BWV 74

La Pentecosta (Pasqua Granada o Segona Pasqua) s'escau uns 50 dies després de la Pasqua de Resurrecció i celebra el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols. Juntament amb Nadal i la Pasqua de Resurrecció, era una de les tres grans festivitats que l'església luterana de temps de Bach celebrava en tres dies successius. Per al primer d'ells, el Diumenge de Pentecosta, conserva el catàleg les cantates BWV 172, 59, 74 i 34 per ordre cronològic, de les quals avui analitzarem la cantata BWV 74 WER MICH LIEBET, DER WIRD MEIN WORT HALTEN, una grandiosa obra repleta de meravelles que, com veurem, es pot considerar una ampliació de la BWV 59, d'idèntic títol i estrenada l'any 1723, segurament la primera cantata estrenada per Bach com a Kantor de Sant Tomàs de Leipzig.

Va ser el 20 de maig de 1725 quan Bach presentà en aquella ciutat la cantata BWV 74, basada en un text de la poetessa Marianne von Ziegler, de la qual utilitzà nou llibrets la primavera d'aquell any. Com és habitual, el text de Ziegler s'inicia amb una cita evangèlica (Joan 14, 23) que, per casualitat, ja havia encapçalat el llibret de la cantata BWV 59, obra d'Erdmann Neumeister. És molt probable que, tractant-se del mateix versicle, decidís Bach aprofitar aquell material musical. A la versió anterior l'havia concebut com un duet de soprano i baix, ara el convertirà en un cor de grans dimensions, molt més adient a la solemnitat que la festivitat requereix. Amb la participació de tota l'orquestra, trompetes i timbales incloses, el resultat és un moviment realment imponent.

De la cantata BWV 59 prové també l'ària de soprano Komm, komm, mein Herze steht dir offen (Vine, vine, el meu cor t'és obert), on constituïa el quart moviment i estava destinada al baix acompanyat pel violí. Ara, la tonalitat serà transportada de Do Major a Fa Major i el violí serà substituït per l'oboè da caccia. Això, i el seu ritme reposat, li confereixen una dolça pàtina de serenor i pau espiritual.

El recitatiu de contralt Die Wohnung ist bereit (La Llar està a punt) dóna pas a l'ària Ich gehe hin und komme wieder zu euch (Me'n vaig, però tornaré a vosaltres), en la qual el baix encarna el seu paper habitual de Vox Christi, car el text és un dictum, una frase de Jesús extreta de nou de l'Evangeli de Sant Joan. Ens trobem davant la primera peça extraordinària d'aquesta cantata, ja que demostra la sublim capacitat de Bach per a transformar en música allò que suggereix el text, ni que sigui amb uns mitjans reduïts al mínim: El cantant només serà acompanyat del baix continu, però en el seu ritme podem veure la simbologia de les passes accelerades tan habitual en Bach, representant el me'n vaig que diu el text. Aquest Ich gehe gin (Me'n vaig) serà cantat sempre amb un gir ascendent, mentre que und komme wieder zu euch (però tornaré a vosaltres) ho serà amb un de descendent. També destaquen les virtuoses vocalitzacions sobre so würdet ihr euch freuen (us en alegraríeu).

Aquesta alegria es desborda a l'ària següent, Kommt, eilet, stimmet Sait und Lieder (Veniu, afanyeu-vos, féu sonar les cordes i canteu), una celestial ària a càrrec del tenor amb tota la corda desfermada, llençada a un èxtasi de joia i optimisme. Els termes importants són degudament recalcats: Una nota imperativa sobre kommt (veniu!), una rauxa de fins a 48 notes sobre eilet (afanyeu-vos) i un gran gir ascendent sobre hochgelobte (glorigficat). A la secció central, la menció al dimoni enfosqueix subtilment l'ambient, mentre que una extensa nota sobre glaub (crec) simbolitzarà la constància de la Fe.

Aquest enlluernant clima de joia cessa al recitatiu següent, Es ist nichts Verdammliches an denen (No hi ha condemnació possible), en tractar-se d'una nova cita evangèlica a càrrec del baix, ara sustentat per oboès i que donarà pas al penúltim moviment, l'ària de contralt Nichts kann mich erretten (Res no podrà salvar-me), que com veurem mereixeria una entrada sencera per a ella sola.

No hi ha dubte que estem davant d'una de les àries més extraordinàries de Bach, en la qual el simbolisme de la música respecte al text arriba potser a la seva màxima expressió. Bach ens transporta al mateix Infern, on les ànimes encadenades són sotmeses a suplicis insuportables dels quals només podran escapar gràcies al sacrifici de Jesús. 

Per a començar, al llarg de tot el moviment la victòria de Crist sobre sobre Satanàs és suggerida o, més ben dit, subjau en el seu to marcadament marcial, gairebé de batalla.

A més, divideix Bach l'orquestra en tres blocs: El baix continu, les cordes i els oboès. Els dos darrers s'aniran succeint en la descripció primer de les cadenes infernals (mitjançant els acords trencats dels oboès i els ràpids girs de les cordes) i després, del dolor insuportable dels turments amb un esfereïdor acord sostingut in crescendo que posa els pèls de punta. A la secció central, més moderada, destacaran les seccions en tresets amb les quals s'expressa el riure, a més de certes llambregades que, potser, al·ludeixen als llampecs que segons els evangelis acompanyaren la crucifixió de Jesús.

Aquest espectacle musical conduirà a la coral Kein Menschenkind hier auf der Erd (Cap criatura humana aquí, a la Terra), on es canta la segona estrofa d'un himne de Paul Gerhardt amb una melodia profana adaptada a l'església a Nürnberg l'any 1534. La trompeta doblarà els sopranos, mentre que la resta d'instruments acompanyaran les veus segons la tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 74
WER MICH LIEBET, DER WIRD MEIN WORT HALTEN (II)
Feria I Pentecostes
Estrenada: 20 de maig de 1725
Text: Marianne von Ziegler

1. COR 
Aquell qui m'estimi mantindrà la meva Paraula
I el meu Pare l'estimarà,
I vindrem a Ell
I en Ell farem la nostra Llar.
***
2. ÀRIA (Soprano)
Vine, vine, el meu cor t'és obert;
Ah, fes-ne casa teva!
T'estimo, per tant haig d'esperar
Que la teva Paraula vingui a mi,
Car qui et busca, tem, estima i lloa
És grat al Pare.
No dubto pas que seré escoltat
 Podent així consolar-me en Tu.
***
3. RECITATIU (Alt)
La Llar és a punt:
Has trobat un Cor destinat només a Tu.
Així doncs, no em facis pensar
Que podries abandonar-me:
Ah! Mai, mai deixaré que això passi!
***
4. ÀRIA (Baix)
Me'n vaig, però tornaré a vosaltres.
Si m'estiméssiu, us en alegraríeu.
***
5. ÀRIA (Tenor)
Veniu, afanyeu-vos!
Féu sonar les cordes i canteu
Tonades d'Alegria i Joia!
Si ha de marxar, tornarà
El Glorificat Fill de Déu.
Satanàs, mentrestant, provarà
De causar-nos la perdició,
Però això no em preocupa
Per que crec en Tu, Senyor.
***
6. RECITATIU (Baix)
No hi ha condemnació possible
Per aquells que són en Crist Jesús.
***
7. ÀRIA (Alt)
Res no podrà salvar-me
De les cadenes infernals
Més que la teva sang, Jesús.
El teu Martiri, la teva Mort
Fan de mi el teu Hereu:
Me'n ric, de la fúria (de Satanàs).
***
8. CORAL
Cap criatura humana aquí, a la Terra,
És digna d'aquests nobles dons,
En nosaltres no hi ha mèrit.
Aquí només compten l'Amor i la Gràcia
Que Crist ens ha guanyat
A través de la penitència i l'expiació.

Traduïda per Josep-Miquel Serra