27/10/18

BWV 115

Per al Vint-i-dosè Diumenge després de la Trinitat es conserven les cantates BWV 55, 89  i la que comentarem tot seguit, la cantata BWV 115 MACHE DICH, MEIN GEIST, BEREIT, la qual fou estrenada a Leipzig el 5 de novembre de 1724. Forma part, per tant, del cicle de cantates corals que Bach composà durant el seu segon any a la Cantoria de St. Tomàs, basades totes elles en corals tradicionals de l'església luterana. La coral escollida en aquesta ocasió per l'anònim llibretista deixa de banda l'Evangeli del dia i ve a ser una exhortació a l'oració i a estar alerta davant el pecat, una temàtica pròpia dels darrers diumenges de l'any litúrgic que, recordem-ho, acabava el darrer diumenge abans de l'Advent. Es tracta d'un himne de Johann B. Freystein de 1697 del qual, com és habitual a les cantates corals, es conserven literalment les estrofes darrera i última als moviments extrems de la cantata, mentre que les intermèdies seran lliurement reelaborades.
Arrenca la cantata amb l'habitual fantasia sobre la melodia de la coral la que inspira, en aquest cas una obra d'origen profà adaptada a l'ús religiós al Cançoner de Dresde l'any 1694: Mache dich, mein geist, bereit (Prepara't, ànima meva). Amb ella confecciona Bach un extraordinari cor que exhala bellesa per totes bandes, gràcies a la seva acolorida orquestra de cordes, violoncello píccolo, trompa, flautes i oboès. El tema musical de la capçalera, amb el seu doble salt d'octava, protagonitzarà tot el moviment. El cantus firmus va a càrrec dels sopranos reforçats per la trompa, mentre que la resta de veus conformarà la xarxa polifònica de cada estrofa de la coral, enllaçada amb la següent mitjançant una cada cop més elaborada reaparició del ritornello orquestral, alguna d'elles senzillament celestial.
En aquesta cantata, les àries precedeixen als recitatius, que n'esdevenen una espècie de corol·lari. La primera d'elles és la titulada Ach schläfrige Seele, wie? ruhest du noch? (Ai ànima somnolenta, i doncs, encara dorms?), un grandiós moviment da capo per a contralt, cordes i oboè d'amore que recrea un clima de somnolència a les seccions extremes, mentre que la central esdevé un autèntic despertar sobtat, amb una amplíssima vocalització sobre les paraules wo du nicht wachest (si no vetlles).
L'expressiu recitatiu del baix Gott, so vor deine Seele wacht (Déu, que vetlla per la teva ànima) condueix a una nova ària: Bete aber auch dabei (Prega, però, també), on el soprano establirà diàleg amb el violoncello píccolo i la flauta travessera, instrument característic de les cantates d'aquell estiu-tardor de 1724 en el qual hom suposa que Bach devia disposar d'un intèrpret especialment dotat (vegeu BWV 9). De nou es presentarà un clima de pesadesa, però ara no a causa de la somnolència sinó del pes de la culpa. Tot quedarà marcat pel tema musical de l'inici, que esdevindrà omnipresent, al qual s'enfrontarà un contratema, també omnipresent, presentat per la flauta en el moment de l'entrada del violoncel. En quant al cantant, són contínues les referències als termes bete (prega) i bitte (suplica).
Un breu però enèrgic recitatiu de tenor (Ell espera els nostres crits de súplica) que acabarà en arioso condueix a la coral final, Drum so lasst uns immerdar (Així doncs, tothora), que canta a capella la desena estrofa de l'himne Johann B. Freystein que ha inspirat tota la cantata, amb les veus doblades per l'orquestra segons la tessitura.
J.M.S.


Cantata BWV 115
MACHE DICH, MEIN GEIST, BEREIT
Dominica 22 Post Trinitatis
Estrenada: 5 de novembre de 1724
Text: Johann Burchard Freystein (1,6) i poeta anònim (2-5)


 1. COR
Prepara't, ànima meva,
vigila, implora i prega,
per tal que l'hora maligna
no et sobrevingui impensadament.
Perquè això és
l'astúcia de Satanàs:
damunt molts de piadosos,
caure-hi per temptar-los.
* * *
2. ÀRIA (Contralt)
Ai ànima somnolenta, i doncs?, que encara dorms?
Deixondeix-te!
La condemna podria despertar-te de sobte
i, si no vetlles,
colgar-te sota el son de la mort eterna.
* * *
3. RECITATIU (Baix)
Déu, que vetlla per la teva ànima,
té aversió a la nit del pecat;
t'envia la llum de la seva Gràcia,
i et demana a canvi d'aquests dons,
que tan abundosament et promet,
tan sols que tinguis ben oberts els ulls de l'esperit.
L'astúcia de Satanàs no té límit
per encisar els pecadors.
Si tu mateix talles el lligam de la Gràcia,
mai no albiraràs l'auxili.
El mon sencer i els seus
no són res més que falsos germans
i, així i tot, la teva carn i la teva sang
només hi troben afalacs.
* * *
4. ÀRIA (Soprano)
Prega, però, també
mentre vigiles!
Suplica que amb la teva gran culpa
el teu Jutge mostri indulgència,
que del pecat t'alliberi
i et purifiqui.
* * *
5. RECITATIU (Tenor)
Ell espera els nostres crits de súplica,
hi inclina la seva orella misericordiosa;
quan els enemics s'alegren dels nostres mals,
aleshores vencem gràcies al seu poder;
perquè el seu Fill, a qui preguem,
ens dóna coratge i força
i ens auxiliarà.
* * *
6. CORAL
Així doncs, tothora
vigilem, implorem, preguem,
ja que la por, la necessitat i el perill
són cada vegada més a prop;
perquè l'hora
no és lluny
en què Déu ha de jutjar-nos
i destruir el món.

Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol



21/10/18

BWV 38

Per al Vint-i-unè Diumenge després de la Trinitat ha volgut la fortuna que fins a quatre cantates hagin arribat a nosaltres, que cronològicament són les BWV 109, 38, 98 i 188, de les quals avui parlarem de la segona d'elles, la cantata BWV 38 AUS TIEFER NOT SCHREI ICH ZU DIR, obra estrenada a Leipzig el 29 d'octubre de 1724 dins del cicle de cantates corals del segon any de Bach a la Cantoria de St. Tomàs.
L'Evangeli del dia (Joan 4, 47) narrava la súplica del funcionari reial a Jesús pel guariment del seu fill, la qual cosa justifica l'elecció per part de l'anònim llibretista de la coral que inspira la cantata: La versió alemanya del De Profundis llatí (Salm 130) realitzada pel propi Martí Luter.
La melodia d'aquesta coral serveix de base al cor inicial, un d'aquells cors arcaïtzants amb les veus sustentades per trombons que Bach recrea en altres cantates, com les BWV 2, 64 o 121, un estil que s'adiu a la perfecció amb el missatge suplicant i pregon del text. Les frases són introduïdes en forma de fuga per les veus inferiors, sobre les quals els sopranos entonen la melodia pura de la coral, els versos de la qual són enllaçats gràcies a una veu, generalment de tenor, que salta tan bon punt conclouen. És destacable el moment en que les veus inferiors són forçades a un dur cromatisme per a cantar Sünd und Unrecht (pecats i maldats), un recurs habitual en Bach anomenat des d'antic passus duriusculus (passes dures) i que constitueix una nova mostra de la seva enorme sapiència musical.
El breu recitatiu de contralt In Jesu Gnade wird allein (Només la gràcia de Jesús) dóna pas a l'ària Ich höre mitten in den Leiden (Enmig dels meus sofriments), en la qual el tenor serà acompanyat de dos oboès. El seu ritme serè vol il·lustrar el consol (trost) de què parla el text, terme que serà degudament vocalitzat.
Seguirà el singular recitatiu de soprano Ach! Dass mein Glaube noch so schwach (Ai las! La meva Fe encara és feble), indicat al manuscrit com a recitativo a battuta, és a dir, seguint estrictament el compàs i no amb la llibertat habitual del recitatiu sec. La raó és que el continu no es limita a acompanyar el recitat amb harmonies sinó que entona la melodia de la coral que inspira la cantata, la qual ha d'anar sincronitzada amb el cantant.
El cinquè moviment és un inhabitual tercet de soprano, contralt i baix, estructurat en dues seccions vocals enllaçades pel ritornello instrumental: Wenn meine Trübsal als mit Ketten (Si en la misèria es succeeixen les desgràcies). Conceptualment, la primera secció s'articula en torn al terme Trübsal (patiments) i la segona, entorn Trost (consol). Soprano i contralt desenvolupen passatges imitatius i canònics, mentre que el baix resta vinculat al continu, que és l'únic acompanyament orquestral.
La cantata conclourà amb la coral Ob bei uns ist der Sünden viel (Tants pecats com hi ha en nosaltres), cinquena estrofa de l'himne que l'ha inspirat, interpretada a capella, és a dir, amb les veus doblades pels instruments segons la tessitura. Els quatre trombons li atorgaran de nou aquella pàtina arcaïtzant que també impregnava el cor inicial.
J.M.S.


Cantata BWV 38
AUS TIEFER NOT SCHREI ICH ZU DIR
Dominica 21 Post Trinitatis
Estrenada: 29 d'octubre de 1724
Text: Anònim


1. COR
Des del fons de l'Abisme t'imploro.
Senyor Déu, escolta el meu clam!
Atansa'm una orella benvolent
I obre-la a la meva súplica!
Car si Tu pots veure
Tots els pecats i maldats que es cometen,
Qui podrà doncs, Senyor,
Suportar la teva presència?
***
2. RECITATIU (Alt)
Només la gràcia de Jesús
Conté per a nosaltres el sopluig i el perdó
Car la maldat i l'astúcia de Satanàs
Converteixen la vida humana
En un pecat abominable
Als ulls del Senyor.
Què és el que podrà, doncs,
Donar-nos la joia espiritual
En les nostres oracions
Si l'Esperit i la Paraula de Jesús
No realitzen un nou miracle?
***
3. ÀRIA (Tenor)
Enmig dels meus sofriments
Sento una paraula de consol
Que pronuncia el meu Jesús.
És per això, ànima angoixada,
Que has de confiar en la bondat del teu Déu:
El suport de la seva Paraula no caduca,
El seu consol mai et serà negat.
***
4. RECITATIU (Soprano)
Ai las! La meva Fe encara és feble
I he basat la meva confiança
Sobre un terreny fràgil.
Quantes vegades encara el meu Cor
Ha de ser testimoni de nous prodigis!
Com? No reconeixes ton Salvador,
Al qual només li cal pronunciar
Un sol mot de consol
Per a que s'esdevingui
Molt més ràpid del que la teva feblesa imagina
L'hora de la Salvació?
Confia només en la seva mà omnipotent
I en la veritat de la seva Paraula!
***
5. TERZETTO (Soprano, Alt & Baix)
Si en la misèria es succeeixen els patiments
Talment com si fossin encadenades,
El meu Salvador me'n deslliurarà
I tot s'esvairà de la meva vista.
Amb quina rapidesa l'aurora del consol
Desplaça la nit de l'angoixa i els turments!
***
6. CORAL
Tants pecats com hi ha en nosaltres,
Hi ha en Déu encara més gràcia.
La seva mà auxilia sense distinció
Per gran que sigui la desgràcia.
Ell sol és el Bon Pastor
Que deslliurarà Israel
De tots els seus pecats.

Traduïda per Josep-Miquel Serra



14/10/18

BWV 49

Per al Vintè Diumenge després de la Trinitat es conserven les cantates BWV 162, 180, 49 i 54, aquesta darrera una breu cantata utilitzada en diverses festivitats. Avui ens centrarem en la Cantata BWV 49 ICH GEH UND SUCHE MIT VERLANGEN, una de les obres que al manuscrit Bach designa com a dialogus ja que, efectivament, la cantata s'estructura en la forma d'un diàleg amorós entre Jesús, encarnat per la veu del baix, i l'ànima, encarnada per la del soprano. Aquesta dualitat serà tan exclusiva que estarem davant d'una de les 11 úniques cantates que no acaben amb un cor o una coral, juntament amb les  BWV 35, 51, 54, 58, 59, 82, 98, 152, 170 i 199.
La concepció de Jesús i l'ànima humana com una parella d'enamorats o nuvis és una reminiscència del bíblic Càntic dels càntics, que apareix ja clarament a l'Evangeli del dia (Mateu 22, 1-14), que presentava la paràbola on Jesús compara el seu reialme amb un convit de noces. Tot això inspirà en l'anònim llibretista un dels textos religiosos més singulars que Bach posà mai en música.
La cantata fou estrenada a Leipzig el 2 de novembre de 1726, en un període en el qual la casa del Kantor estava sent objecte d'unes reformes que no acabarien fins abril de l'any següent. Això no sembla haver afectat la inspiració de Bach, que ens deixà aquí una de les seves partitures més belles.
Es tracta d'una d'aquelles cantates que Bach comença a presentar l'any 1726 en les quals es reserva un  paper protagonista a l'orgue, instrument fins llavors habitualment restringit a l'acompanyament. Desconeixem el motiu d'aquesta novetat, però per proposar una possibilitat podria pensar-se que Wilhelm Friedemann, el fill gran de Bach,  havia arribat ja als 16 anys d'edat, la qual cosa li devia conferir el domini necessari de l'orgue per a interpretar aquestes simfonies mentre el seu pare s'encarregava de la resta de l'execució.
Sigui com sigui, la cantata arrenca amb una d'aquelles simfonies per a orgue solista que no són més que reutilitzacions dels concerts per a clavecí escrits segurament a Köthen entre 1717 i 1723 els quals, al seu temps, semblen derivar de concerts anteriors per a violí i oboè, tot i que també podria ser que la cronologia fos a la inversa. En tot cas, trobareu més informació sobre aquesta qüestió aquí.
La música utilitzada és una revisió del tercer moviment del Concert per a Clavecí en Mi Major BWV 1053, del qual quinze dies abans s'havien reciclat els restants moviments a la cantata BWV 169. Entre altres modificacions, s'afegeixen instruments de vent a la versió per a clavecí i el resultat és una fantàstica música que impregna l'ambient de felicitat i bonhomia, com en un convit de noces.
A continuació engega la part vocal amb la intervenció de Jesús, mitjançant l'ària de baix que intitula la cantata: Ich geh und suche mit Verlangen (Vaig, anhelant, a buscar-te). Trobem aquí diversos aspectes destacables, com són la preponderància de l'orgue solista i el ritme característic amb el qual habitualment Bach suggereix les passes inquietes d'aquell qui cerca quelcom. El sempre citat Alfred Dürr veu també un simbolisme de la cerca inquieta en els salts ascendents i descendents de la melodia, així com una referència a l'aleteig de la coloma de què parla el text en els constants tresets de la partitura.
El tercer moviment arrenca amb un serè recitatiu de soprano i baix, que es converteix en un autèntic duet amorós que bé podria formar part d'una obra profana: Mein Mahl ist zubereit (El banquet està amatent), en el qual les cordes acompanyen els cantants.
Seguirà una meravellosa ària de soprano titulada Ich bin herrlich, ich bin schön (Estic radiant, estic formosa), en la qual Bach ens transmet el neguit davant la imminent arribada de l'amant. Qui no ha sentit mai tal excitació? L'orquestració ara es centra en l'oboè i el violoncello píccolo, prescindint de l'orgue solista i del da capo habitual. El terme bestehn (anar amb, romandre) serà cantat amb una nota llarga, mentre que entzünden (encantar, inflamar) ho serà amb una agitada vocalització.
Un nou recitatiu que tira cap a arioso dels dos cantants donarà pas al duet final, Dich hab ich je und je geliebet (Amb amor etern t'he estimat). Tornarà aquí l'orgue solista amb esplendor, acompanyat de tota l'orquestra, en "una de les peces més artístiques de Bach", segons la qualificà Alfred Dürr. 
S'articula en dos plans musicals diferents: Per una banda el baix i l'orquestra desenvolupen la seva ària, mentre que la soprano entona la setena estrofa de la coral de Philliph Nicolai Wie schön leuchtet der Morgenstern, que també inspira la cantata BWV 1. Tot i aquesta aparent dicotomia, ambdós plans són molt ben conjugats, ja que el tema d'arrencada d'orgue, violins i baix és en realitat una derivació ornamentada de les primeres notes de la coral esmentada. Literàriament, ambdues línies es complementen a la perfecció conduint a la comunió final dels dos amants. 
Espiritualment parlant, per suposat...
J.M.S.



Cantata BWV 49
ICH GEH UND SUCHE MIT VERLANGEN (Dialogus)
Dominica 20 Post Trinitatis
Estrenada: 2 de novembre de 1726
Text: Anónim , amb fragments de Philipp Nicolai (1599)
Baix = Jesús & Ànima = Soprano


1. SIMFONIA
***
2. ÀRIA (Baix)
Vaig, anhelant, a buscar-te,
Coloma meva, Esposa estimada.
Digues-me, on has anat
Que els meus ulls no poden contemplar-te?
***
3. RECITATIU: Jesús (Baix) & Ànima (Soprano)
Jesús (Baix)
El banquet està amatent
I la taula de noces llesta,
Només la meva estimada encara no ha arribat.
Ànima (Soprano)
El meu Jesús parla de mi!
Oh, veu que m'alegra!
Jesús
Vaig a buscar-te amb anhel,
Coloma meva, Esposa estimada.
Ànima
Espòs meu, caic als teus peus.
Ànima / Jesús
Vine, Formós, vine i deixa't besar / Vine, Formosa, vine i deixa't besar,
Deixa'm assaborir el teu deliciós banquet / Has d'assaborir el meu deliciós banquet.
Estimat meu ja vaig corrent vestida amb / Vine, estimada, i afanya't a vestir-te amb
Ambdós
El vestit de noces.
***
4. ÀRIA (Soprano)
Estic radiant, estic formosa
Per encantar el meu Salvador.
La justícia de la seva salvació
És el meu ornament i el meu vestit de noces
Amb ell vull anar vestida,
Quan vagi cap al Cel.
***
5. RECITATIU (Soprano & Baix)
Ànima
La meva Fe em fa estar així d'inquieta.
Jesús
Si és així, el meu Cor t'estima,
Confiaré en Tu i seré el teu espòs
Per tota l'Eternitat.
Ànima
Com en sóc, de Feliç,
Car el Cel m'és reservat!
Sa Majestat en persona
Ha enviat als seus servents
Per a convidar la raça caiguda
Al Saló Celestial
Per al banquet de la salvació.
Aquí estic, Jesús, deixa'm entrar!
Jesús
Sigues fidel fins a la mort,
I jo et concediré
La Corona de la Vida.
***
6. ÀRIA & CORAL (Soprano, Baix)
Jesús
Amb amor etern t'he estimat,
Ànima
Com en sóc, de Feliç, fins al fons del meu cor,
Car el meu tresor és l'Alfa i l'Omega,
El Principi i el Final.
Jesús
I per això et faig venir a mi.
Ànima
Ell em recompensarà
Amb el Paradís;
I jo esclato de joia.
Jesús
Arribaré aviat.
Ànima
Amén! Amén!
Jesús
Estic davant la porta.
Ànima
Vine, bella corona de goig, no triguis més!
Jesús
Obre't, oh llar meva!
Ànima
T'espero amb anhel!
Jesús
Amb amor etern t'estimaré
I per això t'he fet venir a mi.

Traduïda per Josep-Miquel Serra



6/10/18

BWV 5

Per al Dinovè Diumenge després de la Trinitat ens han arribat tres cantates, les BWV 5, 48 i 56, de les quals avui farem un repàs a la primera, la cantata WO SOLL ICH FLIEHEN HIN BWV 5 que fou estrenada a Leipzig el 15 d'octubre de 1724.
Pertany, per tant, al cicle de les cantates corals del segon any de Bach a la Cantoria de St. Tomàs. Concretament, l'anònim llibretista utilitzà una coral Johann Heermann de 1630 de la qual es conserven literalment les estrofes 1 i 11 als moviments extrems de la cantata, mentre que els restants sorgeixen de reelaboracions lliures de la resta d'estrofes. Les constants al·lusions al pecat i la redempció tenen l'origen a l'Evangeli del dia, que narrava la curació d'un paralític al qual Jesús digué "els teus pecats et són perdonats".
S'inicia la cantata amb el cor que li dóna nom, Wo soll ich fliehen hin (On podré fugir, carregat com estic de nombrosos i greus pecats?), que es constitueix en l'habitual fantasia coral on les frases apareixen inserides sobre un concertant de cordes i oboès que recrea, en la seva tonalitat de Sol menor, una atmosfera melangiosa, "de diumenge a la tarda" com jo la qualifico, amb la qual Bach vol suggerir el malestar del pecador compungit. La melodia és una obra profana de Jakob Regnart, adaptada a l'església per B. Gesius l'any 1605 i va entonada pels sopranos reforçats per la trompeta, mentre que la resta de veus conformen una densa polifonia. Els 19 compassos del ritornello orquestral tancaran aquest elaborat moviment.
La sang i l'aigua, elements simbòlics de la purificació cristiana, protagonitzen conceptualment els següents moviments: Primer el recitatiu del baix Der Sünden Wust hat mich nicht nur befleckt (Els meus pecats no només m'han corromput) on es fan al·lusions a la sang divina i al mar. I seguidament,  l'ària Ergieße dich reichlich, du göttliche Quelle (Brolla amb abundància, font divina), en la qual el tenor navegarà sobre una elaboradíssima i deliciosa corrent de notes de la viola amb la qual, òbviament, es fa referència a la sang de Crist, manllevadora del pecat. Sense dubte, es tracta d'una de les àries més belles de Bach.
El quart moviment constitueix l'eix de la cantata, tant estructuralment com conceptual. Es tracta del recitatiu de contralt Mein treuer Heiland tröstet mich (El meu fidel Salvador em consola) en el qual l'oboè entona de forma serena la melodia de la coral que inspira la cantata, de la qual es canta literalment el vers Was ich gesündigt habe (els pecats que he comés).
El següent moviment serà l'ària de baix Verstumme, Höllenheer (Calla, exèrcit infernal), una d'aquelles andanades de moral a càrrec de la Vox Christi, revestida de poder i majestat per la trompeta tronant i la resta d'orquestra en ple.
I el recitatiu de soprano Ich bin ja nur das kleinste Teil der Welt (Només sóc una ínfima part de món) conduirà a la coral final, Führ auch mein Herz und Sinn (Dirigeix-me el cor i l'ànima), que canta a capella la darrera estrofa de la coral de Johann Heermann que ha inspirat la cantata.
J.M.S.



Cantata BWV 5
WO SOLL ICH FLIEHEN HIN
Dominica 19 Post Trinitatis
Estrenada: 15 Octubre 1724
Text: Anònim, basat en un himne de Johann Heermann (1630)


1. COR
On podré fugir
Carregat com estic
De nombrosos i greus pecats?
On trobaré refugi?
No hi ha res al món
Que pugui dissipar la meva angoixa.
***
2. RECITATIU (Baix)
Els meus pecats no només m'han corromput:
M'han emmetzinat tota l'ànima.
Déu hauria de rebutjar-me per impur.
Però ja que una sola gota
De la seva divina sang obra miracles
Encara és possible que no sigui repudiat.
Les seves llagues són un mar obert
On llenço els meus pecats
I quan m'entrego als seus corrents
Em purifiquen de les culpes.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Brolla amb abundància, font divina,
Fes que em cobreixin dolls de sang!
El consol m'omple el cor en aquest instant,
La pesada càrrega s'esvaeix,
La taca del pecat es neteja ella mateixa.
***
4. RECITATIU (Alt)
El meu fidel Salvador em consola,
A la tomba són enterrats
Tots els pecats que he comès.
Sigui quina sigui la magnitud de la culpa,
Ell me'n manlleva i me'n deslliura.
Quan els creients es refugien en Ell
L'angoixa i els turments
Ja no són perillosos
I s'esvaeixen a l'instant.
El tresor de la seva ànima,
El seu bé suprem
És la inestimable sang de Jesús.
Ella protegeix contra el Maligne,
Contra la mort i contra els pecats.
***
5. ÀRIA (Baix)
Calla, exèrcit infernal,
Que no m'espantaràs pas!
Solament haig de mostrar-te aquesta sang
I et quedaràs mut i sense alè!
La meva força és la de Déu!
***
6. RECITATIU (Soprano)
Només sóc una ínfima part de món,
I ja que la preciosa sang
Conserva eternament el seu poder,
Talment que una sola gota
Per minúscula que sigui
Pot purificar el Món sencer
De tots els seus pecats,
No deixis que aquesta sang
Sigui vessada en va per a mi.
Fes, doncs, que ella m'ajudi
A assolir el Reialme Celestial.
***
7. CORAL
Dirigeix-me el cor i l'ànima
Amb el teu Esperit
Per a poder evitar
Tot allò que ens pugui separar
Per tal que jo, per sempre,
Sigui un membre del teu cos.

Traduïda per Josep-Miquel Serra