BWV 18

Tres cantates conserva el catàleg per al Diumenge de Sexagèsima, festivitat que deu el seu nom al fet que s'esdevé aproximadament uns seixanta dies abans de Pasqua. Per ordre de composició són les BWV 18, 181 i 126. La que avui tractarem serà la primera de les tres, la cantata BWV 18 GLEICHWIE DER REGEN UND SCHNEE VOM HIMMEL FÄLLT, obra pertanyent al primigeni Cicle de Weimar, ciutat on fou composta entre 1713 i 1715, desconeixent la investigació la data exacta de la seva estrena.

És la novena cantata conservada d'aquell cicle, en el qual Bach havia de presentar una cantata cada mes. El text és d'Erdmann Neumeister, que s'inspirà en nombroses fonts i havia estat publicat l'any 1711 dins la col·lecció Geistliches Singen und Spielen. La tonalitat utilitzada a Weimar era l'anomenada Tonalitat de Cor (Chorton), gairebé un to i mig més alta que la que posteriorment Bach trobarà a Leipzig (la Tonalitat de Cambra o Kammerton), per la qual cosa en la seva reestrena lipsienca de 1724 la tonalitat passà de Sol menor a La menor.

S'inicia la cantata amb una de les habituals simfonies instrumentals de l'època de Weimar, que de manera deliciosa cerca representar la caiguda de la pluja i la neu citada al recitatiu següent, que intitula la cantata: Gleichwie der Regen und Schnee vom Himmel fällt und (Així com la pluja i la neu que cauen del cel). La utilització de les violes recorda moltíssim al Sisè Concert de Brandenburg, del qual hom suposa havia estat escrit més o menys a l'època d'aquesta cantata, tot i que Bach el va incloure entre els sis concerts que envià al Margrave Ludwig l'any 1721. A la revisió que feu Bach d'aquesta cantata l'any 1724 les flautes doblaran les violes. El recitatiu de què parlàvem és entonat pel baix encarnant la Vox Christi, i alterna fragments recitats amb breus ariosos.

El tercer moviment, Mein Gott, hier wird mein Herze sein (Déu meu: aquí estarà el meu cor),   repeteix la fusió entre recitats i ariosi, ara encomanats a soprano, tenor i baix acompanyats del cor. Es tracta d'un extens fragment que abasta la major part de la duració de la cantata. Les intervencions de tenor i baix seran interrompudes pel soprano, entonant fragments de les Lletaníes Alemanyes de Luter, que seran contestades pel cor amb l'habitual Escolta'ns Déu nostre Senyor. Termes com rauben (privar), abfallen (caure) o Verfolgung (persecució) seran destacats amb les vocalitzacions corresponents.

El quart moviment constitueix l'única ària de la cantata, a càrrec del soprano i titulada Mein Seelenschatz ist Gottes Wort (La paraula de Déu és el tresor de la meva ànima). Com és habitual a les cantates bachianes de joventut, es tractarà d'una ària curta i sense da capo, protagonitzada per les violes a l'uníson, que a la versió de Leipzig seran doblades de nou per les flautes dolces.

I la cantata conclourà amb la coral Ich bitt, o Herr, aus Herzens Grund (Jo et suplico, Senyor), vuitena estrofa d'un himne de Lazarus Spengler cantada amb una melodia que l'any 1525 es coneixia com la Cancó dels Lansquenets de Pavia, que aquí és cantada senzillament a capella, és a dir, amb les veus doblades per l'orquestra segons la tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 18
GLEICHWIE DER REGEN UND SCHNEE VOM HIMMEL FÄLLT
Dominica Sexagesimae
Estrenada: Entre 1713 i 1715.
Reutilitzada a Leipzig el 13 de Febrer de 1724
Text: Erdmann Neumeister

1. SIMFONIA
 ***
2. RECITATIU (Baix)
Així com la pluja i la neu que cauen del cel
I no hi retornen, sinó que impregnen la terra,
La fecunden i la fan germinar,
De manera que ens dóna el gra per sembrar
I el pa per menjar;
Així és la paraula que surt de la meva boca:
No hi tornarà sense resultat,
Sense que faci el que se li encomana
I reeixi en la seva missió.
***
3. RECITATIU
(Tenor, Soprano, Baix, Cor)
Tenor
Déu meu: aquí estarà el meu cor.
Jo te l'obro en nom del meu Senyor Jesús.
Escampa-hi la teva semença
Com si fos a la bona terra
I que hi creixi i doni fruit per centuplicat!
Oh Senyor, Senyor, ajuda'm!
Senyor, fes fructificar la llavor!
Soprano
Insufla'ns el Teu Esperit i la Teva Força
Amb la Teva Paraula.
Cor
Escolta'ns Déu nostre Senyor!
Baix
Oh Pare Fidel, impedeix sobre tot
Que la malícia del diable ens aparti del camí
A mi i a tots els cristians.
Perquè tots els paranys del diable treballen
Per privar-nos de la Teva Paraula
I de la salvació eterna.
Soprano
Prostra Satanàs als nostres peus,
Cor
Escolta'ns Déu Nostre Senyor!
Tenor
Ai las! Què en són, de nombrosos
Els qui reneguen de la Paraula i de la Fe.
I com la fruita podrida, cauen
Quan ha de sofrir persecució.
Així, per evitar un dolor temporal,
Es precipiten vers un etern sofriment.
Soprano
Protegeix-nos com un pare
De la mort cruel i de les blasfèmies,
De la ràbia i de la fúria
Dels turcs i del Papa.
Cor
Escolta'ns Nostre Senyor!
Baix
Com aquell qui només pensa en el seu ventre
I oblida completament la seva ànima.
Perquè Mèmmon ha posseït nombrosos cors.
I per això la paraula no té prou força.
I quantes ànimes no té captives la voluptat?
Fins a tal punt les sedueix el món!
Aquest món que creuen el mateix Cel
I que per això les fa vagar lluny dels Cels!
Soprano
Cal fer retornar els perduts,
I tots aquells que han estat seduïts.
Cor
Escolta'ns nostre Senyor!
***
4. ÀRIA
La paraula de Déu és el tresor de la meva ànima.
Tots els altres tresors
Són xarxes teixides per el món i per Satanàs
Per caçar les ànimes miserables.
Feu-los fora a tots!
La paraula de Déu és el tresor de la meva ànima.
***
5. CORAL
Jo et suplico, Senyor,
Des del més profund de la meva ànima,
No retiris de la meva boca
La Teva santa Paraula.
Perquè el meu pecat i la meva falta,
No m'avergonyeixin gens,
Ja que jo poso tota la meva confiança
En la Teva misericòrdia.
I tot aquell qui creu en ella,
No ha de témer la mort.

Traduïda per Rosa Fàbregas

BWV 126

El Diumenge de Sexagèsima deu el seu nom al fet que s'esdevé uns 60 dies abans de Pasqua, i per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 18, 181 i la que ara tractarem, la cantata BWV 126 ERHALT UNS, HERR, BEI DEINEM WORT.

Es tracta d'una cantata a la qual la investigació tradicional suposava una cronologia molt tardana que oscil·lava entre els anys 1735 i 1744. Finalment però, el gran Alfred Dürr establí la data de la seva estrena en el 4 de febrer de l'any 1725. Pertany, per tant, al cicle de cantates corals que Bach composà durant el seu segon any a Leipzig i que abraça des del juny de 1724 al març de 1725. Era la vuitena cantata que Bach estrenava en poc més de 30 dies.

El text de la cantata s'inspira en l'Evangeli del dia (Lluc 8, 4-15) el qual narrava la paràbola del sembrador, del qual només una part de les llavors que planta fructifiquen. L'anònim llibretista utilitza a més dos himnes de Martí Luter per a confeccionar els moviments 1, 3 i 6.

El primer d'ells constitueix el cor que dóna nom a la cantata: Erhalt uns, Herr, bei deinem Wort (Senyor, fes que restem fidels a ta paraula i refusa els delictes dels Papes i els turcs, que volen derrocar del seu tron el teu Fill, Jesucrist). Com veiem, la coral (de 1542) presenta un missatge bel·ligerant propi dels primers temps de la Reforma, molt lluny del clima de convivència religiosa imperant a l'alemanya del segle XVIII. Tot i això, el text inspira en Bach una autèntica crida a sometent capitanejada pel tronar de la trompeta enmig del qual el cor entonarà en llargues notes la coral de Luter, cantada amb una melodia de Joseph Klug. El material temàtic de la trompeta apareixerà incessantment a la resta del dispositiu instrumental.

El segon moviment presentarà un gran contrast amb la crispació del cor inicial: Es tracta de l'ària Sende deine Macht von oben (Fes-nos baixar el teu poder), on s'estableix un diàleg del tenor amb els dos oboès sobre el baix continu. L'ambient de súplica serà trencat a la secció central per les habituals vocalitzacions sobre el terme efreuen (solaçar).

El tercer moviment serà un recitatiu i coral per a contralt i tenor on el llibretista utilitza de nou la coral luterana de 1542. Es succeiran els passatges en recitatiu i airoso, que desembocaran a l'ària del baix Stürze zu Boden, schwülstige Stolze! (Aterra l’altivesa dels orgullosos!), una magistral demostració de plasticitat musical a càrrec únicament del baix continu, amb el qual es sobrarà Bach per a transportar-nos a un ambient d'esfondrament i destrucció generalitzada.

Un breu recitatiu del tenor que recapitula les conclusions doctrinàries conduirà a la coral final, una altra obra de Luter: Verleih uns Frieden gnädiglich, versió alemanya del Da pacem, Domine llatí que aquí es canta senzillament a capella, sobre una melodia que aparegué a Nürnberg cap al 1531 i fou inclosa al compendi de Joseph Klug de 1535.

J.M.S.

Cantata BWV 126
ERHALT UNS, HERR, BEI DEINEM WORT
Dominica Sexagesimae
Estrenada: 4 de febrer de 1725
Text: Anònim, basat en dos Himnes de Martí Luter
1. COR 
Senyor, fes que restem fidels a ta paraula,
i refusa els delictes dels Papes i els turcs,
que volen derrocar del seu tron,
el teu Fill, Jesucrist.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Fes-nos baixar el teu poder,
Sobirà dels sobirans, Déu Totpoderós!
Per a solaçar la teva Església
i dissipar, a l'instant,
les amargues mofes dels enemics.
***
3. RECITATIU I CORAL (Alt, Tenor)
Alt
El favoritisme i el poder dels homes no valen res
Si tu no vols protegir aquesta pobra gent,
Ambdós
Oh Déu, Esperit Sant, preuat conhort!
Tenor
Tu saps que la Ciutat de Déu assetjada,
Allotja a dins enemics insidiosos:
l'afront perillós de falsos germans.
Ambdós
Dóna sentit d'igualtat al teu poble en la terra.
Alt
Perquè, nosaltres els membres del cos de Crist,
que ens uneix la Fe, ens uneixi també la vida.
Ambdós
Fes-nos costat en la darrera tribulació!
Tenor
I quan el darrer enemic escometi
volent-nos  arrancar el consol del cor,
deixa que et vegem com la nostra salvació.
Ambdós
Guia'ns pel camí de la vida fins la mort!
***
4. ÀRIA (Baix)
Aterra l’altivesa dels orgullosos!
Desbarata  les seves conxorxes!
Fes que, d’una vegada, els engoli l’abisme
Planta cara al rabiós poder hostil,
No deixis que mai reïxin llurs pretensions!
***
5. RECITATIU (Tenor)
Així, se'ns mostrarà la teva paraula i veritat
encimbellada i resplendent,
perquè, tu tindràs cura de la teva Església;
perquè, beneiràs i la faràs fructificar
amb el mestratge de la teva santa paraula;
i si tu vols tornar-nos a donar la mà,
rebrem benediccions en abundància
reconfortats i en pau.
***
6. CORAL
Atorga'ns, al present, Déu Senyor Nostre,
la pau en la plenitud de la Gràcia;
Donat que, ningú, sinó tu, Déu Nostre,
pot bregar més per nosaltres
Dóna als nostres prínceps i governants
Pau i bon govern,
Perquè sota el seu guiatge
Podem fruir d'una vida digna i tranquil·la
En plena virtut i felicitat divines.
Amen.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 181

El Diumenge de Sexagèsima és una festivitat actualment extingida del calendari litúrgic que ens recorda que queden uns 60 dies per la Pasqua de Resurrecció. Són tres les cantates que el catàleg hi destina: Les BWV 18, 181 i 126, per ordre cronològic. Mirarem tot seguit de conèixer una mica millor la segona de les tres, la cantata BWV 181 LEICHTGESINNTE FLATTERGEIST.
Aquesta obra fou estrenada el 13 de febrer de 1724, segon any de Bach a Leipzig, probablement acompanyada de la BWV 18 escrita a l'època de Weimar. Això ho sabem del cert per que el text, d'autor anònim, fou imprès i repartit entre els feligresos. En ser dues obres relativament breus, es podrien haver interpretat una abans i l'altra després del sermó, com passava amb les cantates estructurades en dues parts. En tot cas, les dues obres serien revisades anys més tard, i són aquestes versions posteriors les que han sobreviscut.
El text és una reflexió sobre la paràbola del sembrador segons s'explica a l'Evangeli de St. Lluc 8, 4-15, la qual il·lustra la dificultat amb que la Paraula del Senyor arrela a l'esperit del creient, a causa de les distraccions terrenals o la influència del maligne.
D'aquí la primera ària de la cantata, que la intitula: Leichtgesinnte Flattergeist (Els esperits frívols i estordits). Destinada a la veu del baix, el tema principal pretén suggerir una idea de lleugeresa i dispersió que s'estendrà al llarg de tot el moviment, car poques vegades com aquí s'aferrarà Bach a un sol motiu musical per a bastir tota una peça. Resulten destacables les vocalitzacions sobre el terme Kraft (poder) i la difusa estructura en tres seccions, essent la intermèdia detectable per certa inflexió tonal en referir-se al diable (Belial).

Cotinua un recitatiu de contralt que destaca pel seu fort caràcter expressiu i els passatges en arioso titulat O unglückselger Stand verkehrter Seelen (O condició funesta de les ànimes esgarriades). Remarcable és el dibuix musical de les roques esquerdant-se sobre el vers Dass Felsen selbst zerspringen.
El tercer moviment serà  l'ària de tenor Der schädlichen Dornen unendliche Zahl (L'incomptable nombre d'espines malèfiques), una peça que, com demostrà Alfred Dürr, ens ha arribat incompleta car hi falta un instrument, segurament un violí (tot i que potser podria ser un oboè). En tot cas, algunes versions restitueixen la partitura i d'altres, com la que us proposem aquí, la compensen amb una major recreació del baix continu (amb orgue o clavecí).  
Un nou recitatiu, ara de soprano, titulat Von diesen wird die Kraft erstickt (Així és com s'ofega la virtut) conduirà al magnífic cor que tanca la cantata: Laß, Höchster, uns zu allen Zeiten (Déu Suprem, deu-nos en tot moment). Aquest cor presenta certes particularitats destacables: Realment contrasta amb la resta de la cantata pel seu to solemne i l'ambiciós dispositiu requerit, ja que aquí a més del cor  apareix la trompeta, silenciada als moviments anteriors. La investigació dóna per fet que estem davant una paròdia provinent d'alguna cantata profana anterior, si no tota la peça almenys alguns dels seus fragments. Si això fos cert, és possible que altres fragments de la cantata també fossin paròdies d'obres anteriors. 
En l'aspecte musical, arrenca amb un celestial ritornello orquestral al que aviat es sumarà el cor amb una construcció fugada que acabarà incloent l'orquestra i on són destacables les vocalitzacions sobre allen (tot) i Zeiten (moment). El deliciós ritornello tancarà la primera secció, que deixarà pas a una mena de relaxat interludi a càrrec de soprano i contralt amb continu en el qual retrobem les al·lusions a la paràbola del sembrador. La repetició de la secció inicial, amb la seva angelical tonada, tancarà de manera fastuosa la peça i la cantata

J.M.S.

Cantata BWV 181
LEICHTGESINNTE FLATTERGEIST
Dominica Sexagesimae

Estrenada: 13 de febrer de 1724
Text: Anònim, inspirat en la paràbola del sembrador de l'Ev. de Sant Lluc (8, 4-15)
1. ÀRIA (Baix)
Els esperits frívols i estordits
Es perden el poder de la paraula.
El maligne amb la seva trepa
Miren de fer-los la llesca
Perquè no els faci cap profit.
***
2. RECITATIU (Alt)
O condició funesta de les ànimes esgarriades
Que van fent camí d'aquesta manera
I de més a més,
Amb l'astut Satanàs al darrere,
Que captura la Paraula dels cors,
D'aquells que cecs han perdut l'esma,
I no entenen ni veuen el què els fa mal.
Els seus cors es tornen de pedra
I, en defugir-ne amb mala fe,
Llur pròpia salvació perden
I en un ai, ho paguen amb la pell.
Sí, l'última paraula de Crist té fortalesa,
Fins i tot, pot esmicolar un roquisser;
La mà d'un àngel, de la fossa, en mogué la pedra
Sí, i també, la vara de Moisès,
Va fer que en brollés l'aigua d'una penya.
I tu, O cor, encara segueixes amb la teva duresa?
***
3. ÀRIA (Tenor)
L'Incomptable número d'espines malèfiques,
El desfici de la luxúria, l'afany de riqueses,
Aflamen el foc dels turments infernals.
Per tota l'eternitat.
***
4. RECITATIU (Soprano)
Així és com s'ofega la virtut
I es perd sense profit la bona llavor,
D'aquell que no prepara a temps el seu cor
En rectitud d'esperit,
Per a sembrar-lo en terra uberosa;
Perquè el nostre cor pugui assaborir les dolceses,
Que la seva Paraula ens mostra,
La virtut d'aquesta vida i de la que ha de venir.
***
5. COR
Déu Suprem, deu-nos en tot moment,
La vostra Paraula, el consol del cor.
Solament amb la vostra mà omnipotent,
Vos podeu assaonar un conreu uberós
En el fons dels nostres cors.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera