BWV 102

Tres cantates resten al catàleg per al Desè Diumenge després de la Trinitat: Les BWV 46, 101 i 102. Ara farem cinc cèntims de la darrera de les tres, la cantata BWV 102 HERR, DEINE AUGEN SEHEN NACH DEM GLAUBEN, que fou estrenada a Leipzig el 25 d'agost de 1726.
Aquell any Bach havia executat a Leipzig un grup de cantates del seu cosí Johann Ludwig, el "Bach de Meiningen", les quals influenciaren les seves pròpies obres d'aquella temporada: Els textos utilitzats, d'autor desconegut, provenen de les mateixes fonts i solen compartir la disposició de 7 moviments dividits en dues parts, amb la següent estructura:

Cita de l'Antic Testament - recitatiu - ària - cita del Nou Testament - ària - recitatiu - coral

El text d'aquesta cantata conserva les idees generals de les lectures del dia i ve a ser una apologia de la penitència i el temor de Déu.
El gran cor inicial ens mostra un Bach en la plenitud del seus 41 anys, posant en música el versicle del profeta Jeremies que intitula la cantata: Herr, deine Augen sehen nach dem Glauben (Senyor, tu mires de trobar Fe!). Estructurat en tres seccions que no acaben ben bé de conformar un da capo, la central serà una densa fuga sobre les paraules Sie haben ein härter Angesicht (El seu rostre és més dur que la roca).

El breu recitatiu del baix Wo ist das Ebenbild, das Gott uns eingepräget (On és la imatge que Déu va crear en nosaltres) donarà pas a l'ària de contralt Weh der Seele, die den Schaden (Ai, de l’ànima que no admet la seva culpa). Establirà el cantant un elaborat diàleg amb l'oboè, que amb els seus gemecs il·lustrarà musicalment el dolor culpable expressat al text. Més tard, Bach reutilitzarà aquesta peça convertint-la en el Qui Tollis de la Missa en Fa Major BWV 233.
L'arioso que segueix, com és habitual a les cantates d'aquelles setmanes, és més aviat una ària i desconeixem el per què de la seva denominació. Va encarregat al baix, la Vox Christi, acompanyada de les cordes, que declama elegantment un passatge de la Carta als Romans de Sant Pau.

La segona part de la cantata arrenca amb una d'aquelles àries per a flauta virtuosa (substituïble per un violino piccolo) que recorda a les de l'estiu-tardor de 1724 (vegeu BWV 9). El seu títol és  Erschrecke doch (Tremola, doncs, tu ànima). El caràcter de la música reflexa a la perfecció el sentit del text: Un seriós advertiment a les ànimes confiades i pecadores, que més bé farien d'estar preocupades davant el futur judici diví. De nou, aquesta música servirà per a la missa abans esmentada, on es convertirà, degudament adaptada, en el Quoniam tu solus Sanctus.

El penúltim moviment de la cantata, Beim Warten ist Gefahr (Romancejar és un perill), serà un  recitatiu de contralt acompanyat d'oboès que recorda moltíssim a algun d'aquells corprenedors recitatius acompanyats de la Passió Segons Sant Mateu.

I la cantata conclourà amb l'entonació de les estrofes 6 i 7 de la coral So wahr ich lebe, spricht dein Gott, una obra de Johann Heermann de l'any 1630, cantades amb la melodia del Pare Nostre luterà. Flauta, oboès i violí I dupliquen als sopranos mentre que les cordes i el baix continu es reparteixen les altres veus segons la tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 102

HERR, DEINE AUGEN SEHEN NACH DEM GLAUBEN

Dominica 10 Post Trinitatis

Estrenada: 25 d'agost de 1726

Text: Anònim, amb fragments de Jeremíes, la Carta als Romans 

i un Himne de Johann Heermann (1630)

Prima Parte

1. COR 

Senyor, tu mires de trobar Fe!

Tu els has renyat, però no t’han fet cas;

Els has estovat, però no han tingut esmena.

El seu rostre és més dur que la roca

i refusen de convertir-se.

***

2. RECITATIU ( Baix)

On és la imatge que Déu va crear en nosaltres,

si la nostra voluntat espúria li gira l'esquena?

On és el poder de la seva Paraula,

si el nostre cor defuig, del tot, el desig d'esmena?

Déu intentarà d'amansir-nos dolçament,

sempre que una ànima erràtica, no li barri el pas;

però si, renitents, ens entossudim,

ens abandonarà dins la foscor del seu cor.

 ***

3. ÀRIA (Alt)

Ai, de l’ànima

que no admet la seva culpa,

i del càstig que es mereix,

en fuig obstinada!

Sí, ella mateixa fa que es separi

del perdó del seu Déu!

***

4. ARIOSO (Baix)

Menysprees tu, la riquesa

de la seva Gràcia,

paciència i benvolença?

No saps, potser, que la pietat de Déu

et crida perquè facis penitència?

Però tu, amb la teva tossuderia

i el teu cor impenitent

apiles ira pel dia de la còlera

i la manifestació del just tribunal

de la justícia Divina.

Seconda Parte

5. ÀRIA (Tenor)

Tremola, doncs, tu ànima

que et sents tan segura!

Pensa, en l'alt preu que pagaràs

pel jou del pecat.

La paciència divina camina a pas de bou

per tal d'etzibar, després, la seva ira

encara amb més força.

***

6. RECITATIU (Alt)

Romancejar és un perill;

perquè vols perdre el temps?

El Déu que adés fou clement,

ara, com si res, pot portar-te a judici;

Així, on tens, el penediment?

En un batre d’ulls de l’eternitat

l’ànima se separa del cos.

Ah, desassenyada!, converteix-te, doncs,

perquè aquest moment no t’agafi al jaç.

***

 7. CORAL

Avui que encara vius, converteix-te,

pots fer-ho abans que es faci de dia.

Tot el que avui és fresc, sa i ufanós,

demà pot caure malalt, àdhuc morir.

Si acluques els ulls sense penedir-te,

hauràs de cremar en cos i ànima.

Ajuda'm, o Jesús Senyor, ajuda'm!

perquè avui mateix pugui venir amb tu

i em penedeixi a l'instant;

abans que la mort m'atrapi de sobte,

per tal que, ara i a tota hora,

estigui a punt per a la tornada al Cel.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera