BWV 68

Tres dies successius dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres principals festivitats del calendari: Nadal, Pasqua i Pentecosta. Per al segon dia de Pentecosta conserva el catàleg les cantates BWV 68, 173 i 174, de les quals serà la primera la que tot seguit mirarem de conèixer una mica millor.

Entre el 29 d'abril i el 27 de maig de 1725 posà Bach en música nou cantates de la poetessa lipsienca Christiane Mariane von Ziegler, a la qual devia conèixer personalment, i de la qual mai més utilitzà cap llibret. Una d'aquestes cantates fou la titulada ALSO HAT GOTT DIE WELT GELIEBT, catalogada amb el BWV 68 i que s'estrenà a Leipzig el dilluns 21 de maig de 1725. Presenta una estructura simètrica en la qual dos cors i dues àries pivoten entorn el recitatiu central.

El cor inicial que intitula la cantata (Tant estimà Déu al món) es basa en una melodia coral desconeguda, que no apareix en cap altra obra de Bach. A partir d'ella es construeix un feixuc moviment a ritme de siciliana que posa música a un himne de Salomo Liscow, paràfrasi de l'Evangeli de Sant Joan 3, 18. El cantus firmus serà encarregat als sopranos reforçats per la trompa.

El segon moviment, Mein gläubiges Herze (Creient cor meu), serà una deliciosa ària de soprano acompanyat de violoncel piccolo, amb una història ben curiosa: La seva versió primigènia es troba a la cantata BWV 208, la primera cantata profana de Bach, també coneguda com la Cantata de la cacera i que havia estat estrenada a Weissenfels l'any 1713. Allà el títol de l'ària era Weil die wollenreichen Herden. Al final del manuscrit original d'aquesta cantata, hi apareix un trio per a violí, oboè i baix continu de 27 compassos que deriva del ritornello instrumental d'aquesta ària i que fou catalogat amb el BWV 1040 com a obra autònoma. Sembla com si, donada la bellesa d'aquest ritornello, algú hagués demanat a Bach que n'improvisés una ampliació. A la cantata BWV 68, Bach afegeix una nova versió d'aquest meravellós trio a l'ària, a mode de coda, la qual cosa l'eleva a cotes encara més divines. Respecte a la versió profana, la paròdia religiosa n'amplia tant la durada com el dispositiu instrumental.

L'eix de la cantata el constitueix el recitatiu del baix Ich bin mit Petro nicht vermessen (Com Pere, no sóc presumptuós), on s'introdueixen les habituals vocalitzacions sobre termes com freude (joia). Seguirà el baix amb la següent ària, Du bist geboren mir zugute (Has nascut per a procurar-me el bé), un animat moviment a ritme de dansa campestre que també prové de l'esmentada cantata BWV 208 i on hi destaca l'acompanyament de fins a tres oboès. Aquest ambient pastoral s'explica per l'argument  de la versió profana, on l'ària era cantada per Pan, déu dels camps, els ramats i les boscúries.

La cantata no conclourà amb la coral habitual sinó amb un gran motet tractat en doble fuga: El primer motiu (Wer an ihn gläubet, der wird nicht gerichtet) s'exposa progressivament des de les veus baixes cap a les altes, mentre que el contratema (wer aber nicht gläubet, der ist schon gerichtet) ho fa des de les altes cap avall, simbologia dels escollits que pujaran al cel i dels maleïts que davallaran als inferns. A més de cordes i oboès, un cornetto i tres trombons duplicaran les veus segons la tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 68
ALSO HAT GOTT DIE WELT GELIEBT
Feria II Pentecostes
Estrenada: 21 de maig de 1725
Text: Christiane Mariane von Ziegler

1. COR
Tant estimà Déu al Món
Que ens envià son Fill.
Aquell qui a Ell s'entregui per la Fe
Viurà amb Ell eternament.
Qui cregui que Jesús ha nascut per a ell,
Mai es perdrà,
I cap dolor podrà punyir
Aquell que sigui estimat per Déu i son Fill Jesús.
***
2. ÀRIA (Soprano)
Creient cor meu,
Alegra't, canta, gaudeix:
Ton Jesús és aquí!
Fora tristesa, fora planys.
Només us vull dir
Que Jesús és a prop.
***
3. RECITATIU (Baix)
Com Pere, no sóc presumptuós,
Allò que em consola i m'omple de joia
És que Jesús no m'ha oblidat!
No només ha vingut a jutjar el món, no:
Aquesta vegada ha volgut dirimir pecats i culpes
Fent de mitjancer entre Déu i l'Home.
***
4. ÀRIA (Baix)
Has nascut per a procurar-me el bé,
Ho crec, i n'estic joiós,
Car ja n'has fet prou, per mi.
Encara que s'esquerdi el globus terraqui,
Encara que Satanàs parli contra meu,
És a Tu, Salvador meu, a qui adoraré.
***
5. COR
Qui cregui en Ell no serà jutjat
Però aquell qui no creu ja ho ha estat,
Per no haver confiat en el nom
Del Fill Unigènit de Déu.

Traduïda per Josep-Miquel Serra