La festivitat de la Circumcisió de Crist, el Cap d'Any luterà, ha estat una de les més beneficiades quant al nombre de cantates que han arribat als nostres dies, car se'n conserven cinc a més de la quarta de l'Oratori de Nadal. Aquestes són les BWV 16, 41, 143 (dubtosa), 171 i 190, de les quals tot seguit n'analitzarem la primera, la cantataHERR GOTT, DICH LOBEN WIR BWV 16 que s'estrenà a Leipzig l'1 de gener de l'any 1726.
Aquell any Bach relaxà el ritme compositiu que havia mantingut els tres anys anteriors, en els quals pràcticament engendrava una cantata a la setmana, si no més. La primera part de l'any, per exemple, executà un bloc de cantates del seu cosí Johann Ludwig, cosa que ens fa recordar que el càrrec de Bach a Leipzig no l'obligava en cap cas a escriure la música que s'executava a les esglésies sinó solament a escollir-ne l'adequada i supervisar-ne la interpretació.
L'autor del text, Georg Christian Lehms, es desvincula de les lectures del dia i realitza una pregària genèrica al benestar en l'any que comença. El primer moviment de la cantata, Herr Gott, dich loben wir (Senyor Déu, et lloem!), prové de la versió alemanya del Te Deum de Martí Luter. Amb ella Bach confecciona un breu cor introduït pel tema dàctil del baix continu, al qual se sumen oboès i violins i les veus del cor excepte els sopranos, als quals s'encomana el cantus firmus de la melodia luterana, reforçats per la trompa. No deixa de ser estrany aquest moviment en una cantata d'Any Nou, habitualment imbuïdes d'aquella brillantor majestàtica de les grans ocasions, amb fanfàrries de trompetes i timbales. Potser Bach va notar especialment cansats els seus músics i cantants enmig de les celebracions nadalenques i va voler rebaixar-los l'esforç.
El segon moviment és el recitatiu de baix So stimmen wir (Aquest és el càntic que entonem), en el qual es convida a entonar un cant de lloança que esclata al següent moviment, el cor Laßt uns jauchzen, lasst uns freuen (Fem crits de joia i alegrem-nos!), en el qual s'alternen passatges d'orquestra i cor en ple amb intervencions solistes del baix, aquestes només acompanyades de violins i continu. Es tracta d'una peça certament curiosa pel seu esperit divertit i un punt juganer, fins i tot podria dir-se que bromista, sobretot si ens fixem en la partitura de la trompa.
El recitatiu de contralt que segueix, Ach treuer Hort (Oh, escut fidel), condueix a l'única ària de la cantata, encomanada al tenor i titulada Geliebter Jesu, du allein (Estimat Jesús, només Tu seràs). Emergeix aquí aquell esperit de joia continguda que Bach sempre inclou en algun moment de les seves obres nadalenques, generalment utilitzant el deliciós timbre dels oboès, ja siguin els d'amore o, com en aquest cas, el da caccia, tot i que en una revisió posterior Bach el substituí per una violetta, aparentment referint-se a la viola da gamba.
I arribarem a la coral final, All solch dein Güt wir preisen (Enaltim tota aquesta bondat), que no constava al llibret de Lehms i que, per tant, devia ser afegida pel propi Bach. Aquest escollí la darrera estrofa de Helft mir Gotts Güte preisen, una coral de Cap d'Any de Paul Eber escrita cap al 1580 cantada amb una melodia d'origen profà adaptada a l'ús religiós per Joachim Magdeburg més o menys a la mateixa època. Interpretada a capella colla parte, als sopranos els acompanyen trompa, violí i oboè primers, als contralts violí i oboè segons a més de la viola (que singularment deixa sols els tenors), mentre que, com és lògic, el continu doblarà els baixos.
Així conclou aquesta certament peculiar cantata, que inaugurà l'any 1726 a les esglésies de Leipzig.
J.M.S
Cantata BWV 16
HERR GOTT, DICH LOBEN WIR
Festo Circuncisionis Christi (Diada de Cap d'Any)
Estrenada: 1 de gener de 1726
Text: Martí Luter (1), G. Christian Lehms (2-5) i Paul Eber (6)
La Festa de la Circumcisió de Crist, que era la denominació que en la litúrgia luterana tenia el dia de Cap d'Any, ha estat afortunada en quant a la preservació de les obres que hi són destinades, car ens han arribat cinc cantates, a les quals cal sumar la quarta de l'Oratori de Nadal. Aquestes cantates són, a més de la dubtosa BWV 143, les BWV 190, 41, 16 i la que seguidament comentarem, la cantata GOTT, WIE DEIN NAME, SO IST AUCH DEIN RUHM BWV 171.
És aquesta una cantata tardana, que la investigació situa a finals de la dècada de 1720, essent la data més probable de la seva estrena l'1 de gener de 1729. El llibretista fou Christian Friedrich Heinrici Picander, col·laborador habitual de Bach a Leipzig, el qual parteix de l'Evangeli del dia (Lluc 2,21) per a realitzar un prec a Jesús de cara a l'any que comença.
Arrenca la cantata amb el cor que la intitula, Gott, wie dein Name, so ist auch dein Ruhm (Déu, com el teu nom, així és també la teva Glòria), un versicle extret del Salm 48. Amb ell construeix Bach una de les seves fugues vocals més perfectes en la qual el dispositiu orquestral evoluciona colla parte (és a dir, doblant les veus), excepte la trompeta, amb una veu pròpia. Dues seccions simètriques es succeeixen, amb l'entrada de les veus escalonada de manera diferent: Tenor-alt-soprano-baix la primera, soprano-alt-tenor-baix la segona. Aquesta darrera conclou amb l'entrada d'una fanfàrria de trompetes i timbales que reforça l'esclat final. El tema d'aquesta fuga apareixerà uns anys més tard al Patrem Omnipotentem de la Missa en Si menor.
El segon moviment presentarà un caràcter diametralment oposat al del cor inicial: Es tracta de l'ària de tenor Herr, so weit die Wolken gehen (Senyor, tan amunt com els núvols), una deliciosa peça orquestrada per a dos violins que ens transporta literalment pels aires, talment un vol oníric. Val a dir que la partitura manuscrita, actualment en mans privades, no indica els instruments a que va destinada aquesta ària, tot i que la opinió dels investigadors coincideix de forma unànime en que han de ser dos violins. Estructurada en tres parts, la darrera és lliure recapitulació de la primera, i hi trobarem vocalitzacions importants sobre versos tals com so weit die Wolken gehen (tan amunt com els núvols), cantat amb 38 notes a la primera secció i 26 a la tercera, o les 34 semicorxeres sobre el vers wird dich in der Macht erhöhen (Exalçarà el teu poder), que es canten en grups ascendents de quatre fins assolir el cim de la tessitura.
Seguirà el recitatiu de contralt Du süßer Jesus-Name du (Nom de Jesús, ma dolcesa), on destaca el gir sobre la paraula süsse (dolcesa), i que donarà pas a l'ària Jesus soll mein erstes Wort (Jesús serà el meu primer mot), de nou una deliciosa peça, ara per a violí sol i soprano, que en realitat prové d'una obra profana anterior també amb text de Picander, la cantata BWV 205, la qual havia estat interpretada el 3 d'agost de 1725 en un homenatge al professor de la universitat de Leipzig August Friedrich Müller. Per a la versió religiosa Bach amplia la partitura i transporta la tonalitat a Re major. L'eco de la versió profana perdura en algun moment, per exemple al vers meiner letzten Stunde (la meva darrera hora), el qual no presenta l'habitual repic de campanes a mort o similar amb el qual Bach sol il·lustrar aquest torbador concepte.
El penúltim moviment de la cantata serà un extens recitatiu que, en presentar conceptes que l'Evangeli posa en boca de Jesús, serà entonat pel baix encarnant la Vox Christi: Und da du, Herr, gesagt (I tal com tu digueres, Senyor). La seva extensió ve donada pel fet que aviat es converteix en un arioso amb acompanyament dels oboès i el continu, el qual anirà variant de forma conforme a les idees presents al text.
I la cantata conclourà amb cert misteri, ja que la coral final apareix sense text al manuscrit, tot i que la música és la de la coral final de la cantata BWV 41, la qual havia celebrat el Cap d'Any de 1725. Aquesta coral utilitza una melodia, apareguda a Wittenberg l'any 1591, que havia de ser molt popular a l'època de Bach, almenys a
Leipzig, i devia anar sobretot associada a l'any nou, ja que no tan sols tancava la cantata BWV 41 sinó també la BWV 190, de 1724.
El llibret original de Picander utilitzava la segona estrofa de la coral Jesu, nin sei gepreiset de Johannes Hermann (1593), en la qual s'inspira també la mencionada cantata BWV 41. L'edició de la Bach Ausgabe de 1888 proposava la tercera estrofa del mateix himne. En qualsevol cas, la intervenció d'una fanfàrria de trompetes i timbales dota la coral d'una brillantor molt adient a la festivitat que celebra.
J.M.S.
Cantata BWV 171 GOTT, WIE DEIN NAME, SO IST AUCH DEIN RUHM Festo Circumcisionis Christi (Diada de Cap d'Any) Estrenada: Probablement l'1 de gener de 1729 Text: ChristianFriedrich Henrici, "Picander"
1. COR
Déu, com el teu nom, així és també la teva Glòria
en tots els confins de la terra.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Senyor, tan amunt com els núvols,
Arriba la glòria del teu nom.
Tot allò que els llavis mou
Tot allò que encara té alè
Exalçarà el teu poder.
***
3. RECITATIU (Alt)
Nom de Jesús, ma dolcesa,
En tu, hi trobo serenor,
Ets el meu conhort a la terra,
Perquè, doncs, m’ha de fer por,
Aquesta tortura meva?
Tu ets el meu sòlid bastió
Tu ets la meva fortalesa;
Del perill cercant tuïció
Cap a tu corro de pressa;
Ets ma vida, ets ma claror,
El meu esper, ma noblesa
El meu ajut enfront de tot dany
I el meu present de Cap d’any.
***
4. ÀRIA (Soprano)
Jesús serà el meu primer mot
Que diré en aquest Ninou.
Més que més
M’omple el seu nom la boca,
I en la meva darrera hora
Jesús, serà el meu darrer alè.
***
5. RECITATIU (Baix)
I tal com tu digueres, Senyor:
Sols cal que pregueu en nom meu,
Sí, d’acord, i Amen!
Així, doncs, t’implorem,
Salvador del món sencer:
Que en endavant, no ens deixis,
Guarda’ns per tot aquest any
De pesta, foc i perill de guerra!
Que la teva paraula, llum brillant,
Ens ablami, si cal, més forta i neta;
Fes que els nostres consellers
I aquesta terra sencera
Vegin els beneficis del teu ajut;
Dóna’ns en tot moment
I a tot indret, bona sort i salut.
Senyor, en nom teu, t’ho preguem,
Tot dient: Si!, Tot dient: Amen! Amen!
***
6. CORAL
Deixa’ns acabar aquest any
Fent del teu nom lloança,
Tot cantant al mateix temps
En la comunitat cristiana.
Vulgues regir nostra vida,
Els preats cristians guarda
Amb la força del teu braç
Com també, la nostra Pàtria!
Envia’ns benediccions
Dóna’ns la pau a ultrança;
Els teus mots de salvació,
Dóna’ls a esta terra, sens falta,
I aquí, i per tots els indrets,
La malesa del diable desfés!
La Festa de la Circumcisió de Crist era com s'anomenava oficialment al dia de Cap d'Any en la litúrgia luterana de temps de Bach. Ha volgut el destí que aquesta festivitat sigui especialment afortunada quant a la preservació de les cantates que hi són destinades, ja que se n'han conservat cinc a més de la quarta de l'Oratori de Nadal: Són les BWV 16, 41, 143 (obra dubtosa), 171 i 190, de les quals serà la BWV 41 JESU, NUN SEI GEPREISET la que avui analitzarem.
Es tracta de la cantata del segon Any Nou de Bach a Leipzig, ciutat on fou estrenada el primer dia de 1725, en ple cicle de les cantates corals, obres totes elles inspirades en les corals tradicionals de l'església luterana. La cantata BWV 41 es basa en una coral de Johannes Herman de 1593, la qual ja havia estat utilitzada un any abans a la cantata BWV 190. Les estrofes extremes són musicades literalment als moviments 1 i 6, mentre que la resta són lliurement elaborades. Al cinquè moviment l'anònim llibretista inclou també una lletania de Luter.
Arrenca la música, d'acord amb l'ambient de pompositat festiva que la jornada requereix, amb el gran cor que dona nom a la cantata: Jesu, nun sei gepreseit (Jesús, sigues glorificat). Estructurat en tres seccions, a les extremes el cor anirà entonant les frases de la coral sobre el brillant concertant orquestral, mentre que a la central l'ambient festiu quedarà suspès en fer referència a l'any que es deixa enrere. La fanfàrria inicial de trompetes i timbales esdevindrà una espècie de leitmotiv d'any nou, ja que com veurem reapareix a la coral final d'aquesta cantata i a la de la cantata BWV 171, escrita cap a l'any 1729.
El segon moviment serà l'ària Lass uns, o höchster Gott, das Jahr vollbringen (Oh, Déu Suprem, fes que l'any conclogui), on fins a tres oboès acompanyaran el soprano en una peça amb estructura da capo i un afable ritme pastoral.
El recitatiu de contralt Ach! deine Hand, dein Segen muss allein (Senyor, solament la teva mà) presenta certes subtileses musicals ocultes, com el fet que els termes Alpha i Omega es reciten amb la cadència descendent Do-Sol-Do, principi i final de l'escala musical.
Aquest recitatiu donarà pas a l'ària de tenor Woferne du den edlen Frieden (Així com atorgues la noble pau), en la qual destaca la sonoritat del violoncello píccolo, instrument ja en desús en època de Bach però que semblava agradar al gran músic. De nou serà una ària de tarannà dòcil, que recorda la corprenedora Geduld! de la Passió Segons Sant Mateu. El fet que en aquesta cantata la placidesa de les àries es contraposi a la rauxa dels cors reflecteix el gust barroc pel contrast.
El penúltim moviment serà un recitatiu, ara amb baix i cor, en el qual destaca la violència amb què el cor entona el fragment de les lletanies de Luter Den Satan unter unsre Füße treten (Que Satanàs sigui esclafat als nostres peus!). Amb ell arribarà la coral final, Dein ist allein die Ehre (Només a Tu és l'Honor), en la qual reapareixen tant la coral que inspira la cantata com la fanfàrria orquestral de l'inici, que n'enllaçarà els versos. Potser per alleugerir la densitat del text, el ritme s'accelera al final, en cantar Solchs singet heut ohn Scherzen / Die christgläubige Schar / Und wünscht mit Mund und Herzen / Ein seligs neues Jahr..
Aquesta melodia apareguda a Wittenberg l'any 1591 és poc coneguda a l'actualitat, però devia ser-ho molt a l'època de Bach, almenys a Leipzig: Com hem comentat abans, ja havia tancat l'any anterior de manera molt similar la cantata BWV 190 i tancarà també uns anys després la cantata BWV 171, tot i que en aquest cas se'n desconeix el text.
J.M.S.
Cantata BWV 41 JESU, NUN SEI GEPREISET Festo Circumcisionis Christi (Any Nou) Estrenada: 1 de gener de 1725 Text: Anònim, amb fragments de Johannes Herman i Martí Luter
1. COR
Jesús, sigues Glorificat
En aquest Nou Any
Per la bondat que ens has dispensat
En l'aflicció i en el perill,
Per haver-nos permès ser testimonis
D'aquest nou temps de joia,
Enterament amarat de gràcia
I d'eterna felicitat,
I haver conclòs en dolça serenitat
L'any que s'ha acabat.
Volem reunir-nos en Tu
Ara i per sempre.
Segueix vetllant durant tot l'any
Pels nostres cossos, ànimes i vides.
***
2. ÀRIA (Soprano)
Oh, Déu Suprem, fes que l'any conclogui
De tal manera que el final sigui com l'inici.
Que la teva mà ens ajudi
I que al final de l'any
Amarats de la benedicció que ens dispenses
Puguem cantar, com ara, un Aleluia!
***
3. RECITATIU (Alt)
Senyor, solament la teva mà
I la teva benedicció
Han de ser l'Alpha i l'Omega,
El principi i el final.
A la teva mà tens la vida
I tens també el compte dels nostres dies.
La teva mirada abasta viles i camps,
Tu coneixes els nostres béns i els nostres patiments.
Ah! Concedeix-nos dels uns i dels altres
Talment decideixi la teva saviesa
I segons t'inclini la teva misericòrdia.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Així com atorgues la noble pau
En base al nostre cos i circumstàncies,
Atorga doncs a la nostra Ànima
La paraula dispensadora de beatitud.
Si aquesta salvació ens és donada
Serem beneïts aquí baix
I escollits al més enllà.
***
5. RECITATIU (Baix & Cor)
Baix
Ja que l'enemic, en contra nostra
Vigila nit i dia
Per destruir la nostra pau,
Escolta si et plau, Oh Senyor Déu
La pregària que elevem en Santa Assemblea:
Cor
Que Satanàs sigui esclafat als nostres peus!
Així, quedarem per a Glòria teva
Com els teus escollits,
I podrem igualment,
Després de la Creu i els turments,
Deixar aquest món per accedir
A l'eterna fastuositat.
***
6. CORAL
Només a Tu és l'Honor,
Només a Tu és la Glòria!
Ensenya'ns la paciència a la Creu,
Regeix els nostres actes
Fins que canviem joiosos aquest Món
Pel Reialme del Cel Etern,
Per la pau i la joia veritables,
Similars als Sants de Déu.
Mentrestant obra en nosaltres
Segons ta voluntat!
Així canta avui amb devoció
La Legió dels fidels cristians
Que desitgen, parlant amb el cor
Un beneït Any Nou.
L'església luterana de temps de Bach celebrava el dia de Cap d'Any la Festa de la Circumcisió de Crist, per a la qual s'han conservat les cantates BWV 190, 41, 16, 171, la quarta de l'Oratori de Nadal i, si resultés ser autèntica, també la BWV 143. Serà la primera de totes elles la que tot seguit comentarem.
La cantata BWV 190 és la titulada SINGET DEM HERRN EIN NEUES LIED! i es tracta de la cantata amb la qual Bach va celebrar l'any nou de 1724, el seu primer Cap d'Any a la cantoria de St. Tomàs de Leipzig. Desgraciadament, la partitura ens ha arribat incompleta: Dels dos primers moviments únicament tenim les particel·les de les veus i dels violins I i II, la qual cosa n'impossibilita la interpretació.
Aquest fet ha ocasionat que la cantata no sigui present en algunes integrals, com la de Harnoncourt i Leonhardt. Tot i així, se n'han fet reconstruccions: Una de 1948 de Walther Reinhardt que fou enregistrada per F. J. Maier, una altra d'Olivier Alain que enregistrà Helmuth Rilling i la més recent, de Ton Koopman, que és la meva preferida.
Per a alguns investigadors com F. Smend, la cantata de 1724 podria ser en realitat una paròdia, almenys parcial, d'una obra profana escrita a Köthen uns anys abans. És sabut que a la calvinista cort d'Anhalt-Köthen la música religiosa hi era prohibida, limitant la interpretació de cantates (sempre profanes) a dues úniques festivitats: El dia de Cap d'Any i l'aniversari del príncep Leopold, tres setmanes abans. Seria lògic pensar que Bach hauria reutilitzat aquesta música profana un cop instal·lat a Leipzig, adaptant un text religiós a la música ja existent. En aquest cas, l'anònim llibretista hauria confeccionat el llibret amb textos dels salms 149 i 150, el Te Deum luterà i una coral d'any nou de Johannes Hermann de 1593.
El cor inicial (Canteu al Senyor un càntic nou) devia ser realment magnífic, si fem cas a les reconstruccions. Amb tota la fanfàrria festiva de les grans ocasions s'estructura en vàries parts: La primera, lineal i de ritme alegre, on es canten versicles extrets dels salms, serà interrompuda per una solemne entonació de tot el cor a l'uníson del Te Deum luterà. Arrencarà llavors una imponent fuga sobre un nou versicle salmòdic que desembocarà en una nova aparició del Te Deum i una darrera fuga, l'Al·leluia, que tancarà la peça a dalt de tot.
El segon moviment, també parcialment extraviat, sembla ser un elaborat compendi d'intervencions corals entonant de nou el Te Deum, alternades amb comentaris recitats dels tres solistes que intervenen a la cantata: Baix, tenor i contralt.
El tercer moviment, ja sí conservat íntegre, és una elegant ària per a contralt acompanyada de tres veus de cordes: Lobe, Zion, deinen Gott (Lloa el teu Déu, Sió). El seu aire dansaire, a més d'algun aspecte tècnic, dirigeixen Alfred Dürr pel camí de F. Smend en quant a l'origen profà de la cantata.
Seguirà el recitatiu per a baix Gott meint es gut mit jedermann (Déu procura el millor per a cadascú), que ens menarà cap al duet Jesus soll mein alles sein (Jesús és tot el que jo sóc), on baix i tenor lloen la figura del Messies acompanyats d'un instrument solista que no és esmentat al manuscrit, però que amb tota seguretat ha de ser un violí o un oboè d'amore. Les reconstruccions opten indistintament per un o altre.
Tota la corda acompanyarà el recitatiu del tenor Nun, Jesus gebe (Que Jesús em concedeixi també), amb el qual s'arriba a la coral final Laß uns das Jahr vollbringen (Deixa'ns acabar aquest any), que canta la segona estrofa de l'himne de J. Hermann Jesus, nun sei gepreisset. Es tracta de la mateixa coral que utilitzarà Bach l'any següent a la cantata BWV 41 i encara uns anys després a la BWV 171, amenitzada en totes les versions per una alegre fanfàrria de trompetes i timbales.
J.M.S.
Cantata BWV 190 SINGET DEM HERRN EIN NEUES LIED! Festo Circumcisionis Christi (Cap d'Any) Estrenada: 1 de gener de 1724. Parcialment extraviada. Text: Anònim, extret dels Salms i del Te Deum alemany de Martí Luter. Coral final de Johannes Herman (1593)
1. COR
Canteu al Senyor un càntic nou;
Lloeu-lo en l’assemblea dels sants!
Lloeu-lo amb danses i tímpans,
Lloeu-lo amb les cordes i les flautes!
Déu Senyor nostre, et lloem!
Tot el que respira, lloï el Senyor!
Déu Senyor nostre, et lloem!
Al·leluia!
***
2. CORAL i RECITATIU (Baix, Tenor, Alt)
Cor
Déu Senyor nostre, et lloem!
Baix
Perquè en aquest Any Nou
Ens donis nova sort i nous favors
I per la teva Gràcia ens tinguis presents.
Déu Senyor nostre, et donem mercès!
Tenor
Perquè amb la teva bondat
Des de temps immemorial
Has alleujat tot el país i nostra ciutat dilecta
De pesta, necessitat i guerra.
Déu Senyor nostre, et lloem!
Alt
Doncs, el teu amor paternal
Sense confí ni final,
Ens el renovelles cada matí
I per això, ara, tots plegats,
Amb gest devot i humil
A tu alcem les nostres mans
I et drecem per sempre més
Amb la boca i amb el cor.
Lloances i agraïments.
Déu Senyor nostre, et donem mercès!
***
3. ÀRIA (Alt)
Lloa el teu Déu, Sió,
Lloa, amb joia, el teu Déu,
Va! exalça el seu Honor
Que en el santuari seu
És el pastor que t’emmena
A verdal devesa.
***
4. RECITATIU (Baix)
Això és el que vol el món sencer,
La carn i la sang, satisfer;
Una cosa us demano, sols una, Senyor,
La que jo voldria per damunt de tot,
Que Jesús, mon fidel pastor, la meva alegria,
La meva salut, el meu conhort,
I de la meva ànima la millor joguina,
Aquest any, sota la seva protecció,
Com el xai del seu ramat que més s’estima
Dels seus braços no en sigui mai exclòs,
Ell m’ensenya com caminar per la vida
I amb el seu Esperit amorós,
Em mena i em porta pel planer viarany,
En nom de Jesús, doncs, començo l’any.
***
5. ÀRIA DUET (Tenor, Baix)
Jesús és tot el què jo sóc
Jesús cal que sigui ma albada,
Jesús és la llum del meu goig
Jesús se’m dóna i consagra.
Jesús amb la seva sang m’auxilia
Jesús dóna’m una santa agonia.
***
6. RECITATIU (Tenor)
Que Jesús em concedeixi també,
Que amb l’any nou visqui el seu Ungit fidel;
Ell beneeixi, ambdós, soca i capçada,
Perquè la seva sort arribi fins la nuvolada.
Que Jesús beneeixi l’escola i l’església,
Que Jesús beneeixi els mestres fidels,
Que beneeixi llurs oïdors atents;
Que beneeixi els Magistrats i el Consell;
Que vessi un doll de benaurança
Damunt cada llar de la nostra ciutat;
Que faci que vagin de bracet
Dins de les nostres fronteres
La germanor i la pau.
I així, podem viure en harmonia tot l’any.
***
7. CORAL
Deixa’ns acabar aquest any
Fent del teu nom lloança,
Tot cantant al mateix temps
En la comunitat Cristiana.
Vulgues regir nostra vida,
Els teus amats cristians guarda
Amb la força del teu braç
Com també, la nostra Pàtria.
Envia’ns benediccions
Dóna’ns la pau a ultrança;
Els teus mots de salvació,
Dóna’ls a esta terra, sens falta,
I aquí i per tots els indrets
L’avolesa del diable desfés!
La festa de la Circumcisió de Crist, el Cap d'Any luterà, ha estat especialment afortunada en quant a la conservació de les obres que hi són destinades, car en trobem al BWV fins a sis: Les cantates BWV 16, 41, 143, 171, 190 i la quarta cantata de l'Oratori de Nadal. De totes elles serà la discutida BWV 143 LOBE DEN HERRN, MEINE SEELE la que tot seguit mirarem de conèixer una mica millor.
Estem davant d'una de les obres més controvertides del catàleg de Schmieder: Ens ha arribat per fonts secundàries, en manuscrits posteriors a l'època de Bach, i no sabem ni tan sols la seva destinació, que s'ha atribuït a la festa de Cap d'Any en base a algun passatge del text (sobretot el final dels moviments 4 i 6).
De la cronologia millor ni en parlem: Spitta i A. Schering la dataven l'any 1735 en base a les referències que fa el text a les calamitats que assolen altres regnes (que, pensen, podrien referir-se a la Guerra de Successió polonesa de 1733-38). És aquest un aspecte no gaire concloent, atès que en vida de Bach Europa va estar en guerra gairebé de manera permanent. Alfred Dürr, per contra, situa l'obra a l'època primigènia (1708-14) i Konrad Küster la situa al Cicle de Weimar (1714-17). Finalment, segons Alberto Basso, pertanyeria a l'hipotètic cinquè cicle de cantates de Leipzig, que d'haver existit s'hauria conservat residualment.
En el que semblen estar d'acord tots els analistes és en l'autoria bachiana de l'obra.
Però un servidor té encara molts dubtes i, posats a especular, tiraria per la via familiar: No estarem davant d'una d'aquelles partitures d'algun parent que Bach copiava i interpretava a Leipzig quan no tenia temps d'escriure ell mateix les cantates? Sabem del cert que en algunes ocasions (com va passar l'any 1726) Bach va executar a Leipzig nombroses cantates del seu cosí Johann Ludwig Bach, músic de la cort de Meiningen. No em semblaria gens sorprenent aquesta hipòtesi. En tot cas, si l'obra fos autèntica, només la puc ubicar a l'època de Weimar. Per una banda, el seu estil és evidentment lluny de la plenitud creativa del Bach de Leipzig, però ha deixat enrere ja l'estil arcaïtzant de les primeres cantates del jove compositor.
El llibret és anònim, basat en una triple font: El Salm 146, una coral de Jakob Ebert de 1601 que apareix en altres cantates (per exemple la BWV 116) i alguns fragments de lliure inspiració (moviments 4 i 6). Podria fins i tot haver estat recopilat pel propi Bach.
El cor inicial, com tots els moviments de la cantata, és de curta durada i la intitula: Lobe den Herrn, meine Seele (Lloa el Senyor, ànima meva). Aquesta cantata presenta la condició excepcional de ser la única partitura de Bach on es precisen tres trompes i timbales. Tals instruments revesteixen la música de la brillantor de les grans ocasions, resultant remarcable el registre excepcionalment agut de les trompes. Arrenca el cor amb una fanfàrria introductòria d'aspecte un xic caòtic, a la qual es sumarà el cor en una línia homòfona que al meu parer té poc de bachiana, com encara menys en té el gir final de les trompes i el timbal.
Més bachiana em sembla l'ària de soprano que segueix, Du Friedefürst, Herr Jesu Christ (Tu, Príncep de la Pau, Senyor Jesucrist), potser per cantar, acompanyada de les cordes altes, una melodia que també trobem en altres cantates, obra de Bartholomäus Gesius. En tot cas, la peça posseeix una innegable bellesa.
El tenor protagonitza els dos següents moviments: Primer el brevíssim recitatiu Wohl dem, des Hülfe der Gott Jakob ist, des Hoffnung (Benaurat aquell qui és auxiliat pel Déu de Jacob), al qual segueix l'ària Tausendfaches Unglück, Schrecken (Milers de desgràcies, horrors). Sobre un ritme marcat de l'orquestra, el violí solista executa una florida partitura, potser en un intent d'allunyar les malvestats que s'esmenten al text. El terme Jahr (any) serà especialment destacat, per tal de suggerir que les benediccions promeses perduraran en el temps.
El clima festiu retornarà a l'ària de baix Der Herr ist König ewiglich (El Senyor és Rei etern), on el cantant és acompanyat de trompes i timbales, a més del continu, amb les seves ràpides torrentades descendents. El terme König (Rei) és vocalitzat amb cadenes de semicorxeres, mentre que ewiglich (eternament) ho és amb l'habitual llarga nota sostinguda. La conclusió, de nou, realment sona molt poc a Bach.
De manera sorprenent, segueix una nova ària de tenor titulada Jesu, Retter deiner Herde (Jesús, Salvador del teu ramat). Es tracta d'una peça realment singular, conformada per tres plans: Sobre un llit rítmic a càrrec del continu amb fagot obligato, el tenor entona el seu cant, mentre violins i viola rememoren la melodia de la coral en llargues notes. Els termes Halte (vetlla, vigila) i Schar (Legió, Poble) seran degudament vocalitzats.
I la cantata conclourà amb el cor Halleluja (Al·leluia!), que també es construeix en tres nivells: Fanfàrria orquestral capitanejada per trompes i timbales, bloc vocal de contralt, tenor i baix sobre el terme Halleluja i sopranos entonant la melodia coral que ha protagonitzat la cantata. Tot això amb un cert aire dansaire que clourà la partitura enmig de l'ambient festiu que la diada de Cap d'Any requereix.
J.M.S.
Cantata BWV 143 LOBE DEN HERRN, MEINE SEELE (II) Festo Circumcisionis Christi (Cap d'Any) Cantata d’autenticitat molt discutida. Data d'estrena desconeguda. Text: Anònim, amb fragments del Salm 146, un himne de Jakob Ebert i altres de lliure composició.
1. COR
Lloa el Senyor, ànima meva.
***
2. CORAL (Soprano)
Tu, Príncep de la Pau, Senyor Jesucrist,
Veritable Home i veritable Déu,
Ets un poderós aliat en la necessitat,
Tant en la Vida com en la Mort.
Per això només nosaltres,
En el teu nom,
Preguem al teu Pare.
***
3. RECITATIU (Tenor)
Benaurat aquell qui és auxiliat pel Déu de Jacob
I diposita la seva esperança en el Senyor, el seu Déu.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Milers de desgràcies, horrors,
Penes, angoixes i morts sobtades,
Pobles que cobriu la Terra,
Preocupacions i encara majors penúries
Certament es veuen en altres contrades,
Però aquí viurem un any benèfic.
***
5. ÀRIA (Baix)
El Senyor és Rei etern,
El teu Déu, Sió, per sempre.
***
6. ÀRIA (Tenor)
Jesús, Salvador del teu ramat,
Continua sent el nostre refugi
Per tal que aquest any ens sigui propici.
Vigila a tot arreu!
Mena, oh Jesús, el teu Poble
Vers el proper Any Nou.
***
7. CORAL
Al·leluia! Recorda, Senyor, la teva tasca
Car Tu ets un Príncep de la Pau,
I ajuda'ns a tots graciosament
Ara i en el futur.
Deixa sentir des d'ara
La teva divina Paraula
En una pau duradora.
Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol Comentaris de Josep-Miquel Serra
Oratorium, welches die heilige Weihnacht über in beyden Haupt-Kirchen zu Leipzig musiciret wurde. Anno 1734.
Oratori, que al llarg del Sant Nadal va ser interpretat a les dues esglésies principals de Leipzig. Any 1734.
Aquest és el títol original de la obra que Bach començà a estrenar el 25 de Desembre de 1734. I diem que començà a estrenar-se aquell dia per que no va ser fins dues setmanes més tard que va concloure, ja entrats a l'any següent, el dia 6 de gener de 1735, Diada de Reis. Aquesta dilatació temporal és deguda al fet que aquesta obra no és un oratori convencional sinó un conjunt de sis cantates destinades a commemorar les diferents festivitats que l'església luterana celebrava entre la diada de Nadal i la de Reis, que eren les següents:
Feria I Nativitatis Christi, 25 de desembre.
Feria II Nativitatis Christi, 26 de desembre.
Feria III Nativitatis Christi, 27 de desembre.
Dominica post Nativitatis Christi, diumenge després de Nadal.
Festo Circumcisionis Christi, diada de Cap d'Any, l'1 de gener.
Dominica post Festum Circumcisionis Christi, diumenge després de Cap d'Any.
Festo Epiphanias, Diada de Reis.
De les set festivitats, la quarta i la sisena eren movibles, és a dir, s'esdevenien cada any en dies diferents i no sempre es celebraven, a causa de la configuració canviant del calendari litúrgic luterà, condicionat per la Pasqua de Resurrecció. Un exemple d'això el trobarem al mateix Oratori de Nadal, que no conté cap cantata per a la festivitat del Diumenge després de Nadal senzillament per que l'any 1734 aquest diumenge va ser el dia 26 de desembre, dia en que va coincidir amb la Feria II Nativitatis Christi, el segon dia de Nadal, festivitat de rang superior i que va ser la que es va celebrar amb la cantata corresponent, la segona de les sis que integren l'Oratori.
Des de la seva arribada a Leipzig al juny de 1723, Bach havia escrit nombroses cantates per a celebrar totes les festivitats del calendari, incloses les festivitats nadalenques. Les cantates nadalenques que han sobreviscut fins als nostres dies són les següents:
Feria I Nativitatis Christi: BWV 63, 91 i 110
Feria II Nativitatis Christi: BWV 40, 121 i 57
Feria III Nativitatis Christi: BWV 64, 133 i 151
Dominica Post Nativitatis Christi: BWV 152, 122 i 28
Festo Circumcisionis Christi: BWV 41, 16, 171, 143 i 190
Dominica post Festo Circumcisionis Christi: BWV 153 i 58
Festo Epiphanias: BWV 65 i 123
Aquestes cantates van ser substituïdes, aparentment només el nadal de 1734-35, per les sis que integren l'Oratori de Nadal.
La forma musical que coneixem com a oratori, nascuda a Itàlia a l'edat mitjana, acabarà tenint la forma d'una òpera religiosa, sobretot amb els grans oratoris de Händel, contemporanis dels de Bach. Com les òperes, els oratoris seran obres estructurades en tres actes, amb obertura, recitatius, àries i cors, amb uns personatges ben definits i amb una trama argumental. La única diferència amb les òperes serà l'absència de decorats, vestuari i actuació teatral dels cantants, que es limitaran a cantar.
L'Oratori de Nadal de Bach no té res a veure amb els oratoris que acabem de descriure. La denominació oratorium amb que Bach bateja aquesta obra prové del fet que totes sis cantates comparteixen la presència d'un evangelista, encarnat en la veu del tenor, que és qui va explicant els fets que s'esdevenen. També justifiquen la seva categoria d'oratori la unitat d'acció que presenta el text, els recitats extrets dels Evangelis i l'accentuada personificació, que arriba a plantejar autèntics papers dramàtics.
Aquesta és la primera de tres obres que Bach denominà oratori. Les altres dues, escrites pocs mesos després, són l'Oratori de Pasqua BWV 249 i l'Oratori de l'Ascensió, catalogat com a cantata BWV 11. Ambdues obres, molt més breus i que tenen la forma d'una cantata, comparteixen algunes de les característiques de l'Oratori de Nadal com ara, per exemple, la presència de l'Evangelista narrador.
Un aspecte remarcable de l'Oratori de Nadal és l'aparició, en nombrosos dels seus fragments, de música escrita anteriorment, adaptada ara a un nou text. Aquest és un procediment habitual en Bach, anomenat paròdia. La paròdia és en Bach un veritable art, que sempre serà utilitzat convertint obres profanes en religioses però mai a la inversa. En els comentaris de cada cantata anirem descobrint aquests fragments parodiats, dinou en total, sense descartar que n'hi pogués haver més, indetectables avui dia en no posseir les hipotètiques versions originals.
Per tal de reciclar la música, Bach comptava a Leipzig amb l'ajuda de Christian Friedrich Heinrici (1700-1764), llibretista més conegut pel pseudònim Picander. Aquest personatge, recaptador de taxes postals o alguna cosa semblant, serà el llibretista amb el qual més estretament treballarà Bach durant la seva llarga etapa de Leipzig. Picander va ser un poeta mediocre, que ha deixat la seva petjada a la història només per que Bach musicà els seus llibrets (com ell mateix reconeix en els pròlegs dels seus poemes). Això sí, sabem que tenia coneixements musicals. D'aquí que, sota la tutela del propi Bach, tingués facilitat a l'hora d'inserir un nou text en una música ja escrita, per la qual cosa les paròdies resultants eren força ben aconseguides. En alguns casos seria impossible saber que estem davant d'una paròdia si no posseíssim l'original (bona mostra n'és el cor inicial de la cantata BWV 149). Fins i tot hom especula que, algunes vegades, Bach tenia al davant els dos textos, el profà i el religiós, abans d'escriure la música que hauria de servir per a les dues versions (per exemple, les cantates BWV 30 i 30a). Siguin quins siguin els motius de la paròdia bachiana (existeixen un munt de llibres sobre el tema!) el que realment importa és que gràcies al reciclatge que en feu Bach, algunes obres han arribat fins a nosaltres només en la seva versió parodiada, havent perdut la versió original. I algun exemple destacat el trobarem a l'Oratori de Nadal.
A què es deu, però, el gran nombre d'obres reciclades dins l’Oratori de Nadal? Habitualment, hom assenyala la urgència i la pressa com a justificants de la paròdia. Havent Bach de satisfer les seves obligacions a vegades contra rellotge, sembla obvi que un bon recurs per a estalviar-se feina era canviar la lletra d'una obra ja escrita, pràctica que era habitual en tots els compositors de la seva època. És possible que alguna vegada fos així, però segurament hi havia més motius: Bach era un treballador incansable que havia estat capaç d'escriure una, dues i fins a tres cantates per setmana en els seus primers anys a Leipzig, totes elles obres genials. De la seva ploma només sorgien obres mestres, fossin quines fossin les circumstàncies del moment. Podrem, doncs, restar satisfets atribuint la paròdia únicament a les urgències de Bach?
Sabem, per exemple, que pràcticament tots els fragments parodiats a l'Oratori de Nadal de 1734 provenen de cantates profanes escrites entre 1731 i 1733; cantates, doncs, de recent composició. Tot i la seva magnífica música, es tractava d'obres circumstancials, destinades a celebracions esporàdiques (aniversaris i visites de la noblesa local), les quals, en teoria... no havien d'interpretar-se mai més!
Probablement Bach pensava que no podia deixar morta una música com aquella. Per què no destinar-la a la lloança de Déu? Per què no fer-la sonar de nou, a l'església, dotada d'un nou missatge? Potser Bach menystenia els reis, prínceps i princeses en honor dels quals escrivia les seves cantates profanes, a vegades per obligació i a vegades per interès propi. Potser creia que la seva obra només era digna de Déu. Oferim-la doncs, devia pensar, al Senyor, que és l'únic digne de rebre-la! Recordem, per acabar, que la paròdia sempre convertia obres profanes en religioses, però mai a la inversa. Heus ací una clara mostra de qui considerava Bach digne de la seva música i qui no.
El Nadal de 1734, Bach disposava de cantates de sobres per a cobrir les celebracions que s'aproximaven. No tenia cap necessitat d'escriure una obra nova. Tot i així, construí el seu Oratori i, en la seva construcció, com diríem avui dia, utilitzà materials reciclats. Potser l'Oratori de Nadal no és res més que un subterfugi, un camí secundari, una porta amagada a través de la qual Bach va poder oferir finalment la seva música a aquell qui realment la inspirava.
CANTATA I
Jauchzet, frohlocket, auf, preiset die Tage
Am 1sten Heil. Weihnacht-Feyertage, Frühe zu St Nicolai und Nachmittage zu St Thomae.
Per al primer dia del Sant Nadal, al matí a Sant Nicolau i a la tarda a Sant Tomàs. Aquest és l'encapçalament del llibret, mentre que la partitura indica un lacònic Feria I Nativitatis Christi. La cantata és brillant i solemne, acord amb el dia festiu que celebra. L'enorme cor inicial, amb trompetes, timbals, flautes, oboès i corda, arrenca amb el potent retruc dels timbals. Estem davant del primer fragment parodiat de l'Oratori de Nadal, ja que prové de la cantata profana BWV 214, escrita el 1733. Com veurem, aquesta cantata serà pràcticament parodiada en la seva totalitat a l'obra que ens ocupa.
També és una paròdia l'ària Nº 4, Bereite dich, Zion, extreta de la cantata profana BWV 213, també de l'any 1733. El següent moviment de la cantata serà la coral Wie soll ich dich empfangen, que Bach adapta a la melodia de Hans Leo Hassler que apareix repetidament a la Passió segons St. Mateu, on esdevé gairebé el seu leimotiv. Tornarem a parlar d'aquesta melodia a la darrera cantata de l'Oratori. Acabarem comentant que l'elegant ària Grosser Herr, o starker König, protagonitzada per la trompeta tronant, és de nou una paròdia extreta, com el cor inicial, de la cantata BWV 214. La primera cantata de l'Oratori conclou amb una coral solemnitzada per les intervencions de trompetes i timbales.
I PART: FESTA DE NADAL
(FeriaINativitatis Christi)
1. COR
Alegreu-vos, exulteu! Celebreu
aquest dies,
lloeu allò que l'Altíssim ha fet
avui!
Deixeu el temor, bandegeu el plany,
canteu plens d'alegria i
exultants!
Adoreu l'Altíssim amb cors
magnífics,
glorifiquem el nom del Senyor!
ERSTER TEIL
Am ersten
Weihnachtsfeiertage
1. CHOR
Jauchzet, frohlocket, auf,
preiset die Tage,
Rühmet, was heute der Höchste
getan!
Lasset das Sagen, verbannet die
Klage,
Stimmet voll Jauchzen und
Fröhlichkeit an!
Dienet dem Höchsten mit
herrlichen Chören,
Laßt uns den Namen des Herrschers
verehren!
2. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: Per aquells dies, sortí un
edicte del Cèsar August que fessin el cens de tot el món. I tothom anava a
empadronar-se, cadascú a la seva població. També Josep va anar de la Galilea,
de la ciutat de Natzaret, a la Judea, a la ciutat de David, anomenada Betlem,
ja que era de la casa i de la família de David, per empadronar-se juntament
amb Maria, la seva muller, que estava embarassada. Mentre eren allà se li van
complir els dies del part.
2. REZITATIV, Evangelist
Es begab sich aber zu der Zeit, daß
ein Gebot von dem Kaiser Augusto ausging, daß alle Welt geschätzet würde. Und jedermann ging,
daß er sich schätzen ließe, ein jeglicher in seine Stadt. Da machte sich auch
auf Joseph aus Galiliäa, aus der Stadt Nazareth, in das jüdishce Land zur
Stadt David, die da heißet Bethlehem; darum, daß er von den Hause und
Geschlechte David war, auf daß er sich shätzen ließe mit Maria, seinem
vertrauten Weibe, die war schwanger. Und als sie daselbst waren, kam die
Zeit, daß sie gebären sollte.
3. RECITATIU (Contralt)
El meu estimat Espòs,
el Salvador, del llinatge de David,
per a conhort i salvació del món,
naixerà ja.
Ara l'estel de Jacob lluirà;
la seva llum ja esclata.
Alça't, Sion, i deixa ja el plor,
el teu bé creix i s'eleva.
3. REZITATIV, Alt
Nun wird mein liebster Bräutigam,
Nun wird der Held aus Davids
Stamm
Zum Trost, sum Heil der Erden
Einmal geboren werden.
Nun wird der Stern aus Jakob
scheinen,
Sein Strahl bricht schon hervor.
Auf, Zion, und verlasse nun das
Weinen,
Dein Wohl steigt hoch empor.
4. ÀRIA (Contralt)
Prepara't, Sion, amb inclinació
tendra,
a veure aviat a casa teva el més
Bell i Estimat!
Les teves faccions
avui han de resplendir, més belles
encara.
Afanya't a estimar ardentment el
teu Espòs!
4. ARIE, Alt
Bereite dich, Zion, mit
zärtlichen Trieben,
Den Schönsten, den Liebsten bald
bei dir zu sehn!
Deine Wangen
Müssen heut viel schöner prangen,
Eile, den Bräutigam sehnlichst zu
lieben!
5. CORAL
Com us he de rebre?
Com he de trobar-me amb vós?
Oh desig de la terra sencera,
oh gala de la meva ànima!
Jesús, Jesús, poseu
dins meu la torxa
per tal que allò que us és grat
sia per mi conegut i sabut.
5. CHORAL
Wie soll ich dich empfangen,
Und wie begegn' ich dir?
O aller Welt Verlangen,
O meiner Seelen Zier!
O Jesu, Jesu, setze
Mir selbst die Fackel bei,
Damit, was dich ergötze,
Mir kund und wissend sei.
6. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: I va infantar el seu fill
primogènit, i l'embolcallà i l'ajagué en una menjadora, perquè no tenien lloc
a l'hostal.
6. REZITATIV, Evangelist
Und sie gebar ihren ersten Sohn,
und wickelte ihn in Windeln und legte ihn in eine Krippen, denn sie hatten
sonst keinen Raum in der Herberge.
7. CORAL (Soprano)
Ha vingut pobre a la terra.
RECITATIU (Baix)
Qui enaltirà com cal l'amor
amb què el nostre Salvador té cura
de nosaltres?
CORAL (continuació)
Que tingui pietat de nosaltres.
RECITATIU (continuació)
Ah, qui és capaç de comprendre
com el commou el patiment dels
homes?
CORAL (continuació)
I [ens] faci rics al Cel.
RECITATIU (continuació)
El Fill de l'Altíssim ve al món
perquè li plau la seva salvació.
CORAL (continuació)
I iguals als seus àngels estimats.
RECITATIU (final)
Per això ha volgut néixer com a
home.
CORAL (final)
Kyrie eleison!
7. CHORAL,
Chor-Sopran, mit Rezitativ, Bass
Er ist aud Erden kommen arm,
REZITATIV
Wer will die Liebe rech erhöhn,
Die unser Heiland vor uns hegt?
CORAL
Daß er unser sich erbarm,
REZITATIV
Ja, wer vermag es einzusehen,
Wie ihn der Menschen Leid bewegt?
CORAL
Und in dem Himmel mache reich
REZITATIV
Des Höchsten Sohn kömmt in die
Welt;
Weil ihm iht Heil so wohl
gefällt,
CORAL
Und seinen lieben Engeln gleich.
REZITATIV
So will er selbst als mensch
geboren werden.
CORAL
Kyrieleis!
8. ÀRIA (Baix)
Gran Senyor, Rei poderós,
salvador estimat, oh que de poc
aprecieu l'esplendor de la terra!
Aquell qui sustenta el món sencer.
que n'ha creat l'esplendor i les
gales,
ha de dormir en una dura menjadora.
8. ARIE, Bass
Großer Herr, o starker König,
Liebster Heiland, o wie wenig
Achtest du der Erden Pracht!
Der die ganze Welt er hält,
Ihre Pracht und Zier erschaffen,
Muß in harten Krippen schlafen.
9. CORAL
Ah adorat Bon Jesuset!,
feu-vos un bressol net i suau
per reposar dins l'arquella del meu
cor,
per tal que mai no us oblidi.
Traducció dels textos lírics i
adaptació, d'acord amb el text alemany, dels passatges bíblics en versió dels
monjos de Montserrat, per Gabriel de la S. T. Sampol.
9. CHORAL
Ach mein herzliebes Jesulein,
Mach dir ein rein sanft
Bettelein,
Zu ruhn in menines Herzens
Schrein,
Daß ich nimmer vergesse dein!
La versió alemanya segueix la
numeració integral de les sis cantates de l’Oratori, per tal de facilitar-ne
el seguiment.
CANTATA II Und es waren Hirten
Segons el llibret de 1734, la cantata, seguint el torn alternatiu, s'executà al matí a St. Tomàs i a la tarda a St. Nicolau. Destinada al segon dia de Nadal, la seva temàtica es basa en l'anunci als pastors del naixement de Jesús. Aquest rerefons pastoral impregna l’atmosfera de la simfonia que obre la cantata, deliciós moviment amarat de pau i felicitat, on els quatre oboès (2 oboès da caccia i 2 oboès d'amore) dialoguen amb el conjunt de cordes i flautes. Albert Schweitzer, Premi Nobel de la Pau, veia en aquesta simfonia un diàleg entre un cor d'àngels (cordes i flautes) i un de pastors (oboès).
La música de l'ària Frohe Hirten, eilt, sisè moviment de la cantata, és una nova reutilització d'una ària originària de la cantata BWV 215, aquí reelaborada. De la cantata profana BWV 213, Hercules auf dem Scheidewege, prové la segona ària de la cantata, Schlafe, mein Liebster. Allà l'ària cantava una cançó de bressol a Hercules per tal que s'abandonés als plaers terrenals, abandonant la virtut. Aquí, transportada per a contralt en lloc de soprano i amb l'afegitó de flautes i oboès ens il·lustrarà deliciosament el somni de l'infant Jesús. Després d'una breu intervenció de l'Evangelista, el cor entonarà el cantus angelicus, Ehre sei Gott in her Höhe, en tres impressionants seccions. Un recitatiu del baix ens convidarà a unir-nos al cant dels àngels, que entonaran la coral conclusiva on flautes i oboès reproduiran ecos de la simfonia que obria la cantata.
II PART: SEGONA FESTA DE NADAL
(Feria II Nativitatis Christi)
1. SIMFONIA
ZWEITER TEIL
(Am zweiten Weihnachtsfeiertage)
10. SINFONIA
2. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: Hi havia a la mateixa contrada uns
pastors que al camp vora la cleda guardaven de nit el seu ramat. I vet aquí
que se'ls aparegué l'àngel del Senyor, i la glòria del Senyor els envoltà amb
la seva llum, i es van espantar molt.
11. REZITATIV, Evangelist
Und es waren Hirten in derselben
Gegend auf dem Felde bei den Hürden, die hüteten des Nachts ihre Herde. Und
siehe, des Herren Engel trat zu ihnen, und die Klarheit des Herren leuchtet
um sie, und sie furchten sich sehr.
3. CORAL
Apunta, oh bella llum de l'alba,
i deixa clarejar el cel!
Tu, poble de pastors, no tinguis
por,
perquè els àngels et diuen
que aquest feble infantó
serà el nostre conhort i la nostra
joia,
sotmetrà Satanàs
i finalment ens durà la pau.
12. CHORAL
Brich an, o schönes Morgenlicht,
Und laß den Himmel tagen!
Du Hirtenvolk, erschrecke nicht,
Weil dir die Engel sagen,
Daß dieses schwache Knäbelein
Soll unser Trost und Freude sein,
Dazu den Satan zwingen
Und letzlich Frieden bringen.
4. RECITATIU (Tenor, Soprano)
Evangelista:
I l'àngel els digué:
Àngel: No tingueu por. Mireu: us anuncio
una gran alegria, que ho serà per a tot el poble. Perquè avui, us ha nascut
el Salvador, que és el Crist, el Senyor, a la ciutat de David.
13. REZITATIV, Evangelist
Und der Engel sprach zu ihnen;
Der Engel
Fürchtet euch nicht, siehe, ich
verkündige euch große Freude, die allem Volke widerfahren wird. Denn euch ist
heute der Heiland geboren, welcher ist Christus, der Herr, in der Stadt
David.
5. RECITATIU (Baix)
Allò que Déu va anunciar a Abraham
ara permet que al cor de pastors
es mostri complert.
Un pastor en altre temps totes
aquestes coses
va saber de Déu .
I ara serà també un pastor que el
fet
que a aquell va ser promès
aleshores,
coneixerà complert.
14. REZITATIV , Bass
Was Gott dem Abraham verheißen,
Das läßt er nun dem Hirtenchor
Erfüllt erweisen,
Ein Hirt hat alles das zuvor
Von Gott erfahren müssen.
Und nun muß auch Hirt die Tat,
Was er damals versprochen hat,
Zuerst erfüllet wissen.
6. ÀRIA (Tenor)
Feliços pastors, aneu-hi,
afanyeu-vos,
prou i massa ja heu estat aturats,
afanyeu-vos per veure Infant
encisador!
Aneu-hi, l'alegria serà més que
gran,
mireu de guanyar-vos-en la
delicadesa,
aneu-hi i repareu el cor i els
sentits.
15.ARIE, Tenor
Frohe Hirten, eilt, ach eilet,
Eh' ihr euch zu lang verweilet,
Eilt, das holde Kind zu sehn.
Geht, die Freude heißt zu schön,
Sucht die Anmut zu gewinnen,
Geht und labet Herz und Sinnen!
7. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: I això us servirà de senyal:
trobareu l’infant en bolquers i ajagut en una menjadora.
16. REZITATIV, Evangelist
Und das habt zum Zeichen: Ihr werdet
finden das Kind in Windeln gewickelt und in einer Krippen liegen.
8. CORAL
Mireu-lo, allà jeu, dins una fosca
establia,
aquell que té domini damunt tota
cosa;
allà on sol cercar menjar un bou,
hi jeu ara l'Infant de la Verge.
17. CHORAL
Schaut hin, dort liegt im finstern
Stall,
Dess' Herrschaft gehet überall.
Da Speise vormals sucht ein Rind,
Da ruhet jetzt der Jungfrau'n Kind.
9. RECITATIU (Baix)
Així doncs, aneu-hi, pastors,
aneu-hi,
per tal que vegeu el miracle
i trobeu el Fill de l'Altíssim
que jeu en una dura menjadora.
Així doncs, canteu al costat del seu
bressol
amb un to ben dolç
i a cor
aquesta cançó per adormir-lo.
18. REZITATIV, Bass
So geht denn hin, ihr Hirten, geht,
Daß ihr das Wunder seht;
Und findet ihr des Höchsten Sohn
In einer harten Krippe liegen,
So singet ihm bei seiner Wiegen
Aus einem süßen Ton
Und mit gesamtem Chor
Dies Lied zur Ruhe vor!
10. ÀRIA (Contralt)
Dorm, estimadó, gaudeix del repòs,
vetlla més tard pel bé de tot!
Repara el pit,
experimenta el goig
amb què ens alegrem el cor!
19. ARIE, Alt
Schlafe, mein Liebster, genieße der
Ruh,
Wache nach diesem vor aller
Gedeihen!
Labe die Brust,
Empfinde die Lust,
Wo wir unser Herz erfreuen!
11. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: I de sobte s'uní a l'àngel la
gernació de la milícia celestial que lloava Déu dient:
20. REZITATIV, Evangelist
Und alsobald war da bei dem Engel
die Menge der himmlischen Heerscharen, die lobten Gott und sprachen:
12. COR
Els àngels: Glòria a Déu a dalt del
cel, i pau a la terra, i als homes complaença.
21. CHOR
Ehre sei Gott in der Höhe und Friede
auf Erden
und den Menschen ein Wohlgefallen.
13. RECITATIU (Baix)
Ben escaientment, àngels, exulteu i
canteu,
que avui [tot] ens ha reeixit!
Vinga! Afegirem les nostres veus a
les vostres,
podem alegrar-nos tant com
vosaltres.
22. REZITATIV, Bass
So recht, ihr Engel, jauchzt und
singet,
Daß es uns heut so schön gelinget!
Auf denn! wir stimmen mit euch ein,
Uns kann es, so wie euch, erfreun.
14. CORAL
Us cantem enmig de la vostra milícia
amb tota força: lloança, honor i
glòria,
perquè vós, oh hoste tant de temps
desitjat,
ara us heu presentat.
23. CHORAL
Wir singen dir in deinem Heer
Aus aller Kraft Lob, Preis und Ehr,
Daß du, o lang gewünschter Gast,
Dich nunmehr eingestellet hast.
Traducció dels textos lírics i
adaptació, d'acord amb el text alemany, dels passatges bíblics en versió dels
monjos de Montserrat, per Gabriel de la S. T. Sampol.
La versió alemanya segueix la
numeració integral de les sis cantates de l’Oratori, per tal de facilitar-ne
el seguiment.
CANTATA III Herrscher des Himmels, erhöre das Lallen
Només a l'església de Sant Nicolau s'interpretà música el 27 de desembre de 1734. La cantata que s'hi executà, la tercera de les sis, tanca el primer bloc de l'Oratori de Nadal. Les tres primeres cantates s'estructuren seguint una clara simetria tonal (Re major-Sol menor-Re major) i orquestral, intervenint a la primera i a la tercera les trompetes i els timbals, deixant a la segona cantata una disposició més modesta i intimista.
El cor inicial d'aquesta tercera cantata és una nova paròdia. Es tracta d'una reutilització del cor final de la cantata profana BWV 214. Aquest cor deriva musicalment del cor inicial de la cantata en qüestió, que, com hem vist anteriorment, és també parodiat a la primera cantata de l'Oratori de Nadal.
Els dos següents moviments presenten la continuació de la narració de l'Evangelista i el cor de pastors, que recorda les escenes de multituds de la Passió segons St. Mateu. Un breu recitatiu i una breu coral ens condueixen al sisè moviment de la cantata, el duet Herr, dein Mitleid, nova paròdia que prové de la cantata profana BWV 213. Es tracta d'una deliciosa peça on els oboès acompanyen els dos cantants.
Segueix l'Evangelista explicant els fets i introduint una nova ària per a contralt, Schliesse, mein Herze, que no podem demostrar que sigui una paròdia tot i que podria molt bé ser-ho. La presència del violí nu al costat de la veu humana en fa un fragment de fort contingut emotiu. Els quatre següents moviments són breus recitatius i corals que desemboquen en el cor final: la inusual indicació de Bach Da capo il coro ens remet a la repetició íntegra del cor inicial, tal com s'esdevé també a les cantates BWV 172 i 193.
III PART: TERCER DIA DEL TEMPS DE
NADAL
(Feria III Nativitatis Christi)
1. COR
Sobirà del cel, escolteu els
balboteigs,
digneu-vos a acollir els febles
cants
quan la vostra Sion us exalça amb
psalms.
Escolteu les exultants lloances dels
cors
ara quan us tributem honor,
perquè el nostre bé està assegurat.
DRITTER TEIL
(Am dritten Weihnachtsfeiertage)
24. CHOR
Herrscher des Himmels, erhöre das
Lallen,
Laß dir die matten Gesänge gefallen,
Wenn dich dein Zion mit Psalmen
erhöht!
Höre der Herzen frohlockendes
Preisen,
Wenn wir dir jetzo die Erfurcht
erweisen,
Weil unsre Wohlfarht befestiget
steht!
2. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: I quan els àngels els deixaren i se
n'anaren cap al cel, els pastors es deien els uns als altres:
25. REZITATIV, Evangelist
Und da die Engel von ihnen gen
Himmel fuhren, sprachen die Hirten untereinander:
3. COR
Els pastors: Arribem-nos fins a
Betlem a veure aquest fet que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.
26. CHOR
Lasset uns nun gehen gen Bethlehem
und die Geschichte sehen, die da geschehen ist, die uns der Herr kundgetan
hat.
4. RECITATIU (Baix)
Ha conhortat el seu poble,
ha alliberat el seu Israel,
ha enviat l'ajut des de Sion
i ha acabat amb el nostre patiment.
Mireu, pastors, allò que ha fet;
aneu-hi, això hi trobareu.
27. REZITATIV, Bass
Er hat sein Volk getröst',
Er hat sein Israel erlöst,
Die Hülf aus Zion hergesendet
Und unser Leid geendet.
Seht, Hirten, dies hat er getan;
Geht, dieses trefft ihr an!
5. CORAL
Tot això ha fet per nosaltres,
per manifestar el seu gran amor;
que se n'alegri tota la Cristiandat
i li'n faci gràcies eternament.
Kyrie eleison.
28. CHORAL
Dies hat er alles uns getan,0
Sein groß Lieb zu zeigen an;
Dess' frey sich alle Christenheit
Und dank ihm dess' in Ewigkeit.
Kyrieleis!
6. DUET (Soprano, Baix)
Senyor, la vostra compassió, la
vostra pietat
ens conhorta i ens fa lliures.
El vostre propici favor i el
[vostre] amor,
el vostre prodigiós anhel,
fan que la vostra fidelitat al Pare
es renovelli.
29. DUETT, Sopran und Bass
Herr, dein Mitleid, dein Erbarmen
Tröstet uns und macht uns frei.
Deine holde Gunst und Liebe,
Deine wundersamen Triebe
Machen deine Vatertreu
Wieder neu.
7. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: I hi anaren de pressa i trobaren
Maria i Josep amb l'Infant ajagut a la menjadora. En veure-ho, van fer saber
allò que els havien dit sobre aquest nen; i tots els qui ho sentien quedaven
meravellats d'allò que els contaven els pastors. Maria per la seva banda,
conservava tots aquests mots i els meditava en el seu cor.
30. REZITATIV, Evangelist
Und sie kamen eilend und funden
beide, Mariam und Joseph, dazu das Kind in der Krippe liegen. Da sie es aber
gesehen hatten, breitetensie das Wort aus, welches zu ihnen von diesem Kind
gesaget war. Und alle, für die es kam, wunderten sich der Rede, die Ihnen die
Hirten gesaget hatten. Marai aber behielt alle diese Worte und bewegte sie in
ihrem Herzen.
8. ÀRIA (Contralt)
Estoja, cor meu, aquest benaurat
miracle
fermament en la teva fe!
Permet que aquest miracle, les obres
divines,
sempre la força
sia de la teva feble fe!
31. ARIE, Alt
Schließe, mein Herze, dies selige
Wunder,
Fest in deinem Glauben ein!
Lasse dies Wunder, die göttlichen
Werke,
Immer zur Stärke
Deines schwachen Glaubens sein.
9. RECITATIU (Contralt)
Sí, sí! El meu cor guardarà
allò de què en aquest temps propici
per a la seva benaurança
prova segura ha tingut.
32. REZITATIV, Alt
Ja, ja, mein Herz soll es bewahren,
Was es an dieser holden Zeit
Zu seiner Seligkeit
Für sicheren Beweis erfahren.
10. CORAL
Us guardaré amb diligència,
per vós
viuré aquí,
per vós en partiré.
Amb vós a la fi m’elevaré,
ple d'alegria,
per sempre,
cap enllà, cap a l'altra vida.
33. CHORAL
Ich will dich mit Fleiß bewahren
Ich will dir
Leben hier,
Dir will ich abfahren,
Mit dir will ich endlich schweben
Voller Freud
Ohne Zeit
Dort im andern Leben.
11. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: I els pastors se'n tornaren
glorificant i lloant Déu per tot allò que havien sentit i vist, tal com els
havia estat anunciat.
34. REZITATIV, Evangelist
Und die Hirten kehrten wieder um,
preiseten und lobten
Gott um alles, das sie hesehen und
gehöret hatten, wie denn
zu ihnen gesaget war.
12. CORAL
Alegreu-vos entretant,
perquè la vostra Salvació
ha nascut aquí Déu i home alhora,
aquell qui és
el Senyor i el Crist,
a la ciutat de David, elegida entre
moltes.
35. CHORAL
Seid froh dieweil,
Daß euer Heil
Ist hie ein Gott und auch ein Mensch
geboren,
Der, welcher ist
Den Herr und Christ
In Davids Stadt, von vielen
auserkoren.
13. COR (da capo)
Sobirà del cel, escolteu els
balboteigs,
digneu-vos a acollir els febles
cants,
quan la vostra Sion us exalça amb psalms.
Escolteu les exultants lloances dels
cors
ara quan us tributem honor,
perquè el nostre bé està assegurat.
(Da Capo) 24. CHOR
Herrscher des Himmels, erhöre das
Lallen,
Laß dir die matten Gesänge gefallen,
Wenn dich dein Zion mit Psalmen
erhöht!
Höre der Herzen frohlockendes
Preisen,
Wenn wir dir jetzo die Erfurcht
erweisen,
Weil unsre Wohlfarht befestiget
steht!
Traducció dels textos lírics i
adaptació, d'acord amb el text alemany, dels passatges bíblics en versió dels
monjos de Montserrat, per Gabriel de la S. T. Sampol.
La versió alemanya segueix la
numeració integral de les sis cantates de l’Oratori, per tal de facilitar-ne
el seguiment.
CANTATA IV Fallt mit Danken, fallt mit Loben
La circumcisió, ritual jueu al qual es sotmetien els nounats als set dies de néixer, donava nom al primer dia del nou any en el calendari luterà: la Festo Circumcisionis Christi. Segons el llibret de 1734, la cantata que ara ens ocupa va ser interpretada l'1 de gener de 1735, al matí a St. Tomàs i a la tarda a St. Nicolau, tot i que alguns estudiosos com Andreas Bomba suposen que només es va produir l'execució matinal. A diferència de les altres cantates conservades per a la festa de la circumcisió de Crist, en aquesta cantata no hi ha cap referència a l'inici de l'any.
Novament la cantata profana BWV 213 ens prestarà un del seus moviments per a ser degudament parodiat i convertir-se en el cor inicial que dóna nom a la cantata: Fallt mit Danken, fallt mit Loben, on Bach manté el dispositiu original, amb dues trompes, dos oboès i les cordes, sense timbals, dotant així aquest cor d'un clima d'alegria continguda. El tractament del cor és força homòfon, amb escassos passatges imitatius.
Dos recitatius, el segon amb el baix acompanyat pel soprano entonant una coral de melodia desconeguda (potser obra del propi Bach), ens condueixen a la primera ària de la cantata: Flösst, mein Heiland, Flösst dein Namen, que també prové de la cantata BWV 213. Es tracta d'una deliciosa ària d'eco, on Bach ens farà sentir les respostes Ja / Nein (Sí / No) de la segona veu reforçada pels ecos de l'oboè. El següent moviment serà un recitatiu per a baix on el soprano cantarà simultàniament una melodia de coral que novament sembla ser obra del propi Bach, fet realment extraordinari. Malgrat la seva brevetat, es tracta d'un fragment replet de subtileses musicals, algunes només accessibles a través d'un minuciós estudi de la partitura.
El sisè moviment de la cantata és una sensacional ària per a tenor:Ich will nur dir zu Ehren Leben, novament una paròdia extreta de la cantata BWV 213, al text de la qual s'hi adaptava molt millor que al nou text de l'Oratori de Nadal (el text original era: Sobre les meves ales planejaràs, sobre elles ascendiràs als estels com l'àliga). Estem davant d'una obra mestra del contrapunt, una magnífica fuga a 4 veus assumides successivament pel violí I, el violí II, el baix continu i la veu del tenor. La cantata conclou amb una coral la melodia de la qual no pertany a cap coral conegut i que podria ser, doncs, obra del propi Bach. Els tres fragments d'aquesta cantata on apareixen melodies de coral desconegudes la fan realment singular: si són obra del propi Bach, constitueixen un fet únic en la seva extensa producció.
IV PART: DIA DE CAP
D'ANY
(Festo Circumcissionis
Christi)
1. COR
Prosterneu-vos amb gratitud,
prosterneu-vos amb lloança
davant el tron de gràcia de
l'Altíssim!
El Fill de Déu
de la terra
Salvador i Redemptor esdevindrà;
el Fill de Déu
esmorteirà la ira i la ràbia dels
enemics.
VIERTER TEIL
(Am Feste der
Beschneidung Christi)
36. CHOR
Fallt mit Danken, fallt mit
Loben,
Vor des Höchsten Gnadenthron!
Gottes Sohn
Will der Erden
Heiland und Erlöser werden.
Gottes Sohn
Däpft der Feinde Wut und Toben.
2. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: Quan van complir-se els
vuit dies i hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús, nom que
havia dit l'Àngel abans que fos concebut en el si matern.
37. REZITATIV, Evangelist
Und da acht Tage um Waren, daß
das Kind beschnitten würde, da ward sein Name genennet Jesus, welcher
genennet war von dem Engel, ehe denn er im Mutterleibe empfangen ward.
3a. RECITATIU (Baix)
Emmanuel, oh dolça paraula!
El meu Jesús vol dir la meva empara,
el meu Jesús vol dir la meva vida,
el meu Jesús se m'ha lliurat,
el meu Jesús sempre
serà davant la meva vista.
El meu Jesús vol dir la meva joia,
el meu Jesús [em] repara cor i pit.
3b. DUET (Coral i Arioso)
CORAL (Soprano)
Jesús, estimada vida meva,
Espòs de la meva ànima,
vós que us heu lliurat per mi
a l'amarg Arbre de la Creu.
ARIOSO (Baix)
Veniu, vull abraçar-vos amb joia,
el meu cor mai no us abandonarà.
Oh, porteu-me amb vós!
3c. RECITATIU (Baix)
També a l'hora de la mort vós em
sereu el més estimat de tots;
enmig de la necessitat, el perill i
la fatiga
miraré envers vós ardentment.
Quina por, al capdavall, m'inspirarà
la Mort?
Jesús meu, en morir-me
sé que no seré destruït;
el vostre nom és inscrit en mi
i ha foragitat el temor de la mort.
38a. REZITATIV, Bass
Immanuel, o süßes Wort!
Mein Jesus heißt mein Hort,
Mein Jesus heißt mein Leben,
Mein Jesus hat sich mir ergeben,
Mein Jesus soll mir immerfort
Vor meinen Augen schweben.
Mein Jesus heißt meine Lust,
Mein Jesus labet Herz und brust.
38b.
CHORAL und ARIOSO
CHORAL,
Sopran
Jesu, du mein liebstes Leben,
Meiner Seelen Bräutigam,
Der du dich vor mich gegeben
An des bittern Kreuzes Stamm!
ARIOSO,
Bass
Komm! Ich will dich mit Lust
umfassen,
Mein Herze soll dich nimmer
lassen,
Ach! So nimm mich zu dir!
38c.REZITATIV,
Bass
Auch in dem Sterben sollst du mir
Das Allerliebste sein;
In Not, Gefahr und Ungemach
Seh ich dir sehnlischst nach.
Was jagte mir zuletzt der Tod für
Grauen ein?
Mein Jesus! Wenn ich sterbe,
So weiß ich, daß ich nick
verderbe.
Dein Name steht in mir
geschrieben,
Der hat es Todes Furcht
vertrieben.
4. ÀRIA (Soprano, Eco)
Inspira, Salvador meu, inspira el
vostre Nom
ni la més petita mica
d'aspre terror?
No, vós mateix dieu que no.
(Eco: No)
M'he d'espantar doncs de morir?
No, vet aquí la vostra dolça
paraula!
O [més aviat] me n'hauré d'alegrar?
Sí, vós mateix, Salvador, dieu que
sí.
(Eco: Sí)
39. ARIE, sopran und echo-Sopran
Flöst, mein Heiland, flöst dein
Namen,
Auch den allerkleinsten Samen
Jenes strengen Schreckens ein?
Nein, du sagst ja selber nein!
(Echo: Nein!)
Sollt ich nun das Sterben
scheuen?
Nein, dein süßes Wort ist da!
Oder sollt ich mich erfreuen?
Ja, du Heiland sprichts selbst
ja!
(Echo: Ja!)
5. DUET (Arioso amb Coral)
ARIOSO (Baix)
Doncs bé, que sols el vostre Nom
sia dins el meu cor.
Així, vull anomenar-vos delícia,
ja que el pit i el cor cremen d'amor
per Vós.
Tanmateix, estimat, digueu-me:
com us puc enaltir, com us ho puc
agrair?
CORAL (Soprano)
Jesús, joia i goig meus,
esperança, tresor i empara meus,
Redemptor meu, empara i salvació
meves,
pastor i rei, llum i sol!
Oh, com puc dignament,
Senyor meu Jesús, lloar-vos?
40. REZITATIV mit CHORAL
REZITATIV,
Bass
Wohlan, dein Name soll allein,
In meinem Herzen sein.
So will ich dich entzücket
nennen,
Wenn Brust und Herz zu dir vor
Liebe brennen.
Doch Liebster, sage mir:
Wie rühm ich dich, wie dank ich
dir?
CHORAL,
Sopran
Jesu, meine Freud und Wonne,
Meine Hoffnung, Schatz und Teil,
Mein Erlösung, Schutz und Heil,
Hirt und König, Licht und Sonne,
Ach! wie soll ich würdiglich,
Mein Herr Jesu, preisen dich?
6. ÀRIA (Tenor)
Vull viure tan sols per
glorificar-vos,
Salvador meu; doneu-me força i
coratge
per tal que el meu cor rectament
actuï fervorós!
Doneu-me fortalesa
perquè la vostra gràcia dignament
i amb agraïment celebri.
41. ARIE, Tenor
Ich will nur dir zu Ehren leben,
Mein Heiland, gib mir Kraft und
Mut,
Daß es mein Herz recht eifrig tut!
Stärke mich,
Deine Gnade würdiglich
Und mit Danken zu erherben!
7. CORAL
Jesús, guieu la meva empresa,
Jesús,quedeu-vos sempre amb mi!
Jesús, freneu els meus sentits,
Jesús, sigueu el meu únic desig,
Jesús, sigueu [sempre] en el meu
pensament
Jesús, no em deixeu flaquejar.
42. CHORAL
Jesus richte mein Beginnen,
Jesus bleibte stets bei mir,
Jesus zäumte mir die Sinnen,
Jesus sei nur mein Begier,
Jesus sei mir in Gedanken,
Jesu, lasse mich nicht wanken!
Traducció dels textos lírics i
adaptació, d'acord amb el text alemany, dels passatges bíblics en versió dels
monjos de Montserrat, per Gabriel de la S. T. Sampol
La versió alemanya segueix la
numeració integral de les sis cantates de l’Oratori, per tal de facilitar-ne
el seguiment.
CANTATA V Ehre sei dir, Gott, gesungen
El text d'aquesta cantata no té relació amb l'evangeli del Diumenge després de la circumcisió de Crist (Mt. 2, 13-23) sinó que, avançant-se a la següent festivitat, ens parla ja de l'Epifania i la visita dels Reis d'Orient.
Aquesta cantata va ser interpretada el dia 2 de gener de 1735, únicament a Sant Nicolau. La disposició instrumental és modesta: dos oboès d'amore, cordes i baix continu. Tot i així, s'inicia amb una pàgina memorable, un meravellós cor de gran envergadura, que ens submergeix en un ambient d'enlluernant brillantor i felicitat. No tenim constància que es tracti d'una paròdia però, si així fos, hauríem de donar gràcies al cel per haver-ne conservat la versió integrada a l'Oratori de Nadal, perduda la versió original.
Un recitatiu de l'Evangelista dona pas al recitatiu i cor Wo ist der neugeborne König der Jüden?, on novament Bach utilitzarà un llenguatge molt semblant al de les escenes de multituds de les passions.
Una coral ens condueix a l'ària Erleucht auch meine finstre Sinnen, una ària per a baix que prové de la cantata profana BWV 215, on era cantada pel soprano amb una diferent instrumentació. Ara, només l'oboè (amb el seu extens ritornello) i el continu acompanyen la veu del cantant.
Dos recitatius de l'Evangelista n'enquadren un del contralt que, acompanyat per la corda, comenta el terror del rei Herodes i els jueus pel naixement de Jesús, donant pas a una nova ària, en aquest cas un terzetto per a soprano, contralt i tenor: Ach, wenn wird die Zeit erscheinen, un dels pocs tercets de Bach, que bé podria ser una paròdia, tot i que no en tenim proves. Les ràpides cadències del violí sol sobre el baix continu són la única instrumentació d'aquesta peça. La cantata conclou amb un breu recitatiu del contralt i la corresponent coral, també força breu i sense pretensions.
V PART: DIUMENGE
DESPRÉS DE CAP D'ANY
(Dominica post festum
Circumcisionis Christi)
1. COR
Que glòria, oh Déu, us sia cantada,
que per a vós lloança i gràcies sien
a punt.
A vós us exalça el món sencer,
perquè us ha plagut el nostre bé,
perquè avui
tot el nostre anhel s'ha complit,
perquè el vostre favor ens alegra
tan magníficament.
FÜNFTER TEIL
(Am Sonntage nach
Neujahr)
43. CHOR
Ehre sei dir, Gott, gesungen,
Dir sei Lob und Dank bereit'.
Dich erhebet alle Welt,
Weil dir unser Wohl gefällt,
Weil anheut
Unser aller Wunschen gelungen,
Weil uns dein Segen so herrlich
erfraut.
2. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: Després d'haver nascut
Jesús a Betlem de la Judea, en temps del rei Herodes, vet aquí que els Savis
d'orient arribaren a Jerusalem i digueren:
44. REZITATIV, Evangelist
Da Jesus geboren war zu Bethlehem im
jüdischen Lande zur Zeit des Köinges Herodis, siehe, da kamen die Weisen vom
Morgenlande gen Jerusalem und sprachen:
3.COR I RECITATIU
(Contralt)
Els Savis: On és el Rei dels
jueus tot just nat?
RECITATIU (Contralt)
Cerqueu-lo dins el meu pit,
aquí viu, per a goig meu i seu.
COR (continuació)
Els Savis: Hem vist a l'orient la seva estrella
i hem vingut a adorar-lo.
RECITATIU(continuació)
Sortats vosaltres que heu vist
aquesta Llum;
això és per la vostra salvació que
s'ha esdevingut!
Salvador meu, vós sou la llum,
que també per als gentils lluirà,
i ells, que encara no us coneixen,
com si ja fos així us volen adorar.
Que clara, que límpida la vostra
resplendor ha de
ser, Jesús estimat!
45. CHOR mit
REZITATIV, Alt
Wo ist der neugeborne König der
Juden?
REZITATIV
Sucht ihn in meiner Brust,
Hier wohnt er, mir und ihm zur
Lust!
CHOR
Wir haven seinen Stern gesehen im
Morgenlande
und sie kommen, ihn anzubeten.
REZITATIV
Wohl euch, die ihr dies Licht
gesehen,
Es ist zu eurem Heil geschehen!
Mein Heiland, du, du bist das
Licht,
Das auch den Heiden scheinen
sollen,
Und sie, sie kennein dich noch
nicht
Als sie dich schon verehren
wollen.
Wie hell, wie klar muß nich dein
Schein,
Geliebter Jesu, sein!
4. CORAL
La vostra claror consumeix la fosca,
la negra nit transforma en llum.
Guieu-nos pel vostre camí,
per tal que el vostre rostre
i la vostra llum magnífica,
els puguem mirar eternament.
46. CHORAL
Dein Glanz all Finsternis
verzehrt,
Die trübe Nacht in Licht verkehrt.
Leit uns auf deinen Wegen,
Daß dein Gesicht
Und herrlichs Licht
Wir ewig schauen mögen!
5. ÀRIA (Baix)
Il·lumineu-me també elssentits enfosquits,
il·lumineu-me el cor
amb la clara lluentor dels [vostres]
raigs!
La vostra paraula per a mi la clara
llàntia
serà tot el meu camí;
no permetrà que la meva ànima
s'iniciï en el Mal.
47. ARIE, Bass
Erleucht auch meine finstre
Sinnen,
Erleuchte mein Herze
Durch der Strahlen klaren Schein!
Dein Wort soll mir die hellste
Kerze
In allen meinen Werken sein;
Dies lässet die Seele nichts
Böses beginnen.
Erleucht auch meine finstre
Sinnen, etc
6. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: Quan el rei Herodes ho va
sentir, s'espantà i amb ell tot Jerusalem.
48. REZITATIV,
Evangelist
Da das der König Herodes hörte,
erschrak er und mit ihm das ganze Jerusalem.
7. RECITATIU (Contralt)
Per què us espanteu?
La presència del meu Jesús pot
despertar en vosaltres una tal por?
No hauríeu
més tost d'alegrar-vos-en,
atès que ell d'aquesta manera va
prometre
restaurar el bé dels homes?
49. REZITATIV, Alt
Warum wollt ihr erschrecken?
Kann meines Jesu Gegenwart euch
solche Furcht
O solltet ihr euch nicht
Vielmehr darüber freuen,
Weil er dadurch verspricht,
Der Menschen Wolfahrt zu erneuen.
8. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: I va reunir tots els grans
sacerdots i els escribes del poble i els preguntava sobre on havia de nèixer
el Crist. I ells li digueren: A Betlem de Judea, perquè així ha estat escrit
pel profeta: I tu Betlem de Judea, de cap manera no ets el més petit dels clans
de Judà, car és de tu que sortirà el cabdill que serà Senyor del meu poble
d'Israel.
50. REZITATIV,
Evangelist
Und ließ versammlen alle
Hohenpriester und Schriftgelehrten unter dem Volk und erforschete von ihnen,
wo Christus sollte geboren werden. Und sie sagten ihm: Zu Bethlehem im
jüdischen Lande; denn also stehet geschrieben durch den Propheten: Und du
Bethlehem in jüdischen Lande bist mitnichten die kleinest unter den Fürsten
Juda; denn aus dir soll mir kommen der Herzog, der über mein Volk Israel ein
Herr sei.
9. TRIO (Soprano, Contralt, Tenor)
Ah, quan arribarà el temps?
Ah, quan vindrà el Conhort dels
seus?
Calleu, que veritablement ja és
aquí!
Jesús, ah, veniu a mi!
51. TERZETT
SOPRAN: Ach, wenn wird die
Zeit erscheinen?
TENOR: Ach, wenn kömmt der
Trost der Seinen?
ALT: Schweigt, er ist
schon wirklich hier.
SOPRAN und TENOR: Jesu, ach, so komm zu
mir!
10. RECITATIU (Contralt)
El meu estimat ja regna.
Un cor, que adora el seu regnat,
i que totsencer s'hi lliura com a seu,
és el tron del meu Jesús.
52. REZITATIV, Alt
mein Liebster herrschet schon.
Ein Herz, das seine Herrschaft
liebet,
Und sich ihm ganz zu eigen gibet,
Ist meines Jesu Thron.
11. CORAL
Certament aquesta cambra del meu cor
no és en absolut una sala per a un
príncep,
ans una fosca mina;
tanmateix, així queelraig de la vostra Gràcia
hi lluirà
semblarà plena de sol.
53. CHORAL
Zwar ist solche Herzensstube
Wohl kein schöner Fürstensaal,
Sondern eine finstre Grube;
Doch, sobald dein Gnadenstrahl
In denselben nur wird blinken,
Wird er voller Sonnen dünken.
Traducció dels textos lírics i
adaptació, d'acord amb el text alemany, dels passatges bíblics en versió dels
monjos de Montserrat, per Gabriel de la S. T. Sampol.
La versió alemanya segueix la
numeració integral de les sis cantates de l’Oratori, per tal de facilitar-ne
el seguiment.
CANTATA VI Herr, wenn die stolzen Feinde schnauben
Seguint la temàtica de la cantata anterior, però ara de manera justificada, la visita dels Reis d'Orient inspira el text d'aquesta cantata per al dia de l'Epifania. Am Feste der Ofenbarung Christi diu el llibret: per a la festa de la manifestació de Crist, car això és el que vol dir Epifania. Va ser interpretada el 6 de gener de 1735, al matí a St. Tomàs i a la tarda a St. Nicolau.
La investigació ha arribat a la conclusió que set dels onze moviments de la cantata, inclosos els cors inicial i final i les àries, són paròdies d'una cantata d'església perduda (BWV 248/VIa) la qual era també paròdia d'una cantata profana de 1731, també perduda (BWV Anh. I, 10). Només els recitatius i la coral central serien, doncs, fragments de nova composició.
El cor inicial reprèn l'ambient de la primera cantata, amb trompetes i timbals a més de flautes, oboès i cordes. Hi destaquen els 48 compassos d'introducció instrumental, que preludien una peça de gran complexitat conceptual i temàtica. Com succeeix a les cantates destinades a la Diada de St. Miquel (BWV 19,50,130 i 149), aquest cor posseeix un cert aire militar, evocant sense dubte l'escomesa dels enemics de què parla el text.
Les intervencions recitades de l'Evangelista, Herodes i el soprano, aquest acompanyat per la corda, ens traslladen al quart moviment de la cantata, una dinàmica ària anomenada Nur ein Wink von seinen Händen. Aquí, Bach compara el poder de Déu amb el del Rei, en un moviment on la part instrumental (oboè, cordes i baix continu) ocupa 61 dels 97 compassos de que consta.
L'eix central de la cantata el componen els tres següents moviments: dos recitatius de l'Evangelista que emmarquen una coral de 1535.
Seguidament prendrà el relleu el tenor, amb una parella recitatiu-ària que, conceptualment, constitueixen un mateix bloc. Els dos oboès d'amore, que són presents en ambdós moviments, marcaran, juntament amb el fagot, el ritme saltaire de l'ària Nun mögt ihr syolzen Feinde schrecken, la darrera ària de l'Oratori de Nadal: una nova paròdia d'una cantata perduda.
En el recitatiu que segueix, els quatre cantants intervenen successivament, recordant el recitatiu que precedeix el cor final de la Passió segons Sant Mateu. I arribarem així al cor final de la cantata i de l'Oratori de Nadal: Nun seid ihr wohl gerochen, també paròdia d'una cantata perduda i que és una obra mestra de la genial habilitat de Bach a l'hora de tractar el coral luterà: la melodia que canta el cor és la mateixa que apareix repetides vegades a la Passió segons Sant Mateu i que també ha aparegut a la primera cantata d'aquest Oratori de Nadal. Una melodia que sempre hem sentit carregada de dolor i commoció... però que ara apareix totalment transformada, envoltada d'un vestit esplèndid, preludiada, interludiada i postludiada per tota l'orquestra en la seva màxima brillantor, amb trompetes i timbales! Quantes vegades no hem sentit aquest cor sense adonar-nos-en que estàvem escoltant aquella trista i commovedora melodia, leimotiv de la terrible Passió segons Sant Mateu?
Heus aquí una petita mostra del que era capaç de fer aquell qui va tenir a les seves mans tot el poder de la música.
VI PART: DIA DELS REIS
(Festo Epiphanias)
1. COR
Senyor, si els nostres orgullosos
enemics esbufeguen de ràbia,
feu que nosaltres amb fe ferma
albirem el vostre poder i auxili.
Només en vós confiarem;
així podrem de les esmolades urpes
de l'Enemic escapar intactes.
SECHSTER TEIL
(Am Feste der
Erscheinung Christi)
54. CHOR
Herr, wenn die stolzen Feinde
schnauben,
So gib, daß wir im festen Glauben
Nach deiner Macht und Hülfe sehn.
Wir wollen dir allein vertrauen;
So können wir den scharfen Klauen
Des Feindes unveresehrt entgehn.
2. RECITATIU (Tenor, Baix)
Evangelista: Llavors Herodes, d'amagat,
cridà els Savis, es va informar ben bé per ells del temps de l'aparició de
l'estrella.I els va adreçar cap a Betlem i
els digué:
Herodes: Aneu i informeu-vos
ben bé de l'Infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber perquè jo també hi
vagi i l’adori.
55. REZITATIV.
Evangelist
Da berief Herodes die Weisen
heimlich und erlernet mit Fleiß von ihnen, wenn der Stern erschienen wäre.
Und weiset sie gen Bethlehem und sprach:
Herodes
Ziehet hin und forschet fleißig
nach dem Kindlein, und wenn ihr's findet, sagt mir's wieder, daß ich auch
komme und es anbete.
3. RECITATIU (Soprano)
Fals, ja pots cercar com fer caure
el Senyor,
i emprar tots els falsos
artificis
per perseguir el Salvador,
que aquell la força del qual cap
home no pot mesurar,
tanmateix estarà segur.
El teu cor, el teu fals cor, ja és,
amb tota la seva arteria, del Fill
de l'Altíssim,
que tu cerques de fer caure, ben
conegut.
56. REZITATIV, Sopran
Du Falscher, suche nur den Herrn
zu fällen,
Nimm alle falsche List,
Dem Heiland nachzustellen;
Der, dessen Kraft kein Mensch
ermißt,
Belibt doch in sichrer Hand.
Dein Herz, dein falsches Herz ist
schon,
Nebst aller seiner List, des
Höchsten Sohn,
Den du zu stürzen suchst, sehr
wohl bekannt.
4. ÀRIA (Soprano)
Just un gest de la seva mà
abat el poder dels homes
despoderats.
Aquí tota força queda burlada!
Just que l'Altíssim digui un mot,
s'acaba l'orgull dels enemics.
Oh, així, tot d'una, haurien de
canviar els pensaments dels
mortals.
57. ARIE, Sopran
Nyr ein Wink von seinen Händen
Stürzt ohnmächt'ger Menschen
Macht.
Hier wird alle Kraft verlacht!
Spricht der Höchste nur ein Wort,
Seiner Feinde Stolz zo enden,
Oh, so müssen sich sofort.
Sterblicher Gedanken wenden.
5. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: Ells, després d'escoltar el Rei,
sortiren. I vet ací quel'estrella que
havien vist a l'Orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on
era l'Infant. En veure l'estrella en van tenir una gran alegria, i entraren a
la casa i trobaren el Nen amb Maria, sa mare, i es prosternaren i l'adoraren,
i obriren els seus tresors i li van oferir coma presents or, encens i mirra.
58. REZITATIV,
Envangelist
Als sie nun den König gehöret
hatten, zogen sie hin. Und siehe, der Stern, den sie im Morgenlande gesehen
hatten, ging für ihnen hin, bis daß er kam, und stund obern über, da das
Kindlein war. Da sie den Stern sahen, wurden sie hoch erfreuet und gingen in
das Haus und funden das Kindlein mit Maria, seiner Mutter, und fielen nieder
und beteten es an und täten ihre Schätze auf und schenkten ihm Gold,
Weihrauch und Myrrhen.
6. CORAL
Jo m'estic al costat del vostre
bressol,
bon Jesuset, vida meva;
vinc, i us duc i us faig present
de tot allò que m'heu donat.
Agafeu-ho: és el meu esperit i la
meva ment,
el meu cor, la meva ànima i el meu
coratge, agafeu-ho tot
i disposeu-ne a pler.
59. CHORAL
Ich steh an deiner Krippen hier,
O Jesulein, mein Leben;
Ich komme, bring und schenke dir,
Was du mir hast gegeben.
Nimm hin! es ist mein Geist und
Sinn,
Herz, Seel und Mut, nimm alles
hin,
Und laß dir's wohl gefallen!
7. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: I Déu els va avisar en un
somni que no tornessin cap a Herodes i retornaren per un altre camí a la seva
terra.
8. RECITATIU (Tenor)
Aneu, doncs! Prou, el meu tresor
no se'n va d 'aquí,
queda amb mi,
i jo tampoc no vull que se'n vagi
del meu costat.
El seu braç amb amor,
amb impuls tendre
i gran delicadesa m'aferrarà.
Serà sempre el meu Espòs,
li lliuraré pit i cor.
Sé del certque ell m'estima,
el meu cor l'estima també
profundament
i vol glorificar-lo eternament.
Quin enemic ara em podria
fer mal, amb aquesta felicitat?!
Jesús, vós sou i sereu el meu amic;
i si angoixat us implorava,
Senyor, auxilieu-me, que albiri el
vostre auxili.
60. REZITATIV,
Evangelist
Und Gott befahl ihnen im Traum,
daß sie sich nicht sollten wieder zu Herodes lenken, und zogen durch einem
anderen Weg wieder in ihr Land.
61. REZITATIV, Tenor
So geht! Genug, mein Schtaz geht
nicht von hier,
Er bleibet dabei mir,
Ich will ihn auch nicht von mir
lassen.
Sein Arm wird mich aus Lieb
Mit sanftmutsvollem Trieb
Und größter Zärtlichkeit
umfassen;
Er soll mein Bräutigam
verbleiben,
Ich will ihm Brust und Herz
verschreiben.
Ich weiß gewiß, er liebet mich,
Mein Herz liebt ihn auch
inniglich
Und wird ihn ewig ehren.
Was könnte mich nun für ein Feind
Bei solchem Glück versehren?
Du, Jesu, bist und bleibst mein
Freund;
Und werd ich ängstlich zu dir
flehn;
Herr, hilf! so laß mich Hilfe
sehn.
9. ÀRIA (Tenor)
Ja podeu, ja, [provar d']espantar,
enemics orgullosos;
com podríeu inspirar-me por?
El meu tresor, la meva emparaés aquí amb mi.
Ja podeu, ja,mostrar-vos furiosos,
amenaceu-me i tot d'abatre'm
completament,
tanmateix el meu Salvador habita
aquí.
62. ARIE, Tenor
Nun mögt ihr stolzen Feinde
schrecken;
Was könnt ihr mir für Furcht
erwecken?
Mein Schatz, mein Hort ist hier
bei mir!
Ich mögt euch noch so grimmig
stellen,
Droht nur, mich ganz und gar zu
fällen,
Doch seht! mein Heiland wohnet
hier.
10. ARIOSO A QUATRE VEUS (Soprano,
contralt, tenor, baix)
Què faran ara els terrors de
l'Infern,
què ens faran el món i el pecat,
si reposem en les mans de Jesús?
63. REZITATIV,
Quartett
Was will der Hölle Schrecken nun,
Was will uns Welt und Sünde tun,
Da wir in Jesu Händen ruhn?
11. CORAL
Ja esteu del tot venjats
de l'horda dels vostres enemics;
perquè Crist ha esmicolat
tot allò que era contra vosaltres.
La mort, el dimoni, el pecat i
l'infern
han estat afeblits completament.
Al costat de Déu té el seu lloc
el gènere humà.
64. CHORAL
Nun seid ihr wohl gerochen
An eurer Feinde Schar,
Denn Christus hat zerbrochen,
Was euch zuwinder war.
Tod, Teufel, Sünd und Hölle
Sind ganz und gar geschwächt;
Bei Gott hat seine Stelle
Das menschliche Geschlecht.
Traducció dels textos lírics i
adaptació, d'acord amb el text alemany, dels passatges bíblics en versió dels
monjos de Montserrat, per Gabriel de la S. T. Sampol.
Comentaris de Josep-Miquel Serra.
Catalunya, 2007
La versió alemanya segueix la
numeració integral de les sis cantates de l’Oratori, per tal de facilitar-ne
el seguiment.
