10/9/21

Diada 2021



SEMPRE HI SEREM 
VISCA CATALUNYA!




28/8/21

Triple Concert BWV 1044

Una de les obres orquestrals menys conegudes de Bach és el Concert per a Flauta, Violí, Clavecí i Cordes en La menor BWV 1044, també anomenat "Triple Concert". Els seus tres moviments són:

I. Allegro
II. Adagio ma non tanto e dolce
III. Alla breve

Concebut per a flauta travessera, violí i clavecí,l'anomenat Triple Concert és en realitat una amalgama d'obres anteriors degudament refetes: els moviments I i III són una reutilització del Preludi i Fuga per a teclat BWV 894. El segon moviment deriva d'una obra per a orgue: l' adagio e dolce de la Sonata en Trio BWV 527.

Bach va concebre aquest concert per als mateixos instruments que el Cinquè Concert de Brandenburg, amb l'afegit d'un segon violí en ripieno. El concert té tres parts concertades (clavicèmbal obligatto, flauta travessera i violí) i quatre parts en ripieno (primer i segon violí, viola i continu). Al llarg del concert, el clavicèmbal capitalitza la part predominant. El moviment central és interpretat pel concertino sense els instruments del ripieno.

L'editorial Schott va publicar el concert el 1848. La Bach Gesellschaft el va publicar el 1869 com a Konzert in A moll für Flöte, Violine und Clavier mit Begleitung von Zwei Violinen, Viola und Continuo (Concert en la menor per a flauta, violí i teclat amb acompanyament de dos violins, viola i continu) al 17è volum de la seva edició completa (Bach-Gesellschaft Ausgabe, BGA). Els altres set concerts d'aquest volum, que era el segon volum de música de cambra de la BGA , eren els Concerts per a Clavecí BWV 1052–1058.

Philipp Spitta descriu el concert com un arranjament de qualitat artística i esplendor realment fulgurants,  i considerava més notable la transformació del solo de teclat BWV 894 en el triple concert que la transformació del solo de violí BWV 1006/1 en la simfonia inicial de la cantata BWV 29.




25/7/21

Ràdio Estel suprimeix La Cantata del Diumenge

D'AQUÍ A POQUES SETMANES LA CANTATA DEL DIUMENGE DEIXARÀ D'EMETRE'S A RÀDIO ESTEL.

El canvi de direcció a l'emissora ha propiciat una revolució de la graella, en la qual el nostre programa no hi té cabuda.

La Cantata del Diumenge va nàixer l'any 2003 a l'emissora local de Tossa de Mar, on va estar en antena dos anys. Posteriorment, el vaig oferir gratuïtament a Ràdio Estel, que el va acceptar. Els programes els vaig anar enregistrant a casa meva, en un petit estudi casolà. Com aquell qui res, hem aguantat 17 anys en antena, setmana rere setmana, acostant l'obra de Bach a la comunitat de parla catalana. 
Ha esta un gran honor i, encara més, veient com Catalunya Música ens va copiar el format a la seva magnífica Ruta Bach, programa que jo sempre vaig considerar una Cantata del Diumenge feta amb bons  mitjans. 
Vull deixar clar que en cap moment he rebut cap mena de gratificació per part de l'emissora, més enllà de l'agraïment i l'honor, amb els quals sempre n'he tingut prou, cosa que faig extensible a CataBach.com i totes les seves derivades.

Però això de cap manera significa dir adéu-siau a La Cantata del Diumenge!

Afortunadament, vivim en una era de meravelles tecnològiques: 
Al nostre canal d'Ivoox publicarem tots els programes (més de 150!) per tal que tothom els pugui escoltar on i quan vulgui. I a la nostra web, seguirem publicant el calendari d'emissions, amb la cantata corresponent i seguint els 3 cicles anuals en què hem dividit les cantates de Bach per tal que vagin passant per La Cantata del Diumenge.
De passada, deixeu-me fer un esment al meu altre producte radiofònic: Asterisme, un microespai d'astronomia que també trobareu a Ivoox.

Seguirem doncs divulgant l'obra de Bach en català, tot i que des d'una altra plataforma adaptada als nous temps.

Gràcies i fins aviat!

J.M. Serra



Anar al nostre canal d'Ivoox.

22/3/21

La data del naixement de Bach

Aquests dies, a tomb de l'aniversari del naixement de Bach, pot ser que hàgiu vist o llegit una data alternativa al tradicional 21 de març: El 31 de març. A què es deu aquesta disparitat de dates?

Primerament, caldria saber que Europa s'havia regit durant segles pel calendari establert per Juli Cèsar l'any 46 a.C. i que denominem Calendari Julià.

Segons el Calendari Julià l'any tròpic estava constituït per 365,25 dies, mentre que la xifra correcta és de 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,16 segons. Aquest error, que implica allargar l'any més d'11 minuts anuals, amb el pas dels segles havia acumulat un desfasament d'aproximadament 10 dies, cosa que notava especialment l'església a l'hora de calcular la data de la Pasqua.

És per això que l'any 1582, després de moltes valoracions i consells d'experts, el papa Gregori XIII publicà una butlla on establí un nou calendari, que anomenem Gregorià en el seu honor i és, en essència, el que utilitzem avui en dia. Aquest calendari, tot i que es retarda aproximadament 26 segons per any, només requereix l'ajust d'un dia cada 3.300 anys.

El canvi de calendari va comportar el fet extraordinari de suprimir de cop 10 dies de l'any, de manera que l'endemà del 4 d'octubre de 1582 va ser 15 d'octubre, i a partir d'allà vam seguir comptant els dies fins avui. El nou calendari fou acceptat de seguida per les potències catòliques i es va anar estenent per la cristiandat de manera progressiva, essent els més reticents els luterans ortodoxos, per raons òbvies. L'Alemanya protestant no va adoptar el calendari gregorià fins l'any 1700. Fins llavors, seguia vigent el calendari julià, que anava 10 dies endarrerit. L'any 1700, l'adolescent Bach i tots els seus compatriotes van envellir 10 dies de cop, quan al dia 18 de gener el va seguir l'1 de març.

Per conveni universal, amb el Calendari Gregorià es mantenen les dates del Calendari Julià, ja que seria un gran trasbals rectificar totes les dates anteriors a la unificació de calendaris i, en realitat, tampoc no importa gaire si tal batalla es va produir en realitat 10 dies abans o després. Per això seguim celebrant el 21 de març com l'aniversari del naixement de Bach. 

Astronòmicament parlant però, fins al 31 de març la Terra no haurà fet 336 òrbites al Sol des del dia que va néixer el nostre admirat músic així que, en realitat, estem celebrant l'aniversari 10 dies abans.

Assumpció del Calendari Gregorià per territoris




14/2/21

BWV 159

El Diumenge de Quincuagèsima, que s'esdevé aproximadament 50 dies abans de la Pasqua de Resurrecció, era anomenat Dominica Estomihi a causa de les primeres paraules de la missa llatina: Esto mihi in Deum protectoremAvui en dia aquest diumenge és més conegut per ser el dia de carnaval. És també el darrer diumenge abans d'entrar a la Quaresma, període de 7 setmanes que preludia la Pasqua de Resurrecció.
De les quatre cantates que conté el BWV (22, 23, 127 i 159) n'analitzarem tot seguit la darrera, la cantata SEHET, WIR GEHN HINAUF GEN JESUSALEN BWV 159, que fou estrenada a Leipzig el 27 de febrer de 1729 amb llibret de Christian Friedrich Henrici, el col·laborador habitual de Bach en aquella época, més conegut pel pseudònim de Picander. Durant molts anys, quan l'estrena de la Passió segons Sant Mateu es datava el 15 d'abril de 1729, els investigadors entenien aquesta cantata com una mena de preludi, en ser la darrera cantata estrenada abans d'aquella i comptar amb el mateix llibretista. Aquesta idea pot seguir sent vàlida avui en dia, tot i saber que l'estrena de la Passió en realitat havia estat dos anys abans, l'11 d'abril de 1727: Aquell febrer de 1729 Bach devia estar ja immers en la reestrena de la Passió segons Sant Mateu, revisant-ne la partitura, copiant les particel·les i realitzant els assajos preliminars amb els intèrprets de cara a la reestrena de dos mesos més tard.
Les quatre cantates d'aquest diumenge tenen a la vista l'Evangeli del dia (Lluc 18, 31-43) en el qual Jesús anuncia als deixebles la seva crucifixió a Jerusalem abans de guarir un cec a Jericó. Picander, a la present cantata, es centrarà en la primera idea i iniciarà el llibret amb la Vox Christi, personificada pel baix, i el creient, encarnat pel contralt. Ambdós personatges intervenen a l'Arioso amb recitatiu que intitula l'obra: Sehet, wir gehn hinauf gen Jerusalem (Mireu! Vine, doncs, ànima meva), un audaç moviment en el qual les paraules de Jesús cantades en arioso són comentades pel creient en forma de trops recitats, revestits per les cordes.
El segon moviment, Ich folge dir nach (Jo seguiré el teu camí), és una deliciosa fusió entre un ària entonada pel contralt i una coral a càrrec del soprano reforçat per l'oboè, la qual utilitza la melodia d'aquella coral que apareix cinc vegades a la Passió segons Sant Mateu, obra de Hans Leo Hassler. Solament el baix continu acompanya els cantants, marcant aquell característic ritme àgil amb el qual Bach habitualment cerca suggerir les passes d'aquell qui segueix decididament Jesús.
El breu recitatiu de tenor Nun will ich mich (Ara, per tu) condueix a l'ària Es ist vollbracht (Tot s’ha acabat), veritable nucli conceptual i expressiu de la cantata, en la línia de l'ària d'igual títol de la Passió segons Sant Joan. Sobre un fons harmònic de les cordes, l'oboè dibuixa una meravellosa melodia (com la qualificà Andreas Bomba), que ens transporta a un clima d'èxtasi redemptor, comparable a la descàrrega d'adrenalina d'aquell qui s'acaba de salvar d'un greu perill. Aquesta és la sensació que ens vol transmetre Bach: La pau espiritual suprema que Jesús, amb el seu calvari, ha regalat al creient. Com en el cas de la seva ària homònima, a la secció central la música s'anima d'acord amb el text (Ara me'n vaig corrents a donar mercès al Jesús meu). Per acabar, destacarem la inflexió a Do menor, la tonalitat dels somnis, amb què es canta el vers Welt, gute Nacht (Món, bona nit!), una imatge, la de la mort com un somni, que Bach ens presenta en altres cantates, com ara la BWV 26.
La cantata conclou amb la coral Jesu, deine Passion (Jesús, la teva passió), antepenúltima estrofa d'un extens himne de Paul Stockmann publicat el 1633, on es versa la Passió de Crist en 35 estrofes. Interpretada senzillament a capella, tradicionalment es cantava amb una melodia anterior, composta per Melchior Vulpius l'any 1609.

J.M.S.

Cantata BWV 159

SEHET, WIR GEHN HINAUF GEN JESUSALEN

Dominica Estomihi (Quincuagèsima)

Estrenada: Molt probablement el 27 de febrer de 1729

Text: Christian Friedrich Henrici, Picander. 

Coral final extreta d'un himne de Paul Stockmann (1633).


1. ARIOSO i RECITATIU (Baix, Alt)

Mireu!

Vine, doncs, ànima meva, veus,

Cap on va el Jesús teu?

Nosaltres pugem

O, aspre camí! hi pugem?

O, paorós tossal, que em mostres els meus pecats!

Quant amarg que deu ser de pujar!

A Jerusalem.

Ai las, no hi vagis!

Que ja hi tenen a punt la teva creu,

On et dessagnaràs fins a morir;

Allí, aparien els sogalls per a assotar-te, els fuets ací;

T’espera ja la mortalla;

Ah! si et ve a contracor no hi vagis!

Si tu et fessis enrere,

Seria llavors jo qui no aniria a Jerusalem,

Ai las! aniria de pet a l’infern.

***

2. ÀRIA i CORAL (Alt, Soprano)

Jo seguiré el teu camí.

Jo vull quedar-me amb tu,

No em menystinguis!

Fins i tot, escopit i ultratjat;

A la creu, t’abraçaré,

De tu no em separaré,

Encare que se’t trenqui el cor.

No et deixaré sortir del meu pit,

Quan el teu rostre empal·lideixi

En la darrera extremitud,

I al darrer moment quan acluquis els ulls,

Aleshores acolliré el teu cos,

Dintre meu trobaràs el teu sepulcre.

En els meus braços, en el meu cor.

***

3. RECITATIU (Tenor)

Ara, per tu,

Jesús meu,

Aniré al meu racó a passar misèria;

A desgrat que el món

Es nodreixi amb el verí de la platxèria,

Les meves llàgrimes em posaran a to

Ja res em podrà distreure

No delejaré cap il·lusió

Fins el dia que jo em pugui veure

Davant la teva Glòria, Senyor,

Fins que tu m’atorguis remença;

Aleshores sentiré el teu conhort. 

***

4. ÀRIA (Baix)

Tot s’ha acabat,

Ja no hi ha dolor,

Som redimits del nostre pecat

Per obra de Déu,

Tot s’ha acabat.

Ara me’n vaig corrents

A donar mercès al Jesús meu,

Món, bona nit i bon vent!

Tot s’ha acabat!

***

5. CORAL

Jesús, la teva passió

És per a mi joia plena,

Tes nafres, escarnis i assots,

Són mannà que el meu cor alena;

La meva ànima va sobre roses

Perquè ara tinc per cosa certa,

Aquell raconet meu dalt del Cel 

Que guanyaré en recompensa.


Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera



13/2/21

BWV 81

Per al Quart Diumenge després d'Epifania conserva el catàleg dues úniques cantates: La BWV 14 i la que tot seguit analitzarem, la cantata BWV 81 JESUS SCHLÄFT, WAS SOLL ICH HOFFEN?, obra estrenada a Leipzig el 30 de gener de 1724 durant el primer hivern de Bach a la cantoria de Sant Tomàs.

El text, d'autor anònim, té a la vista l'Evangeli del dia, en el qual es narrava l'episodi de la tempesta desfermada durant la travessa del llac de Genesaret mentre Jesús dormia, i la seva intervenció per a calmar-la. Aquestes imatges es traslladen a la música tant en el sentit descriptiu com en l'espiritual: Només la Fe en Jesús apaivagarà les turbulències del món terrenal. En aquest sentit, el llibret, conservat en un document de l'any 1724 en el qual apareix al costat del de vàries cantates més, pren la forma d'un diàleg entre els creients (contralt i tenor) i Jesús, encarnat, com sempre, pel baix. La preocupació inicial davant la desampara es transformarà en seguretat després de la intervenció d'aquest últim.

Engega la cantata amb l'ària de contralt que la intitula: Jesus schläft, was soll ich hoffen? ((Jesús dorm, jo què faré?), una autèntica descripció del son de Jesús mentre les onades gronxen l'embarcació. Sobre un fons de violins i violes, les dues flautes dolces doblades a octava alta aparenten ser una sola veu. El somni és vocalitzat amb una llarguíssima nota sobre el terme schläft (dorm). El mateix recurs sobre offen (obert) ens il·lustrarà la profunditat pregona de l'abisme de la Mort (Todes Abgrund offen), mentre que la pregunta  was soll ich hoffen? (jo què faré?) quedarà sovint suspesa en el buit, sense resposta.

El segon moviment és el recitatiu de tenor Herr! Warum trittest du so ferne? (Senyor! Com és que pares tant lluny?), que s'inicia amb un salt ascendent de novena, il·lustratiu de la distància sobre el vers Warum trittest du so ferne? (Com és que pares tant lluny?), i conclou amb una escala descendent sobre leite mich (guia’m doncs).

Arribarà ara una d'aquelles àries que només el geni de Bach podia concebre: Die schäumenden Wellen von Belials Bächen (Les ones escumoses de les torrenteres de Belial). Les cordes desfermen una autèntica riuada de notes a les quals el tenor, en una exigència extrema, s'enfronta amb vocalitzacions prodigioses sobre termes tals com Verdoppeln die Wut (s'encrespen furioses) o stürmende (barrumada). A la secció central es calmarà l'avinguda, però no pas la intensitat emocional. Diverses consideracions més cal tenir en compte en aquesta extraordinària peça: La primera, els terrorífics acords amb què s'il·lustra Belial, dimoni bíblic translació del terribles (per als jueus) déus cananeus Baal i Moloc. La segona, la sòlida nota amb què es canten els termes stehn (plantar cara) i gehn (fuetejar). I la tercera, l'aparent lapsus calami (que Alfred Dürr atribueix al propi Bach) al vers Ein Christ soll zwar wie Wellen stehn (literalment: Un cristià ha de ser ferm com les onades), en el que Wellen (onades) no té gaire sentit i seria molt més adient un altre terme com ara Felsen (roques) o similar.

L'eix simètric i conceptual de la cantata el marca l'arioso del baix Ihr Kleingläubigen, warum seid ihr so furchtsam? (Perquè temeu, homes de poca fe?), en el qual apareix la Vox Christi, acompanyada només pel baix continu, per a posar fi a les tribulacions amb un dictum evangèlic.

A partir d'aquí el clima serà molt més positiu, com es demostra a l'ària Schweig, aufgetürmtes Meer! (Asserenat mar turbulent!) on la Vox Christi s'enfronta als elements, representats per les cordes i els oboès. A la secció intermèdia, en contra del que és usual, es mantindrà la força de vents i onades, que es perllongarà durant el da capo. Les flautes callen, potser per que en època de Bach sovint els mateixos músics eren flautistes i oboístes alhora.

El brevíssim recitatiu de contralt Wohl mir, mein Jesus spricht ein Wort (Que bé! el meu Jesús ha parlat) confirma la fi de l'angoixa i prepara la coral final, Unter deinen Schirmen (A redossa de ta valença), l'habitual entonació a capella colla parte de la segona estrofa d'un himne de Johann Franck de 1650 cantat amb una melodia Johann Crüger composta tres anys més tard.

J.M.S.


Cantata BWV 81

JESUS SCHLÄFT, WAS SOLL ICH HOFFEN?

Dominica IV Post Epiphanias

Estrenada: 30 de gener de 1724

Text: Anònim, amb fragments de l'Ev. de St. Mateu 

i un himne de Johann Franck (1650)


1. ÀRIA (Alt)

Jesús dorm, jo què faré?

Ara, estic amb l’ai al cor.

És, que veig obert, potser,

L’abisme fosc de la mort?

***

2. RECITATIU (Tenor)

Senyor! Com és que pares tant lluny?

Perquè t’amagues ara que et necessito,

Quan veig que em cau a sobre un final terrible?

Com és que la meva angoixa no torba els teus ulls 

Els quals no acostumen a dormir mai?

Tu que assenyalares amb un estel

El dret camí a uns savis conversos,

Ah, guia’m doncs, amb la claror dels teus ulls,

per aquest camí que veig ple d’esculls.

***

3. ÀRIA (Tenor)

Les ones escumoses de les torrenteres de Belial*

S’encrespen furioses.

Un cristià cal que planti cara a les onades

Quan el fueteja el brisot del decandiment,

Encara que la barrumbada 

Faci per afeblir la força de la Fe.

***

 * El Diable

4. ARIOSO (Baix)

Perquè temeu, homes de poca fe?

***

5. ÀRIA (Baix)

Asserenat mar turbulent!

Tempesta i vent, amolleu!

que he fixat un termenal,

perquè els meus fills electes

siguin guardats de tot m

***

6. RECITATIU (Alt)

Que bé! el meu Jesús ha parlat,

El meu Salvador s’ha deixondit,

Les onades de tràngol de la infausta nit

i tots els patiments, han estritllat.

***

7. CORAL

A redossa de ta valença 

He escapat de la tempesta,

Dels enemics m’he salvat.

Deixa que Satan brufoli

i l’enemic que grinyoli

Que Jesús em fa costat.

Res em fa si trona o llampa

Ni por l’avern i el pecat

Que el meu Jesús m’abrigalla.


Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera







23/1/21

BWV 73

Fins a quatre cantates ens han arribat destinades al Tercer Diumenge després d'Epifania, que són les BWV 72, 73, 111 i 156. I de les quatre serà la BWV 73 HERR, WIE DU WILLT, SO SCHICKS MIT MIR la que tot seguit analitzarem.

Es conserva a Leipzig un document de l'any 1724 que conté una sèrie de textos litúrgics d'autor desconegut per a diverses festivitats hivernals, que van des del Segon Diumenge d'Epifania fins a la Festa de l'Anunciació. Hi apareixen, per aquest ordre, els llibrets de les cantates BWV 155, 73, 81, 83, 144, 181 i 22. Si hem de fer cas d'aquest document, la segona d'elles fou estrenada a l'església de Sant Nicolau, al matí del diumenge 23 de gener de 1724.

L'Evangeli del dia (Mt 8, 1-3) narrava la curació d'un leprós que s'atansà a Jesús dient Senyor, si vols, em pots purificar. Aquesta submissió a la voluntat divina és portada fins a l'extrem pel llibretista qui, en una imatge recurrent en l'obra de Bach, presenta fins i tot la mort com un fet que cal assumir amb serenor, car obeeix al designi de l'Altíssim i representa el trànsit cap al seu reialme.

Arrenca la cantata amb la fantasia coral que la intitula, tot i que no estem davant d'una de les Cantates Corals del segon any de Bach a Leipzig: Herr, wie du willt, so schicks mit mir (Senyor, fes de mi, el que en vulguis). Es construeix amb la primera estrofa d'un himne de Kaspar Bienemann de 1582 cantada amb una melodia molt anterior, apareguda al cançoner de Wittemberg l'any 1529. Entre els versos, s'intercalen trops de tenor, baix i soprano amb les seves pròpies melodies, un recurs que trobem en altres cantates. La unitat no es malmet en cap moment gràcies al ritornello orquestral, omnipresent a tota la peça. A la versió de 1723 l'orquestra compta amb una trompa que, en una revisió posterior, fou substituïda per l'orgue solista.

El segon moviment serà l'ària de tenor Ach senke doch den Geist der Freuden (Ah, fes entrar al meu cor), en la qual destaca la florida partitura de l'oboè, en consonància amb les joioses vocalitzacions sobre termes tals com Freuden Freudigkeit (alegria). Wanken (trasbals) es musica amb una sèrie de notes sincopades mentre que  Zaghaft (por) és cantada amb 40 semicorxeres, sovint repetides.

El moviment central de la cantata és el seu únic recitatiu, destinat al baix i titulat Ach, unser Wille bleibt verkehrt (Ah! la nostra voluntat com s'erra) que té per missió preparar l'ària, també de baix, Herr, so du willt (Senyor, si és el teu voler). Estarem davant d'una obra mestra d'expressivitat, que arrenca de manera inusual amb el cantant tot sol, al qual immediatament s'afegiran les cordes, que al llarg de la peça confeccionaran el coixí harmònic sobre el qual la veu humana desgranarà el text talment fossin sospirs fins que, en cert moment, aparegui el tan bachià recurs de suggerir el toc de campanes amb el pizzicato de les cordes.

La cantata conclourà amb la coral Das ist des Vaters Wille (Aquesta és la voluntat del Pare). Es tracta d'una senzilla entonació a capella de la darrera estrofa d'un himne de Ludwig Helmbold de 1563 que en realitat és una variant de la Gran Doxologia, en la qual es lloa el Pare, el Fill i l'Esperit Sant.

J.M.S.

Cantata BWV 73

HERR, WIE DU WILLT, SO SCHICKS MIT MIR

Dominica III Post Epiphanias

Estrenada: 23 de gener de 1724

Text: Anònim, basat en un himne de Kaspar Bienemann (1582) 

i una coral de Ludwig Helmbold (1563)


1. CORAL & RECITATIU (Tenor, Baix, Soprano)

Senyor, fes de mi, el què en vulguis 

En la vida i en la mort!

Tenor

Ah, Ai las! 

Fins quan caldrà que sofreixi!

La meva vida és com l’ase dels cops,

Car, la misèria i els maltrets

M’han de turmentar mentre visqui,

I seguiran fins la mort les meves desgràcies.

Només Tu ets la meu anhel,

Senyor no deixis que em perdi!

Baix

Tu ets el meu Salvador, empar i refugi,

Tu comptes les llàgrimes dels afeixugats

I fas que la seva esperança no s’esberli

Com una canya trencadissa.

I ja que m’has preferit a mi

Diguem, doncs, paraules de conhort i joia! 

Si més no serva’m en la teva Gràcia

Però que es faci com tu vulguis, dóna’m paciència,

Perquè, el  què tu vols és el millor. 

Soprano

El teu voler, en efecte, és com un llibre tancat,

Del que la saviesa dels homes no en sap res;

La bona sort ens sembla, de vegades, una desventura,

Un càstig, un flagell despietat.

El repòs, al que ens has destinat

Amb el somni de la mort

és com l’avantsala de l’infern.

Però, que el teu Esperit ens alliberi de l’error

I ens faci veure que el teu voler per a nosaltres és bo. 

Senyor, com tu vulguis!

***

2. ÀRIA (Tenor)

Ah, fes entrar al meu cor

El teu Esperit Gloriós!

Sovint l’alegria i l’esperança

Trasbalsen la meva ànima malalta

I tinc por.

***

3. RECITATIU (Baix)

Ah! la nostra voluntat com s’erra,

ara valenta, ara descoratjada,

no vol ni sentir parlar de la mort.

Només aquell cristià que coneix l’Esperit Diví

Sap com fer-se a la voluntat de Déu

I diu:

***

4. ÀRIA (Baix)

Senyor, si és el teu voler,

Que em burxi el flagell de la mort,

Fins l’últim bleix del meu cor,

Si és que el meu clam no val res.

Senyor, si és el teu voler,

Fes que el meu infeliç cos

Sigui un puny de cendra i pols,

Ganyota del vici infest.

Senyor, si és el teu voler,

Quan campanegin ma mort

Oiré el seu toc, com si res:

Puix serà el fi dels meus plors,

Senyor, si és el teu voler.

***

5. CORAL

Aquesta és la voluntat del Pare,

Aquell qui ens ha creat;

El seu Fill ens dóna a balquena

Compadiment i bonesa;

I l’Esperit Sant Déu

Que ens condueix a la Fe

I ens mena al regne del Cel.

Per ells, glòria, honor i lloança!


Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera