BWV 72

La fortuna ha fet que per al Tercer Diumenge després d'Epifania ens hagin arribat fins a 4 cantates, les BWV 73, 111, 72 i 156 per ordre de composició. De les quatre avui parlarem de la BWV 72 ALLES NUR NACH GOTTES WILLEN, una excepcional cantata que fou estrenada a Leipzig el 27 de gener de 1726.

El llibret havia estat publicat l'any 1715 per Salomo Franck, el llibretista habitual de les cantates del Cicle de Weimar que Bach composà entre 1714 i 1717. De l'Evangeli del dia en el qual es narraven dues curacions miraculoses, Franck en deriva una exhortació a l'entrega absoluta a la voluntat divina, tema que centrarà tot el missatge de la cantata ja des del seu moviment inicial, l'increïble cor que la intitula: Alles nur nach Gottes Willen (Tot segons la voluntat de Déu). Es dona la circumstància que el llibretista indicà que es tractava d'una ària, però que Bach considerà oportú transformar en un cor, un enorme concertant que es constitueix en autèntica obra mestra: Una introducció orquestral presenta el tema central del moviment a base de ràfegues de semicorxeres dels violins i harmonies dels oboès, totes elles sustentades pel marcat i obsessiu pas de dos acords del baix continu que s'enclaven al llarg de tot el moviment. El cor posarà veu al que els instruments han començat a expressar des del primer compàs: Alles, la totalitat, cantada amb una llarga successió de semicorxeres símbol de la seva extensió absoluta. A la secció central, més pausada, segueixen presents els dos obsessius acords que marquen el pas i s'estableix un cànon entre la veu divina (sopranos) i la humana (baixos), fins que de nou arrenquen les ràfegues de l'inici i retorna la sensació de totalitat. Impressionant. La represa per part del cor del tema principal a la tercera secció recorda fins i tot algun d'aquells passatges fantasmagòrics de Ligeti que utilitzà Kubrick a 2001, Una Odissea de l'espai.

Els moviments 2 i 3 apareixen indicats al manuscrit com a Recitativo, Airoso ed Aria. Als dos primers, el contralt arrenca en recitatiu per a passar a un airoso que presenta similituds amb l'ària de baix de la cantata BWV 73, escrita dos anys abans i destinada al mateix diumenge. Un retorn final al recitat prepara l'enllaç amb el tercer moviment, l'ària Mit allem, was ich hab und bin (Amb tot el que tinc i sóc). En aquesta sensacional pàgina els dos violins acompanyaran al contralt establint una arrauxada fuga amb el baix continu, per tal d'il·lustrar l'abandó total a la voluntat divina que proclama el text. Una suspensió sobtada sobre un acord de setena disminuïda en cantar lassen (deixar) condueix a la recapitulació final, que no entronca bé del tot amb l'harmonia del següent recitatiu, So glaube nun! (Així doncs, ara creu!) destinat al baix. Potser es tracta d'un recurs per a il·lustrar la duresa d'alguns dels termes que ara apareixeran, com Kreutz (creu) o Leiden (dolor).

La balsàmica ària que seguirà és una de les més belles de Bach: Mein Jesus will es tun (Mon Jesús ho vol fer, vol endolcir la teva Creu), un concertant entre soprano, oboè i cordes amb una gran amplitud de la part instrumental. La genialitat de Bach queda de nou reflectida en un tema de cinc notes (Do, Re, Fa, Mi, Re), inicialment entonat per la viola, que dibuixa la creu de què parla el text sobre la partitura, criptograma aquest (i d'altres similars) present en moltes obres de Bach. Una secció en mode menor fa cantar amb notes llargues paraules com still (plàcid) i ruh' (descans), i conclourà l'ària en obert, refermant l'afirmació que ha centrat tot el missatge de l'ària: Mein Jesus will es tun.

El llibret de Salomo Franck conclou amb la primera estrofa de la coral Was mein Gott will, das g'scheh allzeit del margrave Albrecht de Brandenburg, cantada a capella amb una melodia de Claude de Sermisy que Bach utilitza en altres cantates, com les BWV 65, 92, 103, 111 i 114.

J.M.S.

Cantata BWV 72
ALLES NUR NACH GOTTES WILLEN
Dominica III Post Epiphanias
Estrenada: 27 de gener de 1726
Text: Salomo Franck (1715)

1. COR
Tot segons la voluntat de Déu,
Així en la felicitat i en la tristesa,
En els bons i els mals temps.
La voluntat de Déu em calmarà
Sota els núvols i a la llum del Sol:
Tot segons la voluntat de Déu!
Aquest serà el meu Lema.
***
2. RECITATIU (Alt)
Oh, benaurat cristià, qui en tot moment la seva voluntat
Sotmet a la voluntat de Déu, passi el que passi,
En la bondat i en la desgràcia.
Senyor, si Tu vols, tot serà com desitges!
 Senyor, si Tu vols, em pots complaure!
Senyor, si Tu vols, les meves penes s'esvaïràn!
Senyor, si Tu vols, romandré sa i pur!
Senyor, si Tu vols, mudarà la Tristor en Alegria!
Senyor, si Tu vols, trobaré past entre les bardisses.
Senyor, si Tu vols, esdevindré un benaurat.
Senyor, si Tu vols, mantindré amb Fe aquesta Paraula
I asserenaré la meva ànima.
Senyor, si Tu vols, no moriré
Encara que Cos i Vida m'abandonin,
Si el teu Esperit així li ho diu al meu Cor!
***
3. ÀRIA (Alt)
Amb tot el que tinc i sóc
Vull abandonar-me a Jesús.
No poden els meus pobres esperit i ànima
Entendre la Ment de l'Altíssim:
Que sigui ell, doncs, qui em meni
Per camins d'Espines i Roses!
***
4. RECITATIU (Baix)
Així doncs, ara creu!
El teu Salvador diu: Vull fer-ho!
La seva mà pietosa
Sempre és estesa.
Quan la Creu i el Dolor t'espanten
Ell sap que el necessites
I desfà els nusos de la Creu.
Ell reforça allò que és feble,
I dels sostres massa baixos
Dels Cors humils no en farà escarni
Sinó que hi entrarà, misericordiós.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Mon Jesús ho vol fer, vol endolcir la teva Creu.
Encara que el teu Cor jegui entre tantes penes,
Descansarà tranquil i plàcid als seus braços
Si es manté en la Fe. Mon Jesús ho vol fer!
***
6. CORAL
Allò que el meu Déu vol, sempre s'escau,
La seva voluntat és el millor,
És a punt per ajudar
Aquells que hi creuen amb fermesa.
Ens ajuda en la desgràcia, el Déu pietós,
I ens castiga amb mesura.
Aquell qui en Déu confia i en Ell es sustenta
Mai serà abandonat.

Traduïda per Josep-Miquel Serra