Es tracta de l'AGENDA BACH, on volem anunciar els esdeveniments, concerts, conferències i notícies relacionats amb la figura de Bach a casa nostra. Per tal de mantenir actualitzada la pàgina, seria una gran ajuda que tots aquells que ho desitgin ens facin arribar els actes que vulgin anunciar, les opinions sobre concerts als quals hàgin assistit i notícies similars. Des de la pàgina de l'AGENDA BACH tothom qui ho desitgi pot fer-nos arribar les seves aportacions. Esperem que aquesta nova secció esdevingui un servei útil a la comunitat Bachiana de parla catalana.
El 25 de març, l'església luterana de temps de Bach celebrava l'Anunciació de Maria, una de les tres grans festivitats marianes del calendari juntament amb la Purificació (2 de febrer) i la Visitació (2 de
juliol). Per a la festa de l'Anunciació conserva el catàleg les cantates BWV 1 i, de manera secundària, la BWV 182, que tot i ser per al Diumenge de Rams, va ser interpretada en alguna ocasió el dia de l'Anunciació. Una altra cantata per aquesta festivitat escrita l'any 1724 s'ha perdut i només en coneixem el títol: Siehe, eine Jungfrau ist Schwanger.
Avui ens entretindrem en l'anàlisi de la primera de les obres esmentades, la cantata BWV 1 WIE SCHÖN LEUCHTET DER MORGENSTERN.
El fet que aquesta cantata obri el Bach Werke Verzeichnis es deu únicament al fet que va ser, de manera totalment arbitrària, la primera d'un grup de cantates publicades per la la Societat Bach l'any 1850. Quan W. Schmieder confeccionà el BWV, decidí començar per les cantates i per això la situà al capdavant de les més de 1100 obres catalogades al seu magne compendi.
Estem davant la darrera de les cantates corals d'aquell cicle que Bach composà durant el seu segon any a Leipzig, on la cantata fou estrenada el 25 de març de 1725. La bella coral en que s'inspirà l'anònim llibretista havia estat escrita l'any 1599 per Pilliph Nicolai, la segona estrofa del qual donava títol a la cantata desapareguda de 1724. Com és norma a les cantates corals d'aquell cicle, les estrofes 1 i 7 de la coral conformen els moviments inicial i final de la cantata, mentre que la resta és reelaborada lliurement pel llibretista. La melodia del coral però, és anterior, ja que apareix a Estrasburg l'any 1538.
La cantata s'inicia amb un dels cors més bonics i extensos de Bach: Formós brilla l'Estel de Matinada que, com acabem de dir, posa en música literalment la primera estrofa de la coral de Nicolai. Destaca la seva acolorida orquestració, amb trompes, oboès da caccia, dos violins solistes, cordes i baix continu. Tot el moviment s'estructura al voltant de la melodia de la coral, que serà entonada, com és habitual, per les veus més altes, mentre que les altres construiran sota seu una magnífica polifonia.
El segon moviment és un recitatiu del tenor, Du wahrer Gottes und Marien Sohn (Tu Déu veritable i fill de Maria), que anticipa l'esperit de la següent ària, cantada pel soprano: Erfüllet, ihr himmlischen göttlichen Flammen (Insufleu, celestes flames divines). Es tracta d'una meravellosa ària d'aquelles en les que el temps sembla aturar-se, orquestrada solament per a oboè da caccia (instrument més parell al registre de contralt) sobre el baix continu en pizzicato. Res més necessitava el geni de Bach per a engendrar moments transcendents com aquest.
Seguirà el baix amb el seu recitatiu: Ein irdscher Glanz, ein leiblich Licht (Ni un esclat terrenal), un recitatiu secco que recalca les paraules Freudenschein (llum joiosa) i Erquickung (reconfortar) i dóna pas a l'ària de tenor Unser Mund und Ton der Saiten (La nostra boca i els nostres instruments), magnífic moviment concertant a càrrec de les cordes amb dos violins solistes que crearan certs efectes d'eco, tan característics del barroc.
La cantata conclourà amb el cant a capella de la darrera estrofa del coral de Philliph Nicolai que ha inspirat tota la cantata, amenitzat per la part independent de la trompa II, que impregnarà l'ambient d'un aire de bonhomia addicional.
J.M.S.
Cantata BWV 1 WIE SCHÖN LEUCHTET DER MORGENSTERN Festo Annuntiationis Mariae (25 de Març) Estrenada: 25 de març de 1725 Text: Philipp Nicolai (1599) i fragments anònims.
1. COR
Com brilla l'estel del matí,
Ple de la gràcia i de la veritat del Senyor,
La dolçor de la font de Jessé!
Oh tu, fill de David de la tribu de Jacob,
El meu rei i el meu promès,
Tu has posseït el meu cor,
Amablement,
Cordialment,
Amb la bellesa i la magnificència,
La grandesa i l'honestedat, rica de dons,
En l'esplendor de la teva elevació suprema.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Tu Déu veritable i fill de Maria,
Tu rei dels escollits,
Com ens n'és dolça la paraula de vida.
Després de la qual els primers pares
Ja comptaren els anys i els dies.
I de la qual Gabriel, amb alegria,
En féu promesa a Betlem!
Oh dolçor, Oh manà celestial
Que ni la tomba, ni el perill, ni la mort
Podran arrabassar dels nostres cors.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Insufleu, celestes flames divines,
El pit creient que respira per tu!
Les ànimes senten els més forts desitjos
Del més fervent dels amors
I tasten, de la terra estant, la joia celestial.
***
4. RECITATIU (Baix)
Ni un esclat terrenal,
Ni una llum d'aquest món
Podran immutar la meva ànima;
Una llum joiosa de Déu m'ha corprès,
Perquè el bé suprem
Del cos i de la sang del Salvador
És aquí per reconfortar-me.
I així cal que la benedicció atorgada
Que ens és destinada per a tota l'eternitat
I que recull la nostra fe
Ens inspiri pregària i gratitud.
***
5. ÀRIA (Tenor)
La nostra boca i els nostres instruments
No pararan
Mai de la vida
D'oferir-te la nostra gratitud
I el nostre sacrifici.
Els nostres cors i les nostres esperits S'elevaran
Per a que els nostres cants
Al llarg de la nostra vida
Et celebrin, gran Rei.
***
6. CORAL
Què feliç sóc al més fons del meu cor,
Que el meu tresor sigui l'alfa i l'omega,
El començament i la fi;
I per això ell, per la seva glòria,
M'acceptarà al paradís
I jo aplaudeixo amb les dues mans
Amén!
Amén!
Vine, magnífica corona de joies, no triguis,
Que jo t'espero amb tot el meu desig.
D'aqui una hora arribarà la primavera. Però també arribarà, com cada 21 de Març, l'aniversari del naixement de l'insigne Johann Sebastian Bach el 21 de Març de 1685. Celebrarem, doncs, el seu 322è any d'existència.
Coincidint amb l'esdeveniment, hem obert la votació per a escollir la millor ària i el millor cor de les seves cantates d'esglèsia, completant així la Mega Enquesta de CataBach.comon, a més, podeu escollir també la millor cantata i la millor simfonia instrumental. Esperem les vostres votacions!
Que per molts anys continuem celebrant el natalici de Bach cada 21 de Març! Que la seva figura es projecti a través dels segles i de les generacions fins al final dels temps!
Avui és el tercer Diumenge de Quaresma. El de Quaresma era un cicle sense cantates a les esglésies de Leipzig, que celebraven així els oficis d'una manera més austera, d'acord amb els preceptes penitencials d'aquestes set setmanes que preludien la Pasqua de Resurrecció. Per tant, a Leipzig, Bach no va escriure cap cantata destinada als diumenges de Quaresma. Tot i així, existeix una cantata destinada al Tercer Diumenge de Quaresma, també enomenat Dominica Oculi: La cantata BWV 54. Això és per que aquesta cantata va ser escrita a Weimar, on les cantates quaresmals eren permeses, cap a l'any 1714, molts anys abans de l'època de Leipzig.
Aquesta cantata és molt curta, només té 3 moviments. Va ser reutilitzada per Bach en diferents festivitats, generalment acompanyant alguna altra cantata de majors dimensions. L'extensa ària inicial (Resisteix la temptació del pecat, car en cas contrari t'injectarà el seu verí) fa posar els péls de punta per la seva excelsa bellesa però també per la tremenda tensió que contè. El moviment final és una fantàstica fuga a 4 veus amb unes atrevides i tremoloses cadències sobre la paraula Teufel (Satanàs) que il·lustren la por que aquest ésser malèfic ens genera.
No deixeu d'escoltar aquesta breu però magnífica cantata BWV 54!
