12/5/18

BWV 44

El setè Diumenge de Pasqua, que venia després de la Festa de l'Ascensió, era denominat Dominica Exaudi per l'església luterana, degut a l'introitus de la missa llatina. Per a ell conserva el catàleg solament dues cantates, de les menys conegudes del repertori i que comparteixen el mateix títol: SIE WERDEN EUCH IN DEN BANN TUN. Escrites en anys successius, la cantata BWV 44 veié la llum l'any 1724 i la BWV 183, l'any següent. Serà la primera de les dues la que tot seguit mirarem de conèixer una mica millor.
Estrenada a Leipzig el 21 de maig de 1724, la cantata BWV 44 és una de les darreres del primer any de Bach a la Cantoria de St. Tomàs. El llibretista, anònim, es basa en les lectures del dia i utilitza dos versicles de l'Evangeli de St. Joan (Jn. 16,2) per a confeccionar els dos primers moviments de la cantata en forma de dictum o cita bíblica. Habitualment, tals versicles evangèlics són entonats pel baix en solitari, encarnació de la Vox Christi. En aquesta ocasió però, el primer serà convertit en un duet per a baix i tenor i el segon, en un cor. És aquest un esquema molt freqüent en les cantates de Telemann, l'altra gran figura musical d'Alemanya en temps de Bach, un cop establert Händel a Anglaterra.
El duet inicial intitula la cantata: Sie werden euch in den Bann tun (Us expulsaran de les Sinagogues).
Es tracta d'un feixuc concertant d'oboès i baix continu amb fagot, de gran  tècnica contrapuntística, que ens introdueix en un ambient de patiment i desconsol. Aquest moviment enllaça amb el segon, el cor Es kömmt aber die Zeit, dass, wer euch tötet, wird meinen (I arribarà el dia en què aquell qui us mati), una construcció de gran expressivitat, estructurada en blocs independents d'homofonia i contrapunt sumats a contrastos de fortes i pianos que en realcen extraordinàriament el dramatisme, com quan s'entona la paraula töten (matar).
Seguirà l'ària de contralt Christen müssen auf der Erden (El cristians han de ser a la Terra), deliciosa peça protagonitzada per l'oboè i estructurada en les tres seccions habituals de les àries  da capo. A continuació serà el tenor qui entonarà la coral Ach Gott, wie manches Herzeleid (Ah, Senyor! quantes inquietuds), acompanyat solament del continu, en el qual apareixerà fins a set vegades un tema derivat del de la coral Ach Gott, wie manches Herzeleid, obra de Martin Moller, la qual també apareix a les cantates BWV 3 i 58.
El cinquè moviment és l'únic recitatiu de la cantata i va encomanat al baix. Aquest recitatiu juraria que l'he sentit, nota per nota, en alguna altra obra de Bach, segurament amb una lletra diferent. Però, de moment, encara no l'he pogut identificar.
Seguirà una nova ària, ara per a soprano: Es ist und bleibt der Christen Trost (Als cristians queda sempre el consol). Es tracta d'un elegant moviment a ritme de dansa, amb les cordes doblades pels vents, amb el qual s'esvairà el clima funest que havia impregnat la cantata des de l'inici. Destacarà la vocalització d'actives semicorxeres sobre el terme wacht (vetllar) i la subtil al·lusió musical de la tempesta en cantar Wetter türmen.
I la cantata conclourà amb la darrera estrofa de la coral In Allen meinem Taten, de Paul Fleming (1642), una coral que l'any 1734 serà musicada íntegrament a la cantata BWV 97.  Aquí es canta amb la melodia de la popular cançó profana Innsbruck, ich muss dich lassen (Innsbruck, haig de deixar-te), anterior a 1500 però adaptada des de 1505 a l'ús religiós.
J.M.S.


Cantata BWV 44
SIE WERDEN EUCH IN DEN BANN TUN
Dominica Exaudi
Estrenada: 21 de maig de 1724
Text: Anònim, basat en l'Ev. de St. Joan i poemes de Teòlegs alemanys.


1. DUETTO (Tenor, Baix)
Us expulsaran de les Sinagogues.
***
2. COR
I arribarà el dia en que aquell qui us mati
Creurà estar servint al Senyor.
***
3. ÀRIA (Alt)
El cristians han de ser a la Terra
Els veritables deixebles de Crist.
A tothora els esperen
Martiris, persecucions i turments
Fins al dia que feliçment s'acabin.
***
4. CORAL
Ah, Senyor! quantes inquietuds
M'assalten en aquest moment.
Ple de sofriments és l'angost camí
Que em menarà cap al Cel!
***
5. RECITATIU (Baix)
L'Anticrist, la Gran Bèstia,
Pretén, a Sang i Foc,
Perseguir els seguidors de Crist
Per que el que creuen li és contrari.
I ell se'n sent cofoi
Pensant que així agradarà al Senyor.
Però els cristians són com les palmes
Que com més pesen, més s'enlairen.
***
6. ÀRIA (Soprano)
Als cristians queda sempre el consol
Que Déu vetlla sobre la seva Església.
Rere la tempesta, rere els negres núvols,
Rere el turment i rere l'angoixa
Arribarà l'alegria del Sol radiant.
***
7. CORAL
Sigues seva, doncs, Ànima meva.
Confia només en aquell qui t'ha creat.
En qualsevol circumstància
Ton Pare, dalt del cel
Sabrà sempre ajudar-te.

Traduïda per Josep-Miquel Serra