23/7/17

BWV 9

Dues cantates conserva el BWV per al Sisè Diumenge després de la Trinitat, que són la BWV 170 i la que tot seguit  analitzarem, la cantata BWV 9 ES IST DAS HEIL UNS KOMMEN HER.
La datació d'aquesta cantata és especialment complicada. Obra d'autor desconegut, aparentment és clavada a les cantates corals de 1724, però molts autors la situen uns anys més tard en base a dos motius: Que els manuscrits conservats són de principis del anys 1730 i que sabem que aquell diumenge de 1724 Bach era de visita a Köthen. Així, Alfred Dürr, W. Neumann, Küster i Von Dadelsen daten la composició de la cantata entre 1732-35 i Spitta i Smend entre 1730-31.
Tot i així, és totalment factible que aquell diumenge de 1724 la cantata hagués estat dirigida per algun substitut, com sembla que va succeir el juny d'aquell mateix any: Sabem del cert que el dia 25 Bach era a Gera (a uns 60 kms. de Leipzig) inaugurant un orgue mentre a Leipzig havien de sonar  la cantata BWV 7 el dia 24, diada de St. Joan, i la BWV 135 el diumenge dia 26. Tenint en compte els mitjans de transport de l'època, fer 120 kms. en dos dies sembla impossible. 
En quant als manuscrits, no seria la primera obra que ens ha arribat en còpies posteriors a la seva composició original.
Però hi ha un factor molt curiós que ens inclinaria la balança en favor de l'any 1724: La flauta.
Tot apunta que aquell any de 1724, sobretot a l'estiu i a la tardor, Bach va disposar d'un intèrpret especialment virtuós pel que fa a la flauta travessera. Aquesta seria l'explicació al fet que Bach inclogués àries per a flauta d'una singular dificultat en les cantates d'aquella època, especialment les BWV 8, 113, 78, 99, 130, 96, 180 i 115. És tanta la dificultat d'aquestes àries, que en interpretacions posteriors algunes van haver de ser reorquestrades en quedar fora de les possibilitats dels flautistes de Leipzig, generalment substituint la flauta per un violí.
Però qui podria haver estat aquest misteriós flautista? Doncs resulta que hi ha un candidat a tal honor: Friedrich Gottlieb Wild, estudiant universitari de dret que fou durant uns quants anys alumne de Bach, el qual li redactà l'any 1727 una carta de recomanació per a la Cantoria de Chemnitz lloant entre altres coses el seu domini de la flauta travessera. Aquesta recomanació però, no va tenir l'efecte desitjat i Wild va continuar a Leipzig fins que finalment aconseguí un càrrec d'organista... ni més ni menys que a Sant Petersburg!
En qualsevol cas, aquestes són les dates probables d'estrena de la cantata BWV 9 segons els investigadors: 16 de juliol de 1724 / 20 de juliol de 1732 / 16 de juliol de 1733 / 3 d'agost de 1734 / 17 de juliol de 1735.
Comença la cantata amb el cor que li dóna nom: Es ist das Heil uns kommen her (La salvació ens ha arribat), un preciós moviment amb l'habitual estructura dual de concerto instrumental sobre el qual s'insereix la fantasia vocal basada en la coral que inspira l'obra, en aquest cas un himne de Paul Speratus la melodia del qual és encomanada als sopranos. La part instrumental és realment destacable, tant per la seva bellesa melòdica com per la riquesa orquestral, amb oboès i flautes travesseres en un paper destacat.
És sorprenent que els tres recitatius de la cantata vagin destinats al baix, el primer d'ells el titulat Gott gab uns ein Gesetz, doch waren wir zu schwach (Déu ens donà una llei). Donat el caràcter doctrinari d'aquests tres recitatius i les continues apel·lacions a la llei, potser Bach va creure que era un bon recurs encomanar-los a la veu més intimidant i poderosa, encarnació habitual de la Vox Christi.
El tercer moviment serà l'ària de tenor Wir waren schon zu tief gesunken (Vam caure prou baix), on el violí acapara el protagonisme gràcies a continus girs descendents que pretenen il·lustrar el sentit del seu títol. Un nou recitatiu del baix (Doch musste das Gesetz erfüllet werden) acabarà en arioso per a entonar el darrer vers (I s'aboca per enter als braços de Jesús). 
A aquest recitatiu seguirà el duet Herr, du siehst statt guter Werke (Senyor, no són pas les bones accions), en el qual soprano i contralt seran acompanyats de flauta travessera i oboè. L'estructura canònica, amb una veu seguint estrictament l'altra, vol representar l'obediència a la Fe. Segons F. Smend, es presenten 24 entrades en cànon contant instruments i cantants, a més de veure en el tema principal una paràfrasi melòdica de la coral Komm, Heiliger Geist (Vine, Esperit Sant).
Un darrer recitatiu del baix donarà pas a la coral final, Ob sichs anließ, als wollt er nicht (Si semblés que no et vol ajudar), en el qual la coral que ha inspirat la cantata és cantada senzillament a capella, amb els instruments doblant les veus segons la tessitura. La melodia prové d'un antic himne pasqual anterior a la Reforma, adaptat a ella l'any 1523 a Nuremberg. 
J.M.S.



Cantata BWV 9 ES IST DAS HEIL UNS KOMMEN HER
Dominica 6 Post Trinitatis
Estrenada: Probablement el 1724, sense descartar 1732-35
Text: Anònim, basat en un Himne de Paul Speratus


1. COR
La salvació ens ha arribat
Per obra de la gràcia i la bondat.
Els actes ja no poden
Ajudar-nos ni protegir-nos.
La Fe només contempla Jesucrist
Que tant ha fet per nosaltres
Esdevenint el nostre Mediador.
***
2. RECITATIU (Baix)
Déu ens donà una llei
A nosaltres, que érem febles
Però no la vam complir
I corríem rere el pecat.
Ningú mereixia dir-se just,
L'ànima era lligada a la carn
I no gosava enfrontar-s'hi.
Vam haver de regir-nos per lleis
Que ens mostressin, com un mirall,
La nostra naturalesa infame
De la qual no es en podíem desfer.
Ningú, per sí mateix, era capaç
De defugir la maldat del pecat
Ni fent ús de totes les seves forces.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Vam caure prou baix,
L'abisme se'ns empassava
I ja sentíem la mort esperant-nos al fons!
Tot i estant en tal perill
Cap mà salvadora se'ns atansava.
***
4. RECITATIU (Baix)
Però calia que la llei s'acomplís
I així arribà la Salvació al Món:
El Fill de l'Altíssim ho ha fet
I ha aplacat la ira del seu Pare.
Per la seva mort innocent
Ens ha atorgat el perdó.
Aquell qui en Ell confii
Aquell qui cregui en el seu turment
Que no temi de perdre's.
El Cel ja és a punt
Per aquell qui té veritable Fe
I s'aboca per enter
Als braços de Jesús.
***
5. DUETTO (Soprano, Alt)
Senyor, no són pas les bones accions
Sinó la força de la Fe en els cors
Allò que realment valores.
Només acceptes la Fe,
Només la Fe justifica.
Tota la resta sembla menyspreable
Per a poder-nos ajudar.
***
6. RECITATIU (Baix)
Quan la llei ens mostra la gravetat de les faltes
La nostra consciència és colpida,
Però el nostre gran consol
És retrobar en l'Evangeli
La serenor i l'alegria
Que reafirmen la nostra Fe.
És per això que esperem el moment
Anunciat pel Senyor, en sa bondat,
Però que alhora ens oculta
Donada la seva saviesa.
Tot i això restem confiats
Car ell sabrà quan s'ha d'escaure l'hora
I amb nosaltres no li caldran ardits.
Només hem de recolzar-nos en Ell
I en Ell dipositar la nostra confiança.
***
7. CORAL
Si semblés que no et vol ajudar
No passis cap ànsia
Ja que quan més ens protegeix
Més oculta la seva presència.
Deixa que sa Paraula
Et guanyi la confiança
I si el cor et diu el contrari
No et deixis atemorir.

                                                    Traduïda per Josep-Miquel Serra





Cap comentari: