BWV 184

Tres dies consecutius dedicava l'església luterana de temps de Bach a cadascuna de les tres principals festes del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. Per al tercer dia de Pentecosta, és a dir, el dimarts després de la Pasqua Granada o Segona Pasqua, conserva el catàleg les cantates BWV 175 i 184 ERWÜNSCHTES FREUDENLICHT, que serà la que avui analitzarem.

Estrenada a Leipzig el 30 de maig de 1724, en realitat es tracta de la paròdia d'una cantata profana escrita a Köthen pel Cap d'Any de 1718, única festivitat juntament amb el natalici del príncep Leopold en què s'interpretava música vocal a la cort calvinista d'aquella ciutat. D'aquesta versió original (BWV 184a) només es conserven unes poques particel·les, a la vegada que es desconeixen els autors dels dos textos. El de la versió religiosa sembla haver-se inspirat el l'Evangeli del dia (Joan 10, 1-11), el qual presentava Jesús com un pastor, i no és descartable que a la versió profana aquesta funció pastoral fos assumida pel príncep Leopold. Hi ha indicis de que la cantata fou refeta l'any 1731, tot i que aquesta nova versió s'hauria perdut.

Sembla ser que tant la cantata original com la paròdia religiosa conservaren el mateix títol, Erwünschtes Freudenlicht (Desitja llum joiosa), que és el de l'extens recitatiu de tenor inicial, amb acompanyament de flautes travesseres, instruments que com veurem protagonitzen la cantata en el pla instrumental. El tram final esdevindrà arioso per a entonar sense flautes el terme freude (joia), degudament vocalitzat.

Seguirà un extens duet de soprano i contralt, Gesegnete Christen, glückselige Herde (Benaurats Cristians, venturosa ramada), deliciós moviment on destaquen els girs ascendents de flautes i cordes a l'uníson. Com hem dit, es tracta d'un moviment de llarga durada, on els 143 compassos de la primera secció es repetiran després dels 66 de la secció central per tal de conformar l'habitual estructura da capo. Tota la partitura és impregnada de cert aire pastoral donades les al·lusions al ramat presents al text.

Els moviments centrals de la cantata van a càrrec del tenor. El primer, un nou recitatiu extens titulat So freuet euch, ihr auserwählten Seelen! (Apa doncs, alegreu-vos ànimes escollides!). El seu caràcter sil·làbic es trenca en certs moments sobre termes com Labsal (gaudi), Freude (Joia) o Vollkommne Himmelsfreude (plena felicitat del Cel).

Seguirà el tenor, entonant l'ària Glück und Segen sind bereit (Ja estan a punt benaurança i sort), una peça en dues seccions a ritme de polonaise protagonitzada per l'elaborada partitura del violí solista i de la qual seria interessant haver conservat la versió profana per a descobrir el motiu original de l'àmplia vocalització sobre krönen (coronar), que sembla poc justificada.

El cinquè moviment és una coral que, com veurem, no tanca la cantata. Es tracta d'una entonació a capella de la vuitena estrofa de l'himne O Herre Gott, dein göttlich Wort, compost l'any 1526 per Anarg de Wildenfels i que susbstitueix el recitatiu que ocupava aquest lloc a la versió profana.

La cantata conclou amb el cor i duet Guter Hirte, Trost der Deinen (Deixa'ns la teva santa paraula), un singular moviment a ritme de gavota on les intervencions de la massa coral seran trencades per les de la parella de soprano i baix, que eren els únics cantants de la versió original i aquí protagonitzen tota la secció central. Aquesta mateixa música seria reutilitzada 9 anys més tard a la cantata BWV 213, una obra profana de felicitació al príncep Friedrich Christian de Saxònia estrenada el 5 de setembre de 1733.

J.M.S.

Cantata BWV 184
ERWÜNSCHTES FREUDENLICHT
Feria III Pentecostes
Estrenada: 30 de maig de 1724. Basada en una versió profana, BWV 184a, de 1718.
Text: Anònim, amb una coral (Nº5) d'Anarg de Wildenfels (1526)

1. RECITATIU (Tenor)
Desitjada llum joiosa
Que llostreja amb la nova Aliança
Per mà de Jesús, el nostre Pastor!
Nosaltres, que fins ara erràvem
Per la fosca vall de la mort
Ara estem plens de gaubança
Perquè Déu ens ha enviat
El Pastor, que tant esperàvem.
Ell és el nodriment de l'ànima
Ell pel camí recte ens emmena
Amb pas, d'esperit i de paraula.
Nosaltres, el seu poble escollit,
Coneixem la seva puixança;
És la seva mà, solament,
La que ens dóna delectança,
I reforça els nostres cors.
Ell ens estima, som la seva ramada
Notem el seu auxili i conhort.
Vol que en ell posem la mirada,
Fugint de la vanitat del món,
Comptant amb la seva emparança.
Oh pastor! que ho dones tot pel ramat
Tu l'estimes fins en el fossar i en la mort,
Dels seus enemics els defensa el teu braç,
El zel pel teu ramat és pasturatge de l'ànima.
Sí! que vingui l'hora de creuar la vall fosca
La seva suau gaiata ens farà costat i ens guiarà
És per això, que el seguirem amb joia fins la fossa
Alcem-nos! correm vers Ell, del tot transfigurats.
***
2. ÀRIA - DUET (Soprano, Alt)
Benaurats Cristians, venturosa ramada,
Veniu agraïts, al costat de Jesús, a fer estada!
Rebutgeu la seducció d’aquesta terra llagotera!
Perquè la vostra alegria esdevingui ben plena.
***
3. RECITATIU (Tenor)
Apa doncs, alegreu-vos ànimes escollides!
La vostra joia en el cor de Jesús s’arrela,
Aquest gaudi cap home no el pot mesurar.
L’alegria també la podran percebre
Aquells qui estaven endogalats pel pecat,
Que pel Paladí de Judà se n’han pogut desfer.
Tenim un David entre nosaltres,
El braç heroi que de l’enemic ens allibera.
Quan, Déu guarda amb braó el seu ramat,
Quan, ple d’ira, els seus enemics colpeja,
Quan, l’amargant mort en la creu
Ni tan sols l’esparvera,
Per això, ara ja no senten cap dolor,
Ja que viuran amb el seu Déu
Joiosos per sempre.
Aquí, assaboreixen les exquisides pastures
I allí, esperen trobar la plena felicitat del Cel.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Ja estan a punt benaurança i sort,
Per a coronar l’escollit ramat.
Jesús farà arribar una època d’or
Pels qui a Ell s’han consagrat.
***
5. CORAL
Senyor, jo compto que, en tot sofriment,
No deixis en l’abandó,
Els qui, de la teva paraula, són fidels servents
Amb fe i des del fons del cor;
Dóna’ls benaurança, de mantinent
I guarda’ls de la destrucció;
O Senyor, t’adreço els meus precs,
Deixa’m morir content i animós.
***
6. COR & DUETTO (Soprano, Baix)
Deixa’ns la teva santa paraula,
Solaç del teu ramat, Bon Pastor!
Que brilli el teu rostre clement,
Sigues el nostre Déu i Protecció,
Que les teves mans omnipotents
Ens drecin camí vers la Salvació.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 175

L'església luterana de temps de Bach dedicava tres dies consecutius a cadascuna de les tres principals festes del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. Per al tercer dia de Pentecosta, és a dir, el dimarts després de la Pasqua Granada o Segona Pasqua, conserva el catàleg les cantates BWV 184 i 175 ER RUFET SEINEN SCHAFEN MIT NAMEN, que serà la que avui us convidem a analitzar.

La cantata fou estrenada a Leipzig el 22 de maig de 1725, formant part d'un grup de 9 cantates amb llibret de la poetessa Christiane Marianne von Ziegler que Bach posà en música la primavera d'aquell any. Malgrat la relació personal que ambdós devien tenir en els ambients intel·lectuals de Leipzig, mai més es repetí la col·laboració, tot i que Ziegler publicà quatre anys més tard un cicle anual de llibrets que mai es convertiren en cantates.

El text es basa en l'Evangeli del dia (Joan 10, 1-4) en el qual Jesús afirma ser com un pastor que coneix totes i cada una de les ovelles del seu ramat. Com és habitual en els llibrets de Ziegler, el primer moviment el constitueix un versicle literal de l'Evangeli o dictum, que en aquest cas serà declamat pel tenor en forma de recitatiu acompanyat de tres flautes dolces, creant una breu però deliciosa escena pastoral que intitula la cantata: Er rufet seinen Schafen mit Namen (Ell crida les seves ovelles pel seu nom i les emmena a fora).

Les tres flautes segueixen protagonitzant el segon moviment, l'ària de contralt Komm, leite mich (Vine, emmena'm), reposada peça a ritme de siciliana i compàs 12/8 on encara no es renuncia del tot a l'ambient pastoral.

Els moviments 3 i 4 van a càrrec del tenor, primer amb el recitatiu Wo find ich dich? (On ets que no et veig?) i a continuació amb l'ària Es dünket mich, ich seh dich kommen (Em sembla que ja et veig venir), paròdia extreta d'una cantata profana de l'època de Köthen que en la seva major part havia estat reutilitzada l'any abans a la cantata BWV 173. Es tracta d'un moment d'enèrgic dinamisme a ritme de bourée conduïda per la fluïda partitura del  violoncello píccolo, que substitueix al violoncel de la versió original.

Una nova cita de l'Evangeli obrirà el segon tram de la cantata: Sie vernahmen aber nicht, was es war, das er zu ihnen gesaget hatte (Però ells no van entendre res del que ell els havia dit), un recitatiu per a contralt i baix que acaba aquest darrer en arioso per tal d'enllaçar amb la magnífica ària Öffnet euch, ihr beiden Ohren (Obriu bé ambdues orelles), majestuosa plasmació de Jesús victoriós gràcies a les dues poderoses trompetes, que callaran a la secció central, on els conceptes expressats al text són més eteris.

La cantata conclourà amb una harmonització de la novena estrofa de la coral O Gottes Geist, mein Trost und Rat de Johann Rist (1651) amb una bella melodia de 1524 obra de Johann Walter, la mateixa que tanca la cantata BWV 59, que aquí apareixerà més ricament orquestrada.

J.M.S.

Cantata BWV 175
ER RUFET SEINEN SCHAFEN MIT NAMEN
Feria III Pentecostes
Estrenada: 22 de maig de 1725.
Text: Christiane Marianne von Ziegler, amb modificacions del propi Bach.

1. RECITATIU (Tenor)
Ell crida les seves ovelles pel seu nom
i les emmena a fora.
***
2. ÀRIA (Alt)
Vine, emmena’m,
El meu esperit deleja
La verdal devesa!
El meu cor marrit
Es plany de dia i de nit,
Pastor meu, joia meva.
***
3. RECITATIU (Tenor)
On ets que no et veig?
Ai las, on t’has amagat?
Oh, surt, no tardis més!
Que estic inquiet.
Trenca ja, matí esperat!
***
4. ÀRIA (Tenor)
Em sembla que ja et veig venir
Entres per l’escaient portaló.
Ets benvingut, em refio de tu
Deus ser el veritable pastor.
Ja conec la teva veu falaguera
Plena de dolcesa i amor,
Per això, em treu de polleguera
Qui no es creu que tu ets el Salvador.
***
5. RECITATIU (Alt, Baix)
Alt
Però ells no van entendre res
del què ell els havia dit.
Baix
És cert! Els homes, a vegades,
sembla que estiguem sords:
Quan amb la nostra raó encegada
No sabem el què ens vol dir,
Ai beneit! Quan et parla Jesús, escolta’l,
Que ho fa per a la teva salvació.
***
6. ÀRIA (Baix)
Obriu bé ambdues orelles,
Que Jesús ha fet promesa
De blegar dimoni i mort.
La Gràcia, el goig, vida plena
Vol donar a tots els cristians
Que el segueixen, llur creu tot portant.
***
7. COR
Des d’ara et seguiré, Esperit plaent
Ajuda’m a viure, a peu i a cavall,
Una vida com tu vols, diferent,
Que amb la Gràcia teva em vols donar.
La teva Paraula, és l’estel matiner
Que brilla sempre, llunyà o proper.
Doncs, els qui em volen ensarronar, 
Jamai en la vida, Déu meu, creuré.
Al·leluia, al·leluia!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera