BWV 181

El Diumenge de Sexagèsima és una festivitat actualment extingida del calendari litúrgic que ens recorda que queden uns 60 dies per la Pasqua de Resurrecció. Són tres les cantates que el catàleg hi destina: Les BWV 18, 181 i 126, per ordre cronològic. Mirarem tot seguit de conèixer una mica millor la segona de les tres, la cantata BWV 181 LEICHTGESINNTE FLATTERGEIST.
Aquesta obra fou estrenada el 13 de febrer de 1724, segon any de Bach a Leipzig, probablement acompanyada de la BWV 18 escrita a l'època de Weimar. Això ho sabem del cert per que el text, d'autor anònim, fou imprès i repartit entre els feligresos. En ser dues obres relativament breus, es podrien haver interpretat una abans i l'altra després del sermó, com passava amb les cantates estructurades en dues parts. En tot cas, les dues obres serien revisades anys més tard, i són aquestes versions posteriors les que han sobreviscut.
El text és una reflexió sobre la paràbola del sembrador segons s'explica a l'Evangeli de St. Lluc 8, 4-15, la qual il·lustra la dificultat amb que la Paraula del Senyor arrela a l'esperit del creient, a causa de les distraccions terrenals o la influència del maligne.
D'aquí la primera ària de la cantata, que la intitula: Leichtgesinnte Flattergeist (Els esperits frívols i estordits). Destinada a la veu del baix, el tema principal pretén suggerir una idea de lleugeresa i dispersió que s'estendrà al llarg de tot el moviment, car poques vegades com aquí s'aferrarà Bach a un sol motiu musical per a bastir tota una peça. Resulten destacables les vocalitzacions sobre el terme Kraft (poder) i la difusa estructura en tres seccions, essent la intermèdia detectable per certa inflexió tonal en referir-se al diable (Belial).

Cotinua un recitatiu de contralt que destaca pel seu fort caràcter expressiu i els passatges en arioso titulat O unglückselger Stand verkehrter Seelen (O condició funesta de les ànimes esgarriades). Remarcable és el dibuix musical de les roques esquerdant-se sobre el vers Dass Felsen selbst zerspringen.
El tercer moviment serà  l'ària de tenor Der schädlichen Dornen unendliche Zahl (L'incomptable nombre d'espines malèfiques), una peça que, com demostrà Alfred Dürr, ens ha arribat incompleta car hi falta un instrument, segurament un violí (tot i que potser podria ser un oboè). En tot cas, algunes versions restitueixen la partitura i d'altres, com la que us proposem aquí, la compensen amb una major recreació del baix continu (amb orgue o clavecí).  
Un nou recitatiu, ara de soprano, titulat Von diesen wird die Kraft erstickt (Així és com s'ofega la virtut) conduirà al magnífic cor que tanca la cantata: Laß, Höchster, uns zu allen Zeiten (Déu Suprem, deu-nos en tot moment). Aquest cor presenta certes particularitats destacables: Realment contrasta amb la resta de la cantata pel seu to solemne i l'ambiciós dispositiu requerit, ja que aquí a més del cor  apareix la trompeta, silenciada als moviments anteriors. La investigació dóna per fet que estem davant una paròdia provinent d'alguna cantata profana anterior, si no tota la peça almenys alguns dels seus fragments. Si això fos cert, és possible que altres fragments de la cantata també fossin paròdies d'obres anteriors. 
En l'aspecte musical, arrenca amb un celestial ritornello orquestral al que aviat es sumarà el cor amb una construcció fugada que acabarà incloent l'orquestra i on són destacables les vocalitzacions sobre allen (tot) i Zeiten (moment). El deliciós ritornello tancarà la primera secció, que deixarà pas a una mena de relaxat interludi a càrrec de soprano i contralt amb continu en el qual retrobem les al·lusions a la paràbola del sembrador. La repetició de la secció inicial, amb la seva angelical tonada, tancarà de manera fastuosa la peça i la cantata

J.M.S.

Cantata BWV 181
LEICHTGESINNTE FLATTERGEIST
Dominica Sexagesimae

Estrenada: 13 de febrer de 1724
Text: Anònim, inspirat en la paràbola del sembrador de l'Ev. de Sant Lluc (8, 4-15)
1. ÀRIA (Baix)
Els esperits frívols i estordits
Es perden el poder de la paraula.
El maligne amb la seva trepa
Miren de fer-los la llesca
Perquè no els faci cap profit.
***
2. RECITATIU (Alt)
O condició funesta de les ànimes esgarriades
Que van fent camí d'aquesta manera
I de més a més,
Amb l'astut Satanàs al darrere,
Que captura la Paraula dels cors,
D'aquells que cecs han perdut l'esma,
I no entenen ni veuen el què els fa mal.
Els seus cors es tornen de pedra
I, en defugir-ne amb mala fe,
Llur pròpia salvació perden
I en un ai, ho paguen amb la pell.
Sí, l'última paraula de Crist té fortalesa,
Fins i tot, pot esmicolar un roquisser;
La mà d'un àngel, de la fossa, en mogué la pedra
Sí, i també, la vara de Moisès,
Va fer que en brollés l'aigua d'una penya.
I tu, O cor, encara segueixes amb la teva duresa?
***
3. ÀRIA (Tenor)
L'Incomptable número d'espines malèfiques,
El desfici de la luxúria, l'afany de riqueses,
Aflamen el foc dels turments infernals.
Per tota l'eternitat.
***
4. RECITATIU (Soprano)
Així és com s'ofega la virtut
I es perd sense profit la bona llavor,
D'aquell que no prepara a temps el seu cor
En rectitud d'esperit,
Per a sembrar-lo en terra uberosa;
Perquè el nostre cor pugui assaborir les dolceses,
Que la seva Paraula ens mostra,
La virtut d'aquesta vida i de la que ha de venir.
***
5. COR
Déu Suprem, deu-nos en tot moment,
La vostra Paraula, el consol del cor.
Solament amb la vostra mà omnipotent,
Vos podeu assaonar un conreu uberós
En el fons dels nostres cors.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera