El dia 25 de juny de 1530 es proclamà a la ciutat bavaresa d'Augsburg l'anomenada Confessio Augustana, una espècie de Carta Magna de la Reforma protestant. Però aviat el luteranisme establí que la Reforma realment havia engegat 13 anys abans, el 31 d'octubre de 1517, dia en què, segons la tradició, Martí Luter clavà les seves tesis a la porta de l'església del palau de Wittenberg. Aquesta darrera data va acabar esdevenint en el calendari luterà la Festa de la Reforma, una important festivitat que calia celebrar amb les corresponents cantates, de les quals s'han conservat les BWV 79 i 80, a les quals probablement caldria afegir la BWV 76 que, tot i ser destinada al segon diumenge després de la Trinitat, podria haver sonat també el dia de la Reforma, i la BWV 192, una breu cantata (segurament de caire nupcial) que la investigació creu relacionada amb la Festa de la Reforma, potser acompanyant alguna altra cantata.
Tot seguit ens centrarem en la primera d'elles, la cantata BWV 79 GOTT, DER HERR, IST SONN UND SCHILD. El text, anònim, prové de les més diverses fonts i no guarda relació directa amb les lectures del dia sinó que més aviat esdevé una enèrgica lloança al Senyor. D'aquí la colorada orquestració, capitanejada per les trompes i les timbales. Quant a la seva composició, la cronologia va ser durant molt de temps incerta: les investigacions tradicionals la situaven a Leipzig en una època tardana (cap al 1735), però gràcies a la tasca d'Alfred Dürr actualment s'accepta la data del 31 d'octubre de 1725.
El cor inicial és, de llarg, el moment més destacable de la cantata, a la qual dona nom: Gott der Herr ist Sonn und Schild (Déu, el Senyor, és Sol i Escut). La construcció es basarà en tres grups, que semblen marxar per diferents vies: per una banda la fanfàrria de trompes i timbales, per l'altra la resta de l'orquestra i per acabar, el cor. Engega amb una espècie de breu però imponent obertura en dos temps, solemne el primer, arrauxat el segon, als quals es superposarà el cor que, tot i semblar autònom, en realitat comprovarem que encaixa a la perfecció amb els motius orquestrals. Aquesta realitat es fa palesa al darrer tram, on conflueixen les tres vies en un clima de solemne majestuositat. Aquest cor serà convertit més tard en el Gloria de la Missa en sol major BWV 236.
A continuació el clima es relaxarà amb l'ària Gott ist unsre Sonn und Schild! (Déu és el nostre Sol i Escut!), deliciosa peça per a contralt i oboè, instrument que en una reposició de 1730 Bach substituí per la flauta travessera. Destaca la llarga nota amb què s'il·lustra el vers für sein Häuflein hegt (Que guarda com a seus) i la manera en què es suggereix el bordar del gos a Und ein Lästerhund gleich billt (I ens bordi el gos del pecat). També aquesta ària seria reutilitzada en una de les misses menors, concretament la Missa en la major BWV 234, on esdevindrà el Quoniam.
El tercer moviment serà el coral Nun danket alle Gott (Donem ara gràcies a Déu), el qual esdevé l'enèsima demostració del geni de Bach: recuperarà ara la fanfàrria del cor inicial i l'encaixarà a la perfecció amb una melodia de Johann Crüger de 1647 amb la qual es cantarà la primera estrofa d'un himne de Martin Rinckart de 1636.
A aquest coral el seguirà el recitatiu del baix Gottlob, wir wissen (Lloat sigui Déu, coneixem) i el duet de baix i soprano titulat Gott, ach Gott, verlass die Deinen! (Déu, oh Déu, mai abandonis els teus!). Aquí la partitura serà capitalitzada per un dinàmic i insistent tema dels violins a l'uníson. Novament, som davant una peça que acabaria convertida en missa, concretament el Domine Deus de la BWV 236 abans esmentada.
I la cantata conclou amb el coral Erhalt uns in der Wahrheit (Guarda'ns en la Veritat), estrofa final de l'himne Nun lasst uns Gott dem Herren, de Ludwig Helmbold (1575), cantada amb una melodia de Nikolaus Selnecker (1587) que, tot i ser senzillament interpretada amb els instruments doblant les veus colla parte, revesteix solemnitat gràcies a la participació de les trompes i les timbales.
Tot seguit ens centrarem en la primera d'elles, la cantata BWV 79 GOTT, DER HERR, IST SONN UND SCHILD. El text, anònim, prové de les més diverses fonts i no guarda relació directa amb les lectures del dia sinó que més aviat esdevé una enèrgica lloança al Senyor. D'aquí la colorada orquestració, capitanejada per les trompes i les timbales. Quant a la seva composició, la cronologia va ser durant molt de temps incerta: les investigacions tradicionals la situaven a Leipzig en una època tardana (cap al 1735), però gràcies a la tasca d'Alfred Dürr actualment s'accepta la data del 31 d'octubre de 1725.
El cor inicial és, de llarg, el moment més destacable de la cantata, a la qual dona nom: Gott der Herr ist Sonn und Schild (Déu, el Senyor, és Sol i Escut). La construcció es basarà en tres grups, que semblen marxar per diferents vies: per una banda la fanfàrria de trompes i timbales, per l'altra la resta de l'orquestra i per acabar, el cor. Engega amb una espècie de breu però imponent obertura en dos temps, solemne el primer, arrauxat el segon, als quals es superposarà el cor que, tot i semblar autònom, en realitat comprovarem que encaixa a la perfecció amb els motius orquestrals. Aquesta realitat es fa palesa al darrer tram, on conflueixen les tres vies en un clima de solemne majestuositat. Aquest cor serà convertit més tard en el Gloria de la Missa en sol major BWV 236.
A continuació el clima es relaxarà amb l'ària Gott ist unsre Sonn und Schild! (Déu és el nostre Sol i Escut!), deliciosa peça per a contralt i oboè, instrument que en una reposició de 1730 Bach substituí per la flauta travessera. Destaca la llarga nota amb què s'il·lustra el vers für sein Häuflein hegt (Que guarda com a seus) i la manera en què es suggereix el bordar del gos a Und ein Lästerhund gleich billt (I ens bordi el gos del pecat). També aquesta ària seria reutilitzada en una de les misses menors, concretament la Missa en la major BWV 234, on esdevindrà el Quoniam.
El tercer moviment serà el coral Nun danket alle Gott (Donem ara gràcies a Déu), el qual esdevé l'enèsima demostració del geni de Bach: recuperarà ara la fanfàrria del cor inicial i l'encaixarà a la perfecció amb una melodia de Johann Crüger de 1647 amb la qual es cantarà la primera estrofa d'un himne de Martin Rinckart de 1636.
A aquest coral el seguirà el recitatiu del baix Gottlob, wir wissen (Lloat sigui Déu, coneixem) i el duet de baix i soprano titulat Gott, ach Gott, verlass die Deinen! (Déu, oh Déu, mai abandonis els teus!). Aquí la partitura serà capitalitzada per un dinàmic i insistent tema dels violins a l'uníson. Novament, som davant una peça que acabaria convertida en missa, concretament el Domine Deus de la BWV 236 abans esmentada.
I la cantata conclou amb el coral Erhalt uns in der Wahrheit (Guarda'ns en la Veritat), estrofa final de l'himne Nun lasst uns Gott dem Herren, de Ludwig Helmbold (1575), cantada amb una melodia de Nikolaus Selnecker (1587) que, tot i ser senzillament interpretada amb els instruments doblant les veus colla parte, revesteix solemnitat gràcies a la participació de les trompes i les timbales.
J.M.S.
Cantata BWV 79
GOTT, DER HERR, IST SONN UND SCHILD
Festa de la Reforma (31 d'octubre)
Estrenada: Probablement l'any 1725, sense descartar el 1735
Text: anònim, amb fragments del Salm 84
GOTT, DER HERR, IST SONN UND SCHILD
Festa de la Reforma (31 d'octubre)
Estrenada: Probablement l'any 1725, sense descartar el 1735
Text: anònim, amb fragments del Salm 84
i himnes de Martin Rinckart i Ludwig Helmbold
Dispositiu: soprano, contralt i baix solistes; cor mixt a quatre veus; dues trompes, timbales, dos oboès, cordes i baix continu
1. COR
Déu, el Senyor, és Sol i Escut.
El Senyor atorga Gràcia i Glòria,
No deixarà sense béns als Justos.
***
2. ÀRIA (Alt)
Déu és el nostre Sol i Escut!
Lloïn per tant la seva Bondat
Els nostres Cors agraïts,
Que guarda com a seus,
Perquè Ell ens seguirà protegint
Malgrat l'Enemic esmoli les Sagetes
I ens bordi el gos del pecat.
***
3. CORAL
Donem ara gràcies a Déu
Amb el Cor, la Boca i les Mans,
Perquè ha fet grans Obres
Per a nosaltres i a tot arreu:
Des del ventre de la Mare
I la nostra Infantesa
Féu innombrables bondats
I encara les segueix fent.
***
4. RECITATIU (Baix)
Lloat sigui Déu, coneixem
El recte camí vers la benaurança,
Car Tu, Jesús, ens l'has revelat amb ta Paraula,
Per això el teu Nom és glorificat en tot moment.
Nogensmenys, alguns encara hi ha
Que han cegament han de suportar
Un Jou estranger:
Ah! Apiada-te'n i concedeix-los
També el seu perdó
Per tal que trobin el bon camí
I et reconeguin com el seu Intercessor.
***
5. DUETTO (Soprano, Baix)
Déu, oh Déu, mai abandonis els teus!
Deixa que la teva Paraula brilli sobre nostre.
Per molt que els Enemics s'enfurismin contra nosaltres,
Seguirà lloant-te la nostra Boca.
***
6. CORAL
Guarda'ns en la Veritat,
Concedeix-nos llibertat eterna,
Per a glorificar el teu Nom,
Per Jesucrist. Amén.
Traduïda per Josep-Miquel Serra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada