BWV 153

A més de la cinquena cantata de l'Oratori de Nadal BWV 248, resten al catàleg dues cantates més per a aquell diumenge que pot aparèixer entre Cap d'Any i Reis, denominat a la litúrgia luterana de temps de Bach el Diumenge després de la Festa de la Circumcisió de Crist. Són les BWV 58 i la que tot seguit analitzarem, la cantata BWV 153 SCHAU, LIEBER GOTT, WIE MEINE FEIND, escrita durant el primer Nadal de Bach a Leipzig, ciutat on l'obra fou estrenada el 2 de gener de 1724 enmig d'un allau d'obres presentades gairebé en dies successius entre el 25 de desembre i el Primer diumenge després d'Epifania. En aquells 16 dies, Bach oferí 7 cantates (totes de nova factura excepte una) a més del Sanctus en Re Major i la primera versió del Magnificat. Una feinada aclaparadora.

Les lectures del dia glosaven el patiment del cristià primitiu, començant per la fugida a Egipte de la Sagrada Família escapant d'Herodes. Aquestes imatges inspiren el llibret, procedent de vàries fonts bíbliques i d'un autor desconegut que bé podria ser el mateix de les cantates BWV 40 i 64, estrenades pocs dies abans. Les exigències vocals i instrumentals són modestes, sens dubte per a rebaixar la fatiga que devien acumular els intèrprets de què disposava Bach enmig d'aquella marató interpretativa. Serveixi d'exemple que, fet molt remarcable, ni tan sols es requereixin instruments de vent.

La cantata sorprèn amb un inici ben inusual: Una coral tractada simplement a capella, cas pràcticament únic en la producció de Bach. El text és obra de David Denicke i la melodia és anònima, apareixent per primer cop a l'Enchiridion d'Erfurt l'any 1524. Aquesta coral intitula la cantata: Schau, lieber Gott, wie mein Feind (Mira el meus enemics, Déu estimat).

Seguirà un breu recitatiu de soprano titulat Mein liebster Gott, ach lass dichs doch erbarmen (O Déu meu estimat, compadeix-te, doncs, de mi), el qual donarà pas a l'ària Fürchte dich nicht, ich bin mit dir (No temis, jo estic amb tu), dictum bíblic (Isaïes 41, 10) que com és habitual es destina a la veu del baix. Orquestrada solament amb el baix continu, gairebé es podria rebaixar a arioso. Bach tornaria a musicar aquest text l'any 1726 al motet BWV 228.

El quart moviment serà el recitatiu de tenor Du sprichst zwar, lieber Gott, zu meiner Seelen Ruh (Déu meu, el que em dius per alleujar-me l'ànima), en el qual destaquen tres moments: El primer, la descripció musical dels arcs tibants esmentats al vers  Ihr Bogen wird auf mich gespannt. El segon, el tractament en arioso del vers Ich soll von ihren Händen sterben. I el tercer, la declamació desesperada del darrer vers implorant la salvació.

Arribarà tot seguit la coral Und ob gleich alle Teufel (Per més que tots els dimonis), la qual resultarà familiar als amants de Bach: Es tracta d'aquella melodia recurrent a la Passió Segons Sant Mateu, adaptada ara a la cinquena estrofa d'un himne de Paul Gehrard de 1653. Una melodia de Hans Leo Hassler d'origen profà que apareix en diverses obres Bach a banda de la Passió, ja que fou de seguida utilitzada en diversos textos d'església.

Acabaria aquí el que seria una primera part de la cantata, tot i que Bach no ho indiqui expressament. La segona part arrencarà amb la intensa ària de tenor Stürmt nur, stürmt, ihr Trübsalswetter (Retruny, retruny ara, fatic tempestós), la qual presenta als seus primers compassos un cert aire d'obertura francesa. Desplegant les cordes en ple, Bach ens transporta a un escenari dantesc que només es relaxa a la secció central la qual però, continua exigint un gran virtuosisme al cantant.

Al recitatiu de baix Getrost! mein Herz (Som-hi! Cor meu) segueix la voluntat descriptiva de l'ària anterior, exemplificada en l'esment d'Herodes, el terme Flüchting (fugitiu) o la declamació en arioso del tram final.

Les cordes tornaran a protagonitzar la darrera ària de la cantata, però ara en un clima molt més reposat i elegant: Soll ich meinen Lebenslauf (Si cal que em passi la vida), destinada al contralt i a ritme de minuet, desemboca en un allegro dominat per la vocalització de fins a 12 compassos sobre el terme ewigen Freude (etern alegrament). És el discurs habitual de les cantates de Bach que s'inicien en un clima pessimista i desemboquen en la confiança redemptora.

Aquest ambient positiu es referma a la coral final, Drum will ich, weil ich lebe noch (Per tant, mentre visqui portaré), simple entonació a capella de les tres darreres estrofes d'una coral de Marti Moller que també inspira les cantates BWV 58 i BWV 3.

J.M.S.

Cantata BWV 153

SCHAU, LIEBER GOTT, WIE MEINE FEIND

Dominica post Festo Circumcisionis Christi

Estrenada: 2 de gener de 1724

Text: Anònim, amb fragments d'himnes de teòlegs alemanys 

(Nos. 1, 5, 9) i del profeta Isaíes (Nº 3).

1. COR

Mira els meus enemics, Déu estimat,

Amb els qui mai paro de combatre,

Tenen tanta astúcia i braó, 

Que amb un no res m’abaten!

Senyor, si la teva gràcia no em fa costat,

El dimoni, la carn i el món

A l’acte em faran caure en pecat.

***

2. RECITATIU (Alt)

O Déu meu estimat, compadeix-te, doncs, de mi,

Ajuda’m, ajuda’m pobre de mi, Ai las!

Ací visc entre udols de llops i dracs,

I ells amb llur despit i ràbia

Volen, en un ai,

Donar-me el cop de gràcia.

***

3. ÀRIA(Baix)

No temis, jo estic amb tu. 

No et rendeixis, jo sóc el teu Déu; 

jo sóc la teva força i t’ajudaré amb mà recta, 

mà de justícia. 

***

4. RECITATIU (Tenor)

Déu meu, el què em dius per alleujar-me l’ànima

Segur que em dóna consol en el meu patiment.

Però, ai las, les meves llatzèries,

Dia rere dia, van creixent,

Doncs, són molts els meus enemics,

Tenen la meva vida a tret,

Amb llurs arcs tibants contra mi,

M’encaren les fletxes i em volen desfer,

Estic llest, moriré a les seves mans;

Déu meu! Tu ja saps el què em fa falta,

Tot el món és per a mi un martiri infernal;

Ajuda’m, Ajut meu, ajuda’m! salva’m l’ànima!

***

5. CORAL

Per més que tots els dimonis

No et deixin ni respirar

Déu, d’això no hi cap dubte,

Jamai enrere es farà;

Car tot el què ell es proposa

Tot allò què ell vol que sia

És que es faci tota cosa

Segons sa volença i guia.

***

6. ÀRIA (Tenor)

Retruny, retruny ara, fatic tempestós,

Va, inundeu-me, barrumbades!

Caleu flames de dissort 

Damunt meu totes plegades,

Enemics meus, podeu torbar el meu repòs,

Però, Déu m’ha promès de paraula:

Jo sóc el teu refugi, sóc el teu Salvador. 

***

7. RECITATIU (Baix)

Som-hi! Cor meu

Suporta el dolor,

No deixis pas que la teva creu et doni mal cor!

Déu ja t’aixecarà l’esperit

Quan arribi el moment;

Jesús, el seu estimat fill,

Tot just, un infant de bolquers,

Passà també un gran neguit

Quan el tirà Herodes furiós

Amb el seu puny assassí

Ventava amenaces de mort! 

Ja esdevingué un fugitiu!

Tot just arribat al món

Per tant, consola’t amb Jesús

I creu en ell de tot cor:

Doncs, aquells qui amb Crist han sofert

Amb ell fruiran del Regne del Cel.

***

8. ÀRIA (Alt)

Si cal que em passi la vida

Sota la creu i l’endurança,

Sé que al cel tot s’ha d’acabar.

Allí tot són crits de gaubança,

Allí el meu Jesús canviarà el sofriment

Pel beat gaudi, per l’etern alegrament. 

***

9. CORAL

Per tant, mentre visqui portaré

La meva creu, joiós, rere teu;

Fes que estigui a punt, Déu meu, 

Que em valgui pel millor, tostemps!

Ajuda’m a agafar el bon camí

Per acabar bé el meu viatge

Guarda’m del pecat d’ultratge

Àdhuc la carn i sang reprimir!

Guarda el meu cor, en la fe, pur

Viuré i moriré, per tu només;

Jesús, conhort meu, ou el meu deler,

O Salvador meu, ja vull ser amb tu!

Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera