BWV 94

Per al Novè Diumenge després de la Trinitat conserva el catàleg les cantates BWV 105, 94 i 168, citades per ordre de composició. De la segona de les tres en farem cinc cèntims.

Estrenada a Leipzig el 6 d'agost de 1724, la cantata BWV 94 WAS FRAG ICH NACH DER WELT forma part del cicle de cantates corals que Bach composà durant el seu segon any a la Cantoria de St. Tomàs. En aquest cas, serà una coral de Balthasar Kindermann la que inspirarà la cantata. Amb les estrofes primera i darrera conformarà l'anònim llibretista els moviments inicial i final de la cantata, mentre que els intermedis seran reelaborats, això sí, incloent alguns fragments literals de la coral. El missatge de la cantata, d'acord amb les lectures evangèliques del dia, ve a ser una exhortació al rebuig d'allò material en favor del món espiritual.

Ja des del primer vers aquesta intenció és ben clara: No m’importa del món res. Ni el seu fast ni els seus tresors, resen les dues primeres frases del cor inicial de la cantata, que posa en música la primera estrofa de la coral de Kindermann. I ho fa amb una bella melodia, que el cançoner de Darmstadt atribuïa l'any 1698 a Ahasverus Fritz, amb la qual es cantava la coral O Gott, du frommer Gott i que apareix en altres cantates, com les BWV 45, 128 i 129. El cor anirà entonant les frases de la coral sobre un deliciós concertant capitanejat per la flauta travessera, que tanta importància té a les cantates de l'estiu-tardor de 1724 (vegeu BWV 9). El cantus firmus anirà a càrrec dels sopranos mentre que la resta de les veus els acompanya en una polifonia continguda. El fet que cap de les veus del cor sigui doblada per l'orquestra dota aquesta peça d'una puresa vocal extraordinària.

A continuació, el baix entonarà el recitatiu Die Welt ist wie ein Rauch und Schatten (El món és com l'ombra i la fumera), on les ràpides cadències del baix continu pretenen il·lustrar el vertiginós ritme del món material.

Al tercer moviment, Die Welt sucht Ehr und Ruhm (El món cerca honors i glòria), tenor i oboès entonen un trop del coral: Entre frase i frase s'insereix un nou text recitat mentre que la melodia del coral apareix, ornamentada, en forma d'arioso.

Segueix l'ària de contralt Betörte Welt, betörte Welt! (Món enganyós, món enganyós!), una nova peça virtuosa per a flauta. La falsedat del món ve representada per la intricada complexitat de la partitura, que s'aclarirà a la secció central, quan es proclama la decisió de quedar-se amb Jesús.

A continuació arriba un nou trop, ara encomanat al baix: Die Welt bekümmert sich (El món es neguiteja), de nou amb fragments de lliure composició intercalats a la coral i amb la melodia d'aquesta disfressada.

Les dues següents àries trenquen de manera sorprenent amb el missatge de la cantata, car el seu caràcter pastoral i galant no s'adiu gaire amb el desig de menystenir el món material, i això  descol·loca els investigadors. Només cal dir que Arnold Schering, successor de Bach a la Cantoria de St. Tomàs, publicà un estudi específic sobre la qüestió  l'any 1933.

Sigui com sigui, la primera de les àries, Die Welt kann ihre Lust und Freud (Cal que el món no s'estimi tan), és una peça dansaire d'exquisida elegància a càrrec de les tres veus de cordes i el tenor, el qual haurà d'assolir el seu registre més alt sobre la paraula erhören (estimar en excés, elevar).

La segona ària, per a soprano, serà la titulada Es halt es mit der blinden Welt (Qui es lliura a cegues al món). Aquí el to serà més intimista que a l'ària anterior, i només l'oboè d'amore acompanyarà el cantant sobre el baix continu. Simbolitzarà l'instrument la seducció d'allò material, mentre que la veu humana reafirmarà la seva entrega a l'espiritualitat i a Jesús.

Conclourà la cantata amb les dues darreres estrofes de la coral que la inspira, cantades amb la preciosa melodia atribuïda a A. Fritz ara senzillament a capella, és a dir, amb les veus doblades pels instruments segons la tessitura.

 J.M.S.

Cantata BWV 94
WAS FRAG ICH NACH DER WELT
Dominica 9 Post Trinitatis
Estrenada: 6 d'agost de 1724
Text: Anònim, basat en un himne de Balthasar Kindermann 

1. COR
No m’importa del món res
Ni el seu fast ni els seus tresors,
Car només tu, Jesús meu,
Pots adelitar-me el cor!
T’he escollit per ma fruïció
Sols a tu, a tu i res més
Tu ets els meu plàcid repòs:
No m’importa del món res!
***
2. ÀRIA (Baix)
El món és com l’ombra i la fumera
Que en un girar d’ulls es desfan
El temps del món és un instant.
Però quan tot es trenca i tot s’esbalça
Resta Jesús que em dóna confiança
Aquell que la meva ànima enforteix.
Per això: no m’importa el món res!
***
3. RECITATIU & CORAL (Tenor)
El món cerca honors i glòria
I al poderós afalaga.
El soberg basteix magnífics palaus
I es desfà per guardons i graus.
S’empolaina, vol vestir bé
Amb porpra, seda, vellut, or i argent,
El seu nom fa sensació
D’ell se’n parla a tot el món.
La seva altivesa, com una torrassa
vola cel amunt i els núvols traspassa
Té desfici per untar-se les mans,
I no veu que, al capdavall,
Tindrà això mal acaball.
Fins que un imprevist cop d’aire
Al clot el du abans de gaire
I així és com s’acaba en fum
Tot el fast que al món tenia
La infausta cuca de llum.
Ah! foteses passatgeres
Fora del meu pit, enrere!
Car, el meu cor atresora
Damunt de tota altra cosa,
La fortuna dels cristians
Que dóna l’honor més gran
I el què el meu esperit vol
Menyspreant la vanitat
En lloc de fast i disbauxa
És Jesús, sí és ell tot sol
que el tindré per sempre més.
I encara que la gent em digui
Que és potser un insòlit deliri:
No m’importa del món res!
***
4. ÀRIA (Alt)
Món enganyós, món enganyós!
Les teves riqueses, cabals i diners
Són paranys i falses aparences.
Tu vols engreixar el tafur Mammon.
En canvi, jo em quedo amb Jesús,
Amb Jesús, sols amb Jesús.
Que és el tresor de la meva ànima.
Món enganyós, món enganyós!
***
5. RECITATIU & CORAL (Baix)
El món es neguiteja
Què és, doncs, el què l’atribola?
Això que tant l’amoïna, quina bajanada!
Té por que el deixin de banda.
Món, no et fa vergonya!
Déu, que t’ha estimat tant,
Per culpa dels teus pecats
Que són un greu ultratge a la seva dignitat,
T’ha donat el seu únic Fill
I a tu no tens ganes de sofrir per amor a Jesús?
El desfici del món no és tan gran, ni de bon tros,
Altrament, amb molta barra,
Vens a reclamar respecte.
Si així és, serà millor
Que jo aguanti l’oprobi a Crist
Ara i fins que Ell ho permeti.
Aquest sofriment no durarà massa temps
Perquè sé de segur, que en l’Eternitat,
Seré coronat amb l’aurèola de la Glòria
Tant me fa que el món
 Se’m rifi i em rebutgi,
O que em mostri desinterès,
Perquè si el meu Jesús m’honora:
No m’importa del món res!
***
6. ÀRIA (Tenor)
Cal que el món no s’estimi tan
el seu plaer i sa disbauxa,
La vanitat i la fútil adulació
Forfolla com un talp sota terra
Per només trobar groc de fempta
I deixar el Cel de racó.
***
7. ÀRIA (Soprano)
Qui es lliura a cegues al món,
No vetlla per la seva ànima;
A mi, em fa fàstic la terra.
Sols vull estimar el meu Jesús
Viure amb fe i penitència
seré feliç i sortós
***
8. CORAL
No m’importa del món res!
En un ai s’haurà esfumat
Ell no podrà barrar el pas
A la pàl·lida mort, ja mai;
De riquesa i folls plaers
No se’n parlarà mai més.
Si el meu Jesús és amb mi:
No m’importa del món res!
*
No m’importa del món res!
Jesús és la meva vida,
Tresor meu, heretat mia,
Ell em vol donar sencer 
El meu reialme del Cel,
I quelcom de més a més.
Doncs, per això, torno a dir:
No m’importa del món res!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera