Avui celebrem el quart diumenge del cicle de pasqua, l'anomenat Dominica Jubilate segons el calendari litúrgic luterà.
Malgrat la denominació d'aquest diumenge, les cantates que hi són destinades estan marcades per un missatge pessimista i amarat de dolor. Avui, a La Cantata del Diumenge, n'hem sentit una de les 3 que hi són destinades, la BWV 146. La Cantata arrenca amb una d'aquelles simfonies per a orgue solista que deriva dels concerts per a clavecí, en aquest cas, del gran Concert en Re menor BWV 1052. La tonalitat del concert, misteriosa, sobrenatural, és ideal per a preludiar una cantata que comença amb un cor, també extret del mateix concert, titulat Wir müssen durch viel Trübsal in das Reich Gottes eingehen: Entrarem al reialme celestial a través del sofriment.
L'únic moment optimista de la cantata és un alegre duetto que ens parla de la mort de manera positiva, contemplada com un alliberament, visió habitual en Bach: Com me n'alegraré, quan desapareixin tots els dolors materials!
Malgrat la denominació d'aquest diumenge, les cantates que hi són destinades estan marcades per un missatge pessimista i amarat de dolor. Avui, a La Cantata del Diumenge, n'hem sentit una de les 3 que hi són destinades, la BWV 146. La Cantata arrenca amb una d'aquelles simfonies per a orgue solista que deriva dels concerts per a clavecí, en aquest cas, del gran Concert en Re menor BWV 1052. La tonalitat del concert, misteriosa, sobrenatural, és ideal per a preludiar una cantata que comença amb un cor, també extret del mateix concert, titulat Wir müssen durch viel Trübsal in das Reich Gottes eingehen: Entrarem al reialme celestial a través del sofriment.
L'únic moment optimista de la cantata és un alegre duetto que ens parla de la mort de manera positiva, contemplada com un alliberament, visió habitual en Bach: Com me n'alegraré, quan desapareixin tots els dolors materials!
Diumenge vinent seguirem transitant pel cicle pasqual arribant a l'anomenat Dominica Cantate.
Soli Bachii Gloria