10/9/21

Diada 2021



SEMPRE HI SEREM 
VISCA CATALUNYA!




28/8/21

Triple Concert BWV 1044

Una de les obres orquestrals menys conegudes de Bach és el Concert per a Flauta, Violí, Clavecí i Cordes en La menor BWV 1044, també anomenat "Triple Concert". Els seus tres moviments són:

I. Allegro
II. Adagio ma non tanto e dolce
III. Alla breve

Concebut per a flauta travessera, violí i clavecí,l'anomenat Triple Concert és en realitat una amalgama d'obres anteriors degudament refetes: els moviments I i III són una reutilització del Preludi i Fuga per a teclat BWV 894. El segon moviment deriva d'una obra per a orgue: l' adagio e dolce de la Sonata en Trio BWV 527.

Bach va concebre aquest concert per als mateixos instruments que el Cinquè Concert de Brandenburg, amb l'afegit d'un segon violí en ripieno. El concert té tres parts concertades (clavicèmbal obligatto, flauta travessera i violí) i quatre parts en ripieno (primer i segon violí, viola i continu). Al llarg del concert, el clavicèmbal capitalitza la part predominant. El moviment central és interpretat pel concertino sense els instruments del ripieno.

L'editorial Schott va publicar el concert el 1848. La Bach Gesellschaft el va publicar el 1869 com a Konzert in A moll für Flöte, Violine und Clavier mit Begleitung von Zwei Violinen, Viola und Continuo (Concert en la menor per a flauta, violí i teclat amb acompanyament de dos violins, viola i continu) al 17è volum de la seva edició completa (Bach-Gesellschaft Ausgabe, BGA). Els altres set concerts d'aquest volum, que era el segon volum de música de cambra de la BGA , eren els Concerts per a Clavecí BWV 1052–1058.

Philipp Spitta descriu el concert com un arranjament de qualitat artística i esplendor realment fulgurants,  i considerava més notable la transformació del solo de teclat BWV 894 en el triple concert que la transformació del solo de violí BWV 1006/1 en la simfonia inicial de la cantata BWV 29.




25/7/21

Ràdio Estel suprimeix La Cantata del Diumenge

D'AQUÍ A POQUES SETMANES LA CANTATA DEL DIUMENGE DEIXARÀ D'EMETRE'S A RÀDIO ESTEL.

El canvi de direcció a l'emissora ha propiciat una revolució de la graella, en la qual el nostre programa no hi té cabuda.

La Cantata del Diumenge va nàixer l'any 2003 a l'emissora local de Tossa de Mar, on va estar en antena dos anys. Posteriorment, el vaig oferir gratuïtament a Ràdio Estel, que el va acceptar. Els programes els vaig anar enregistrant a casa meva, en un petit estudi casolà. Com aquell qui res, hem aguantat 17 anys en antena, setmana rere setmana, acostant l'obra de Bach a la comunitat de parla catalana. 
Ha esta un gran honor i, encara més, veient com Catalunya Música ens va copiar el format a la seva magnífica Ruta Bach, programa que jo sempre vaig considerar una Cantata del Diumenge feta amb bons  mitjans. 
Vull deixar clar que en cap moment he rebut cap mena de gratificació per part de l'emissora, més enllà de l'agraïment i l'honor, amb els quals sempre n'he tingut prou, cosa que faig extensible a CataBach.com i totes les seves derivades.

Però això de cap manera significa dir adéu-siau a La Cantata del Diumenge!

Afortunadament, vivim en una era de meravelles tecnològiques: 
Al nostre canal d'Ivoox publicarem tots els programes (més de 150!) per tal que tothom els pugui escoltar on i quan vulgui. I a la nostra web, seguirem publicant el calendari d'emissions, amb la cantata corresponent i seguint els 3 cicles anuals en què hem dividit les cantates de Bach per tal que vagin passant per La Cantata del Diumenge.
De passada, deixeu-me fer un esment al meu altre producte radiofònic: Asterisme, un microespai d'astronomia que també trobareu a Ivoox.

Seguirem doncs divulgant l'obra de Bach en català, tot i que des d'una altra plataforma adaptada als nous temps.

Gràcies i fins aviat!

J.M. Serra



Anar al nostre canal d'Ivoox.

22/3/21

La data del naixement de Bach

Aquests dies, a tomb de l'aniversari del naixement de Bach, pot ser que hàgiu vist o llegit una data alternativa al tradicional 21 de març: El 31 de març. A què es deu aquesta disparitat de dates?

Primerament, caldria saber que Europa s'havia regit durant segles pel calendari establert per Juli Cèsar l'any 46 a.C. i que denominem Calendari Julià.

Segons el Calendari Julià l'any tròpic estava constituït per 365,25 dies, mentre que la xifra correcta és de 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,16 segons. Aquest error, que implica allargar l'any més d'11 minuts anuals, amb el pas dels segles havia acumulat un desfasament d'aproximadament 10 dies, cosa que notava especialment l'església a l'hora de calcular la data de la Pasqua.

És per això que l'any 1582, després de moltes valoracions i consells d'experts, el papa Gregori XIII publicà una butlla on establí un nou calendari, que anomenem Gregorià en el seu honor i és, en essència, el que utilitzem avui en dia. Aquest calendari, tot i que es retarda aproximadament 26 segons per any, només requereix l'ajust d'un dia cada 3.300 anys.

El canvi de calendari va comportar el fet extraordinari de suprimir de cop 10 dies de l'any, de manera que l'endemà del 4 d'octubre de 1582 va ser 15 d'octubre, i a partir d'allà vam seguir comptant els dies fins avui. El nou calendari fou acceptat de seguida per les potències catòliques i es va anar estenent per la cristiandat de manera progressiva, essent els més reticents els luterans ortodoxos, per raons òbvies. L'Alemanya protestant no va adoptar el calendari gregorià fins l'any 1700. Fins llavors, seguia vigent el calendari julià, que anava 10 dies endarrerit. L'any 1700, l'adolescent Bach i tots els seus compatriotes van envellir 10 dies de cop, quan al dia 18 de gener el va seguir l'1 de març.

Per conveni universal, amb el Calendari Gregorià es mantenen les dates del Calendari Julià, ja que seria un gran trasbals rectificar totes les dates anteriors a la unificació de calendaris i, en realitat, tampoc no importa gaire si tal batalla es va produir en realitat 10 dies abans o després. Per això seguim celebrant el 21 de març com l'aniversari del naixement de Bach. 

Astronòmicament parlant però, fins al 31 de març la Terra no haurà fet 336 òrbites al Sol des del dia que va néixer el nostre admirat músic així que, en realitat, estem celebrant l'aniversari 10 dies abans.

Assumpció del Calendari Gregorià per territoris