BWV 136

Tres cantates conserva el catàleg per al Vuitè Diumenge després de la Trinitat, que per ordre cronològic són les BWV 136, 178 i 45. De la primera de les tres ens en ocuparem tot seguit.

La cantata BWV 136 ERFORSCHE MICH, GOTT, UND ERFAHRE MEIN HERZ s'estrenà el 18 de juliol de 1723, a les poques setmanes de l'arribada de Bach a la Cantoria de St. Tomàs de Leipzig. La investigació però, no descarta que gran part l'obra provingués d'una cantata escrita anteriorment, segurament una cantata profana de l'època de Köthen, ciutat calvinista on la música religiosa hi era prohibida. 

El desconegut llibretista té en ment l'Evangeli del dia (Mateu 7, 15-23) en el qual Jesús adverteix contra els falsos profetes que pretendran fer-se seva la Paraula de Déu.

Arrenca la cantata amb un deliciós cor que posa en música  un fragment del Salm 139 i que intitula la cantata: Furga'm, Senyor, i escruta el meu cor. La presència de la trompa, l'oboè i l'oboè d'amore revesteix la música d'una pompositat exquisida. Serà la trompa l'encarregada de presentar el tema principal a partir del qual es desenvoluparà tota la polifonia instrumental i vocal, sustentada per les ràpides rauxes del violí primer. El resultat vindrà a ser una magnífica combinació de fuga i concert que Bach tornarà a fer servir al Cum Sancto Spiritu de la Missa en La Major BWV 234.

A continuació del cor inicial, el tenor entonarà el recitatiu Ach, dass der Fluch, so dort die Erde schlägt (Ai las, la maledicció que caigué sobre la terra), que arrenca amb una crua harmonització per a presentar el terme Fluch (maledicció).

Seguirà l'ària de contralt Es kömmt ein Tag (Un dia vindrà), on s'estableix un diàleg entre cantant i oboè d'amore desenvolupant cadascun una temàtica pròpia. La secció central presenta un gran contrast amb les extremes, molt més melòdiques. Això podria ser a causa de que aquesta secció fou escrita de nou l'any 1723 i incrustada en la hipotètica cantata anterior aquí parodiada.

El quart moviment serà un recitatiu del baix que es converteix en arioso a la seva darrera secció, en cantar els versos Encara pot trobar en Crist Justícia i fortalesa. Així es prepara el trànsit al següent moviment, el duet de tenor i baix Uns treffen zwar der Sünden Flecken (Estem encara atrapats per les taques del pecat), on cal destacar l'enèrgic tema dels violins a l'uníson. Les veus marxen a voltes conjuntes, a voltes en imitació, cosa que recorda a alguna de les cantates profanes de Köthen i avalaria la tesi de que estem davant d'una obra anterior reciclada. En tot cas, la paròdia és ben reeixida i el text s'adapta perfectament a la música, com ho demostra la llarga vocalització amb què es canta la paraula Strom (devesall).

La coral final destaca per l'adició d'una cinquena veu de violí a les quatre veus habituals. La melodia és original de Jakob Regnart (1574), adaptada l'any 1605 a ús religiós per Bartholomäus Gesius i recopilada per Hermann Schein al seu cançoner de 1627. Diverses corals s'han cantat amb aquesta melodia, entre elles la que aquí apareix: La novena estrofa de Wo soll ich fliehen hin de Johann  Heermann (1630), coral que també inspira la cantata BWV 5.

J.M.S.

Cantata BWV 136
ERFORSCHE MICH, GOTT, UND ERFAHRE MEIN HERZ
Dominica 8 Post Trinitatis
Estrenada: 18 de juliol de 1723
Text: Anònim, basat en el Salm 139 i un himne de Johann Heermann de 1630

1. COR
Furga’m, Senyor, i escruta el meu cor;
prova’m i dóna’t compte, del què em passa!
***
2. RECITATIU (Tenor)
Ai las, la maledicció que caigué sobre la terra
També ha enxampat el cor dels homes!
Qui pot confiar en aplegar bons fruits,
Si aquell malefici, fins i tot, s’endinsa a l’ànima
Amb les espines del pecat
I la feixugor del vici.
Sovint fins les criatures de l’infern
Volen fer-se passar per àngels de la llum;
Com si pogués la dolenteria
Veremar gotims d’aquestes espines. 
Un llop pot vestir-se amb blanc pelatge,
Mes, arribarà el dia,
Que us arribarà a vosaltres, gent hipòcrita,
Un terror que serà insuportable.
***
3. ÀRIA (Alt)
Un dia vindrà,
En què el fingiment serà jutjat,
I al seu davant, la hipocresia fremirà.
Car la seva punya rabiosa aixafarà,
Tot el què la falsia i l’astúcia han amagat.
***
4. RECITATIU (Baix)
Si el cel, tanmateix, no és pas pur,
Com pot cap home presentar-se davant aquest jutge?
Però qui s’ha purificat amb la sang de Jesús,
I s’hi ha agermanat amb la fe,
Sap que no tindrà cap sentència severa.
Si el pecat encara l’afeixuga,
I li manquen les forces,
Encara pot trobar en Crist
Justícia i fortalesa.
***
5. ÀRIA – DUET (Tenor, Baix)
Estem encara atrapats per les taques del pecat,
Que la caiguda d’Adam ens ha portat.
Tan sols, qui s’hagi fet seves les nafres de Jesús
Aquest devessall de sang poderosa,
Per elles, en serà purificat.
***
6. CORAL
La teva sang, saba generosa,
Té tanta força i vigor,
Que només una petita gota
Pot purificar tot el món,
Si, ens pot protegir i fer lliures
De la gola del Maligne.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera