Tres cantates es conserven per al Vintè Diumenge després de la Trinitat, que són les BWV 49, 162 i 180. A elles es podria sumar la cantata BWV 54, una breu cantata per al Dominica Oculi que Bach interpretava en altres festivitats, generalment com a complement d'alguna altra cantata. I de totes elles serà la BWV 180 SCHMUECKE DICH, O LIEBE SEELE la que tot seguit mirarem de conèixer una mica millor.
Estrenada e Leipzig el 22 d'octubre de 1724, forma part del cicle de cantates corals del segon any de Bach en aquella ciutat. Eren obres totes elles inspirades en corals tradicionals de l'església luterana, de les quals les estrofes primera i darrera es conservaren literalment mentre que les centrals foren lliurement reelaborades per l'anònim llibretista. En la cantata que ens ocupa, aquest escollí la coral de Johann Franck que dóna títol a la cantata pel seu caràcter eucarístic, ja que l'Evangeli del dia (Mateu 22, 1-14) presentava la paràbola del casament on s'expulsà qui no s'havia engalanat per a l'ocasió, paràbola on l'església hi ha vist una al·legoria de la Comunió entesa com a matrimoni entre l'ànima del creient i Jesús. Aquesta idea de banquet nupcial és recollida per Bach sobretot a les cantates BWV 49 i la present, que esdevé gairebé una Tafelmusik, una suite orquestral destinada a amenitzar la sobretaula a l'estil de les que Telemann publicà a Hamburg l'any 1733. Així, Afred Dürr veu una gigue al cor inicial, una bourrée a la primera ària i una polonaise a la segona.
Arrenca doncs la cantata amb el cor que la intitula i el seu inequívoc ritme de giga, que sumat a l'orquestra amb flautes dolces i oboès li confereix un delicat aire pastoral: Schmücke dich, o liebe Seele (Abilla’t, ànima estimada). La part vocal reflexa la més exquisida tècnica polifònica, en tant que la melodia del coral o cantus firmus, obra de J. Crüger, va a càrrec dels sopranos.
La música de noces seguirà amb l'ària del tenor, Ermuntre dich: dein Heiland klopft (Deixondeix-te: el teu Salvador truca), una d'aquelles àries de l'estiu-tardor de 1724 que destaquen pel protagonisme virtuós de la flauta travessera provocat potser per la presència en aquells mesos d'un flautista especialment dotat (veure BWV 9). No cal menystenir tampoc la dificultat de la part vocal, on destaquen les vocalitzacions sobre termes com Heiland (Salvador) o Herzenspforte (porta del cor).
A aquesta bella ària seguirà el recitatiu de soprano Wie teuer sind des heilgen Mahles Gaben! (Que preciosíssims són els dons del Sant Sopar), que es convertirà en arioso per a cantar, ornamentada, la quarta estrofa de la coral que inspira la cantata acompanyada pel violoncello píccolo, un instrument gairebé en desús en època de Bach i que també intervindrà a la cantata BWV 49, destinada a aquesta mateixa festivitat i escrita dos anys més tard.
El contralt acompanyat de les flautes dolces entonarà un nou recitatiu, Mein Herz fühlt in sich Furcht und Freude (El meu cor sent temor i joia), el qual donarà pas a la meravellosa ària Lebens Sonne, Licht der Sinnen (Sol de la vida, llum dels sentits), una de les més vitalistes de Bach. Concebuda per a soprano acompanyat de tota l'orquestra, aquesta es divideix en dos blocs d'instruments a l'uníson: Per una banda les flautes, l'oboè i el violí primers, mentre que per l'altra discorren oboè i violí segons, tots ells arrossegats pel ritme imparable del baix continu. Un servidor veu en aquesta ària una escena onírica en la qual els rajos del Sol recorren la terra fent sorgir benaurances, talment fossin bolets, suggerits a la partitura per les llambregades dels dos blocs instrumentals. Com hem referit a l'inici, aquesta ària presenta un fort aire de polonesa i hi destaca la llarga vocalització sobre el terme Alles (Tot).
El penúltim moviment serà un nou recitatiu, ara del baix, que també cantarà en airoso al darrer vers i donarà pas a la coral final Jesu, wahres Brot des Lebens (Jesús, vertader Pa de Vida), que canta a capella la darrera estrofa de l'himne de Johann Franck que ha inspirat la cantata, publicat l'any 1653, amb la melodia de Johann Crüger abans esmentada, la qual data de 1649.
J.M.S.
Cantata BWV 180
SCHMUECKE DICH, O LIEBE SEELE
Dominica 20 Post Trinitatis
Estrenada: Leipzig, 22 d'octubre del 1724
Text: Johann Franck (1, 3 i 7: estrofes del càntic
SCHMUECKE DICH, O LIEBE SEELE
Dominica 20 Post Trinitatis
Estrenada: Leipzig, 22 d'octubre del 1724
Text: Johann Franck (1, 3 i 7: estrofes del càntic
de comunió luterà «Schmücke dich, o liebe Seele»);
poeta ànonim (2, 4-6)
1. COR
Abilla't, ànima estimada,
deixa la fosca cova del pecat,
vés cap a la llum radiant,
comença magníficament a resplendir.
Perquè el Senyor, ric en salvació i gràcia,
ara et convida a [ser el seu] hoste.
El qui és capaç de regir el cel,
vol tenir-te com a estatge.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Deixondeix-te: el teu Salvador truca;
ah, obre de pinte en ample la porta del cor!
Tot i que, enmig d'un goig encisador,
només paraules de joia mig balbucejades
al teu Jesús hagis de dir.
***
3. RECITATIU I CORAL (Soprano)
Que preciosíssims són els dons de la santa Cena.
No se'n troben d'iguals.
Allò que el món
té per valuós
és futilesa i vanitat.
Un fill de Déu desitja posseir aquest tresor
i diu:
[Coral]
Ah, que de fam té el meu esperit,
oh amic de l'home, de la vostra bondat!
Que de sovint amb llàgrimes
he anhelat aquesta menja!
Que de sovint he tingut set
de la beguda del Príncep de la Vida!
Voldria tothora que la meva ossada
s'unís per Déu amb Déu.
***
4. RECITATIU (Contralt)
El meu cor sent temor i joia;
el temor es desvetlla
si la majestat és considerada,
si res del misteri no és descobert,
ni per mitjà de la raó
tan alta obra pot ser penetrada.
Només l'Esperit de Déu amb la seva paraula ens pot ensenyar
com aquí són nodrides les ànimes
que s'han lliurat a la fe.
La joia, per altra banda, és acrescuda
si veu el cor del Salvador
i sent la grandesa del seu amor.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Sol de la vida, llum dels sentits,
Senyor que per a mi ho sou tot!,
Vós veureu la meva fidelitat,
i no menystindreu la fe
que encara és feble i temorega.
***
6. RECITATIU (Baix)
Senyor, feu que el vostre amor fidel,
que us va arrabassar del cel,
no sigui va!
Inflamau d'amor el meu esperit,
de manera que només per allò que sia celestial
en la fe sia guiat,
i que tothora es recordi del vostre amor.
***
7. CORAL
Jesús, vertader Pa de Vida,
ajudeu[-me], per tal que debades
o potser per a mal
no sia convidat a la vostra taula.
Feu que amb aquest aliment de l'ànima
apreciï com cal el vostre amor,
i també que, com ara a la terra,
pugui esdevenir un convidat en el cel.
Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada