3/12/17

EL CICLE DE WEIMAR

El juny de 1708 Bach, organista a Mühlhausen, acceptà la plaça d'organista de la cort ducal de Weimar. A partir d'aquell moment i durant els següents sis anys es dedicaria a crear la major part de la seva obra per a orgue.
Fou sens dubte gràcies al seu talent que, el 2 de març de l'any 1714, va ser ascendit al càrrec de Konzertmeister, només per sota del Kapellmeister Samuel Drese. L'ascens de Bach comportarà la seva obligació d'escriure una cantata cada mes, per tal de celebrar les diverses festivitats del calendari litúrgic luterà. Aquestes cantates s'interpretaven a la capella del palau ducal, el Wilhelmsburg, i Bach les anirà escrivint fins la seva marxa a la cort d'Anhalt-Köthen, l'any 1717.
Així nasqué el primigeni Cicle de Weimar, del qual han sobreviscut, per ordre aproximat de composició, les següents cantates:

BWV 182 Himmelskönig, sei willkommen
BWV 12 Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen
BWV 172 Erschallet, ihr Lieder, erklinget, ihr Saiten!
BWV 21 Ich hatte viel Bekümmernis
BWV 199 Mein Herze schwimmt im Blut
BWV 61 Nun komm, der Heiden Heiland
BWV 63 Christen, ätzet diesen Tag
BWV 152 Tritt auf die Glaubensbahn
BWV 18 Gleichwie der Regen und Schnee vom Himmel fällt
BWV 54 Widerstehe doch der Sünde
BWV 80a Alles, was von Gott geboren (Música perduda)
BWV 31 Der Himmel lacht! Die Erde jubilieret
BWV 165 O heilges Geist- und Wasserbad
BWV 185 Barmherziges Herze der ewigen Liebe
BWV 163 Nur jedem das Seine!
BWV 132 Bereitet die Wege, bereitet die Bahn
BWV 155 Mein Gott, wie lang, ach lange?
BWV 161 Komm, du süße Todesstunde
BWV 162 Ach! ich sehe, itzt, da ich zur Hochzeit gehe
BWV 70a Wachet! betet! betet! wachet! (Música perduda)
BWV 147a Herz und Mund und Tat und Leben (Música perduda)
BWV 186a Ärgre dich, o Seele, nicht (Música perduda)
BWV 184a Música i text perduts.
BWV 158 Der Friede sei mit dir

Cal tenir en compte que algunes de les cantates mencionades presenten dubtes als experts sobre la seva datació. El fet que Bach les reutilitzés en la seva etapa a Leipzig, sovint degudament reescrites, propicia les confusions i en dificulta l'anàlisi. Destaquem que les cantates BWV 80a, 70a, 147a, 186a i 184a, la música de les quals hem perdut, són les versions primigènies de cantates que a Leipzig rebran la seva forma definitiva. Algunes d'elles, en ser originàriament escrites per a festivitats que a Weimar es celebraven i a Leipzig no, van ser destinades a d'altres festivitats, a vegades dotant-les d'un nou text seguint el procediment conegut com paròdia.
Les cantates de Weimar han abandonat ja l'aspecte arcaïtzant de les primeres cantates de Bach i presenten l'estructura habitual de la cantata bachiana concebuda com una successió de cors, recitatius i àries. Hi abunden les que s'inicien amb una simfonia, sonata o concert, que podrien ser una reutilització de moviments orquestrals escrits amb anterioritat. Algunes cantates són ja obres extenses i de gran envergadura, estructurades en dues parts, com la BWV 21. Els textos de les cantates de Weimar solen ser obra del llibretista oficial de la cort, Salomo Franck. Els seus llibrets contrasten amb els que utilitzarà Bach posteriorment a Leipzig per que són textos molt lliures, amb grans llicencies per part del poeta i allunyats de la rigidesa doctrinària luterana imperant a la ciutat saxona.

El Palau Ducal de Weimar en època de Bach


Cap comentari: