Rememoro el que vaig anotar del concert de Koopman, a Girona, el passat 8 de juliol de 2013:
Aclaparat
pel concert de Koopman a la catedral de Girona. Haver estat en
presència del gran mestre és quelcom que mai oblidarem. El repertori
s'ha iniciat amb obres del primer barroc peninsular. Amb Buxtehude, la
plenitud del barroc nordeuropeu ha aconseguit omplir la immensa nau
gòtica. Però amb Bach se n'haurien pogut omplir vàries, de catedrals...
Una Toccata i Fuga en Re Menor brutal, com mai l'havia sentit abans!
Meravellosa la coral Wachet auf, ruft uns die Stimme i atronadora la
fuga en Sol menor BWV 578. Però tan espectacular com la música ha estat
poder seguir en pantalla les evolucions de Koopman volant sobre els
teclats i els pedals d'un orgue que no havia sentit abans. És una
llàstima que un instrument tan magnífic no s'aprofiti més sovint i resti
encaixonat al seu gegantí armari, amagat de la mirada dels visitants,
al contrari del que passa en molts altres temples, on els grans orgues
esdevenen un espectacle per a la vista. Tan de bo algun dia pugui viure
quelcom semblant al que he sentit avui. Gràcies, mestre Koopman!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada