14/2/21

BWV 159

El Diumenge de Quincuagèsima, que s'esdevé aproximadament 50 dies abans de la Pasqua de Resurrecció, era anomenat Dominica Estomihi a causa de les primeres paraules de la missa llatina: Esto mihi in Deum protectoremAvui en dia aquest diumenge és més conegut per ser el dia de carnaval. És també el darrer diumenge abans d'entrar a la Quaresma, període de 7 setmanes que preludia la Pasqua de Resurrecció.
De les quatre cantates que conté el BWV (22, 23, 127 i 159) n'analitzarem tot seguit la darrera, la cantata SEHET, WIR GEHN HINAUF GEN JESUSALEN BWV 159, que fou estrenada a Leipzig el 27 de febrer de 1729 amb llibret de Christian Friedrich Henrici, el col·laborador habitual de Bach en aquella época, més conegut pel pseudònim de Picander. Durant molts anys, quan l'estrena de la Passió segons Sant Mateu es datava el 15 d'abril de 1729, els investigadors entenien aquesta cantata com una mena de preludi, en ser la darrera cantata estrenada abans d'aquella i comptar amb el mateix llibretista. Aquesta idea pot seguir sent vàlida avui en dia, tot i saber que l'estrena de la Passió en realitat havia estat dos anys abans, l'11 d'abril de 1727: Aquell febrer de 1729 Bach devia estar ja immers en la reestrena de la Passió segons Sant Mateu, revisant-ne la partitura, copiant les particel·les i realitzant els assajos preliminars amb els intèrprets de cara a la reestrena de dos mesos més tard.
Les quatre cantates d'aquest diumenge tenen a la vista l'Evangeli del dia (Lluc 18, 31-43) en el qual Jesús anuncia als deixebles la seva crucifixió a Jerusalem abans de guarir un cec a Jericó. Picander, a la present cantata, es centrarà en la primera idea i iniciarà el llibret amb la Vox Christi, personificada pel baix, i el creient, encarnat pel contralt. Ambdós personatges intervenen a l'Arioso amb recitatiu que intitula l'obra: Sehet, wir gehn hinauf gen Jerusalem (Mireu! Vine, doncs, ànima meva), un audaç moviment en el qual les paraules de Jesús cantades en arioso són comentades pel creient en forma de trops recitats, revestits per les cordes.
El segon moviment, Ich folge dir nach (Jo seguiré el teu camí), és una deliciosa fusió entre un ària entonada pel contralt i una coral a càrrec del soprano reforçat per l'oboè, la qual utilitza la melodia d'aquella coral que apareix cinc vegades a la Passió segons Sant Mateu, obra de Hans Leo Hassler. Solament el baix continu acompanya els cantants, marcant aquell característic ritme àgil amb el qual Bach habitualment cerca suggerir les passes d'aquell qui segueix decididament Jesús.
El breu recitatiu de tenor Nun will ich mich (Ara, per tu) condueix a l'ària Es ist vollbracht (Tot s’ha acabat), veritable nucli conceptual i expressiu de la cantata, en la línia de l'ària d'igual títol de la Passió segons Sant Joan. Sobre un fons harmònic de les cordes, l'oboè dibuixa una meravellosa melodia (com la qualificà Andreas Bomba), que ens transporta a un clima d'èxtasi redemptor, comparable a la descàrrega d'adrenalina d'aquell qui s'acaba de salvar d'un greu perill. Aquesta és la sensació que ens vol transmetre Bach: La pau espiritual suprema que Jesús, amb el seu calvari, ha regalat al creient. Com en el cas de la seva ària homònima, a la secció central la música s'anima d'acord amb el text (Ara me'n vaig corrents a donar mercès al Jesús meu). Per acabar, destacarem la inflexió a Do menor, la tonalitat dels somnis, amb què es canta el vers Welt, gute Nacht (Món, bona nit!), una imatge, la de la mort com un somni, que Bach ens presenta en altres cantates, com ara la BWV 26.
La cantata conclou amb la coral Jesu, deine Passion (Jesús, la teva passió), antepenúltima estrofa d'un extens himne de Paul Stockmann publicat el 1633, on es versa la Passió de Crist en 35 estrofes. Interpretada senzillament a capella, tradicionalment es cantava amb una melodia anterior, composta per Melchior Vulpius l'any 1609.

J.M.S.

Cantata BWV 159

SEHET, WIR GEHN HINAUF GEN JESUSALEN

Dominica Estomihi (Quincuagèsima)

Estrenada: Molt probablement el 27 de febrer de 1729

Text: Christian Friedrich Henrici, Picander. 

Coral final extreta d'un himne de Paul Stockmann (1633).


1. ARIOSO i RECITATIU (Baix, Alt)

Mireu!

Vine, doncs, ànima meva, veus,

Cap on va el Jesús teu?

Nosaltres pugem

O, aspre camí! hi pugem?

O, paorós tossal, que em mostres els meus pecats!

Quant amarg que deu ser de pujar!

A Jerusalem.

Ai las, no hi vagis!

Que ja hi tenen a punt la teva creu,

On et dessagnaràs fins a morir;

Allí, aparien els sogalls per a assotar-te, els fuets ací;

T’espera ja la mortalla;

Ah! si et ve a contracor no hi vagis!

Si tu et fessis enrere,

Seria llavors jo qui no aniria a Jerusalem,

Ai las! aniria de pet a l’infern.

***

2. ÀRIA i CORAL (Alt, Soprano)

Jo seguiré el teu camí.

Jo vull quedar-me amb tu,

No em menystinguis!

Fins i tot, escopit i ultratjat;

A la creu, t’abraçaré,

De tu no em separaré,

Encare que se’t trenqui el cor.

No et deixaré sortir del meu pit,

Quan el teu rostre empal·lideixi

En la darrera extremitud,

I al darrer moment quan acluquis els ulls,

Aleshores acolliré el teu cos,

Dintre meu trobaràs el teu sepulcre.

En els meus braços, en el meu cor.

***

3. RECITATIU (Tenor)

Ara, per tu,

Jesús meu,

Aniré al meu racó a passar misèria;

A desgrat que el món

Es nodreixi amb el verí de la platxèria,

Les meves llàgrimes em posaran a to

Ja res em podrà distreure

No delejaré cap il·lusió

Fins el dia que jo em pugui veure

Davant la teva Glòria, Senyor,

Fins que tu m’atorguis remença;

Aleshores sentiré el teu conhort. 

***

4. ÀRIA (Baix)

Tot s’ha acabat,

Ja no hi ha dolor,

Som redimits del nostre pecat

Per obra de Déu,

Tot s’ha acabat.

Ara me’n vaig corrents

A donar mercès al Jesús meu,

Món, bona nit i bon vent!

Tot s’ha acabat!

***

5. CORAL

Jesús, la teva passió

És per a mi joia plena,

Tes nafres, escarnis i assots,

Són mannà que el meu cor alena;

La meva ànima va sobre roses

Perquè ara tinc per cosa certa,

Aquell raconet meu dalt del Cel 

Que guanyaré en recompensa.


Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera



Cap comentari: