20/5/18

BWV 172

La Pentecosta (a casa nostra Pasqua Granada o Segona Pasqua) és una festivitat que s'escau uns 50 dies després de la Pasqua de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols, als quals atorgà el do de llengües per tal d'iniciar la seva missió evangelitzadora arreu del món. A l'església luterana de temps de Bach era, juntament amb Nadal i la Pasqua de Resurrecció, una de les tres grans festivitats que es celebraven en tres dies successius. Per al primer d'ells, el Diumenge de Pentecosta, conserva el catàleg les cantates BWV 172, 59, 74 i 34 per ordre cronològic, i serà la primera de les quatre la que avui analitzarem, la cantata BWV 172 ERSCHALLET, IHR LIEDER, ERKLINGET, IHR SAITEN!
Aquesta seria la tercera o quarta cantata del Cicle de Weimar, ciutat on hauria estat estrenada el 20 de maig de 1714. Dietrich Kilian, que en fou l'editor per a la NBA, constata la seva reutilització a Leipzig els anys 1724 i 1731, a més d'una altra possible data posterior. Aquestes versions de Leipzig comportaren una revisió completa de l'obra, d'aquí que, certament, aquesta no acabi d'encaixar amb molts aspectes de les cantates d'aquell cicle primigeni. Se la veu musicalment més madura, per  dir-ho així.
El text, d'autor anònim, té totes les característiques de les obres de Salomo Franck, poeta de la cort ducal i autor de gairebé totes les cantates de lèpoca de Weimar. Conté un versicle de l'Evangeli de Sant Joan i una coral de Philliph Nicolai.
Arrenca la cantata amb l'imponent cor Erschallet, ihr Lieder, ihr Saiten (Retroneu, cants! Ressoneu, cordes!), un dels meus preferits, al qual tinc una especial reverència ja que em retrau als primers contactes que vaig tenir amb el món de les cantates. Efectivament, aquest cor servia de capçalera a una integral de les cantates de Bach que va emetre Catalunya Música a principis dels 90, gràcies a la qual em vaig començar a endinsar en seva immensitat.
Estructurat en forma da capo, les seccions extremes destaquen pel seu compàs a base d'imponents batzegades, mentre que a la part central callen els instruments festius i el cor entona una fuga en mode menor que conclou amb una gran vocalització sobre el terme bereiten que no sembla gaire justificada, la qual cosa podria denotar un origen profà.
Pel que sabem, aquesta és la segona o tercera obra en la qual el jove Bach posà en escena el dispositiu instrumental de les grans ocasions, amb tres trompetes i timbales. La primera havia estat a la cantata BWV 71, estrenada a Mühlhausen l'any 1708. Segurament el mateix patró devia seguir la cantata que estrenà en aquella ciutat l'any següent la qual, desgraciadament, s'ha perdut.
El segon moviment posa en música el versicle evangèlic abans citat en forma de recitatiu-airoso per a baix: Wer mich liebet, der wird mein Wort halten (Aquell qui m'estimi, guardarà la meva paraula), en el qual alguns girs que no acaben de concordar amb el text podrien, de nou, fer sospitar en un origen profà de la cantata.
Segueixen tres àries consecutives. La primera, de nou a càrrec del baix, és la titulada Heiligste Dreieinigkeit (Santíssima Trinitat). Es tracta d'un dels moments més pomposos de Bach, on fins a tres trompetes (símbol de la Trinitat) i timbales acompanyaran el cantant sobre el ritme festiu del continu. Tota una representació musical de la majestat divina.
El tenor entonarà la segona ària: O Seelenparadies (Oh, Paradís de l'Ànima), que presenta un gran contrast amb l'anterior. A ritme pausat, tota la corda a l'uníson dibuixa una fluïda línia harmònica amb la qual es representa l'alè vital de què parla el text. destaquen les vocalitzacions sobre durchwehet (transitar), vergeht (repòs) i nahet sich (apropar-se).
La tercera ària és un duet per a soprano i contralt personificant l'ànima i l'Esperit Sant, que estableixen un diàleg segons l'arquetip de duet amatori: Komm, lass mich nicht länger warten (Vine, no em facis esperar més!). Sota seu, Bach introdueix una paràfrasi de la melodia de la coral Komm, Heiliger Geist, Herre Gott. Aquesta era entonada per l'oboè o la flauta a les versions de 1714 i 1731, per l'oboè d'amore a la de 1724 i per l'orgue en una versió posterior. En totes les versions però, es predisposa el violoncel obbligato.
La coral següent canta la quarta estrofa de Wie schön leuchtet der Morgenstern, adaptació que féu l'any 1599  Philliph Nicolai d'una melodia coneguda a Estrasburg al segle XV i que també protagonitza la cantata BWV 1. I aquí acabaria la cantata, si no fos que Bach disposà en alguna de les versions repetir el cor inicial per tal d'acabar la interpretació d'una manera més brillant. Aquesta repetició literal del cor inicial es dóna molt poques vegades, la cantata BWV 193 potser és l'única altra ocasió en què Bach en fa una indicació expressa. En aquest cas, la cantata resultarà més simètrica i majestuosa, d'acord amb la importància de la festivitat a la que va destinada.
J.M.S.


Cantata BWV 172
ERSCHALLET, IHR LIEDER, ERKLINGET, IHR SAITEN!
Festo Pentecostes
Estrenada: Weimar, 20 de maig de 1714
Text: Molt possiblement de Salomo Franck

1. COR
Retroneu, cants!
Ressoneu, cordes!
Oh, època benaurada!
Déu desitja fer de les ànimes el seu temple.
***
2. RECITATIU (Baix)
Aquell qui m'estimi, guardarà la meva paraula i mon Pare l'estimarà,
I vindrem a ell i en ell establirem la nostra Llar.
***
3. ÀRIA (Baix)
Santíssima Trinitat,
Gran Déu de la Glòria,
Vine en aquest temps de Gràcia
I penetra en nosaltres,
Vine a aquests cors convertits en tendes
Tan humils i tan modestes.
Vine i permet-nos suplicar-te,
Vine i construeix en nosaltres.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Oh, Paradís de l'Ànima
Transitat per l'Esperit de Déu,
Aquell que bufà durant la Creació,
Aquell Esperit que mai reposa!
Au, va, preparem-nos:
La Consolació és a prop.
***
5. DUETTO (Soprano, Alt)
Soprano = Ànima / Alt = Esperit Sant
Soprano
Vine, no em facis esperar més!
Vine, suau brisa celestial
I bufa a través del jardí del meu cor!
Alt
Jo et reforçaré, Fill meu.
Soprano
Amadíssim Amor, tan dolç,
Abundància de tots els plaers,
M'enfonsaré si et trobo a faltar.
Alt
Rebràs de mi el petó de la Gràcia.
Soprano
Sigues benvingut en la Fe!
Acosta't, Amor suprem,
T'has apropiat del meu Cor.
Alt
Jo sóc teu i tu ets meu!
***
6. CORAL
De Déu ve cap a mi
Un raig de llum alegre
Quan Tu, amb els teus ullets
Amistosament em contemples.
Oh, Senyor Jesucrist, mon preuat bé!
La teva Paraula, el teu Esperit,
La teva Carn i la teva Sang
Em reforcen fins al fons.
Pren-me amorosament als teus braços,
Deixa'm sentir el calor de la Gràcia:
Vinc convidat per la teva paraula.
***

En algunes reposicions d'aquesta cantata, 
Bach disposà la repetició del cor inicial a mode de conclusió.

7. COR
Retroneu, cants!
Ressoneu, cordes!
Oh, època benaurada!
Déu desitja fer de les ànimes el seu temple.

Traduïda per Josep-Miquel Serra