BWV 178

Es conserven tres cantates per al Vuitè diumenge després de la Trinitat, que són les BWV 136, 178 i 45 per ordre de composició. Tot seguit repassarem la segona d'elles, la cantata BWV 178 WO GOTT DER HERR NICHT BEI UNS HÄLT, una obra estrenada a Leipzig el 30 de juliol de 1724 dins el cicle de les cantates corals del segon any de Bach en aquella ciutat. Seguint l'Evangeli del dia (Mateu 7, 15-23) en el qual Jesús adverteix contra els falsos profetes, escull l'anònim llibretista una coral de Justus Jonas de 1524 inspirada al seu torn en el Salm 124, el qual adverteix contra els enemics del cristianisme i inspira també la cantata BWV 14, obra amb la qual la BWV 178 presenta notables similituds ideològiques.

No conservem la partitura autògrafa d'aquesta cantata, però sí de les particel·les originals, amb les quals alguns dels primers estudiosos de Bach com Penzel o Forkel la van poder reconstruir de manera fidedigna. 

Les cantates d'aquell cicle coral són totes elles obres inspirades en corals tradicionals de l'església luterana, de les quals el llibretista conserva literalment les estrofes inicials i finals als moviments extrems de la cantata, mentre que les intermèdies són lliurement reescrites als moviments centrals. Generalment, aquestes cantates s'inicien amb una elaborada fantasia vocal-instrumental basada en la melodia de la coral en qüestió. Aquest és el cas de la cantata BWV 178, que arrenca amb el cor que li dóna nom: Wo Gott der Herr nicht bei uns hält (Quan Déu nostre Senyor no és amb nosaltres). La melodia, que apareixerà contínuament al llarg de tota la cantata, és encomanada als sopranos reforçats per la trompa i prové d'un recull de Joseph Klug publicat a Wittenberg l'any 1529. El ritme esquerp del concertant instrumental i les rauxes de cordes i oboès conformen un clima de cert dramatisme i desassossec davant l'escomesa dels enemics citats al text.

El segon moviment, Was Menschenkraft und -witz anfäht (Quan ens fustiga el poder i la vilesa dels homes), és una elaborada combinació de coral i recitatiu per a contralt en la qual els recitats esdevenen trops de les estrofes cantades, mentre que el continu desenvolupa un acompanyament que és derivació directa de la melodia del coral.

Arribarà tot seguit l'extraordinària ària del baix Gleichwie die wilden Meereswellen (Com les rabents onades del mar), magistral descripció de les onades escometent el vaixell amb només els violins a l'uníson acompanyats del continu. Aquesta ària duu la veu humana al seu límit en les tremendes vocalitzacions sobre termes com Meereswellen (onades del mar), zerschellen (rompre) o zerscheitern (anar al fons, naufragar). Resulta sensacional als enregistraments que l'interpreten amb rauxa, com el de Ton Koopman, amb el llaüt llençant arpegis talment esquitxos marins. Alguns autors sospiten que la part instrumental d'aquesta ària podria derivar d'una obra anterior a la qual s'hi hauria afegit posteriorment la part vocal.

La omnipresent coral tornarà al quart moviment, Sie stellen uns wie Ketzern nach (Ells ens tenen per heretges), amb el tenor acompanyat d'oboès d'amore i continu en una demostració de la màgia de Bach per a transmetre musicalment les idees del text a través de simples, gairebé subliminals, inflexions i matisos dels instruments.

També el cinquè moviment. Auf sperren sie den Rachen weit (Tenen ben obertes les seves gorges),  serà dominat per la melodia coral, a l'estil del segon moviment, és a dir, amb les estrofes interrompudes per fragments recitats ara a càrrec de baix, tenor i contralt. De nou ens meravella la genialitat de Bach per a il·lustrar els conceptes declamats a base d'inflexions adequades que expressaran violència, temor, decisió o prec.

El penúltim moviment serà l'ària Schweig, schweig nur, taumelnde Vernunft! (Calla, calla doncs, desassenyada raó!), un enèrgic moviment amb el tenor acompanyat de les cordes en ple i on Alfred Dür hi veu una confrontació intel·lectual amb el racionalisme que s'estava infiltrant a la teologia luterana ortodoxa de l'època de Bach. La crispació es rebaixarà lleugerament a la secció central, en la qual destaca la vocalització amb què es canta el terme Kreutz, la qual dibuixarà la creu sobre el pentagrama.

I la cantata conclourà amb la coral Die Feind sind all in deiner Hand (Tots els enemics són a les teves mans), senzilla harmonització a capella de la melodia de Joseph Klug que ha protagonitzat la cantata i amb la qual es canten les dues darreres estrofes de l'himne de Justus Jonas que ha inspirat aquesta obra magistral.

J.M.S.

Cantata BWV 178
WO GOTT DER HERR NICHT BEI UNS HÄLT
Dominica 8 Post Trinitatis
Estrenada: 30 de juliol de 1724.
Text: Anònim, basat en un Himne de Justus Jonas (1524)

1. COR
Quan Déu nostre Senyor no és amb nosaltres,
Quan els nostres enemics estan enfurismats,
I Ell no ens ve a donar un cop de mà
Des el més alt del Cel,
Quan Ell no és l’empar d’Israel
I ell mateix, de l’enemic no ens para el cop,
Aleshores, ja ho hem perdut tot.
***
2. RECITATIU I CORAL (Alt)
Quan ens fustiga el poder i la vilesa dels homes,
No ens hem d’atemorir pas;
Ja que el Déu Suprem és amb nosaltres
I ens guarda de llurs paranys.
Ell sabrà com donar-nos consell,
Puix s’asseu en l’encimbellat setial,
Els qui s’abracen a Déu amb sòlida fe
Mai no els oblidarà, ni els deixarà de mà;
Ell destrossa els qui van per mal camí
I posa a retxa llurs actes malsans,
Quan ells amb maquinacions sibil·lines
Amb conxorxes i amb serpentins enganys
Miren d’aconseguir la victòria del mal.
Però, aquests no són els camins de Déu:
Acomboia els seus amb poderosa mà,
Pel mar del sofriment, a la terra promesa,
Doncs, allí on s’acabarà tota sofrença
Ja que descansarem a les seves mans.
***
3. ÀRIA (Baix)
Com les rabents onades del mar
Que rompen furioses contra la nau
Així bramula la còlera de enemic
Que vol fer-se seu el millor de l’esperit.
Volen que el regne de Satan es mengi el món
I que la fràgil barca de Crist se’n vagi a fons.
***
4. CORAL (Tenor)
Ells ens tenen per heretges,
Només volen la nostra sang;
Fins i tot de ser Cristians s’envaneixen,
I que sols a Déu obeeixen.
Ah, Senyor, que el teu nom preuat
Els serveixi per tapar llur avolesa,
Tu, un dia, ja et despertaràs.
***
5. CORAL i RECITATIU (Baix, Tenor, Cor)
Cor
Tenen ben obertes les seves gorges,
Baix
Fan sentir talment lleons llurs bruels,
Fan xerricar les seves assassines dents
Cor
I fins se’ns volen cruspir.
Tenor
Però,
Cor
Lloeu i pregueu a Déu en tot moment;
Tenor
Car, encara ens defensa l’heroi de Judà,
Cor
Ells no se’n podran sortir.
Alto
S’esparpallaran com el boll
Mentre que llurs fidels pujaran com arbres verdejants.
Cor
Ell esqueixarà les seves xarxes del tot
I derrocarà el seu ensenyament fal·laç.
Baix
Déu extingirà els falsos profetes
Amb el foc de la seva irritació
I acabarà amb llurs heretgies
Cor
Puix davant Déu no tenen salvació.
***
6. ÀRIA (Tenor)
Calla, calla doncs, desassenyada raó!
No diguis que els justos s’han perdut,
La creu ha fet que visquin de bell nou.
Per a tots aquells qui esperen en Jesús
Resten obertes les portes del perdó;
Els vivificarà amb el seu conhort
Quan els endogali la creu i l’aflicció.
***
7. CORAL
Tots els enemics són a les teves mans,
I també tots llurs pensaments;
Tu, Senyor prou saps de llurs escarns,
Ajuda’ns perquè no defallim
La raó, contra la fe, en rivalitat,
No vol confiar en l’avenir,
Quan tu mateix ens confortaràs.
El cel i també la terra
Tu, Senyor, els vas crear;
Que ens il·lumini la teva claror
I que el nostre cor s’ablami
De la teva fe, amb la justa roentor,
I que fins el final hi romangui
Deixant que rondini tot el món. 

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 136

Tres cantates conserva el catàleg per al Vuitè Diumenge després de la Trinitat, que per ordre cronològic són les BWV 136, 178 i 45. De la primera de les tres ens en ocuparem tot seguit.

La cantata BWV 136 ERFORSCHE MICH, GOTT, UND ERFAHRE MEIN HERZ s'estrenà el 18 de juliol de 1723, a les poques setmanes de l'arribada de Bach a la Cantoria de St. Tomàs de Leipzig. La investigació però, no descarta que gran part l'obra provingués d'una cantata escrita anteriorment, segurament una cantata profana de l'època de Köthen, ciutat calvinista on la música religiosa hi era prohibida. 

El desconegut llibretista té en ment l'Evangeli del dia (Mateu 7, 15-23) en el qual Jesús adverteix contra els falsos profetes que pretendran fer-se seva la Paraula de Déu.

Arrenca la cantata amb un deliciós cor que posa en música  un fragment del Salm 139 i que intitula la cantata: Furga'm, Senyor, i escruta el meu cor. La presència de la trompa, l'oboè i l'oboè d'amore revesteix la música d'una pompositat exquisida. Serà la trompa l'encarregada de presentar el tema principal a partir del qual es desenvoluparà tota la polifonia instrumental i vocal, sustentada per les ràpides rauxes del violí primer. El resultat vindrà a ser una magnífica combinació de fuga i concert que Bach tornarà a fer servir al Cum Sancto Spiritu de la Missa en La Major BWV 234.

A continuació del cor inicial, el tenor entonarà el recitatiu Ach, dass der Fluch, so dort die Erde schlägt (Ai las, la maledicció que caigué sobre la terra), que arrenca amb una crua harmonització per a presentar el terme Fluch (maledicció).

Seguirà l'ària de contralt Es kömmt ein Tag (Un dia vindrà), on s'estableix un diàleg entre cantant i oboè d'amore desenvolupant cadascun una temàtica pròpia. La secció central presenta un gran contrast amb les extremes, molt més melòdiques. Això podria ser a causa de que aquesta secció fou escrita de nou l'any 1723 i incrustada en la hipotètica cantata anterior aquí parodiada.

El quart moviment serà un recitatiu del baix que es converteix en arioso a la seva darrera secció, en cantar els versos Encara pot trobar en Crist Justícia i fortalesa. Així es prepara el trànsit al següent moviment, el duet de tenor i baix Uns treffen zwar der Sünden Flecken (Estem encara atrapats per les taques del pecat), on cal destacar l'enèrgic tema dels violins a l'uníson. Les veus marxen a voltes conjuntes, a voltes en imitació, cosa que recorda a alguna de les cantates profanes de Köthen i avalaria la tesi de que estem davant d'una obra anterior reciclada. En tot cas, la paròdia és ben reeixida i el text s'adapta perfectament a la música, com ho demostra la llarga vocalització amb què es canta la paraula Strom (devesall).

La coral final destaca per l'adició d'una cinquena veu de violí a les quatre veus habituals. La melodia és original de Jakob Regnart (1574), adaptada l'any 1605 a ús religiós per Bartholomäus Gesius i recopilada per Hermann Schein al seu cançoner de 1627. Diverses corals s'han cantat amb aquesta melodia, entre elles la que aquí apareix: La novena estrofa de Wo soll ich fliehen hin de Johann  Heermann (1630), coral que també inspira la cantata BWV 5.

J.M.S.

Cantata BWV 136
ERFORSCHE MICH, GOTT, UND ERFAHRE MEIN HERZ
Dominica 8 Post Trinitatis
Estrenada: 18 de juliol de 1723
Text: Anònim, basat en el Salm 139 i un himne de Johann Heermann de 1630

1. COR
Furga’m, Senyor, i escruta el meu cor;
prova’m i dóna’t compte, del què em passa!
***
2. RECITATIU (Tenor)
Ai las, la maledicció que caigué sobre la terra
També ha enxampat el cor dels homes!
Qui pot confiar en aplegar bons fruits,
Si aquell malefici, fins i tot, s’endinsa a l’ànima
Amb les espines del pecat
I la feixugor del vici.
Sovint fins les criatures de l’infern
Volen fer-se passar per àngels de la llum;
Com si pogués la dolenteria
Veremar gotims d’aquestes espines. 
Un llop pot vestir-se amb blanc pelatge,
Mes, arribarà el dia,
Que us arribarà a vosaltres, gent hipòcrita,
Un terror que serà insuportable.
***
3. ÀRIA (Alt)
Un dia vindrà,
En què el fingiment serà jutjat,
I al seu davant, la hipocresia fremirà.
Car la seva punya rabiosa aixafarà,
Tot el què la falsia i l’astúcia han amagat.
***
4. RECITATIU (Baix)
Si el cel, tanmateix, no és pas pur,
Com pot cap home presentar-se davant aquest jutge?
Però qui s’ha purificat amb la sang de Jesús,
I s’hi ha agermanat amb la fe,
Sap que no tindrà cap sentència severa.
Si el pecat encara l’afeixuga,
I li manquen les forces,
Encara pot trobar en Crist
Justícia i fortalesa.
***
5. ÀRIA – DUET (Tenor, Baix)
Estem encara atrapats per les taques del pecat,
Que la caiguda d’Adam ens ha portat.
Tan sols, qui s’hagi fet seves les nafres de Jesús
Aquest devessall de sang poderosa,
Per elles, en serà purificat.
***
6. CORAL
La teva sang, saba generosa,
Té tanta força i vigor,
Que només una petita gota
Pot purificar tot el món,
Si, ens pot protegir i fer lliures
De la gola del Maligne.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 45

Per al Vuitè Diumenge després de la Trinitat es conserven les habituals tres cantates, que són les BWV 136, 178 i 45. Aquesta darrera serà la que tot seguit mirarem de conèixer una mica millor.

La Cantata BWV 45 ES IST DIR GESAGT, MENSCH, WAS GUT IST forma part d'un grup de cantates (BWV 39, 88, 187, 45, 102 i 17) amb una cronologia complicada, que les primeres investigacions situaven de 1732 endavant. Avui en dia, però, sabem que la BWV 45 fou estrenada a Leipzig l'onze d'agost de 1726. Aquell any havia interpretat Bach un bloc de cantates del seu cosí Johann Ludwig, aparentment per considerar-les d'una elevada qualitat. Segurament en igual consideració va tenir Bach els textos d'aquestes cantates (d'autor anònim), ja que en va utilitzar alguns per a compondre noves obres, com aquesta que avui tractem: Una cantata no gaire extensa, però estructurada en dues parts. 

El cor inicial Es ist dir gesagt, Mensch, was gut ist (T'ha estat dit, Home, on és el bé), és una de les millors construccions polifòniques de Bach, amb la forma d'un motet musicalment monotemàtic, és a dir que el desenvolupament sorgeix d'una mateixa idea musical, tant per als instruments com per als cantants. Aquesta idea la presenta la segona veu instrumental ja al primer compàs, s'anirà estenent per l'orquestra i acabarà assumida i proclamada pel cor, el qual construirà sobre ella una meravellosa fuga.

El tenor prendrà a continuació el relleu en la seva parella de recitatiu i ària. Aquesta serà la titulada Weiss ich Gottes Rechte (Conec els manaments del Senyor), un reposat moviment on les tres veus de cordes acompanyen el cantant i hi destaca l'extensa vocalització sobre la paraula drohen (amenaçar), que convida a recordar la idea de l'espasa de Damocles.

La segona part de la cantata arrenca amb un moviment fulgurant: Es werden viele zu mir sagen an jenem Tage (Molts em diran en aquell dia). No s'entén la seva denominació d'airoso, però... qui som nosaltres per contradir Bach?

El baix (la veu de Crist) canta el darrer versicle de l'Evangeli del dia (Mateu 7, 22-23), en el qual Jesús renega de tots aquells qui utilitzen la fe en benefici propi. Les cordes es precipiten en rauxes que a voltes descendeixen per a tot seguit tornar a elevar-se, mentre que les vocalitzacions són meravelloses. La paraula Alle (tots) és cantada en una espectacular cadència de fins a 30 notes. Una del meu Top-10 des que la vaig sentir per primera vegada.

La següent ària, per a contralt, és també deliciosa: Wer Gott bekennt (A aquell qui confessa a Déu la seva Fe). Pel virtuosisme requerit a la part de flauta travessera, recorda a aquelles àries que Bach va incloure a les cantates de l'estiu de 1724 (vegeu BWV 9), tot i que aquesta cantata és dos anys posterior. 

Un breu recitatiu de contralt titulat So wird denn Herz und Mund selbst von mir Richter sein (Així, la meva boca i el meu cor em jutjaran) condueix a la coral final, Gib, dass ich tu mit Fleiss (Fes-me complir amb esmerç), que canta a capella colla parte la segona estrofa d'un himne de Johann Heermann de 1630 amb la melodia d'una coral d'Ahasverus Fritsch de 1679. 

J.M.S.

Cantata BWV 45
ES IST DIR GESAGT, MENSCH, WAS GUT IST
Dominica 8 Post Trinitatis
Estrenada: 11 d'agost de 1726
Text: Anònim; Miquees 6,8; Mateu 7,22-23; coral de Johann Heermann (1630)
 

Prima Parte

 
1. COR
T'ha estat dit, Home, on és el bé
I allò que el Senyor espera de tu:
Honorar la Paraula de Déu,
Exercir amor i caritat
I caminar humilment davant Déu.
***
2. RECITATIU (Tenor)
L'Altíssim m'ha fet saber sa voluntat
I allò que li plau.
Amb sa Paraula ha marcat el camí
A través del qual els meus peus hauran
D'orientar tothora els meus passos,
Temorosos de Déu, plens d'humilitat i d'amor
Com a prova d'obediència
Per tal de ser acceptat, quan s'escaigui
Com un fidel Servent.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Conec els manaments del Senyor,
Conec allò que m'ajudarà
Quan em demani comptes amb rigor
A mi, que sóc el seu Servent.
Oh, Ànima meva, pensa en la salvació!
L'obediència es respondrà amb recompensa,
Mentre que els turments i la vergonya
Castigaran la transgressió.
 

Seconda Parte

 
4. ARIOSO (Baix)
Molts em diran en aquell dia:
Senyor! Senyor!
No hem pas profetitzat en el teu nom
I en el teu nom hem foragitat els dimonis
I en nom teu hem realitzat molts miracles?
Jo llavors, els diré obertament:
No sé pas qui sou!
Aparteu-vos de Mi, malfactors!
***
5. ÀRIA (Alt)
A aquell qui confessa a Déu la seva Fe
Des del fons del seu cor
Déu també el voldrà confessar.
Però serà presa de les flames eternes
Aquell qui només de paraula
Invoca el nom del Senyor.
***
6. RECITATIU (Alt)
Així, la meva boca i el meu cor em jutjaran,
I Déu em premiarà segons la meva disposició.
Si la meva conducta no és fidel a sa Paraula,
Qui voldrà guarir els mals de la meva ànima?
Per què jo mateix em poso obstacles?
La voluntat del Senyor s'ha d'acomplir.
Estic segur que, amb la seva ajuda,
Un dia veurà en mi
Completada la seva obra.
***
7. CORAL
Fes-me complir amb esmerç
Allò que convé que faci,
Allò que la teva voluntat
Desitja que jo realitzi.
Fes que ho faci sense dilació
I en el moment oportú.
I quan ho hagi enllestit
Fes que no hagi estat en va.

Traduïda per Josep-Miquel Serra