BWV 81

Per al Quart Diumenge després d'Epifania conserva el catàleg dues úniques cantates: La BWV 14 i la que tot seguit analitzarem, la cantata BWV 81 JESUS SCHLÄFT, WAS SOLL ICH HOFFEN?, obra estrenada a Leipzig el 30 de gener de 1724 durant el primer hivern de Bach a la cantoria de Sant Tomàs.

El text, d'autor anònim, té a la vista l'Evangeli del dia, en el qual es narrava l'episodi de la tempesta desfermada durant la travessa del llac de Genesaret mentre Jesús dormia, i la seva intervenció per a calmar-la. Aquestes imatges es traslladen a la música tant en el sentit descriptiu com en l'espiritual: Només la Fe en Jesús apaivagarà les turbulències del món terrenal. En aquest sentit, el llibret, conservat en un document de l'any 1724 en el qual apareix al costat del de vàries cantates més, pren la forma d'un diàleg entre els creients (contralt i tenor) i Jesús, encarnat, com sempre, pel baix. La preocupació inicial davant la desampara es transformarà en seguretat després de la intervenció d'aquest últim.

Engega la cantata amb l'ària de contralt que la intitula: Jesus schläft, was soll ich hoffen? ((Jesús dorm, jo què faré?), una autèntica descripció del son de Jesús mentre les onades gronxen l'embarcació. Sobre un fons de violins i violes, les dues flautes dolces doblades a octava alta aparenten ser una sola veu. El somni és vocalitzat amb una llarguíssima nota sobre el terme schläft (dorm). El mateix recurs sobre offen (obert) ens il·lustrarà la profunditat pregona de l'abisme de la Mort (Todes Abgrund offen), mentre que la pregunta  was soll ich hoffen? (jo què faré?) quedarà sovint suspesa en el buit, sense resposta.

El segon moviment és el recitatiu de tenor Herr! Warum trittest du so ferne? (Senyor! Com és que pares tant lluny?), que s'inicia amb un salt ascendent de novena, il·lustratiu de la distància sobre el vers Warum trittest du so ferne? (Com és que pares tant lluny?), i conclou amb una escala descendent sobre leite mich (guia’m doncs).

Arribarà ara una d'aquelles àries que només el geni de Bach podia concebre: Die schäumenden Wellen von Belials Bächen (Les ones escumoses de les torrenteres de Belial). Les cordes desfermen una autèntica riuada de notes a les quals el tenor, en una exigència extrema, s'enfronta amb vocalitzacions prodigioses sobre termes tals com Verdoppeln die Wut (s'encrespen furioses) o stürmende (barrumada). A la secció central es calmarà l'avinguda, però no pas la intensitat emocional. Diverses consideracions més cal tenir en compte en aquesta extraordinària peça: La primera, els terrorífics acords amb què s'il·lustra Belial, dimoni bíblic translació del terribles (per als jueus) déus cananeus Baal i Moloc. La segona, la sòlida nota amb què es canten els termes stehn (plantar cara) i gehn (fuetejar). I la tercera, l'aparent lapsus calami (que Alfred Dürr atribueix al propi Bach) al vers Ein Christ soll zwar wie Wellen stehn (literalment: Un cristià ha de ser ferm com les onades), en el que Wellen (onades) no té gaire sentit i seria molt més adient un altre terme com ara Felsen (roques) o similar.

L'eix simètric i conceptual de la cantata el marca l'arioso del baix Ihr Kleingläubigen, warum seid ihr so furchtsam? (Perquè temeu, homes de poca fe?), en el qual apareix la Vox Christi, acompanyada només pel baix continu, per a posar fi a les tribulacions amb un dictum evangèlic.

A partir d'aquí el clima serà molt més positiu, com es demostra a l'ària Schweig, aufgetürmtes Meer! (Asserenat mar turbulent!) on la Vox Christi s'enfronta als elements, representats per les cordes i els oboès. A la secció intermèdia, en contra del que és usual, es mantindrà la força de vents i onades, que es perllongarà durant el da capo. Les flautes callen, potser per que en època de Bach sovint els mateixos músics eren flautistes i oboístes alhora.

El brevíssim recitatiu de contralt Wohl mir, mein Jesus spricht ein Wort (Que bé! el meu Jesús ha parlat) confirma la fi de l'angoixa i prepara la coral final, Unter deinen Schirmen (A redossa de ta valença), l'habitual entonació a capella colla parte de la segona estrofa d'un himne de Johann Franck de 1650 cantat amb una melodia Johann Crüger composta tres anys més tard.

J.M.S.

Cantata BWV 81

JESUS SCHLÄFT, WAS SOLL ICH HOFFEN?

Dominica IV Post Epiphanias

Estrenada: 30 de gener de 1724

Text: Anònim, amb fragments de l'Ev. de St. Mateu 

i un himne de Johann Franck (1650)

1. ÀRIA (Alt)

Jesús dorm, jo què faré?

Ara, estic amb l’ai al cor.

És, que veig obert, potser,

L’abisme fosc de la mort?

***

2. RECITATIU (Tenor)

Senyor! Com és que pares tant lluny?

Perquè t’amagues ara que et necessito,

Quan veig que em cau a sobre un final terrible?

Com és que la meva angoixa no torba els teus ulls 

Els quals no acostumen a dormir mai?

Tu que assenyalares amb un estel

El dret camí a uns savis conversos,

Ah, guia’m doncs, amb la claror dels teus ulls,

per aquest camí que veig ple d’esculls.

***

3. ÀRIA (Tenor)

Les ones escumoses de les torrenteres de Belial*

S’encrespen furioses.

Un cristià cal que planti cara a les onades

Quan el fueteja el brisot del decandiment,

Encara que la barrumbada 

Faci per afeblir la força de la Fe.

***

 * El Diable

4. ARIOSO (Baix)

Perquè temeu, homes de poca fe?

***

5. ÀRIA (Baix)

Asserenat mar turbulent!

Tempesta i vent, amolleu!

que he fixat un termenal,

perquè els meus fills electes

siguin guardats de tot m

***

6. RECITATIU (Alt)

Que bé! el meu Jesús ha parlat,

El meu Salvador s’ha deixondit,

Les onades de tràngol de la infausta nit

i tots els patiments, han estritllat.

***

7. CORAL

A redossa de ta valença 

He escapat de la tempesta,

Dels enemics m’he salvat.

Deixa que Satan brufoli

i l’enemic que grinyoli

Que Jesús em fa costat.

Res em fa si trona o llampa

Ni por l’avern i el pecat

Que el meu Jesús m’abrigalla.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera