BWV 135

Tres són les cantates per al Tercer Diumenge després de la Trinitat: Les BWV 21, 135 i 177, aquesta darrera destinada tant a aquest diumenge com al següent. I serà la d'enmig la que avui revisarem, la cantata BWV 135 ACH HERR, MICH ARMEN SÜNDER, la qual fou estrenada a Leipzig el 25 de juny de 1724 dins el cicle de les cantates corals del segon any de Bach a la Cantoria de St. Tomàs. Just el dia abans, festa de Sant Joan Baptista, s'havia estrenat la cantata BWV 7, la tercera d'aquest cicle de cantates corals.

La quarta, la BWV 135, es basa en un himne de Cyriakus Schneegass de 1597, inspirat a la vegada en el Salm 6 i que no té gaire relació amb l'Evangeli del dia, que rememorava la paràbola del fill pròdig (Lluc 15,12). Amb la primera estrofa de l'himne confecciona Bach el gran motet-coral que habitualment obre les cantates d'aquest tipus. Tota l'arquitectura reposa sobre una melodia en origen profana que l'any 1601 publicà Hans Leo Hassler amb el títol Mein Gemüt ist verwirret (La meva ment està confosa). Aviat fou adaptada a l'ús religiós amb diferents textos i apareix en altres obres de Bach, sense anar més lluny a la Passió Segons Sant Mateu. La melodia del coral o cantus firmus va a càrrec dels baixos doblats pel continu amb trombó, mentre que les altres veus teixeixen l'habitual xarxa polifònica. Tot això sobre un pesarós tema dels oboès i les cordes que vol  representar el remordiment del pecador i el temor davant el judici diví, ben explícit al títol de la cantata: Ach Herr, mich armen Sünder (Ai Senyor, sóc un pobre pecador).
Resulta curiós el fet que en les quatre primeres cantates del cicle coral el cantus firmus del cor inicial anés descendint per totes les veus: A la cantata BWV 20 l'entonen els sopranos, a la BWV 2 els contralts, els tenors a la BWV 7 i els baixos a la BWV 135.

El segon moviment, Ach heile mich, du Arzt der Seelen (Ai las, dóna’m remei, metge de l’ànima), és un recitatiu del tenor que compara el plor amb una torrentada i fa tremolar la veu sobre el terme Schrecken (por). Seguirà el tenor amb l'ària Tröste mir, Jesu, mein Gemüte (Jesús, dóna consol al meu esperit), dolç moviment protagonitzat pels dos oboès en gran contrast entre la seva jocosa partitura  i la del tenor, que caurà un interval de sèptima quan es faci referència a la mort (Tod) tot i que, en contrast, el terme erfreu (somriure) també serà vocalitzat de manera adient.

El recitatiu de contralt ch bin von Seufzen müde (Estic abatut de tant plorar) donarà pas a l'enèrgica i punyent ària del baix Weicht, all ihr Übeltäter (Tots enrere, gent dolenta), moviment a càrrec de les cordes en ple on destacaran les vocalitzacions sobre termes com Weich (Enrere!) o el "Sol del goig" (die Freudensonne wieder scheinen). Sense dubte és una de les àries més apassionades de Bach, que ens conduirà a la senzilla coral final, on s'entona a capella la darrera estrofa de l'himne que ha inspirat tota la cantata. Aquí es mostrarà de manera diàfana la melodia esmentada al principi, que apareix fins a cinc vegades a la Passió Segons Sant Mateu i és brillantment revestida al cor final de l'Oratori de Nadal.

J.M.S.

Cantata BWV 135
ACH HERR, MICH ARMEN SÜNDER
Dominica 3 Post Trinitatis
Estrenada: 25 de juny de 1724
Text: Anònim, basat en un himne de Cyriakus Schneegass de 1597.

1. COR
Ai Senyor, sóc un pobre pecador,
No em condemnis amb la teva ira,
Amolla, doncs, ton gran furor,
Altrament estaré del tot perdut.
A Senyor, si em donessis el perdó
I et compadissis dels meus pecats
Podria viure eternament,
Em desfaria dels infernals turments.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Ai las, dóna’m remei, metge de l’ànima
Que estic molt malalt i esmarrit;
És tan gran la meva desgràcia
Que es poden comptar tots els meus ossos,
La meva angoixa i la meva creu, m’abaten;
El meu semblant
És negat de llàgrimes
Que com una torrentada s’escolen
Per les meves galtes.
La meva ànima es sobresalta i tremola de por
Ai Senyor, quan de temps em caldrà esperar?
    *** 
3. ÀRIA (Tenor)
Jesús, dóna consol al meu esperit,
Altrament, m’esbalçaré en la mort,
Ajuda’m, ajuda’m amb el teu bon cor
A fer sortir l’ànima d’aquest neguit!
Doncs, tot és silenci en la mort,
Perquè allí ningú et té present.
Jesús estimat, si tu ho vols,
Tornaràs a fer la meva faç somrient!
***
4. RECITATIU (Alt)
Estic abatut de tant plorar,
La meva ànima no té ni esma ni vigor,
Ja que tota la santa nit
Sense pau ni repòs pel meu esperit
Jac amarat de llàgrimes i suor.
Em mor d’esglai i les penes cada dia em fan més vell;
Car la meva angoixa no té aturador.
***
5. ÀRIA (Baix)
Tots enrere, gent dolenta,
Que el meu Jesús em sustenta!
Ell, després dels plors i els sanglots,
Ha fet sortir resplendent el sol del goig
Ja s’estritlla la tempesta de l’amargor,
Tots els enemics cauran de sobtada
Els seus dards faran el camí de tornada.
***
6. CORAL
Alabat sia el tron celestial
Amb glòria i lloança gran.
Al Pare i al Fill
I també, amb igual faisó,
Al Sant Esperit dem honor
Qui per tota l’Eternitat,
Vol fer-nos mereixedors
De l’eterna felicitat.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera