Aquest juny us convido més que mai a visitar la nostra secció de La Joia del Mes, ja que hem decidit rebre l'estiu amb una autèntica meravella extreta d'una de les obres més singulars i amagades de Bach. Es tracta de la simfonia inicial de la cantata BWV 209 que, juntament amb la BWV 203, són les dues úniques obres de Bach cantades en italià. Tot i que la seva autenticitat ha estat llargament discutida (sobretot la de BWV 203) sembla evident la mà de Bach almenys en la cantata BWV 209, que arrenca amb una simfonia que recorda moltíssim a la cèlebre suite en si menor BWV 1067, amb la qual comparteix tonalitat i dispositiu orquestral. Molt probablement aquesta simfonia no és res més que un fragment reciclat d'una obra avui en dia perduda, i que ha arribat fins a nosaltres gràcies a la seva inclusió en la cantata BWV 209. Estem davant del que podria ser l'únic testimoni d'una hipotètica germana bessona de la genial suite per a flauta que ha esdevingut una de les obres més conegudes de Bach. Realment, aquesta simfonia podria, sense cap problema, ser inclosa entre els 7 moviments de la Suite BWV 1067 sense que la seva genialitat se'n ressentís el més mínim. Alberto Basso considerava que s'assemblava molt a alguns passatges de l'obertura, mentre que Daniel S. Vega Cernuda la veu més similar al minuetto. A un servidor, en canvi, li recorda més a les bourées centrals. Però la realitat, al marge d'aquestes apreciacions secundàries, és que estem d'avant d'un cas que ens fa lamentar de nou la desaparició d'una part significativa de l'obra de Bach...
SBG
SBG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada