BWV 73

Fins a quatre cantates ens han arribat destinades al Tercer Diumenge després d'Epifania, que són les BWV 72, 73, 111 i 156. I de les quatre serà la BWV 73 HERR, WIE DU WILLT, SO SCHICKS MIT MIR la que tot seguit analitzarem.

Es conserva a Leipzig un document de l'any 1724 que conté una sèrie de textos litúrgics d'autor desconegut per a diverses festivitats hivernals, que van des del Segon Diumenge d'Epifania fins a la Festa de l'Anunciació. Hi apareixen, per aquest ordre, els llibrets de les cantates BWV 155, 73, 81, 83, 144, 181 i 22. Si hem de fer cas d'aquest document, la segona d'elles fou estrenada a l'església de Sant Nicolau, al matí del diumenge 23 de gener de 1724.

L'Evangeli del dia (Mt 8, 1-3) narrava la curació d'un leprós que s'atansà a Jesús dient Senyor, si vols, em pots purificar. Aquesta submissió a la voluntat divina és portada fins a l'extrem pel llibretista qui, en una imatge recurrent en l'obra de Bach, presenta fins i tot la mort com un fet que cal assumir amb serenor, car obeeix al designi de l'Altíssim i representa el trànsit cap al seu reialme.

Arrenca la cantata amb la fantasia coral que la intitula, tot i que no estem davant d'una de les Cantates Corals del segon any de Bach a Leipzig: Herr, wie du willt, so schicks mit mir (Senyor, fes de mi, el que en vulguis). Es construeix amb la primera estrofa d'un himne de Kaspar Bienemann de 1582 cantada amb una melodia molt anterior, apareguda al cançoner de Wittemberg l'any 1529. Entre els versos, s'intercalen trops de tenor, baix i soprano amb les seves pròpies melodies, un recurs que trobem en altres cantates. La unitat no es malmet en cap moment gràcies al ritornello orquestral, omnipresent a tota la peça. A la versió de 1724 l'orquestra compta amb una trompa que, en una revisió posterior, fou substituïda per l'orgue solista.

El segon moviment serà l'ària de tenor Ach senke doch den Geist der Freuden (Ah, fes entrar al meu cor), en la qual destaca la florida partitura de l'oboè, en consonància amb les joioses vocalitzacions sobre termes tals com Freuden o Freudigkeit (alegria). Wanken (trasbals) es musica amb una sèrie de notes sincopades mentre que  Zaghaft (por) és cantada amb 40 semicorxeres, sovint repetides.

El moviment central de la cantata és el seu únic recitatiu, destinat al baix i titulat Ach, unser Wille bleibt verkehrt (Ah! La nostra voluntat com s'erra) que té per missió preparar l'ària, també de baix, Herr, so du willt (Senyor, si és el teu voler). Estarem davant d'una obra mestra d'expressivitat, que arrenca de manera inusual amb el cantant tot sol, al qual immediatament s'afegiran les cordes, que al llarg de la peça confeccionaran el coixí harmònic sobre el qual la veu humana desgranarà el text talment fossin sospirs fins que, en cert moment, aparegui el tan bachià recurs de suggerir el toc de campanes amb el pizzicato de les cordes.

La cantata conclourà amb la coral Das ist des Vaters Wille (Aquesta és la voluntat del Pare). Es tracta d'una senzilla entonació a capella de la darrera estrofa d'un himne de Ludwig Helmbold de 1563 que en realitat és una variant de la Gran Doxologia, en la qual es lloa el Pare, el Fill i l'Esperit Sant.

J.M.S.

Cantata BWV 73

HERR, WIE DU WILLT, SO SCHICKS MIT MIR

Dominica III Post Epiphanias

Estrenada: 23 de gener de 1724

Text: Anònim, basat en un himne de Kaspar Bienemann (1582) 

i una coral de Ludwig Helmbold (1563)

1. CORAL & RECITATIU (Tenor, Baix, Soprano)

Senyor, fes de mi, el què en vulguis 

En la vida i en la mort!

Tenor

Ah, Ai las! 

Fins quan caldrà que sofreixi!

La meva vida és com l’ase dels cops,

Car, la misèria i els maltrets

M’han de turmentar mentre visqui,

I seguiran fins la mort les meves desgràcies.

Només Tu ets la meu anhel,

Senyor no deixis que em perdi!

Baix

Tu ets el meu Salvador, empar i refugi,

Tu comptes les llàgrimes dels afeixugats

I fas que la seva esperança no s’esberli

Com una canya trencadissa.

I ja que m’has preferit a mi

Diguem, doncs, paraules de conhort i joia! 

Si més no serva’m en la teva Gràcia

Però que es faci com tu vulguis, dóna’m paciència,

Perquè, el  què tu vols és el millor. 

Soprano

El teu voler, en efecte, és com un llibre tancat,

Del que la saviesa dels homes no en sap res;

La bona sort ens sembla, de vegades, una desventura,

Un càstig, un flagell despietat.

El repòs, al que ens has destinat

Amb el somni de la mort

és com l’avantsala de l’infern.

Però, que el teu Esperit ens alliberi de l’error

I ens faci veure que el teu voler per a nosaltres és bo. 

Senyor, com tu vulguis!

***

2. ÀRIA (Tenor)

Ah, fes entrar al meu cor

El teu Esperit Gloriós!

Sovint l’alegria i l’esperança

Trasbalsen la meva ànima malalta

I tinc por.

***

3. RECITATIU (Baix)

Ah! la nostra voluntat com s’erra,

ara valenta, ara descoratjada,

no vol ni sentir parlar de la mort.

Només aquell cristià que coneix l’Esperit Diví

Sap com fer-se a la voluntat de Déu

I diu:

***

4. ÀRIA (Baix)

Senyor, si és el teu voler,

Que em burxi el flagell de la mort,

Fins l’últim bleix del meu cor,

Si és que el meu clam no val res.

Senyor, si és el teu voler,

Fes que el meu infeliç cos

Sigui un puny de cendra i pols,

Ganyota del vici infest.

Senyor, si és el teu voler,

Quan campanegin ma mort

Oiré el seu toc, com si res:

Puix serà el fi dels meus plors,

Senyor, si és el teu voler.

***

5. CORAL

Aquesta és la voluntat del Pare,

Aquell qui ens ha creat;

El seu Fill ens dóna a balquena

Compadiment i bonesa;

I l’Esperit Sant Déu

Que ens condueix a la Fe

I ens mena al regne del Cel.

Per ells, glòria, honor i lloança!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera