BWV 154

El cicle d'Epifania s'esdevé des de la Diada de Reis fins al diumenge de Septuagèsima, i depenent de la data en que s'escaigui la Pasqua de Resurrecció pot contenir fins a 6 diumenges. Per al primer d'ells conserva el catàleg les cantates BWV 154, 124 i 32, per ordre cronològic. I de les tres tot seguit analitzarem la cantata BWV 154 MEIN LIEBSTER JESUS IST VERLOREN, una obra de la qual sabem segur que fou interpretada a Leipzig el 9 de gener de 1724, ja que així consta al manuscrit de la ploma del propi Bach, i també tenim constància d'execucions posteriors a 1735. Ara bé, l'estudi minuciós del paper utilitzat demostraria que en realitat la cantata hauria estat creada durant el Cicle de Weimar, i estrenada en aquesta ciutat entre els anys 1714 i 1717. Aquesta teoria es veu reforçada pel fet que la setmana següent Bach recuperés una cantata d'aquell cicle primigeni, la BWV 155, per al Segon Diumenge després d'Epifania de 1724.

El text, d'autor anònim, deriva de l'Evangeli del dia (Lluc 2, 41-42) on es narrava la fuga del petit Jesús durant una visita a Jerusalem, a qui el seus pares trobaren al cap d'uns dies discutint al Temple amb els sacerdots. Aquesta pèrdua de Jesús és traslladada al pecador, el qual també ha de cercar Jesús per tal d'aconseguir la redempció. Els quatre primers moviments de la cantata explicitaran la pèrdua i el desig de retrobament, al cinquè es farà present Jesús, al sisè i setè es cantarà la joia per la recuperació del Salvador i al darrer es refermarà la voluntat de no tornar-lo a perdre.

S'inicia la cantata amb l'ària de tenor que la intitula, Mein liebster Jesus ist verloren (El meu Jesús estimat s’ha perdut), un pesarós moviment a càrrec de les cordes i a ritme de xacona o passacaglia (és difícil establir-ne les diferències) en el qual Bach utilitza de nou el recus cromàtic anomenat passus duriusculus (passes dures) al que tantes vegades recorre quan pretén crear un ambient de desconsol, tal és el cas de les cantates BWV 12 o 78. En en certs moments esclaten uns compassos agitats, simbolisme de la brama retronant esmentada al text.

El tenor entonarà també el recitatiu Wo treff ich meinen Jesum an (On trobaré el meu Jesús), purament discursiu, que serà seguit d'una coral que canta una estrofa d'un himne de Martin Jahn amb  un secret ocult, i és que si ens fixem bé reconeixerem la melodia de la cèlebre coral de la cantata BWV 147, obra de Johann Schopp.

El primer bloc argumental es tancarà amb l'ària Jesu, lass dich finden (Jesús, fes que jo et pugui trobar). Es tracta d'una deliciosa peça per a contralt, oboès d'amore i cordes sense baix continu, cosa que podria voler representar la innocència o també el desempar d'aquell qui camina entre la boira citada al text. És destacable també el fet que a la reposició de 1735 Bach inclogués un detallat baix continu a càrrec del clavecí, en una de les poquíssimes ocasions en que prescrigué aquest instrument en una obra d'església.

El cinquè moviment és un arioso on el baix encarnarà la Vox Christi, declamant la resposta evangèlica que el petit Jesús donà als seus pares quan aquests el retrobaren al Temple. Wisset ihr nicht, dass ich sein muss in dem (No sabeu, que cal que estigui per les coses que són del meu Pare?) És curiós comprovar el dogmatisme de Bach, per al qual la veu de Crist serà sempre la del baix, encara que en aquest passatge encarni un infant.

La joia pel retrobament de Jesús es glosa extensament al recitatiu de tenor Dies ist die Stimme meines Freundes (Aquesta és la veu del meu amic) i es referma al duet Wohl mir, Jesus ist gefunden (He trobat Jesús, estic content), un dels més feliços de Bach, on contralt i tenor dialoguen amb l'orquestra a ritme dansaire, sempre amb l'enganxós tema inicial present i seguint l'esquema d'intervals de terceres i sextes denominat duet francès. En cert moment callarà l'orquestra, es passarà bruscament a un compàs 3/8 i els cantants arrencaran en solitari un intent de fuga que de seguida desembocarà de nou en el joiós tema de capçalera, que tancarà el moviment.

I la cantata conclourà amb la coral Meinen Jesum lass ich nicht (No deixaré el meu Jesús), sisena estrofa d'una coral de Christian Keymann de 1658 que protagonitza també la cantata BWV 124 cantada senzillament a capella amb una melodia atribuïda a Andreas Hammerschmidt.

J.M.S.

Cantata BWV 154
MEIN LIEBSTER JESUS IST VERLOREN
Dominica I post Epiphanias
Estrenada: Segurament a Weimar vers 1714-16, 

reestrenada a Leipzig el 9 de gener de 1724
Text: Anònim, amb fragments d'himnes de teòlegs alemanys 

(Nos. 3 i 8) i de l'Ev. de Sant Lluc (Nº 5).

1. ÀRIA (Tenor)
El meu Jesús estimat s’ha perdut:
O mots, sentir-los, em desespera,
O glavi, que l’ànima em travessa,
O brama que ma oïda retruny.
***
2. RECITATIU (Tenor)
On trobaré el meu Jesús,
Perquè m’ensenyi el camí
Que la meva ànima deleja fervent;
Cap on vas, Salvador meu?
Cap altre desventura em pot colpir
Si el meu Jesús no és amb mi.
***
3. CORAL
Jesús, la meva salvació, el meu ajut
Jesús, tu ets el meu esper
Jesús, brau botxí del serpent,
Jesús, de la meva vida llum!
De tot cor per tu em deleixo
Jesuset meu com pateixo!
Vine,  O vine, vull ser amb tu,
Vine, O estimat Nen Jesús!
***
4. ÀRIA (Alt)
Jesús, fes que jo et pugui trobar,
Fes també que els meus pecats
No esdevinguin boira atapeïda
Doncs em podré morir de por
Si no deixa que em vegis, Senyor,
Fes-te ençà, torna ja, de seguida!
***
5. ARIOSO (Baix)
No sabeu, que cal que estigui per les coses,
que són del meu Pare?
***
6. RECITATIU (Tenor)
Aquesta és la veu del meu amic,
Lloança i mercès a Déu!
El meu Jesús, mon fidel refugi,
Fa que amb la seva paraula
Em senti aquietat del tot;
Jo estava de sofriments malalt,
El dolor em volia mossegar
Fins al moll de l’os
Ara, però, la meva fe torna a ser forta,
Ara torno a estar més que joiós;
Car veig el plaer de la meva ànima,
El meu Salvador, el meu Sol,
Que després d’una trista nit d’angoixa
Fa saltar de goig el meu cor amb el seu esplendor.
Vinga, ànima, posa’t a punt!
Cal que vagis amb Ell
Cap a la casa del seu Pare, dins el seu temple sant;
Allí ell, amb la seva paraula, se’t farà present,
Allí, et reforçarà amb els seus sagraments;
Però, si vols tastar dignament la seva carn i sang,
Caldrà també que besis a Jesús amb fe i penitent.
***
7. ÀRIA-DUET (Alt, Tenor)
He trobat Jesús, estic content,
Ara de trist, no n’estic gens.
Ell, la meva ànima estima,
En moments de goig se’m fa present
Jo no vull deixar el meu Jesús mai més,
Jo el vull tenir abraçat amb fe, tostemps.
***
8. CORAL
No deixaré el meu Jesús,
Aniré sempre al seu costat;
Crist, em guiarà dia a dia
Pels rierols de la vida
Sortós, qui com jo parla clar:
No deixaré el meu Jesús.

Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 32

Els diumenges entre l'Epifania i la Septuagèsima constituïen, al calendari litúrgic de temps de Bach, un cicle que depenent de la data de la Pasqua podia contenir fins a 6 diumenges. Per al primer d'ells es conserven, per ordre cronològic, les cantates BWV 154, 124 i la que ara tractarem, la cantata BWV 32 LIEBSTER JESU, MEIN VERLANGEN que s'estrenà a Leipzig el 13 de gener de 1726.

El seu llibret és obra de Georg Christian Lehms, bibliotecari i poeta de la cort de Darmstadt que va morir als 33 anys. Lehms publicà l'any 1711 un cicle complet de cantates de les quals se'n conserven deu musicades per Bach, a més d'una que s'ha perdut. Entre elles estan la BWV 32 i la BWV 13, estrenada el diumenge següent.

Lehms estructura el text d'aquesta cantata a mode d'un diàleg entre l'ànima (soprano) i Jesús (baix), partint de l'Evangeli del dia (Lluc 2, 40-52) que narrava la distracció del petit Jesús, a qui llurs pares trobaren finalment al Temple de Jerusalem discutint amb els sacerdots. L'anhel per trobar Jesús esdevindrà doncs el missatge principal de la cantata, que musicalment podria derivar, almenys en part, d'una obra profana de l'època de Köthen.

Aquesta s'inicia amb l'ària de soprano que li doña nom:  Liebster Jesu, mein Verlangen (Estimat Jesús, desig meu), reposat moviment encapçalat per l'oboè, que dialogarà amb el cantant  sobre un fons de cordes que cerca suggerir els sospirs d'aquell qui anhela quelcom. El clima només s'alterarà sobre els termes erfreue mich (fer content) i umfange mich (abraçar).

El següent moviment serà el recitatiu del baix Was ists, dass du mich gesuchet? (Per què em busques?), la resposta evangèlica que Jesús donà als seus pares quan el trobaren al Temple. La Vox Christi seguirà transitant la cantata amb l'ària Hier, in meines Vaters Stätte (Aquí, a la Llar de mon Pare), alegre moviment protagonitzat pel violí solista i amb un cert ritme de giga.

El diàleg entre Jesús i l'ànima s'intensifica als següents moviments: Primer, al recitatiu Ach! heiliger und großer Gott (Ah, Sant i Gran Déu!) sustentat per les cordes i, després, al duet Nun verschwinden alle Plagen (Ja se'n van tots els dolors), un dels més bonics i joiosos de Bach, amb els cantants arrossegats pels vius passatges del violí i els salts melòdics de l'oboè a una proclamació de felicitat plena.

La coral final, Mein Gott, öffne mir die Pforten (Déu meu, obre'm les portes), és obra de Paul Gerhardt i ha hagut de ser afegida per Bach, ja que el llibret original de Lehms acabava amb el duet abans esmentat. La seva melodia apareix al segle XV als Salms Francesos i devia agradar especialment a Bach, que l'utilitza en sis cantates més.

J.M.S.

Cantata BWV 32
LIEBSTER JESU, MEIN VERLANGEN
Dominica 1 Post Epiphanias
Estrenada: 13 de gener de 1726
Text: G. Christian Lehms, coral final de P. Gerhard
Soprano = Ànima
Baix = Jesús

1. ÀRIA (Soprano)
Estimat Jesús, desig meu,
Digues on puc trobar-te!
Tan aviat et perdré
I ja no et sentiré al meu costat?
Ah, protector meu! fes-me content,
Deixa que t'abraci ple de felicitat.
***
2. RECITATIU (Baix)
Per què em busques?
No saps que haig d'ocupar-me
De les coses del meu Pare?
***
3. ÀRIA (Baix)
Aquí, a la Llar de mon Pare
Una ànima afligida m'ha trobat.
Aquí, segur que tu em trobaràs,
Per unir ton cor al meu,
Per que aquesta és la meva Llar.
4. RECITATIU (Soprano, Baix)
***
S: Ah, Sant i Gran Déu!
Al teu costat desitjo
Cercar consol i ajuda.
B: Si repudies les futileses terrenals
I segueixes només aquest camí
Podràs viure allà baix i aquí dalt.
S: Acollidora és la teva Llar
Senyor, Déu dels Exèrcits!
La meva ànima desitja ardentment
Allò que només brilla a casa teva.
El meu cos i ànima s'exalten
En el Déu vivent:
Jesús, el meu cor serà eternament teu!
B: Així doncs seràs feliç,
Car el teu cor i la teva ànima
Són inflamats d'amor per Mi.
S: Ah! Aquestes paraules
Que m'han transportat
Lluny de la confusa Babel,
Les guardaré dins el cor amb devoció.
***
5. DUETTO (Soprano, Baix)
Ja se'n van tots els dolors,
Ja se'n van totes les penes.
Ara ja no et vull deixar,
Ara vull abraçar-te.
Ara el cor se m'exalta
I proclama, ple de joia:
Ja se'n van van tots els dolors,
Ja se'n van totes les penes.
***
6. CORAL
Déu meu, obre'm les portes
D'aquesta Gràcia i aquesta Bondat.
Fes-me, en tot moment i en qualsevol lloc
Tastar la teva dolçor.
Estima'm i encoratja'm
Per tal que novament
Et pugui abraçar i estimar
Tan fort com em sigui possible,
I que mai et pugui decebre.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 124

La festa de l'Epifania tanca el cicle de Nativitat i n'obre un de nou, que arriba fins al temps de Septuagèsima i que, depenent de la data en que s'escaigui la Pasqua de Resurrecció, pot contenir fins a 6 diumenges.

Per al Primer Diumenge després d'Epifania s'han conservat cronològicament les cantates BWV 154, 124 i 32. Tot seguit comentarem la segona de les tres, la cantata BWV 124 MEINEM JESUM LASS ICH NICHT, que fou estrenada a Leipzig el 7 de gener de 1725, l'endemà del Dia de Reis en el qual s'havia estrenat la cantata immediatament anterior al catàleg, la BWV 123.

Pertany al cicle de les cantates corals que Bach escriu entre juny de 1724 i març de 1725, obres totes elles inspirades en corals tradicionals de l'església luterana i creades per un anònim llibretista que podria ser Andreas Stubel. En el cas d'avui, la coral que inspira el llibret és una obra de Christian Keymann de 1658 molt popular a Leipzig, fins al punt que Bach la utilitzà originalment per a tancar la primera part de la Passió Segons Sant Mateu en la seva primera versió. El llibretista també va tenir en compte l'Evangeli del dia (Lluc 2, 41-52), on es narrava la desaparició de Jesús infant, al qual llurs pares trobaren al cap de tres dies discutint amb els sacerdots del Temple. Partint del desig del creient de no perdre tampoc a Jesús, el missatge derivarà cap a la reunió definitiva amb ell en el més enllà.

Comença la cantata amb el meravellós cor que li dóna nom i que canta la primera estrofa de la coral que la inspira: Meinen Jesum lass ich nicht (No deixaré el meu Jesús, que s'ha lliurat per mí). Les estrofes seran entonades sobre un ritme de minuetto a càrrec de les cordes, on l'oboè d'amore dibuixarà un deliciós i elaboradíssim concertant, amb els sopranos reforçats per la trompa. Va dir F. Smend d'aquest cor: Només el mestre al cim del seu saber aconseguí crear tal peça, on s'uneixen la vivesa de l'acompanyament instrumental amb la interioritat i dolçor del coral, en una única corrent de joiosa musicalitat.

A continuació el tenor serà el primer solista de la cantata, amb el recitatiu Solange sich ein Tropfen Blut (Mentre una gota de sang) i l'ària Und wenn der harte Todesschlag (Quan el tràngol de l’agonia), marcada per un punyent tema de les cordes que apareix en 56 dels 71 compassos de la partitura i que vol simbolitzar el rigor gèlid de la mort. Sobre ell, la dolçor de l'oboè aportarà l'esperança d'aquell qui no abandona Jesús.

Un recitatiu del baix on destaca la vocalització sobre Lauf (singladura), condueix al duet de soprano i contralt Entziehe dich eilends, mein Herze, der Welt (Cor meu, treu-te del cap, de seguida, aquest món), un dinàmic moviment orquestrat únicament amb el baix continu, del qual s'esperen les ornamentacions ad libitum de l'orgue. En la versió de Nikolaus Harnoncourt resulta sublim, segons el meu modest parer, i sempre m'ha transportat (vés a saber per què) a un ambient de plenitud hivernal.

Tancarà la cantata l'habitual coral a capella de les cantates del cicle coral de 1724-25, concretament la sisena estrofa de l'himne de Christian Keymann que ha inspirat tota la cantata, amb els instruments doblant les veus segons la tessitura.

 J.M.S.

Cantata BWV 124
MEINEM JESUM LASS ICH NICHT
Dominica I Post Epiphanias
Estrenada: 7 de gener de 1725
Text: Anònim, basat en un Himne de Christian Keymann (1658)

1. COR
No deixaré el meu Jesús,
Perquè ell s’ha lliurat per mí;
Per això cal que m’hi aferri
Sigui aquest mon compromís.
Ell és la llum de ma vida,
No deixaré el meu Jesús.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Mentre una gota de sang
Corri pel meu cor i les meves venes,
Serà Jesús, serà Ell sol,
La meva vida, el meu ser.
Tot el que li puc donar,
A Jesús, que tot m’ho ha dat
és el meu cos, ma existència.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Quan el tràngol de l’agonia
Em trasbalsi els membres i perdi els sentits;
Quan en aquest jorn detestable,
Fremi la meva carn de basarda i esglai,
Posaré en Ell confiança:
Mai deixaré el meu Jesús.
***
4. RECITATIU (Baix)
Però, quantes extremades dureses
Haurà de sentir, ací a baix, la meva ànima?
Un cor solitari, ofès i martiritzat,
Podrà mai avesar-se
A la dolorosa pèrdua de Jesús?
La meva ànima sols mira joiosa
Vers l’indret on brillen la Fe i l’Esperança
Allí, finirà la meva singladura
Allí, m’abraçaré amb Jesús per sempre.
***
5. ÀRIA (Duet – Soprano, Alto)
Cor meu, treu-te del cap, de seguida, aquest món,
Serà dalt el cel on trobaràs la vera felicitat.
Quan en l’avenir els teus ulls vegin el Salvador
Tot just aleshores, el teu cor anhelós
fruirà consol i gaubança prop Jesús.
***
6. CORAL
No deixaré que Jesús m’abandoni,
Caminaré sempre al seu costat;
Crist em mena, dia rere dia,
Vers un rierol ple de vida.
Benaurat qui com jo digui:
No deixaré el meu Jesús.

                                                 Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera