5/5/18

BWV 87

Només dues cantates, situades correlativament, conserva el catàleg per al cinquè diumenge després de Pasqua, l'anomenat Dominica Rogate en la litúrgia luterana de temps de Bach: Són la BWV 86 de l'any 1724 i la BWV 87 BISHER HABT IHR NICHTS GEBETEN IN MEINEM NAMEN, que és la que avui comentarem, obra que fou estrenada a Leipzig el 6 de maig de 1725.
Forma part d'un grup de 9 cantates escrites la primavera de 1725 sobre llibrets de Christiane Marianne von Ziegler, poetessa nascuda a Leipzig l'any 1695. Tot i la relació que Bach i ella devien tenir en els ambients intel·lectuals de la ciutat, mai més posà Bach en música un text de Ziegler, malgrat que aquesta publicà l'any 1729 un cicle anual sencer de cantates. De fet, la fama que pugui tenir actualment Ziegler deriva únicament d'aquelles 9 cantates musicades per Bach l'any 1725.
En els textos de les dues cantates per al Dominica Rogate Ziegler reflexa els aspectes més pessimistes de l'Evangeli del dia, d'aquí que la majoria de la música d'aquestes cantates sigui en mode menor. A la cantata BWV 87, només un dels seus set moviments serà escrit en una tonalitat major.
Habitualment, els llibrets de Ziegler comencen amb una versicle de l'Evangeli, que en la cantata que avui tractem és un dictum, una frase literal de Jesús, que conforma el primer moviment de la cantata i li dóna títol: Bisher habt ihr nichts gebeten in meinen Namen (Fins ara no heu demanat res en el meu nom), sentència extreta de l'Evangeli de Joan (16,24). Amb ella construeix Bach un airoso fuguístic a càrrec del baix, la veu que sempre encarna la figura de Jesús. Hi destacarà la llarga vocalització trencada sobre el terme gebeten (demanar). Es tracta d'una música dolorosa, on abunden els gemecs de les dues parelles d'oboès i oboès da caccia que, juntament amb les cordes i el baix continu, conformen la instrumentació de la cantata. Música de diumenge a la tarda, com jo la qualifico.
El segon i tercer moviments van a càrrec del contralt: Primer el recitatiu O Wort, das Geist und Seel erschreckt! (Oh, paraula que sacseja Esperit i Ànima!), en el qual s'exhorta el pecador a pregar pel seu perdó amb hàbils recursos expressius, tals com la utilització d'algunes dissonàncies singulars (entre elles el tríton conegut com a diabolus in musica). Aquest perdó s'implora de la manera més dramàtica a l'ària següent, Vergib, o Vater, unsre Schuld (Perdona, oh Pare, la nostra culpa). Concebuda per a contralt i dos oboès da caccia sobre el baix continu, és aquesta una disposició única entre les cantates de Bach. Els seus set minuts de durada són també un compendi de recursos expressius, alguns de molt subtils.
El quart moviment és el recitatiu accompagnato de tenor Wenn unsre Schuld bis an den Himmel steigt (Quan les nostres culpes arriben fins al Cel), el qual no apareix al text original de Ziegler i que devia ser introduït per Bach per tal de separar les àries intermèdies de la cantata. El cantant assolirà la nota més alta en entonar el terme Himmel (cel). 
A aquest recitatiu segueix l'airoso del baix In der Welt habt ihr Angst; aber seid getrost (Al Món tindreu por, però confieu), de nou un dictum evangèlic encomanat a la Vox Christi, ara acompanyada solament pel baix continu, que donarà pas al penúltim moviment de la cantata, l'ària de tenor  Ich will leiden, ich will schweigen (Patiré, callaré), deliciosa partitura a càrrec de tota la corda i ritme de siciliana (o potser cançó de bressol?) que és l'únic moviment de la cantata en mode major, car es canta la confiança en el consol de Jesús, tot i que mai acabarà de dissipar-se aquell ambient depressiu que ha impregnat tota l'obra.
Aquesta conclourà amb l'entonació a capella de la novena estrofa de la coral Selig ist die Seele de Heinrich Müller, cantada amb la melodia de Jesu meine Freude de Johann Crüger.
J.M.S.


 Cantata BWV 87
BISHER HABT IHR NICHTS GEBETEN IN MEINEM NAMEN
Dominica Rogate
Estrenada: 6 de maig de 1725
Text: Christiane Mariane von Ziegler

1. AIROSO (Baix)
Fins ara no heu demanat res en el meu nom.
***
2. RECITATIU (Alt)
Oh, paraula que sacseja Esperit i Ànima!
Homes, escolteu la crida que hi ha al darrera!
Deliberadament heu incomplert l'Evangeli i els Manaments
I per això haureu de pregar sense retard
Amb Devoció i Penediment.
***
3. ÀRIA (Alt)
Perdona, oh Pare, la nostra culpa
I tingues paciència amb nosaltres
Quan resem amb devoció
i diem: Senyor, per la teva voluntat
Deixa de parlar-nos amb paràboles,
Ans reemplaça-les per ajuda.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Quan les nostres culpes arriben fins al Cel
Tu veus i coneixes el meu Cor
Que res pot ocultar-te:
Mira doncs de consolar-me!
***
5. AIROSO (Baix)
Al Món tindreu por, però confieu:
Jo he vençut al Món!
***
6. ÀRIA (Tenor)
Patiré, callaré,
Jesús obrarà en mi el consol,
Car Ell em reconforta en el Dolor.
Aparteu-vos, Laments, Tristors i Penes!
Per què hauria de desesperar?
Reanima't, cor afligit!
***
7. CORAL
Haig d'estar preocupat?
Si Jesús m'estima
Tota pena és per a mi
Més dolça que la Mel,
Milers de petons ensucrats
Dedica Ell al meu cor.
Quan el dolor es presenta,
El seu Amor converteix en Joia
Fins i tot el patiment més amarg.

Traduïda per Josep-Miquel Serra