BWV 183

El Dominica Exaudi, situat entre l'Ascensió i la Pentecosta, era anomenat així degut a l'introitus de la missa llatina: Exaudi, Domine, vocem meam. Per a ell conserva el catàleg solament dues cantates, de les menys conegudes del repertori i que comparteixen el mateix títol: SIE WERDEN EUCH IN DEN BANN TUN. Escrites en anys successius, la cantata BWV 44 veié la llum l'any 1724 i la BWV 183, l'any següent. Aquesta darrera serà la que avui analitzarem, una obra estrenada a Leipzig el 13 de maig de 1725.

Com la cantata BWV 44, s'inspira en l'Evangeli del dia (Joan 16,2) i forma part del grup de nou cantates que la primavera de 1725 escrigué Bach sobre textos de la poetessa Cristiane Marianne von Ziegler, conciutadana seva i amb tota seguretat coneguda, de la qual mai més posà en música cap llibret.

La poetessa habitualment inicia els seus llibrets amb un dictum o cita extreta de l'Evangeli, en aquest cas el versicle de Sant Joan abans esmentat amb el qual Bach conforma el breu recitatiu de baix (encarnació de la Vox Christi) que dóna títol a la cantata: Sie werden euch in den Bann tun (Us faran fora de les Sinagogues), un moviment que destaca pel seu singular acompanyament de quatre oboès i continu imitant el timbre d'un orgue de regalia.

El segon moviment serà l'ària de tenor Ich fürchte nicht des Todes Schrecken (El terror a la mort no em fa por), un desolador moviment amb violoncel piccolo solista, un instrument ja en desús a l'època però al qual Bach devia tenir una estima especial, ja que l'utilitza en vàries obres. Potser cercant-ne un successor, el propi Bach féu construir l'any 1724 una variant del violoncel amb 5 cordes denominat viola pomposa.

Seguirà un recitatiu del contralt acompanyat dels quatre oboès i les cordes que recorda molt a aquells corprenedors recitatius acompanyats de les passions, sobretot la de Mateu: Ich bin bereit, mein Blut und armes Leben (La meva sang i la meva pobre vida).

El penúltim moviment serà l'ària de soprano Höchster Tröster, Heilger Geist (Esperit Sant, Suprem Consol), la qual és una autèntica antagonista de l'ària anterior: Aquí la felicitat es desborda a ritme de dansa gràcies al meravellós uníson dels dos oboès da caccia (sovint reduïts a un de sol), en competició amb el primer violí. Estructurada en dues parts, la segona conclourà amb la repetició integral del ritornello inicial i no és descartable que es tracti d'una paròdia d'una obra profana escrita anteriorment.

I la cantata conclourà amb la breu coral Du bist ein Geist, der lehret (Tu ets l'Esperit que ens ensenya), cinquena estrofa d'un himne de Paul Gerhardt de 1653 cantat amb una melodia nadalenca d'origen profà. Segurament, la minsa participació coral d'aquesta cantata es deu a un intent de rebaixar l'esforç dels cantants a disposició de Bach, que en aquell mes de maig de 1725 van haver d'interpretar fins a  set cantates en vint-i-un dies. Siguem també conscients que aquesta cantata s'estrenà entremig de dues autèntiques obres mestres, les cantates BWV 128 i BWV 74, mostra del descomunal espectacle musical que desfilà en aquells dies per les esglésies de Leipzig.

J.M.S.

Cantata BWV 183
SIE WERDEN EUCH IN DEN BANN TUN (II)
Dominica Exaudi
Estrenada: 13 de maig de 1725
Text: Christiane Marianne von Ziegler, 

amb una coral final de Paul Gerhardt de 1653

1. RECITATIU (Baix)
Us faran fora de les Sinagogues,
doncs arriba l’hora, en què aquell qui us mati,
pensarà que està fent un servei a Déu.
***
2. ÀRIA (Tenor)
El terror a la mort no em fa por,
Ni m’espanta cap sofriment
Doncs, el braç de Jesús em guarda
I jo el segueixo de cor i obedient.
Si la meva vida conservar no voleu
I creieu, així, a Déu posar content
Ell ja us en donarà el trofeu
Endavant! que a mi, ja m’està bé.
***
3. RECITATIU (Alt)
La meva sang i la meva pobre vida
Per tu, Salvador meu, donaria
T'ofreno tota la meva persona;
Que el teu esperit sia amb mi, m'esperona
Mal que em pugui passar cap cosa en demesia.
***
4. ÀRIA (Soprano)
Esperit Sant, Suprem Consol,
Tu que els camins m'assenyales
Per on drecera em cal fer,
Ajuda'm en ma flaquesa,
Car, si pregant no en tinc prou
Sé que vetllaràs pel meu bé.
***
5. CORAL
Tu ets l'Esperit que ens ensenya
Per resar bé, què ens caldria;
Volem escoltar els teus precs,
I els teus cants plens d'harmonia.
Ells, cap al Cel fan drecera
Ells, hi pugen tot fent via
Fins que ens doni un cop de mà
L'únic que ens pot ajudar. 

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera