BWV 177

Tres cantates conserva el catàleg per al Quart Diumenge després de la Trinitat, que són les BWV 185, BWV 24 i la que avui tractarem, la cantata BWV 177 ICH RUF ZU DIR, HERR JESU CHRIST.

Estrenada a Leipzig el 6 de juliol de 1732, és una cantata molt tardana sobre la que no hi ha dubtes, car la data d'estrena consta al manuscrit de la ploma del propi Bach. Estem davant d'una d'aquelles cantates corals de la segona generació, diferents d'aquelles del cicle de cantates corals que Bach composà durant el seu segon any a Leipzig. Aquestes cantates corals posteriors acostumen a posar en música totes les estrofes de la coral íntegrament, mentre que les del primer cicle només utilitzaven literalment la primera i la darrera estrofes, mentre que la resta eren lliurement reelaborades.

Aquestes cantates corals posteriors a 1730 semblen haver estat escrites per a completar els forats que havien deixat als cicles de 1724, 1725 i 1726 els diumenges que havien coincidit amb alguna festivitat de grau superior. Efectivament, el Quart Diumenge després de la Trinitat de 1724 havia coincidit amb la Visitació de María, festivitat que prevalia sobre el diumenge ordinari i per a la qual composà Bach la cantata BWV 10. Aquell forat al calendari doncs, seria esmenat l'any 1732 amb la cantata BWV 177. Les cantates BWV 112 i 129 semblen obeir a un propòsit semblant.

Una curiositat sobre el llibret és que, segons consta en un document descobert l'any 1971 per Wolf Hobohm, el text fou posat en música a Leipzig en el Tercer Diumenge després de la Trinitat de 1725, però la música no podia ser de Bach, ja que en aquelles setmanes sabem del cert que s'interpretaren un seguit de cantates d'altres autors. Bach devia recuperar doncs el llibret per a musicar-lo ell mateix uns anys més tard.

La coral posada en música és una obra en cinc estrofes de Johann Agricola, qui la publicà cap al 1530 inspirant-se en la lectura del dia, el Sermó de la Muntanya tal com el relata Sant Lluc. La primera estrofa conforma el cor inicial de la cantata, que li dóna títol: Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ (Et prego, Senyor Jesucrist). Es tracta d'un gegantí cor de 286 compassos amb totes les característiques de les cantates corals de Bach: Una introducció orquestral ens presenta un concertant sobre el qual les veus del cor aixequen una enorme estructura polifònica coronada per la veu dels sopranos entonant el cantus firmus, la melodia de la coral. El dispositiu instrumental consta de dos oboès, tres veus de corda, violí solista (de gran importància) i baix continu.

A continuació arriben tres àries consecutives car la cantata no té recitatius, en ser aquests de mala adaptació a les estrofes d'una coral, molt més adients a la seva conversió en àries o cors. És curiós observar com els mitjans posats en joc en aquestes tres àries van augmentant progressivament, així com el fet que l'arrencada del tema vocal de les tres és una derivació (paràfrasi melòdica) de la melodia de la coral que inspira la cantata.

La primera ària és la titulada  Ich bitt noch mehr, o Herre Gott (Quelcom més et suplico, Senyor Déu), encomanada a la veu de contralt acompanyada solament del baix continu. Destaca la vocalització de 57 notes sobre geben (donar) o la de 23 sobre alles (tot).

La segona ària s'encomana a la veu de soprano acompanyada d'oboè da caccia i es titula Verleih, dass ich aus Herzensgrund (Fes que de tot cor). Es tracta d'un extens moviment amb una elaborada estructura mètrica.

I la tercera ària, Laß mich kein Lust noch Furcht von dir (Cap Plaer ni cap Temor), presentarà un dispositiu únic en tot el corpus cantatístic de Bach, que hi indica expressament la participació d'un violino concertante i un fagotto obligato, sumats al tenor i el baix continu. Podrem aquí gaudir del fagot, instrument habitualment integrat a la línia del baix continu, en un paper destacat que recorda al de l'ària Venti, turbini del Rinaldo de Händel. El resultat és una música excepcionalment positiva que només s'enterboleix quan al darrer tram es fa referència a la mort (sterben).

La cantata conclou amb la darrera estrofa de la coral d'Agricola cantada amb una melodia que sembla ser obra de Joseph Klug, qui la inclou en un recull de l'any 1535. Bach hi introdueix certes ornamentacions a càrrec dels oboès i el violí primer.

J.M.S.

Cantata BWV 177
ICH RUF ZU DIR, HERR JESU CHRIST
Dominica 4 Post Trinitatis
Estrenada: 6 de juliol de 1732
Text: Un himne de Johann Agricola escrit cap al 1530

1. COR
Et prego, Senyor Jesucrist,
T'imploro, escolta el meu Lament.
Concedeix-me la Gràcia en aquest moment,
No em deixis defallir.
La veritable Fe, Senyor,
Crec que vas voler mostrar-me
Per a viure-hi,
Per a ajudar els altres,
Per a seguir clarament la teva Paraula.
***
2. ÀRIA (Alt)
Quelcom més et suplico, Senyor Déu,
Que sense dubte em concediràs:
Guarda'm de caure en el Ridícul,
Dóna'm ensems l'Esperança
Que quan hagi de marxar d'aquí
Podré confiar en Tu
I no només construir
Sobre els meus actes:
Si no és així, me'n penediré eternament.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Fes que de tot cor
Perdoni els meus enemics.
Perdona'm també ara a mi,
I concedeix-me una nova Vida,
Que la teva Paraula sigui la meva substància,
L’aliment de la meva Ànima,
Que em mantingui ferm
Quan s'escaigui una desgràcia
Capaç de fer-me extraviar.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Cap Plaer ni cap Temor
M’allunyaran de Tu en aquest Món!
Concedeix-me Constància fins al final,
És només a les teves mans,
A qui se la concedeixes, no ho fas en va:
Ningú pot heretar o aconseguir
Per les seves obres la teva Gràcia,
Que ens salva de la Mort.
***
5. CORAL
Sóc immers a la batalla i resisteixo:
Ajuda, Senyor Crist, al feble!
M'aferro solament a la teva Misericòrdia,
Tu pots fer-me més fort.
Si ara arriba la temptació, Senyor,
Protegeix-me de no caure-hi.
Tu pots contenir-la,
Fent que no em sigui perillosa:
Sé que no deixaràs que això passi.

Traduïda per Josep-Miquel Serra